Lectures: Batman Incorporated - Gotham's Most Wanted

Ha arribat el moment. Després de 7 anys de l'inici del pas del guionista escocès Grant Morrison per l'univers Batman —tot i que ja hi havia dit la seva en la per a mi sobrevalorada Arkham Asylum—, he llegit el final de la seva llarga i aclamada etapa al capdavant del Cavaller Fosc versió "pre-The New 52". 

Una etapa amb què ens ha explicat una enrevessada, riquíssima i emocionant història passant primer per Batman, després per Batman and Robin, The Return of Bruce Wayne i finalment per Batman Incorporated, aquesta última creada expressament per a l'ocasió i que al número 13 del seu volum 2 ha acabat, un verb que no es pot fer servir amb gaires col·leccions de superherois, llevat de quan les cancel·len.

Amb els números 7 a 13 del volum 2 de Batman Incorporated, editats individualment de març a setembre de 2013, i un especial publicat l'octubre d'aquell mateix any, Batman Incorporated: Gotham's Most Wanted conté el vibrant final del que Morrison ens volia explicar.

I alhora continua el que vèiem al recopilatori anterior, que com ja vaig dir entrava a l'era The New 52 sense perdre res del que l'havia caracteritzat abans. De fet, les col·leccions del Cavaller Fosc i els seus aliats han estat les que han patit menys canvis en aquest reset que va fer l'Univers DC el 2011, i les coses que s'han mantingut són precisament les que va establir Grant Morrison, entre les quals l'arribada del fill natural del protagonista, en Damian Wayne, l'adopció de la capa i la caputxa per part d'en Dick Grayson després de la desaparició d'en Bruce Wayne o la complicada i duradora trama que va estrenar el guionista al 655 de Batman, de setembre de 2006.

A Demon Star, el recopilatori anterior, vèiem com després de revelar-se que era la líder del moviment Leviathan, la Talia al Ghul posava preu al cap del seu propi fill, en Damian, i ens quedàvem amb un gran cliffhanger que almenys jo he trigat a resoldre perquè fins fa poc no em vaig comprar el recopilatori següent (ja he dit més d'un cop que els preus de The Book Depository no són els d'abans).

Aquí l'atac global de Leviathan contra el món, i específicament contra en Batman i els seus "empleats" en la iniciativa Batman Incorporated, arriba al seu clímax i pel camí s'endú tràgicament en Damian, spoiler que pel que sembla va fer la mateixa DC Comics abans que el còmic on succeeix es publiqués, tot per tal de captar nous lectors. I que quan es va començar a saber em va fer pensar que es veuria a la saga Death of the Family, cosa que al final no va ser certa. No es pot dir que no fos lògic pensar-ho, oi?

Una mort que torna a obligar en Batman a tenir un Robin inert als braços, aquest cop sang de la seva sang. Un personatge que tot i ser repel·lent, arrogant i en alguns moments insuportable hem arribat a estimar durant aquests anys i que ens ha donat moments molt bons, però que mor durant la batalla, tot pagant el preu per trair la seva mare i passar al bàndol dels bons.

Les conseqüències d'aquest duríssim cop les veurem més endavant, en d'altres col·leccions, però el més immediat aquí és acabar la guerra contra la Talia, una guerra començada per ella, per despit, i que té un final espectacular, amb sorpreses i girs inclosos, i més defuncions en un bàndol i l'altre, si bé no tan impactants com la del cinquè Robin de la història.

Aquesta llarguíssima història que ens ha explicat en Grant Morrison s'ha caracteritzat, entre altres coses, per la immensa quantitat de referències que l'escocès ha fet, en forma de personatges i esments, a la història d'en Batman en general. 

Hi ha recuperat, ho hem vist altres vegades, personatges i etapes oblidats i descartats per poc importants, per tal de fer que tornessin a tenir validesa, que fossin canònics altre cop. I ha aprofitat per a fer força homenatges, com aquest que veiem aquí sobre, que recorda la mítica novel·la gràfica Son of the Demon, de 1987, on va aparèixer per primer cop un Damian Wayne que posteriorment veuria el seu origen lleugerament modificat. 

