Lectures: Batman Incorporated - Gotham's Most Wanted

Ha arribat el moment. Després de 7 anys de l'inici del pas del guionista escocès Grant Morrison per l'univers Batman —tot i que ja hi havia dit la seva en la per a mi sobrevalorada Arkham Asylum—, he llegit el final de la seva llarga i aclamada etapa al capdavant del Cavaller Fosc versió "pre-The New 52". 

Una etapa amb què ens ha explicat una enrevessada, riquíssima i emocionant història passant primer per Batman, després per Batman and Robin, The Return of Bruce Wayne i finalment per Batman Incorporated, aquesta última creada expressament per a l'ocasió i que al número 13 del seu volum 2 ha acabat, un verb que no es pot fer servir amb gaires col·leccions de superherois, llevat de quan les cancel·len.

Amb els números 7 a 13 del volum 2 de Batman Incorporated, editats individualment de març a setembre de 2013, i un especial publicat l'octubre d'aquell mateix any, Batman Incorporated: Gotham's Most Wanted conté el vibrant final del que Morrison ens volia explicar.

I alhora continua el que vèiem al recopilatori anterior, que com ja vaig dir entrava a l'era The New 52 sense perdre res del que l'havia caracteritzat abans. De fet, les col·leccions del Cavaller Fosc i els seus aliats han estat les que han patit menys canvis en aquest reset que va fer l'Univers DC el 2011, i les coses que s'han mantingut són precisament les que va establir Grant Morrison, entre les quals l'arribada del fill natural del protagonista, en Damian Wayne, l'adopció de la capa i la caputxa per part d'en Dick Grayson després de la desaparició d'en Bruce Wayne o la complicada i duradora trama que va estrenar el guionista al 655 de Batman, de setembre de 2006.

A Demon Star, el recopilatori anterior, vèiem com després de revelar-se que era la líder del moviment Leviathan, la Talia al Ghul posava preu al cap del seu propi fill, en Damian, i ens quedàvem amb un gran cliffhanger que almenys jo he trigat a resoldre perquè fins fa poc no em vaig comprar el recopilatori següent (ja he dit més d'un cop que els preus de The Book Depository no són els d'abans).

Aquí l'atac global de Leviathan contra el món, i específicament contra en Batman i els seus "empleats" en la iniciativa Batman Incorporated, arriba al seu clímax i pel camí s'endú tràgicament en Damian, spoiler que pel que sembla va fer la mateixa DC Comics abans que el còmic on succeeix es publiqués, tot per tal de captar nous lectors. I que quan es va començar a saber em va fer pensar que es veuria a la saga Death of the Family, cosa que al final no va ser certa. No es pot dir que no fos lògic pensar-ho, oi?

Una mort que torna a obligar en Batman a tenir un Robin inert als braços, aquest cop sang de la seva sang. Un personatge que tot i ser repel·lent, arrogant i en alguns moments insuportable hem arribat a estimar durant aquests anys i que ens ha donat moments molt bons, però que mor durant la batalla, tot pagant el preu per trair la seva mare i passar al bàndol dels bons.

Les conseqüències d'aquest duríssim cop les veurem més endavant, en d'altres col·leccions, però el més immediat aquí és acabar la guerra contra la Talia, una guerra començada per ella, per despit, i que té un final espectacular, amb sorpreses i girs inclosos, i més defuncions en un bàndol i l'altre, si bé no tan impactants com la del cinquè Robin de la història.

Aquesta llarguíssima història que ens ha explicat en Grant Morrison s'ha caracteritzat, entre altres coses, per la immensa quantitat de referències que l'escocès ha fet, en forma de personatges i esments, a la història d'en Batman en general. 

Hi ha recuperat, ho hem vist altres vegades, personatges i etapes oblidats i descartats per poc importants, per tal de fer que tornessin a tenir validesa, que fossin canònics altre cop. I ha aprofitat per a fer força homenatges, com aquest que veiem aquí sobre, que recorda la mítica novel·la gràfica Son of the Demon, de 1987, on va aparèixer per primer cop un Damian Wayne que posteriorment veuria el seu origen lleugerament modificat. 

I fins i tot es permet fer una petita referència al futur de la que ara és la col·lecció principal del Cavaller Fosc, Batman, en esmentar el concepte de "Zero Year", nom de la saga de Snyder i Capullo immediatament posterior a Death of the Family. És com si digués: "ara ja he dit tot el que havia de dir, gràcies per deixar-m'ho fer ben entrat The New 52, endavant amb els que remenen les cireres batmanianes actualment". Molt gran.

L'etapa ha estat trepidant i interessantíssima, però no perfecta. De fet, el seu principal punt feble és que no és apta per a tots els lectors. Calen uns coneixements previs de la història d'en Batman molt profunds, i freqüents repassos, perquè tots els elements que ha anat recuperant i creant en aquests 7 anys tenen la seva importància i sens dubte se'n gaudeix més coneixent la història fil per randa, cosa que malgrat els meus esforços no es pot dir que sigui el meu cas. I menys amb la memòria de peix que tinc. 

A més, ja se sap que l'estil del senyor Morrison a l'hora de narrar no és precisament entenedor. Després tot lliga —llevat de la represa d'un flash forward del recopilatori anterior, que no s'entén gaire i té errors i incongruències—, i al·lucinem, però no seria la lectura més fàcil del món. 

