Lectures: Batman - The Return of Bruce Wayne

He dit més d'una vegada que seguir els còmics en la versió original dels Estats Units té l'inconvenient que sovint l'edició en castellà surt abans que els volums recopilatoris que jo compro, i això és perquè Planeta, en el cas de DC que és el que m'interessa, treballa amb el material publicat en grapa, i els americans també s'ha de dir que de vegades triguen a treure els recopilatoris més del que es podria esperar. No és el cas de la minisèrie Batman: The Return of Bruce Wayne, que he pogut llegir en tapa dura i edició de luxe abans que s'hagi acabat de publicar traduïda. I ara la comentaré, spoilers inclosos.

Els seus sis números es van editar originalment de maig a novembre de 2010 i els va escriure en Grant Morrison, que des de 2006 s'ha ocupat de capgirar l'Univers Batman i introduir-hi canvis molt importants i que van més enllà del típic cop d'efecte editorial sense cap ni peus. Encara que sembli mentida llegint els primers números del volum 2 en grapa de l'edició de Planeta, tot el que ha estat fent aquest home tenia sentit, fins i tot la confusa (per la quantitat d'informació que hi apareix i el bagatge de DC que cal tenir per llegir-la) Final Crisis, amb el seu misteriós final, que entronca directament amb The Return of Bruce Wayne.

Ja sabíem, bé perquè en aquests casos els spoilers són inevitables, bé perquè sempre que hi ha una mort d'un personatge d'aquesta importància acaba sent un truc o un engany per part de les editorials, que en Batman no moriria. A la Final Crisis va morir (aparentment) en Bruce Wayne, però el seu llegat el va agafar en Dick Grayson, el primer Robin. També sabíem que, malgrat el que es pensava tot el seu entorn, en Bruce Wayne no havia mort, sinó que havia rebut la sanció Omega en l'intercanvi de trets que hi havia hagut entre ell i en Darkseid, de manera que el playboy milionari havia estat desterrat al passat, com s'insinua al final de l'esmentat megaevent, tot i que sense una explicació no es dedueix fàcilment.

I durant mesos vam veure com la ciutat de Gotham s'adaptava a l'absència del Batman de tota la vida i a l'arribada del nou, però què havia passat amb l'original? Aquí se'ns explica. I en forma de minisèrie de gran qualitat narrativa, que enganxa i que és un regal per als amants de les històries de viatges en el temps i les paradoxes temporals.

Perquè en Bruce no només va a parar a l'edat de pedra, sinó que, sense controlar-ho, va fent salts endavant en el temps. Afortunadament per a ell, o no, no recorda qui és, cosa que evita que perdi el seny, i l'únic que pot fer és sobreviure i anar registrant tot el que veu, a mida que va prenent consciència que fa aquests salts temporals, que van des de l'edat de pedra a l'època de la caça de bruixes, a la dels pirates, al segle XIX de l'Oest americà, als dies posteriors a l'assassinat dels seus pares, situats magistralment en una època vaga, amb ambientació entre els anys 30 i 40 però amb l'advertiment per part d'un personatge que "aquest any està de moda el retro", de manera que se soluciona el problema —provocat per l'especial temporalitat dels còmics de superherois— de quan va ser la infantesa d'en Bruce Wayne (si ara és a la quarantena i viu al segle XXI, no pot ser que fa trenta-pocs anys visqués a la dècada dels 20 o els 30). Finalment, com era d'esperar, arriba a l'època que realment li correspon.

En aquests interessantíssims salts, a més d'anar comprenent algunes coses vistes a les col·leccions d'en Batman, com ara el personatge d'en Simon Hurt o per què fa temps que hi ha dubtes sobre la integritat moral del pare d'en Bruce, el Dr. Thomas Wayne (que sabem que comparteix nom amb un avantpassat malvat, però també que veu tacada la seva imatge pel doctor Hurt), també podem anar veient la formació de Gotham, la de la família Wayne i la de la malvada organització Black Glove.

Són molts els detalls que podem veure al llarg de la minisèrie, on el guionista, acompanyat de diversos dibuixants molt adequats per a cada període dels que s'hi descriuen, demostra un profund coneixement de la història d'en Batman i estableix fets que m'imagino que passaran a ser canònics. El que fa, però, en realitat, és crear una paradoxa: com és que sota la mansió Wayne hi ha les coves plenes de rat-penats que van inspirar el Cavaller Fosc a l'hora d'adoptar la seva disfressa? Què va ser primer, l'ou o la gallina? Fascinant.

Tot plegat és un xic difícil d'entendre a la primera i sense ajuda d'una explicació si no es té una memòria digna d'estudi, perquè fa anys que el guionista escocès dissemina informació d'una manera volgudament confusa, però la sensació en llegir finalment The Return of Bruce Wayne és força gratificant. A més de tot el que he comentat, també hi ha una trama pel que fa a les dificultats del retorn d'en Bruce a la seva època: si ho aconsegueix, i els seus aliats estan convençuts que si un home pot aconseguir una cosa així és en Bruce Wayne, l'energia Omega que ha acumulat amb els salts temporals ho destruïrà tot, i estan decidits a impedir-ho a qualsevol preu. 

Fins i tot envien una expedició formada per en Superman, en Green Lantern Hal Jordan, en Booster Gold i en Rip Hunter, que perseguirà en Bruce de seguida que la JLA descobreix què li ha passat en realitat, i ho farà literalment fins a la fi del temps. Per cert, el seu punt de vista d'aquesta persecució es troba a la minisèrie Time Masters: Vanishing Point, que no he llegit però que no cal per tal d'entendre la que avui comento.

Ja acabo: absolutament recomanable per a qualsevol que estigui seguint les aventures modernes d'en Batman, però sempre començant com a mínim des de 2006 amb l'arribada d'en Grant Morrison a la sèrie. La seva conclusió (que no vol dir que aquest llibre acabi amb un cliffhanger) es produeix al número 16 de Batman and Robin, que Planeta va publicar abans de començar a posar-se amb el retorn d'en Bruce Wayne, malgrat que ignoro la magnitud del desastre d'haver-ho fet així, i que jo encara no he llegit perquè als Estats Units no s'ha recopilat, de moment.