I fins i tot es permet fer una petita referència al futur de la que ara és la col·lecció principal del Cavaller Fosc, Batman, en esmentar el concepte de "Zero Year", nom de la saga de Snyder i Capullo immediatament posterior a Death of the Family. És com si digués: "ara ja he dit tot el que havia de dir, gràcies per deixar-m'ho fer ben entrat The New 52, endavant amb els que remenen les cireres batmanianes actualment". Molt gran.

L'etapa ha estat trepidant i interessantíssima, però no perfecta. De fet, el seu principal punt feble és que no és apta per a tots els lectors. Calen uns coneixements previs de la història d'en Batman molt profunds, i freqüents repassos, perquè tots els elements que ha anat recuperant i creant en aquests 7 anys tenen la seva importància i sens dubte se'n gaudeix més coneixent la història fil per randa, cosa que malgrat els meus esforços no es pot dir que sigui el meu cas. I menys amb la memòria de peix que tinc. 

A més, ja se sap que l'estil del senyor Morrison a l'hora de narrar no és precisament entenedor. Després tot lliga —llevat de la represa d'un flash forward del recopilatori anterior, que no s'entén gaire i té errors i incongruències—, i al·lucinem, però no seria la lectura més fàcil del món. 

El llibre acaba amb el número 11 (va ser una pausa de la col·lecció i com que va a banda el posen al final), protagonitzat pel Batman de Japó, en Jiro Osamu —nom que és un homenatge a Osamu Tezuka i a Jirô Kuwata, l'autor del manga que es va fer d'en Batman el 1966—, en una història farcida de tòpics culturals japonesos però amb algun homenatge a l'esmentat Tezuka, relativament entretinguda i amb guió d'en Chris Burnham (dibuixant dels números normals de la col·lecció) i dibuix d'en Jorge Lucas; i finalment l'especial que deia a dalt de tot, on en Batman repassa en breus històries, a càrrec de diferents equips de dibuixants i guionistes, què se n'ha fet, dels diversos membres de Batman Incorporated, després del desmantellament de la iniciativa.

Un final una mica insípid per a aquest llibre, que d'altra banda és molt bo i esdevé imprescindible per tal de conèixer l'aspecte definitiu de l'edifici que ha estat bastint durant tantíssim temps en Grant Morrison i del qual hem conegut fins el darrer i més petit detall. Gotham's Most Wanted és un final fosc, no arriba a la categoria d'agredolç, tant per a alguns personatges com per al concepte dels Batman internacionals en si mateix. 

Concepte originalment ben pensat que tanmateix va provocar la ira d'una organització malvada a l'alçada però que, tot i que se'ns insinua una eliminació mútua, no es pot descartar que tornem a veure'n alguna cosa més en el futur, ja en mans d'algun altre guionista.

Lectures: Batman and Robin - Death of the Family

Continuem amb les ressenyes dels títols afectats pel crossover batmanià anomenat Death of the Family, i després de les parts dedicades a Batman i Batgirl toca parlar d'un recopilatori que m'ha decebut una mica, sobretot tenint en compte el personatge teòricament afectat i altres coses que sé que passen però que, per a sorpresa meva, no tenen res a veure amb aquesta saga.

Parlo de Batman and Robin: Death of the Family, que recull els números 15 a 17 de la col·lecció, a més del 17 de Batman (comú a tots els recopilatoris de totes les col·leccions d'aquesta etapa) i el primer Annual de Batman and Robin. Entre tots plegats van ser publicats originalment i de manera individual de desembre de 2012 a març de 2013.

Tal com passa amb els còmics dels altres aliats d'en Batman sota el títol de Death of the Family, aquí ens expliquen com ataca en Joker exactament el fill biològic del Cavaller Fosc, i ho fa quan en Damian el busca després del segrest del majordom Alfred a mans del Príncep Pallasso del Crim.