El llibre acaba amb el número 11 (va ser una pausa de la col·lecció i com que va a banda el posen al final), protagonitzat pel Batman de Japó, en Jiro Osamu —nom que és un homenatge a Osamu Tezuka i a Jirô Kuwata, l'autor del manga que es va fer d'en Batman el 1966—, en una història farcida de tòpics culturals japonesos però amb algun homenatge a l'esmentat Tezuka, relativament entretinguda i amb guió d'en Chris Burnham (dibuixant dels números normals de la col·lecció) i dibuix d'en Jorge Lucas; i finalment l'especial que deia a dalt de tot, on en Batman repassa en breus històries, a càrrec de diferents equips de dibuixants i guionistes, què se n'ha fet, dels diversos membres de Batman Incorporated, després del desmantellament de la iniciativa.

Un final una mica insípid per a aquest llibre, que d'altra banda és molt bo i esdevé imprescindible per tal de conèixer l'aspecte definitiu de l'edifici que ha estat bastint durant tantíssim temps en Grant Morrison i del qual hem conegut fins el darrer i més petit detall. Gotham's Most Wanted és un final fosc, no arriba a la categoria d'agredolç, tant per a alguns personatges com per al concepte dels Batman internacionals en si mateix. 

Concepte originalment ben pensat que tanmateix va provocar la ira d'una organització malvada a l'alçada però que, tot i que se'ns insinua una eliminació mútua, no es pot descartar que tornem a veure'n alguna cosa més en el futur, ja en mans d'algun altre guionista.

Lectures: Action Comics - Bulletproof

Continuo amb la recuperació de lectures de DC Comics després d'haver fet algunes adquisicions que durant mesos s'havien vist interrompudes en paral·lel als meus ingressos, i avui és el torn d'un recopilatori que m'havia plantejat que no compraria per motius econòmics i logístics, però veure'l d'oferta en una de les meves botigues habituals em va convèncer del contrari.

Ja fa més d'un any que vaig ressenyar el volum anterior de la col·lecció Action Comics, el primer de l'era The New 52, i vaig dir que m'havia deixat força satisfet. En la mateixa línia tenim aquest Action Comics: Bulletproof, que reuneix els números 9 a 12 i 0, així com l'Action Comics Annual número 1, tot plegat material que es va publicar originalment en format grapa i de manera individual de juliol a desembre de 2012.

Després d'un primer número on es recupera —després del seu debut a la també concebuda per en Grant Morrison Final Crisis— el Superman de Terra-23, que respon al nom civil de Calvin Ellis i és el president dels Estats Units quan no lluita contra els dolents, el guionista escocès ens continua explicant les primeres aventures d'aquest redissenyat Superman "nostre", en Clark Kent, i ho fa d'una manera força interessant.

Entre altres coses el que proposa en aquests números és la lluita interna que l'encara novell superheroi té respecte a la seva identitat civil, i les mesures que pren per protegir-la, que com veurem arriben a ser molt dràstiques després que tant en Batman com el tossut Nimrod, que ens presentaven al recopilatori anterior, associïn amb certa facilitat el nou superheroi amb el periodista Clark Kent.

Per si tot això no fos un problema prou gran, debuta en aquests nous orígens del personatge un dels seus enemics clàssics, l'Adam Blake o Captain Comet, un paio amb poders mentals que supera amb facilitat en Superman i que va darrere de la neboda de la Lois Lane, que aparentment també és una nutant, una humana evolucionada com aquest temible enemic.

Superades totes aquestes crisis, tant les superheroiques com les identitàries, el retorn de la pau és només una sensació errònia, perquè tal com explica la propietària de l'habitació que té llogada el protagonista (l'autèntica identitat de la qual se'ns revela en aquest volum) les amenaces no han acabat i tot plegat ens deixa amb ganes de llegir la continuació.

La trama ha avançat poc en aquest sentit, perquè a partir de la meitat del volum les coses van cap a una altra banda: l'equip format per en Grant Morrison i en Rags Morales (acompanyat d'altres dibuixants en algunes pàgines) deixa pas a una sèrie d'històries més curtes i dibuixades per altres artistes que comencen amb el número 0 d'Action Comics, on podem veure per exemple el curiós relat d'un nen que recull la capa del superheroi després que aquest la perdi i, així, es converteix en una mena d'heroi més quotidià.

També ens expliquen altres coses, com ara els orígens de la samarreta que duu en Superman, o les repercussions que té la decisió dràstica que esmentava més amunt respecte a la identitat d'en Clark Kent.

Després tenim l'Annual número 1 d'aquesta nova etapa, on el guió passa de les mans d'en Grant Morrison a les d'en Sholly Fisch, i la part gràfica ens l'ofereix el sempre reconeixible Cully Hamner, en el que esdevé una interessant història que recupera un personatge de molt poca importància, aparegut al recopilatori anterior, i el transforma en un nou enemic, en K-Man, que es nodreix de kriptonita i en fa ús per tal d'afeblir en Superman.

L'especial acaba amb unes pàgines d'en Max Landis (guió) i en Ryan Sook (dibuix) dedicades a un altre origen reinventat, el de l'Skull Mask, enemic que suposo que veurem en properes entregues, tot i que no sé si a curt o mitjà termini.

Al llarg d'aquest Bulletproof tenim una mica de tot: en Superman continua acumulant experiència com a superheroi, però alhora encara se'l veu verd, relacionant-se amb els companys de la Lliga de la Justícia gairebé com un igual, amb certa timidesa fins i tot (especialment quan interactua amb en Batman).

