Sèries: Supergirl (sisena temporada)

Reconec que arriba un moment que aquestes ressenyes temporada a temporada d'algunes sèries, sobretot les de superherois i superheroïnes, les faig mig obligat per mi mateix. Per continuar la cadència. Passa quan ja duen uns quants anys i, especialment, quan ja no m'agraden gaire.

I lamento que sigui el cas de la sèrie que avui ens ocupa, perquè al principi m'agradava força, però no deixaré de fer-ho justament a l'última de les seves temporades, ara que se sap que no continuarà, així que som-hi.

Supergirl naixia com la tercera de les sèries de l'Univers DC televisiu, l'anomenat Arrowverse, l'any 2015, i tenia en la seva protagonista una entranyable i càndida superheroïna que podia estirar el fil tota sola. Amb el pas del temps, però, és natural que se li hagin anat unint aliats. I ja està bé així. El problema, però -si més no per a mi-, és que al final la cosa s'ha acabat assemblant més aviat a una Lliga de la Justícia  de segona divisió -ho havia semblat inicialment el grup de Legends of Tomorrow, però al final va acabar sent una altra cosa, i molt més ben trobada-, i ho reflecteix el pòster de la seva sisena temporada.

Una temporada que s'ha dividit en dues parts que més o menys coincideixen amb la brutal aturada de tres mesos que hi va haver a l'estiu, havent començat al març i finalitzat al novembre: a la primera, la colla se les empescava per rescatar la Kara del seu captiveri a la temible Zona Fantasma, element de la mitologia d'en Superman que fins i tot jo, que no hi entenc gens, coneixia de nom.

L'hi havia enviat el pesat d'en Lex Luthor, que he de dir que tal com està escrit i interpretat (per en John Cryer) en aquesta sèrie trobo que és un dels enemics més ben aconseguits de l'Arrowverse. 

En tot cas, el grup fa mans i mànigues per treure-la d'allà, d'on no pot sortir sola, i això també fa que arribin a la Terra alguns d'aquests espectres, que desfermen el caos sobretot entre els protagonistes, als quals afecta de maneres diferents. No és una trama especialment interessant, per al meu gust, però sí que m'havia agradat més que no pas el que vindria a continuació.

Resulta que a la Zona Fantasma també hi estava atrapada la Nyxly (Peta Sergeant), un ésser de la cinquena dimensió, com en Mxyzptlk, que vol reunir unes pedres màgiques que li donaran un poder il·limitat amb què pretén venjar-se del seu pare, que és qui l'havia enviat a la Zona Fantasma.

Una venjança que afecta a la Terra i al grup de superherois i ajudants protagonistes, atès que les pedres es troben en uns objectes concrets i la trama esdevé una cursa contra rellotge per evitar que la Nyxly es faci amb aital poder, ja que es tracta d'un personatge gens de fiar. 

Se sap que la màgia és un dels elements contra els quals els kryptonians són febles o vulnerables, i en aquesta temporada, donada la premissa, se'n veu molta. Per acabar-ho d'adobar, resulta que la Lena Luthor és una bruixa i ho descobreix ara, de manera que us podeu imaginar l'empatx que he tingut d'un tema que ja de per si no m'atrau gaire quan apareix als còmics de superherois o, en el seu defecte, a les seves adaptacions audiovisuals. 

Però bé, malgrat que se m'ha fet una mica llarga, al final la història acaba amb una lluita èpica entre els defensors del nostre planeta i l'aliança Nyxly-Lex Luthor, i pel camí es van acabar de definir les relacions entre els personatges i es produeix algun canvi vital en alguns d'ells, com ara l'adopció d'una identitat superheroica o la d'una criatura, i tot plegat acaba amb una finale que ens deixa amb un somriure i una protagonista que, després de patir durant anys amb les grans dificultats que ha tingut per conciliar la vida privada i la pública (com a superheroïna), troba finalment el camí.