Com en tots els altres casos, en Joker immobilitza el nen (que, recordem, representa que no té més de 10 anys) amb una versió del seu famós gas i li diu el que ha dit a tots els altres: és una molèstia i un punt feble per a en Batman i si continua existint el Cavaller Fosc no podrà donar el màxim de si mateix i, per tant, els seus combats seran menys interessants.

En el cas d'en Robin, a banda de la tortura psicològica, el protagonista es troba també amb el que sembla que és el seu pare totalment drogat i transformat en un enemic letal amb qui haurà de lluitar, per força, en un combat a mort mentre en Joker s'ho mira i gaudeix.

Al número 17, ja fora de Death of the Family, tenim un interessant número autoconclusiu en què, després d'una altra dura jornada de "feina", en Robin, en Batman i l'Alfred se'n van a dormir i tots tres tenen malsons, però el final del còmic té un regust agradable i que ens deixa un somriure a la cara.

Tots aquests números, llevat evidentment del 17 de Batman, que ja vaig comentar quan tocava i que és de l'Scott Snyder i en Greg Capullo, són obra d'en Peter Tomasi com a guionista i en Patrick Gleason com a dibuixant, i fan tan bona feina com al volum anterior, el que passa és que si dic que m'ha decebut una mica és perquè em pensava que un gran i tràgic esdeveniment que associava a aquesta saga (i és normal, pel títol) passava aquí. Però no. A més, mentre que Batgirl: Death of the Family és un volum excel·lent tot i ser, en teoria, complementari, Batman and Robin cau en el sac de tots els altres: aquest sí que ho és, de complementari. 

Canviem de dibuixant, però no de guionista, perquè a l'Annual número 1 Ardian Syaf s'encarrega de plasmar en dibuix les idees d'en Peter Tomasi i ens ofereixen, com sol passar amb els especials anuals, una història deslligada de la resta i en aquest cas força interessant, per a mi el millor del recopilatori, i l'han col·locat al principi.

Per tal de fer que en Batman demostri que confia en el seu fill, en Damian li prepara una gimcana pel món, per tot de llocs on en Bruce Wayne troba records dels seus pares que ni tan sols sabia que existien. El detall del seu fill, però, és una excusa per a aprofitar l'absència d'en Batman, deixar la disfressa de Robin i dedicar-se a lluitar contra el crim a Gotham amb una versió pròpia i baldera de l'uniforme del Cavaller Fosc.

Per cert, en un d'aquests viatges que es veu obligat a fer, cada cop menys emmurriat, en Bruce Wayne torna a passar per Barcelona (recordem que ja ho va fer a l'únic còmic que existeix en català del personatge), i bé, ens toca veure el de sempre: tòpics. Parc Güell, futbol (hi ha uns nens jugant-hi, amb samarretes no del Barça, sinó sospitosament vermelles) i llengua castellana. 

En fi, Batman and Robin: Death of the Family és un bon volum, més que entretingut, però com que la part que li dóna el nom no és res de l'altre món no el puc considerar imprescindible. Val la pena, però, per l'últim número que recopila, el dels malsons, i per aquest especial anual tan simpàtic i entranyable amb què comença. 

Lectures: Batman and Robin - Pearl

Fa uns mesos, a principis d'aquest 2013, vaig dir meravelles del primer volum de Batman and Robin de l'era The New 52 gràcies a la gran feina feta pel guionista Peter J. Tomasi i el dibuixant Patrick Gleason, acompanyats de l'entintador Mick Gray. El mateix equip, amb alguns ajudants esporàdics, es fa càrrec també del segon recopilatori, que ressenyo avui i que fa que continuï considerant sense cap mena de dubte aquesta col·lecció com una de les imprescindibles de l'actual catàleg de DC Comics.