Veiem també una mica més del sempre simpàtic Steel, que aquí fa valer la seva importància com a col·laborador de l'Home d'Acer, i com no podia ser d'una altra manera els secundaris de luxe també tenen un cert pes en la història. Parlo evidentment de la Lois Lane, en Jimmy Olsen i en Lex Luthor, aquest últim potser més apagat que al primer recopilatori, però és evident que tornarà amb força en algun moment.

Aquest segon volum del Superman de The New 52 m'ha agradat, ja ho deia al principi, perquè en Grant Morrison —que deixaria la col·lecció poc després— hi continua construint el seu Home d'Acer, amb el nivell de detall que el caracteritza i el seu gran respecte per la història pre-The New 52, però també perquè ens ofereix interessants històries secundàries tant en els números especials com en els complements, per sort recuperats (no sempre es fa quan es recopila la grapa en volum). Val la pena.

Lectures: Batman Incorporated - Demon Star

Quan DC Comics va decidir rellançar i resetejar la numeració de totes les seves col·leccions vaig patir per les que més m'interessaven, les d'en Batman i companyia, però com ja hem vist en algunes ressenyes la transició ha estat tan respectuosa amb la història del personatge com ha estat possible.

I era previsible que concretament Batman Incorporated, un dels projectes que va aportar el guionista Grant Morrison a l'univers del personatge, i que formava part d'un pla iniciat el 2006, any en què va entrar a Batman, es respectés al màxim atès que, tot i pertànyer a The New 52, debutava més tard i després d'un volum on les coses es deixaven d'una manera que, per força, requeria una continuació i unes respostes. Això sí, no és del tot independent i la situació dels personatges està adaptada a la nova oficialitat, com per exemple en Dick Grayson fent de Nightwing altre cop, però són detalls sense importància.

Després del que vam veure a Batman Incorporated: The Deluxe Edition, aquella història continua a Batman Incorporated: Demon Star, que reuneix els números 0 a 6 de Batman Incorporated (vol. 2), publicats individualment de juliol de 2012 a febrer de 2013 (amb el 0, que és especial i fa un repàs del concepte de "Batman Incorporated", de novembre de 2012).

L'equip format pel guionista escocès i el magnífic dibuixant Chris Burnham (ja vist al recopilatori anterior a The New 52), amb l'excepció del número 0, amb la part gràfica a càrrec de Frazer Irving, ens regala una història d'allò més interessant i ben feta en tots els sentits, amb un Grant Morrison que malgrat fer ús de tots els elements que ha anat plantant a l'Univers Batman durant anys, típic d'ell, ens ho narra tot plegat d'una manera més comprensible del que estem acostumats a veure i això fa que el resultat en surti beneficiat, com de retruc també el lector.

Després de l'esmentat número 0, que fa un repàs del que representa aquest projecte d'en Batman i que, tot sigui dit, no és massa interessant, entrem en matèria i comencem la saga Demon Star, que s'inicia amb una persecució esbojarrada en un escorxador i que ens presenta un personatge, en Goatboy, amb què no podem evitar simpatitzar una mica tot i que és un dels molts assassins que responen a la crida de l'organització malvada Leviathan, la consigna de la qual és ara "matar en Robin".

Des del volum anterior ja sabem que la líder de Leviathan és la Talia al Ghul, la mare del noi —la qual, per cert, té un número dedicat al seu passat on ens tornen a explicar coses que ja havíem vist, amb alguna diferència pel que fa al naixement d'en Damian, alhora que se'ns en revelen altres moments de la seva història que no coneixíem—, però en Batman l'ha de trobar i per tal de fer-ho participa en un engany dissenyat per ell mateix, que desemboca en un assalt final al quarter general de l'organització.

Com que descobrir on és aquest lloc no és gens fàcil, en Bruce Wayne ha de recórrer a la seva disfressa més coneguda després de la de Batman, que és la d'en "Matches" Malone, delinqüent fictici que li permet moure's pels baixos fons sense despertar pors ni sospites. Una mostra més que en Grant Morrison coneix a fons la història del Cavaller Fosc i es deleix per recuperar-ne tants elements com sigui possible.

Una altra de les recuperacions, en aquest cas de material propi, que fa Morrison és la del Batman del futur apocalíptic on en Damian és l'home sota l'uniforme. Sí, aquell futur que vèiem al 666 de Batman, de 2007, apareix novament aquí. El que dèiem: cap detall no és casual. Totes les llavors que va plantar el guionista han acabat brotant tard o d'hora.

La justificació que se'ns dóna d'aquestes escenes és que en perdre's en el temps, en Bruce Wayne va poder veure el futur (això ja se'ns havia dit) i es va adonar que si el seu fill el substitueix com a Batman tot se n'anirà en orris. De fet, decideix que a la fase final de l'operació contra Leviathan tampoc no hi pot participar i que haurà de deixar de ser en Robin, cosa que evidentment el nano no rep amb gaire alegria.

La prohibició no impedirà, però, que s'uneixi amb la nova identitat de Redbird a la resta de membres de Batman, Inc. que, juntament amb el seu líder, ataquen el quarter general de Leviathan en una batalla èpica on podrem veure la majoria d'herois inspirats pel Cavaller Fosc d'arreu del món que ja ens van presentar als inicis de la col·lecció.

En aquesta batalla tots dos bàndols es troben finalment i se'ns expliquen més detalls de les activitats i les motivacions de l'organització Leviathan, però també coneixerem la nova identitat d'un dels homes d'en Batman, que mantindré en secret, i podeu estar segurs que us quedareu amb ganes de més no només per com acaba el combat, sinó també perquè el volum és un gran flaixbac d'una escena que veiem al principi i que no es resol en aquest recopilatori.

