Sèries: Supergirl (sisena temporada)

Reconec que arriba un moment que aquestes ressenyes temporada a temporada d'algunes sèries, sobretot les de superherois i superheroïnes, les faig mig obligat per mi mateix. Per continuar la cadència. Passa quan ja duen uns quants anys i, especialment, quan ja no m'agraden gaire.

I lamento que sigui el cas de la sèrie que avui ens ocupa, perquè al principi m'agradava força, però no deixaré de fer-ho justament a l'última de les seves temporades, ara que se sap que no continuarà, així que som-hi.

Supergirl naixia com la tercera de les sèries de l'Univers DC televisiu, l'anomenat Arrowverse, l'any 2015, i tenia en la seva protagonista una entranyable i càndida superheroïna que podia estirar el fil tota sola. Amb el pas del temps, però, és natural que se li hagin anat unint aliats. I ja està bé així. El problema, però -si més no per a mi-, és que al final la cosa s'ha acabat assemblant més aviat a una Lliga de la Justícia  de segona divisió -ho havia semblat inicialment el grup de Legends of Tomorrow, però al final va acabar sent una altra cosa, i molt més ben trobada-, i ho reflecteix el pòster de la seva sisena temporada.

Una temporada que s'ha dividit en dues parts que més o menys coincideixen amb la brutal aturada de tres mesos que hi va haver a l'estiu, havent començat al març i finalitzat al novembre: a la primera, la colla se les empescava per rescatar la Kara del seu captiveri a la temible Zona Fantasma, element de la mitologia d'en Superman que fins i tot jo, que no hi entenc gens, coneixia de nom.

L'hi havia enviat el pesat d'en Lex Luthor, que he de dir que tal com està escrit i interpretat (per en John Cryer) en aquesta sèrie trobo que és un dels enemics més ben aconseguits de l'Arrowverse. 

En tot cas, el grup fa mans i mànigues per treure-la d'allà, d'on no pot sortir sola, i això també fa que arribin a la Terra alguns d'aquests espectres, que desfermen el caos sobretot entre els protagonistes, als quals afecta de maneres diferents. No és una trama especialment interessant, per al meu gust, però sí que m'havia agradat més que no pas el que vindria a continuació.

Resulta que a la Zona Fantasma també hi estava atrapada la Nyxly (Peta Sergeant), un ésser de la cinquena dimensió, com en Mxyzptlk, que vol reunir unes pedres màgiques que li donaran un poder il·limitat amb què pretén venjar-se del seu pare, que és qui l'havia enviat a la Zona Fantasma.

Una venjança que afecta a la Terra i al grup de superherois i ajudants protagonistes, atès que les pedres es troben en uns objectes concrets i la trama esdevé una cursa contra rellotge per evitar que la Nyxly es faci amb aital poder, ja que es tracta d'un personatge gens de fiar. 

Se sap que la màgia és un dels elements contra els quals els kryptonians són febles o vulnerables, i en aquesta temporada, donada la premissa, se'n veu molta. Per acabar-ho d'adobar, resulta que la Lena Luthor és una bruixa i ho descobreix ara, de manera que us podeu imaginar l'empatx que he tingut d'un tema que ja de per si no m'atrau gaire quan apareix als còmics de superherois o, en el seu defecte, a les seves adaptacions audiovisuals. 

Però bé, malgrat que se m'ha fet una mica llarga, al final la història acaba amb una lluita èpica entre els defensors del nostre planeta i l'aliança Nyxly-Lex Luthor, i pel camí es van acabar de definir les relacions entre els personatges i es produeix algun canvi vital en alguns d'ells, com ara l'adopció d'una identitat superheroica o la d'una criatura, i tot plegat acaba amb una finale que ens deixa amb un somriure i una protagonista que, després de patir durant anys amb les grans dificultats que ha tingut per conciliar la vida privada i la pública (com a superheroïna), troba finalment el camí.

Em sap greu que aquesta temporada hagi estat la que menys m'ha agradat, no puc dir que per al meu gust Supergirl hagi marxat amb un cant del cigne, precisament, però intentaré recordar-la pels bons moments i per uns personatges entranyables que no sempre han estat acompanyats per uns bons guions ni uns efectes especials gaire reeixits. La tornarem a veure, la Kara, com a convidada a les altres sèries? El temps ho dirà.

 

Lectures: Action Comics - Bulletproof

Continuo amb la recuperació de lectures de DC Comics després d'haver fet algunes adquisicions que durant mesos s'havien vist interrompudes en paral·lel als meus ingressos, i avui és el torn d'un recopilatori que m'havia plantejat que no compraria per motius econòmics i logístics, però veure'l d'oferta en una de les meves botigues habituals em va convèncer del contrari.