El bon gust de boca que ens deixava Born to Kill continua a Batman and Robin: Pearl, que conté els números 0 i 9 a 14 de la sèrie, publicats de manera individual respectivament el novembre de 2012 i de juliol de 2012 a gener de 2013. Començant amb el primer esmentat, que és el típic especial per a posar al dia els nous lectors que ja hem vist en d'altres col·leccions de la nova DC, és evident que aquest recopilatori té un clar protagonista: en Robin. El Robin actual, el fill d'en Bruce Wayne, és clar, que sense tenir còmic propi viu els seus millors moments a Batman and Robin. 

 

El 0 és un número d'orígens, en què se'ns explica des d'una perspectiva diferent la diverses vegades esmentada primera infantesa d'en Damian, que aquí sabem que es va passar els primers anys conscients de la seva vida intentant vèncer en combat la seva mare, la Talia al Ghul, amb la revelació de la identitat del seu pare com a desitjable premi. 

És un número interessant i no contradiu en absolut el que ens han estat dient del fill d'en Batman des que Grant Morrison el va recuperar el 2006, però sí que continua entristint-me que se li hagi canviat sensiblement el rerefons que s'insinuava al primer còmic on va sortir, la novel·la gràfica Batman: Son of the Demon, de 1987.

Amb el lector novell posat al dia sobre qui és en Damian Wayne, àlies Robin, tornem a "l'actualitat" i ens trobem amb el número de la col·lecció que inevitablement havia de reflectir la saga Night of the Owls, que va afectar tota la família editorial d'en Batman. En el cas d'en Robin, únic personatge del Duet Dinàmic que apareix al 9 de Batman and Robin, se li encarrega protegir un militar d'alta graduació de l'atac d'un dels Talons, els assassins de l'organització del Tribunal dels Mussols o les Òlibes.

Un número sense especial transcendència en què trobem en Robin duent a terme la missió que se li encarrega amb gran eficàcia ateses les seves grans habilitats assassines, que ja li coneixíem. El dibuix, en aquest cas, és obra de Lee Garbett i Andy Clarke, en comptes de l'habitual Patrick Gleason.

Els tres números següents, amb l'equip creatiu habitual, estan dedicats a l'amenaça que presenten en Terminus i els seus esbirros, un grup de persones desfigurades, mutilades o ferides de per vida presumptament per culpa de les seves trobades amb en Batman.

Tot i que en alguns casos considero exagerades les repercussions d'aquestes trobades, la història és prou interessant i posa en Batman i companyia en un bon embolic, però el que crida més l'atenció és veure els 4 Robins (recordem que la cinquena, la Stephanie Brown, ha estat esborrada de la continuïtat a The New 52) actuant de manera simultània. I tot plegat encaixa perfectament a la capçalera Batman and Robin.

La imatge i les circumstàncies són d'allò més curioses, però també donen lloc a roçaments, mostrats al principi del recopilatori amb una escena familiar amb la presència dels diversos fills (literals o no) del Cavaller Fosc. 

El resultat és que en Damian, el més petit però també el més violent i arrogant (superant fins i tot un Jason Todd que ja no és tan dolent com quan va reaparèixer com a Red Hood, però que tampoc no es deixa caure mai per la mansió Wayne), desafia els exRobins i els assegura que els derrotarà i se n'endurà un objecte com a record. Això, però, al final no deixa de ser una subtrama sense gaire importància.

La darrera història del recopilatori, en dues parts i amb Tomas Giorello ajudant amb el llapis i la tinta els artistes titulars, em resulta menys atractiva perquè col·loca a Gotham una mena d'apocalipsi zombi a què s'han d'enfrontar en Batman i en Robin, que pel camí tenen algunes converses íntimes com la que comença en Damian a bord de la nau amb què el seu pare el duu a l'espai per tal d'arreglar un satèl·lit de vigilància, i on en Bruce admet que durant un breu període de temps va estimar la mare del noi.

L'enfrontament amb el Saturn Club, d'on sembla que surten aquests zombis caníbals, està a un nivell inferior al de la resta del llibre, però que l'amenaça no sigui sufocada i la insinuació que en Joker és al darrere de tot fan venir ganes de llegir el proper volum, anomenat Death of the Family.