 

No hi falten alguns moments d'humor, com ara l'adopció d'una de les vaques de l'escorxador, que en Damian bateja com a Bat-cow, de manera que l'animal se suma a la col·lecció zoològica dels Wayne després de l'adquisició del gos Titus a Batman & Robin el 2011 i la del gat Alfred en aquest mateix Batman Incorporated: Demon Star, que també veurem a les escenes del futur que dèiem abans.

Si per qüestions econòmiques o d'espai havíeu decidit descartar Batman Incorporated de les col·leccions que seguiríeu a partir de The New 52 cometeu un error, atès que continua una trama iniciada abans, i a més cal destacar que té un final definit, perquè tot acaba al mes de setembre al número 13, de manera que només ens quedarà un tom recopilatori, a la venda el proper desembre amb el títol de Batman Incorporated: Gotham's Most Wanted. 

Lectures: Action Comics - Superman and the Men of Steel

Quan vaig parlar del rellançament de DC Comics conegut com a The New 52 des del punt de vista d'en Batman, tant pel que fa a Batman com a Detective Comics, ja vaig dir que a mi, això dels reset d'històries que he seguit durant anys no m'agrada, perquè acostuma a negar els fets que el lector ha assumit com a oficials durant molt temps, però que afortunadament en les aventures del Cavaller Fosc s'havia fet d'una manera exquisida, amb elements de l'etapa prèvia i alhora un nou punt de partida per als nous lectors.

No és el cas de Superman, que rellançava la tardor de 2011 la seva col·lecció més veterana, Action Comics, amb aquesta nova etapa recopilada en el volum Action Comics: Superman and the Men of Steel, que recull els números 1 a 8 de la col·lecció, publicats individualment als Estats Units entre novembre de 2011 i juny de 2012.

En aquest cas el rellançament és total, en Superman comença de zero i es redissenyen els personatges clau de la franquícia, donant a tots plegats un aspecte més modern i jove, que suposo que no devia fer cap gràcia als incondicionals de l'Home d'Acer que en seguien les peripècies cada mes. 

Al principi veiem l'Últim Fill de Krypton en una espectacular entrada, lluitant contra la corrupció i no pas contra grans enemics superpoderosos. Un Superman jove, novell, que encara no vola, sinó que té un salt increïble, com el van concebre als anys 30 els seus pares, en Jerry Siegel i en Joe Shuster. 

Un Superman que fa honor al seu nom, perquè la seva força i les seves habilitats són superhumanes, però no arriben al nivell d'exageració que han tingut durant dècades. Aviat el tornarem a veure així, però si més no durant els primers números és un Superman derrotable, vencible, fal·lible. 

Un Superman que no té l'aprovació de la gent corrent, perquè se sap que és alienígena i, de fet, les autoritats (concretament l'Exèrcit) el persegueixen i li volen fer proves. És un enfocament més realista, si ens aturem a pensar en què passaria si entre nosaltres hi hagués algú així. 

La campanya d'odi encetada per un Lex Luthor al seu torn també més corrent, no tan poderós com el que vèiem fins ara, ajuda a empitjorar la percepció que el públic té d'un home que l'únic que està fent és lluitar contra el mal. I és que les coses funcionen així a la societat actual, estimades lectores i estimats lectors: posem algú en el punt de mira i, si tenim poder de convicció, aquella persona serà titllada de criminal. Ho hem vist desenes de vegades. 

Naturalment també tornarem a veure la Lois Lane, que aquí encara no ha tingut cap contacte directe amb en Superman, i en Jimmy Olsen, que ja no és "l'amic d'en Superman", sinó que amb qui té amistat és amb en Clark Kent. En aquesta primera part de la nova etapa aquests dos personatges tenen un paper petit, de reporters testimonis dels estralls que causa la presència i la persecució del superheroi, que veuran abans que ningú com el que és: un dels bons.

No trigarem, però, en veure com l'inexpert Superman ha d'emprar totes les seves forces per tal d'enfrontar-se a una amenaça planetària que posa de manifest el caràcter còsmic de moltes de les aventures de l'Home d'Acer, que precisament just abans i en directa relació amb això s'ha d'enfrontar a un exèrcit d'homes d'acer dissenyats per a vèncer-lo, i on no faltarà un vell conegut com és l'Steel, que a més protagonitza les històries secundàries que es reuneixen al final d'aquest volum. 

Però en una demostració de síntesi perfectament aplicada el guionista, el cèlebre Grant Morrison, acompanyat pels dibuixos de Rags Morales, Andy Kubert i Gene Ha, aprofita per a explicar-nos l'origen d'en Superman, tant el de la seva versió civil, en Clark Kent i la seva infantesa a Smallville, com el dels últimes dies de Krypton, tot plegat relacionat amb els esdeveniments del present. 

Fet aquest salt de superheroi gairebé aficionat a salvador del planeta la història ens proporciona un tram final que té a veure amb els fets dels números anteriors, on coneixem la Legió, els superherois que vénen del futur i que col·laboren amb en Superman ocasionalment, acord que queda establert també en aquest rellançament. 

Puc dir que aquest volum m'ha agradat força, amb un Grant Morrison que explica moltes coses però les explica bé, sense que sigui necessari un immens coneixement de l'Univers DC ni seguir la complicada narrativa amb què acostuma a presentar les històries. 