Ja fa més d'un any que vaig ressenyar el volum anterior de la col·lecció Action Comics, el primer de l'era The New 52, i vaig dir que m'havia deixat força satisfet. En la mateixa línia tenim aquest Action Comics: Bulletproof, que reuneix els números 9 a 12 i 0, així com l'Action Comics Annual número 1, tot plegat material que es va publicar originalment en format grapa i de manera individual de juliol a desembre de 2012.

Després d'un primer número on es recupera —després del seu debut a la també concebuda per en Grant Morrison Final Crisis— el Superman de Terra-23, que respon al nom civil de Calvin Ellis i és el president dels Estats Units quan no lluita contra els dolents, el guionista escocès ens continua explicant les primeres aventures d'aquest redissenyat Superman "nostre", en Clark Kent, i ho fa d'una manera força interessant.

Entre altres coses el que proposa en aquests números és la lluita interna que l'encara novell superheroi té respecte a la seva identitat civil, i les mesures que pren per protegir-la, que com veurem arriben a ser molt dràstiques després que tant en Batman com el tossut Nimrod, que ens presentaven al recopilatori anterior, associïn amb certa facilitat el nou superheroi amb el periodista Clark Kent.

Per si tot això no fos un problema prou gran, debuta en aquests nous orígens del personatge un dels seus enemics clàssics, l'Adam Blake o Captain Comet, un paio amb poders mentals que supera amb facilitat en Superman i que va darrere de la neboda de la Lois Lane, que aparentment també és una nutant, una humana evolucionada com aquest temible enemic.

Superades totes aquestes crisis, tant les superheroiques com les identitàries, el retorn de la pau és només una sensació errònia, perquè tal com explica la propietària de l'habitació que té llogada el protagonista (l'autèntica identitat de la qual se'ns revela en aquest volum) les amenaces no han acabat i tot plegat ens deixa amb ganes de llegir la continuació.

La trama ha avançat poc en aquest sentit, perquè a partir de la meitat del volum les coses van cap a una altra banda: l'equip format per en Grant Morrison i en Rags Morales (acompanyat d'altres dibuixants en algunes pàgines) deixa pas a una sèrie d'històries més curtes i dibuixades per altres artistes que comencen amb el número 0 d'Action Comics, on podem veure per exemple el curiós relat d'un nen que recull la capa del superheroi després que aquest la perdi i, així, es converteix en una mena d'heroi més quotidià.

També ens expliquen altres coses, com ara els orígens de la samarreta que duu en Superman, o les repercussions que té la decisió dràstica que esmentava més amunt respecte a la identitat d'en Clark Kent.

Després tenim l'Annual número 1 d'aquesta nova etapa, on el guió passa de les mans d'en Grant Morrison a les d'en Sholly Fisch, i la part gràfica ens l'ofereix el sempre reconeixible Cully Hamner, en el que esdevé una interessant història que recupera un personatge de molt poca importància, aparegut al recopilatori anterior, i el transforma en un nou enemic, en K-Man, que es nodreix de kriptonita i en fa ús per tal d'afeblir en Superman.

L'especial acaba amb unes pàgines d'en Max Landis (guió) i en Ryan Sook (dibuix) dedicades a un altre origen reinventat, el de l'Skull Mask, enemic que suposo que veurem en properes entregues, tot i que no sé si a curt o mitjà termini.

Al llarg d'aquest Bulletproof tenim una mica de tot: en Superman continua acumulant experiència com a superheroi, però alhora encara se'l veu verd, relacionant-se amb els companys de la Lliga de la Justícia gairebé com un igual, amb certa timidesa fins i tot (especialment quan interactua amb en Batman).

Veiem també una mica més del sempre simpàtic Steel, que aquí fa valer la seva importància com a col·laborador de l'Home d'Acer, i com no podia ser d'una altra manera els secundaris de luxe també tenen un cert pes en la història. Parlo evidentment de la Lois Lane, en Jimmy Olsen i en Lex Luthor, aquest últim potser més apagat que al primer recopilatori, però és evident que tornarà amb força en algun moment.

Aquest segon volum del Superman de The New 52 m'ha agradat, ja ho deia al principi, perquè en Grant Morrison —que deixaria la col·lecció poc després— hi continua construint el seu Home d'Acer, amb el nivell de detall que el caracteritza i el seu gran respecte per la història pre-The New 52, però també perquè ens ofereix interessants històries secundàries tant en els números especials com en els complements, per sort recuperats (no sempre es fa quan es recopila la grapa en volum). Val la pena.