Pearl ens deixa també alguna entendridora imatge com la que veiem aquí damunt, una abraçada sincera entre en Batman i el seu únic fill biològic, que per més que sigui un assassí i un impertinent també se'ns ha mostrar sovint com el que és, un nen de 10 anys, i hem après a estimar-lo tal com ha après a estimar-lo el seu pare.

Això no treu, però, que en Batman estigui profundament amoïnat per la manera d'actuar del seu nou Robin, que entre els seus defectes té el de la imprudència, cosa que recorda al Cavaller Fosc un Robin que ja va perdre, el ressuscitat Jason Todd, i fa que es qüestioni si vol continuar tenint el seu fill com a Noi Meravella. Veurem com acaba tot això al proper recopilatori, però de moment tenim un altre molt recomanable volum de Batman and Robin.

Lectures: Batman Incorporated - Demon Star

Quan DC Comics va decidir rellançar i resetejar la numeració de totes les seves col·leccions vaig patir per les que més m'interessaven, les d'en Batman i companyia, però com ja hem vist en algunes ressenyes la transició ha estat tan respectuosa amb la història del personatge com ha estat possible.

I era previsible que concretament Batman Incorporated, un dels projectes que va aportar el guionista Grant Morrison a l'univers del personatge, i que formava part d'un pla iniciat el 2006, any en què va entrar a Batman, es respectés al màxim atès que, tot i pertànyer a The New 52, debutava més tard i després d'un volum on les coses es deixaven d'una manera que, per força, requeria una continuació i unes respostes. Això sí, no és del tot independent i la situació dels personatges està adaptada a la nova oficialitat, com per exemple en Dick Grayson fent de Nightwing altre cop, però són detalls sense importància.

Després del que vam veure a Batman Incorporated: The Deluxe Edition, aquella història continua a Batman Incorporated: Demon Star, que reuneix els números 0 a 6 de Batman Incorporated (vol. 2), publicats individualment de juliol de 2012 a febrer de 2013 (amb el 0, que és especial i fa un repàs del concepte de "Batman Incorporated", de novembre de 2012).

L'equip format pel guionista escocès i el magnífic dibuixant Chris Burnham (ja vist al recopilatori anterior a The New 52), amb l'excepció del número 0, amb la part gràfica a càrrec de Frazer Irving, ens regala una història d'allò més interessant i ben feta en tots els sentits, amb un Grant Morrison que malgrat fer ús de tots els elements que ha anat plantant a l'Univers Batman durant anys, típic d'ell, ens ho narra tot plegat d'una manera més comprensible del que estem acostumats a veure i això fa que el resultat en surti beneficiat, com de retruc també el lector.

Després de l'esmentat número 0, que fa un repàs del que representa aquest projecte d'en Batman i que, tot sigui dit, no és massa interessant, entrem en matèria i comencem la saga Demon Star, que s'inicia amb una persecució esbojarrada en un escorxador i que ens presenta un personatge, en Goatboy, amb què no podem evitar simpatitzar una mica tot i que és un dels molts assassins que responen a la crida de l'organització malvada Leviathan, la consigna de la qual és ara "matar en Robin".

Des del volum anterior ja sabem que la líder de Leviathan és la Talia al Ghul, la mare del noi —la qual, per cert, té un número dedicat al seu passat on ens tornen a explicar coses que ja havíem vist, amb alguna diferència pel que fa al naixement d'en Damian, alhora que se'ns en revelen altres moments de la seva història que no coneixíem—, però en Batman l'ha de trobar i per tal de fer-ho participa en un engany dissenyat per ell mateix, que desemboca en un assalt final al quarter general de l'organització.

Com que descobrir on és aquest lloc no és gens fàcil, en Bruce Wayne ha de recórrer a la seva disfressa més coneguda després de la de Batman, que és la d'en "Matches" Malone, delinqüent fictici que li permet moure's pels baixos fons sense despertar pors ni sospites. Una mostra més que en Grant Morrison coneix a fons la història del Cavaller Fosc i es deleix per recuperar-ne tants elements com sigui possible.