Per sort o per desgràcia sóc molt més de Batman que de Superman, per tant abans de The New 52 no duia gens al dia els còmics de l'Home d'Acer, de manera que a mi m'ha anat molt bé aquest rellançament, però és possible que als lectors de sempre aquesta creu i ratlla els faci la mateixa ràbia que em faria a mi veure un Univers Batman on els fets canònics han passat a formar part d'una etapa anterior que ja no compta. Tot i així, Superman and the Men of Steel és un bon còmic en si mateix, amb què pot gaudir qualsevol tipus de lector.

Lectures: Batman - Arkham Asylum

Avui em disposo a fer un comentari sobre un dels còmics més emblemàtics de la història d'en Batman en general, i del modern en particular. Una novel·la gràfica que apareixia el 1989 i que va tenir l'èxit que va tenir en bona part gràcies a la batmania desfermada amb la pel·lícula d'en Tim Burton. Un clàssic que fins fa uns dies no vaig llegir, tot i que me'l vaig comprar fa anys aprofitant l'edició absolute de Planeta. És Batman: Arkham Asylum - Un lugar sensato en una tierra sensata, escrit per en Grant Morrison i dibuixat (pintat) per en Dave McKean.

Tal com explica el guionista escocès, ara tota una institució però no tant en aquella època, el context de l'univers del Cavaller Fosc havia canviat totalment, havien estat sorgint durant els anys anteriors grans clàssics que havien canviat el personatge, com Year One, The Dark Knight Returns o The Killing Joke. Obres fosques, serioses, narrativament excel·lents, allunyades del Batman camp dels anys seixanta i que havia començat a canviar, però no prou, durant els setanta. En Grant Morrison volia fer, però, una cosa diferent. Seriosa, punyent, però no del tot realista. I va fer això.

Una història que són dues històries: per una banda, els enemics d'en Batman li han preparat una nova emboscada, que consisteix en agafar com a ostatges alguns treballadors del sanatori d'Arkham (que, per cert, era la primera vegada que adquiria importància de debò en un còmic) i obligar en Bruce a entrar amb ells a canvi de deixar-los anar. Ell accepta, i un cop dins es troba amb una sèrie de sonats, encapçalats per en Joker, naturalment, que fan que es replantegi si ell no és, de fet, un sonat més. 

Per altra banda tenim la història del propi hospital psiquiàtric, fundat per l'Amadeus Arkham, una història encara més tràgica que la que va donar llum a en Batman i que —m'és igual qui se m'enfadi— he trobat més interessant que la trama d'en Batman i els dolents, amb diferència, tot i els paral·lelismes i les estranyes connexions que hi ha.

Potser és per les expectatives que tenia, reforçades pels textos introductoris, que sempre tenen aquest efecte secundari. Potser és perquè llegida ara no m'aporta res de nou. Potser són, senzillament, gustos personals. El cas és que sí, m'ha agradat, però la meitat d'en Batman no me l'he acabat de creure. Per què es planteja si ell també és boig? Perquè en Joker l'incita a fer-ho? O perquè en Morrison tenia ganes de referenciar-hi teories de la psicoanàlisi, com efectivament acaba fent?

Simplificat, el que hi passa és que en Batman entra a Arkham, discuteix amb en Joker, que el desafia a amagar-se, i després marxa. Pel camí s'anirà trobant enemics i cadascun d'ells tindrà el seu moment estel·lar, però no és un enfrontament amb els "grans" de la seva galeria de dolents, alguns dels quals sí que apareixen però amb poc paper. En aquest sentit m'ha decebut, ho reconec i per una vegada discreparé de l'opinió general.

L'altre problema que li trobo és que hi ha molts simbolismes, referències (les d'Alícia al País de les Meravalles les agafo, però para de comptar), és una història enfocada a l'horror psicològic —que no em diu res—, i si bé és una cosa de la qual he fet algun tast en l'etapa del guionista a les col·leccions d'en Batman des de fa uns anys, aquí em despista, em fa sentir idiota, com si no pogués participar en la seva lectura de la mateixa manera que els que la col·loquen al Top 5. 

Segurament sóc jo, que no agafo aquestes coses i llegeixo la història sense gaudir d'aquests elements. És una de les maneres de llegir-la, certament, però suposo que li treu bona part de la gràcia. Sigui com sigui, si això és cert significa que Arkham Asylum no és una història per a qualsevol lector d'en Batman. 

El que sí que és impressionant és l'apartat gràfic. En Dave McKean, que recordo de les portades de The Sandman, juga com vol amb l'estructura habitual de les pàgines del que s'entén per un còmic i a més no dibuixa, sinó que pinta, i hi fica fotografies, i fins i tot hi retrata objectes que col·loca per sota de les vinyetes. La retolació, especial per a cada personatge, també és digna d'esmentar i contemplar. En això sí que estic d'acord amb tothom: l'aspecte visual és l'adequat per a la història.

Així doncs, la recomano? Home, trobo que cal llegir-la, ja he dit que potser sóc jo, que prefereixo les històries més senzilles de llegir (poden tenir una estructura complicada i estar narrades de manera clara, que no és el cas), però és un clàssic d'en Batman que s'ha de llegir. Jo ho tornaré a fer, a veure si el proper cop li trobo alguna cosa que m'ha passat per alt aquesta vegada. L'edició, per cert, una meravella: es respecte el que deia de la retolació i s'inclouen el guió sencer tant en anglès com en castellà i esbossos del mateix Grant Morrison tot i que no és ell qui fa els dibuixos. Res a criticar en aquest sentit.

Lectures: Batman and Robin must die!

Ja m'he llegit el volum Batman and Robin must die!, el tercer que recopila la col·lecció que va començar després dels esdeveniments de Batman: R.I.P., arc argumental que precisament acaba aquí, en aquest tom que reuneix els números 13 a 16 (agost de 2010 a gener de 2011, perquè hi va haver descansos) de la col·lecció, a més del número únic Batman: The Return 1 (gener de 2011). Avís d'SPOILERS, tot i que intentaré limitar-los.

La col·lecció no acaba aquí, però sí que és un punt d'inflexió important perquè el número 16 es on plega en Grant Morrison i també en Frank Quitely, que a partir de llavors ja no va fer ni tan sols les portades. També és el tancament de l'etapa sense en Bruce Wayne, que després del que vam veure a The Return of Bruce Wayne es reuneix finalment amb el seu primer deixeble, ara Batman, i el seu fill, ara Robin, quan és a punt de concloure la batalla final contra en Simon Hurt tràgicament, i gira la truita. 

Com deia, el doctor Simon Hurt, que porta literalment segles fent la punyeta a la família Wayne des que fa cinc anys a en Grant Morrison se li va acudir rescatar aquest personatge dels anys cinquanta, fa el seu atac final a l'entorn d'en Batman, que coneix perfectament, identitats civils incloses, i demostra que és el gran enemic del Cavaller Fosc dels temps moderns. 

Però en Joker és molt Joker, i després que en Batman i en Robin el capturin en adonar-se que l'havien tingut al voltant suplantant la identitat de l'Oberon Sexton, sembla que decideixi que de gran enemic d'en Batman només n'hi pot haver un i s'escapa, no per aliar-se amb en Hurt (que sí que s'ha aliat amb el professor Pyg, l'altre enemic recent, presentat precisament al número 1 de Batman and Robin), sinó per lluitar-hi col·laborant amb els nostres herois, però d'una manera molt personal i que fa anar de cap el nou Duo Dinàmic. 

A continuació vénen escenes del caos que provoca el pla diabòlic del doctor Hurt, que a més es fa passar per un presumptament ressuscitat Dr. Thomas Wayne, pare d'en Bruce, i ens perdem una mica en la voràgine dels esdeveniments (mola dir això, eh?). Certament en Hurt és, de lluny, l'enemic que ha posat la família Batman més contra les cordes que jo recordo des que vaig començar a llegir les aventures del personatge.

El clímax d'aquest arc argumental que ha durat tant temps és espectacular. Fa temps que sabem que en Bruce no era mort, però faltava que tornés a la seva època, i ho fa en un moment que en Batman (Dick) i en Robin (Damian) eren a punt de caure. Amb les coses al seu lloc, en Bruce ha tornat amb un pla, que seria l'inici de la nova etapa a l'Univers Batman, i convoca els seus aliats per explicar-los-el.

Com si fos en Tony Stark amb l'Iron-man, en Bruce Wayne fa una roda de premsa i anuncia obertament que està finançant i continuarà finançant en Batman, amb qui comparteix ideals. Un moviment arriscat perquè tot i que cada cop més enemics d'en Batman coneixen la seva identitat real (i en Joker, amb tota aquesta història, se'n deu haver assabentat també?), fins ara s'havia caracteritzat per comportar-se d'una manera prou allunyada de la del Cavaller Fosc per tal de no aixecar sospites. 

Als seus aliats, lluny del públic, els explica el seu autèntic pla: Batman Incorporated, que també és el nom d'una de les noves col·leccions sorgides a partir d'aquí, responsabilitat del mateix Morrison. Es tracta d'actuar de manera global, planetària, i no quedar-se a Gotham. Té un pla per a cada membre de la Batfamília, que inclou el fet que hi haurà un Batman i un Robin a Gotham, els mateixos que durant el darrer any, mentre que ell voltarà pel món i crearà una mena d'exèrcit per combatre el mal. 

Sembla que no va agradar gaire, aquesta idea del guionista escocès, però a mi m'encurioseix i tinc ganes que en surti el primer tom recopilatori. Trobo per exemple que en Dick Grayson ha fet prou bona feina com per mantenir l'uniforme de Batman (no com l'altra vegada que el va substituir, als anys noranta), i això d'internacionalitar la idea de la lluita contra el crim sota les ordres del mateix Batman-Bruce em sembla prou refrescant. Com a mínim és la impressió que m'ha fet aquest one-shot anomenat Batman: The Return, on es comença a posar en pràctica.

Lectures: Time and the Batman

Amb el volum Time and the Batman, que conté els números 700 a 703 de Batman, d'agost a novembre de 2010, en Grant Morrison torna a una de les dues col·leccions principals del personatge, sense deixar de banda les línies paral·leles que té en marxa i que ell sap com encaixen, per oferir-nos dues coses molt interessants. En primer lloc tenim el número 700 d'aquest còmic que començaria el 1940, i per tal de celebrar l'efemèride té un gruix lleugerament superior a l'habitual. 

En aquest número d'aniversari la trama no avança gaire. Un mes abans havia començat als Estats Units la minisèrie Batman: The Return of Bruce Wayne i allà sí que hi vèiem moviment. Aquí no, però no vol dir que sigui menys interessant. És aquesta història la que inspira el títol del recopilatori, i el que ve a dir és que hi ha dues coses que no es poden vèncer: el temps... i en Batman. Al número 700 hi tenim diverses històries paral·leles: per una banda en Morrison ens transporta a l'època en què en Batman i en Robin eren en Bruce Wayne i en Dick Grayson respectivament, i concretament a aquella etapa de ciència-ficció xarona que va caracteritzar els còmics del Cavaller Fosc des de finals dels anys 40 a ben entrats els 60. 