Una altra de les recuperacions, en aquest cas de material propi, que fa Morrison és la del Batman del futur apocalíptic on en Damian és l'home sota l'uniforme. Sí, aquell futur que vèiem al 666 de Batman, de 2007, apareix novament aquí. El que dèiem: cap detall no és casual. Totes les llavors que va plantar el guionista han acabat brotant tard o d'hora.

La justificació que se'ns dóna d'aquestes escenes és que en perdre's en el temps, en Bruce Wayne va poder veure el futur (això ja se'ns havia dit) i es va adonar que si el seu fill el substitueix com a Batman tot se n'anirà en orris. De fet, decideix que a la fase final de l'operació contra Leviathan tampoc no hi pot participar i que haurà de deixar de ser en Robin, cosa que evidentment el nano no rep amb gaire alegria.

La prohibició no impedirà, però, que s'uneixi amb la nova identitat de Redbird a la resta de membres de Batman, Inc. que, juntament amb el seu líder, ataquen el quarter general de Leviathan en una batalla èpica on podrem veure la majoria d'herois inspirats pel Cavaller Fosc d'arreu del món que ja ens van presentar als inicis de la col·lecció.

En aquesta batalla tots dos bàndols es troben finalment i se'ns expliquen més detalls de les activitats i les motivacions de l'organització Leviathan, però també coneixerem la nova identitat d'un dels homes d'en Batman, que mantindré en secret, i podeu estar segurs que us quedareu amb ganes de més no només per com acaba el combat, sinó també perquè el volum és un gran flaixbac d'una escena que veiem al principi i que no es resol en aquest recopilatori.

 

No hi falten alguns moments d'humor, com ara l'adopció d'una de les vaques de l'escorxador, que en Damian bateja com a Bat-cow, de manera que l'animal se suma a la col·lecció zoològica dels Wayne després de l'adquisició del gos Titus a Batman & Robin el 2011 i la del gat Alfred en aquest mateix Batman Incorporated: Demon Star, que també veurem a les escenes del futur que dèiem abans.

Si per qüestions econòmiques o d'espai havíeu decidit descartar Batman Incorporated de les col·leccions que seguiríeu a partir de The New 52 cometeu un error, atès que continua una trama iniciada abans, i a més cal destacar que té un final definit, perquè tot acaba al mes de setembre al número 13, de manera que només ens quedarà un tom recopilatori, a la venda el proper desembre amb el títol de Batman Incorporated: Gotham's Most Wanted. 

Lectures: Batman and Robin - Born to Kill

Continuem amb les ressenyes dels còmics de DC d'aquesta nova etapa anomenada The New 52, dissenyada per a reiniciar totes les col·leccions de l'editorial, i anem amb una de les més recents, creada de fet amb l'esdeveniment Batman Reborn, fa uns anys, però que és de les poques que no sembla que hagin estat afectades pel rellançament, com passa, per sort per als fans d'en Batman, en gairebé tots els còmics de la Batfamília. 

Es tracta del volum recopilatori Batman and Robin: Born to Kill, que conté els números 1 a 8 de la col·lecció, publicats originalment de manera individual entre novembre de 2011 i juny de 2012. I ja avanço que, encara que sigui habitual que aquests volums incloguin a la portada i la contraportada cites de crítiques que els posen en un pedestal, en aquest cas és totalment merescut, perquè és un dels millors còmics de l'univers Batman que he llegit en els darrers anys.

A la vida real ja fa més de 6 anys que tant nosaltres com en Bruce Wayne coneixem el seu fill, en Damian, i com a Robin l'hem estat veient també durant una llarga temporada, però encara havíem de veure pare i fill fent de Batman i Robin en condicions normals.

La primera etapa de la seva relació va ser d'allò més accidentada, i després en Bruce Wayne va desaparèixer i en Damian va haver de formar equip amb un altre Batman, que era en Dick Grayson. Abans de The New 52 pare i fill es van retrobar, però és en aquest nou volum de Batman and Robin que els veiem col·laborar per primera vegada tots dos sols, sense interferències.