Ho sabem perquè els trobem en plena experimentació amb una màquina del professor Carter Nichols, un home que anava boig per aconseguir viatjar en el temps. I ho aconseguirà, perquè en Batman i en Robin del present (Dick Grayson i Damian Wayne respectivament) es troben que han de resoldre el seu assassinat a la seva època (al "nostre" present), i el Batman de 15 anys en el futur (en Damian Wayne), que havíem vist al número 666 de Batman en una de les moltes escenes confuses però al final ben pensades que en Grant Morrison ha anat disseminant en els 5 anys que porta capgirant l'univers Batman, ha de salvar el professor Nichols, amb l'ajuda d'una versió més jove d'ell mateix, una paradoxa temporal que confesso que no he estat capaç de seguir del tot. 

Tot plegat queda rematat per unes pàgines finals en què veiem Batmans de futurs cada cop més llunyans, des de l'encarnat per en Terry McGinnis (de la sèrie de dibuixos Batman Beyond, en la seva primera aparició en un còmic) fins a d'altres que no coneixem (i algun que sí, com el Batman del segle DCCCLIII, de DC One Million) però que ens mostren que sempre hi haurà un Batman, així com sempre hi haurà un Joker.

M'ha agradat, aquest còmic, perquè el senyor Morrison torna a demostrar que res del que fa no és gratuït. Ja me n'havia adonat amb altres volums i havia rectificat la meva opinió inicial que l'home no sabia el que es feia, però amb aquest número em convenço encara més que tot forma part d'un pla recargolat però molt ben trenat. M'encanten, a més, dos detalls que serveixen per a integrar conceptes a la història canònica de la col·lecció: l'existència del Batman del futur (en Terry McGinnis), que com he dit abans és de Batman Beyond, en el que representa el seu primer reconeixement oficial en paper, i la breu aparició a les escenes del "present" dels mutants d'en Miller de The Dark Knight Returns. 

En l'apartat artístic, aquest número rodó també està molt cuidat: del passat se n'encarrega en Tony S. Daniel, del present en Frank Quitely durant 5 pàgines (per tant, es repeteix breument el tàndem dels primers números de Batman & Robin) i l'Scott Kolins durant 3 més, del futur proper l'Adam Kubert i del llunyà en David Finch.

I ara sí que passem als següents dos números, el 701 i el 702, que formen part d'un petit arc argumental que es diu R.I.P.: The Missing Chapter. No sé si us passa com a mi, però oi que no s'entén gaire que tal com acaba Batman R.I.P. després veiem en Bruce Wayne a Final Crisis com si res? Ens queda la sensació desagradable que l'anunciada mort del personatge se'ns ha venut que seria a Batman R.I.P. però que al final era a Final Crisis. Doncs bé, això és cert, però... què passa entre R.I.P. i Final Crisis, totes dues escrites per en Grant Morrison? 

Doncs això és el que ens expliquen aquí, i aquesta és la segona cosa interessant que aporta el volum i que avançava abans. Què va passar després de l'explosió de l'helicòpter. Com es va emmerdar en Bruce Wayne després en una aventura que li anava gran i que li costaria, aparentment, la vida. I és per això també que confirmo que el guionista escocès sap el que es fa. Ho devia tenir previst. Deixar-nos amb preguntes i molt temps després donar-nos respostes. Les trobem a The Missing Chapter, que per cert també cuida la part artística, perquè el dibuixant és en Tony S. Daniel, que ja va formar equip amb en Grant Morrison precisament a Batman: R.I.P. Coherència, sí senyor. 

Finalment tenim el número 703, que escriu en Fabian Nicieza i dibuixa en Cliff Richards, amb una aventura dels nous Batman i Robin que ja estan força segurs que en Bruce és viu i sabrà tornar al present, i que s'enfronten a un enemic de segona o tercera categoria que no sortia des de l'època en què en Dick Grayson era en Robin.

Queda ben clar (de fet, ja feia temps que ho notàvem) que aquest nou Duo Dinàmic és molt diferent de l'original. El nou Batman és més alegre i el nou Robin és més impertinent fins i tot que en Jason Todd, però aprofitant que aquesta aventura recorda les dels primers temps d'en Bruce i en Dick tots dos reflexionen sobre la figura del seu pare desaparegut, i hi ha alguns moments emotius (relacionats amb el primer Batman però també amb l'enemic d'aquest número) que fan que valgui la pena una història que al principi sembla que no, però que té un indubtable interès creixent.

Tanca el volum, almenys en l'edició de tapa dura que és la primera que ha sortit, una sèrie d'il·lustracions de diversos dibuixants i un plànol de la batcova. I això és el més nou que s'ha publicat en recopilatoris als Estats Units pel que fa a una de les dues col·leccions principals del personatge. Ara em tocarà esperar els nous volums de Red Robin, Batgirl, Batman & Robin i Detective Comics, però estic content d'haver pogut, per una vegada, llegir material que Planeta encara no ha publicat aquí.

Lectures: Batman - The Return of Bruce Wayne

He dit més d'una vegada que seguir els còmics en la versió original dels Estats Units té l'inconvenient que sovint l'edició en castellà surt abans que els volums recopilatoris que jo compro, i això és perquè Planeta, en el cas de DC que és el que m'interessa, treballa amb el material publicat en grapa, i els americans també s'ha de dir que de vegades triguen a treure els recopilatoris més del que es podria esperar. No és el cas de la minisèrie Batman: The Return of Bruce Wayne, que he pogut llegir en tapa dura i edició de luxe abans que s'hagi acabat de publicar traduïda. I ara la comentaré, spoilers inclosos.