El resultat és d'allò més interessant: durant els darrers anys hem vist com el violent i malcriat Damian donava més d'un maldecap als que en tenien cura, que bàsicament eren en Dick i el majordom Alfred, però s'ha d'admetre que ha experimentat una evolució i s'ha anat civilitzant. 

El problema és que té instints assassins que li vénen de part de mare, la Talia al Ghul (recordem que és nét d'en Ra's al Ghul), agreujats per l'educació assassina que va rebre, i per molt que lluiti per a aconseguir l'aprovació del seu pare i combatre el crim al seu costat hi ha una cosa que és inacceptable per a en Bruce Wayne: no està permès matar cap enemic, per malparit que sigui i per difícils que siguin les circumstàncies.

Tampoc no està permès aplicar una violència excessiva en els delinqüents, i com que en Damian troba que això és demanar massa els enfrontaments amb el seu pare i nou mentor són tan quotidians com l'esmorzar. 

Per la seva banda en Bruce també té la seva pròpia lluita: vol entrenar un nou Robin que obeeixi les seves directrius i alhora li vol fer de pare, perquè en aquest cas és el seu pare biològic, tasques que no són gens fàcils si es duen a terme de manera simultània, menys encara quan el subjecte que s'ha d'educar és tan especial com aquest nano de 10 anys que ja fa temps que és un dels assassins més perillosos del planeta.

Paral·lelament apareix un nou enemic, en Nobody, que es dedica a carregar-se els Batman del projecte Batman Incorporated perquè considera que aquesta internacionalització de la filosofia del Cavaller Fosc és un desafiament directe, i és que ambdós personatges se suposa que es coneixen de l'època de l'entrenament d'en Bruce Wayne abans d'esdevenir en Batman.

En Nobody, que coneix la identitat civil d'en Batman i el seu fill, respon al nom de Morgan i és fill d'un personatge del passat del nostre protagonista, que no revelaré per si esteu interessats en llegir aquest arc argumental algun dia. I a banda de tenir relació amb el passat d'en Batman també té uns altres principis: per tal d'acabar amb el mal s'ha de matar.

A més, no es considera un dels dolents típics d'en Batman, perquè ell mata sense convertir-ho en un espectacle, ell ho fa sense deixar rastre. I com que sap que en Bruce Wayne no acceptarà mai la seva proposta de matar quan sigui "necessari", decideix provar sort amb el seu fill, que com ja hem dit té uns forts instints assassins. Per si les coses no eren prou complicades per als Wayne, que intentaven reprimir, tant el pare com el fill, les inclinacions del segon.

Tot està molt ben lligat, en aquesta història escrita per Peter Tomasi i dibuixada per Patrick Gleason, duet —que ja coneixia de la seva etapa a Green Lantern Corps, que he gaudit parcialment a Green Lantern: The Sinestro Corps War i Blackest Night—, juntament amb l'entintador Mick Gray, que també fa una gran feina en aquests 8 números. 

Una història trepidant, de lectura ameníssima, on els lectors fidels de les aventures del Cavaller Fosc no tenim la sensació que deuen tenir els de les altres franquícies, que s'han trobat amb l'eliminació de la continuïtat i un rejoveniment de les aventures dels seus superherois preferits.

A la nova Batman and Robin sembla que no hagi passat res de tot això, i podem continuar veient l'evolució de la relació entre en Bruce i en Damian Wayne, el nou Duo Dinàmic. Alhora es tracta d'una història que agradarà a qualsevol lector de còmics del gènere perquè, per si mateixa, és molt bona i està molt ben feta en tots els sentits. De pas, a nivell personal m'ha ajudat a comprendre i estimar el personatge d'en Damian, que fins ara detestava. Si The New 52 us ha fet deixar els còmics de DC o reduir el nombre de col·leccions que seguíeu, us equivocareu si poseu Batman and Robin al mateix sac.