Els seus sis números es van editar originalment de maig a novembre de 2010 i els va escriure en Grant Morrison, que des de 2006 s'ha ocupat de capgirar l'Univers Batman i introduir-hi canvis molt importants i que van més enllà del típic cop d'efecte editorial sense cap ni peus. Encara que sembli mentida llegint els primers números del volum 2 en grapa de l'edició de Planeta, tot el que ha estat fent aquest home tenia sentit, fins i tot la confusa (per la quantitat d'informació que hi apareix i el bagatge de DC que cal tenir per llegir-la) Final Crisis, amb el seu misteriós final, que entronca directament amb The Return of Bruce Wayne.

Ja sabíem, bé perquè en aquests casos els spoilers són inevitables, bé perquè sempre que hi ha una mort d'un personatge d'aquesta importància acaba sent un truc o un engany per part de les editorials, que en Batman no moriria. A la Final Crisis va morir (aparentment) en Bruce Wayne, però el seu llegat el va agafar en Dick Grayson, el primer Robin. També sabíem que, malgrat el que es pensava tot el seu entorn, en Bruce Wayne no havia mort, sinó que havia rebut la sanció Omega en l'intercanvi de trets que hi havia hagut entre ell i en Darkseid, de manera que el playboy milionari havia estat desterrat al passat, com s'insinua al final de l'esmentat megaevent, tot i que sense una explicació no es dedueix fàcilment.

I durant mesos vam veure com la ciutat de Gotham s'adaptava a l'absència del Batman de tota la vida i a l'arribada del nou, però què havia passat amb l'original? Aquí se'ns explica. I en forma de minisèrie de gran qualitat narrativa, que enganxa i que és un regal per als amants de les històries de viatges en el temps i les paradoxes temporals.

Perquè en Bruce no només va a parar a l'edat de pedra, sinó que, sense controlar-ho, va fent salts endavant en el temps. Afortunadament per a ell, o no, no recorda qui és, cosa que evita que perdi el seny, i l'únic que pot fer és sobreviure i anar registrant tot el que veu, a mida que va prenent consciència que fa aquests salts temporals, que van des de l'edat de pedra a l'època de la caça de bruixes, a la dels pirates, al segle XIX de l'Oest americà, als dies posteriors a l'assassinat dels seus pares, situats magistralment en una època vaga, amb ambientació entre els anys 30 i 40 però amb l'advertiment per part d'un personatge que "aquest any està de moda el retro", de manera que se soluciona el problema —provocat per l'especial temporalitat dels còmics de superherois— de quan va ser la infantesa d'en Bruce Wayne (si ara és a la quarantena i viu al segle XXI, no pot ser que fa trenta-pocs anys visqués a la dècada dels 20 o els 30). Finalment, com era d'esperar, arriba a l'època que realment li correspon.

En aquests interessantíssims salts, a més d'anar comprenent algunes coses vistes a les col·leccions d'en Batman, com ara el personatge d'en Simon Hurt o per què fa temps que hi ha dubtes sobre la integritat moral del pare d'en Bruce, el Dr. Thomas Wayne (que sabem que comparteix nom amb un avantpassat malvat, però també que veu tacada la seva imatge pel doctor Hurt), també podem anar veient la formació de Gotham, la de la família Wayne i la de la malvada organització Black Glove.

Són molts els detalls que podem veure al llarg de la minisèrie, on el guionista, acompanyat de diversos dibuixants molt adequats per a cada període dels que s'hi descriuen, demostra un profund coneixement de la història d'en Batman i estableix fets que m'imagino que passaran a ser canònics. El que fa, però, en realitat, és crear una paradoxa: com és que sota la mansió Wayne hi ha les coves plenes de rat-penats que van inspirar el Cavaller Fosc a l'hora d'adoptar la seva disfressa? Què va ser primer, l'ou o la gallina? Fascinant.

Tot plegat és un xic difícil d'entendre a la primera i sense ajuda d'una explicació si no es té una memòria digna d'estudi, perquè fa anys que el guionista escocès dissemina informació d'una manera volgudament confusa, però la sensació en llegir finalment The Return of Bruce Wayne és força gratificant. A més de tot el que he comentat, també hi ha una trama pel que fa a les dificultats del retorn d'en Bruce a la seva època: si ho aconsegueix, i els seus aliats estan convençuts que si un home pot aconseguir una cosa així és en Bruce Wayne, l'energia Omega que ha acumulat amb els salts temporals ho destruïrà tot, i estan decidits a impedir-ho a qualsevol preu. 

Fins i tot envien una expedició formada per en Superman, en Green Lantern Hal Jordan, en Booster Gold i en Rip Hunter, que perseguirà en Bruce de seguida que la JLA descobreix què li ha passat en realitat, i ho farà literalment fins a la fi del temps. Per cert, el seu punt de vista d'aquesta persecució es troba a la minisèrie Time Masters: Vanishing Point, que no he llegit però que no cal per tal d'entendre la que avui comento.

Ja acabo: absolutament recomanable per a qualsevol que estigui seguint les aventures modernes d'en Batman, però sempre començant com a mínim des de 2006 amb l'arribada d'en Grant Morrison a la sèrie. La seva conclusió (que no vol dir que aquest llibre acabi amb un cliffhanger) es produeix al número 16 de Batman and Robin, que Planeta va publicar abans de començar a posar-se amb el retorn d'en Bruce Wayne, malgrat que ignoro la magnitud del desastre d'haver-ho fet així, i que jo encara no he llegit perquè als Estats Units no s'ha recopilat, de moment.