Em sap greu que aquesta temporada hagi estat la que menys m'ha agradat, no puc dir que per al meu gust Supergirl hagi marxat amb un cant del cigne, precisament, però intentaré recordar-la pels bons moments i per uns personatges entranyables que no sempre han estat acompanyats per uns bons guions ni uns efectes especials gaire reeixits. La tornarem a veure, la Kara, com a convidada a les altres sèries? El temps ho dirà.

 

Sèries: Supergirl (quarta temporada)

Més sèries, ja em perdonareu, però coincideixen diversos finals de temporada -i ja porto prou retard respecte de quan es van produir, com per anar-hi intercalant entrades d'altres temes-, a més que tampoc no estic trobant temps per llegir i, per tant, parlar d'altres coses.

El cas és que, després de repassar la setena temporada d'Arrow i la cinquena de The Flash, és el torn de la quarta de la sèrie protagonitzada per la Noia d'Acer, la cosina d'en Superman i un dels personatges més entranyables i alhora poderosos de l'Arrowverse.

L'última temporada emesa de Supergirl ha estat més aviat monotemàtica, però d'una manera interessant, variada en les subtrames i lògica, ja que el personatge ja havia pogut ser presentat i s'hi havia aprofundit durant tres temporades, així que la quarta es podia permetre el luxe de posar tot el pes en la trama i no tant en la protagonista o els secundaris.

El cas és que, després que es descobreixi que la Presidenta dels Estats Units és alienígena i que ho havia amagat (d'aquí l'"es descobreixi"), l'opinió pública contrària a la presència a la Terra d'aquest nou tipus d'estranger va augmentant, i determinades organitzacions estan interessades en fomentar això.

Troben el portaveu ideal en el professor universitari Ben Lockwood (Sam Witwer), antic defensor dels alienígenes que, a causa dels atacs extraterrestres de les anteriors temporades, pateix tragèdies personals que el duen a canviar de bàndol de manera radical i convertir-se en un activista incansable no ja per l'expulsió o la segregació, sinó per l'extermini dels alienígenes, amb la identitat malvada d'Agent Liberty. 

Amb el seu carisma i les seves habilitats oratòries atrau cada cop més aliats, gent sense capacitat reflexiva que li fa d'exèrcit, i és contra això que han de lluitar, amb la dificultat afegida de la caiguda en picat de la popularitat, la Supergirl i els seus amics.

L'equip va creixent, i ara la Kara té l'ajuda de personatges com en Brainiac (Jesse Rath) o la Nia "Dreamer" Nal (Nicole Maines), l'última de nova incorporació a la sèrie, però el que és el D.E.O., ara amb la germana de la protagonista com a directora -i amb trames personals, també, que s'ho mereixia-, ja no la veu amb tan bons ulls, ans al contrari, perquè el govern dels Estats Units es mira amb lupa aquesta extraordinària col·laboració que fins ara s'havia tolerat sense problemes i exigeix un control molt més rigorós sobre les activitats de la Cosiníssima.

La lluita té lloc en diversos fronts, però: la Supergirl i els seus han d'actuar al marge de l'Administració, i aturar els Children of Liberty sense oblidar que són humans, però alhora també han d'evitar que venjadors com en Manchester Black (David Ajala) responguin als atacs amb més violència. 

Per altra banda s'intenta donar més paper, tot i que d'una manera una mica estranya i fallida, a en James Olsen, en proporcionar-li poders per salvar-li la vida quan està greument ferit a causa d'un dels fets d'aquesta llarga guerra. 

És també el resultat d'un dels experiments de la Lena Luthor, que continua creixent com a personatge secundari i que té una evident connexió familiar amb l'enemic clàssic d'en Superman per excel·lència.

I no s'ha amagat mai, de fet se l'havia esmentat més d'una vegada, però en aquesta temporada per fi apareix en Lex Luthor (John Cryer), que descobrim que com a gran manipulador que sempre ha estat, és al darrere de tota aquesta maquinació contra els alienígenes, que ja sabem que són el seu enemic número u, i qui mou els fils dels dolents de la temporada.

Ens ho mostren amb la notable interpretació que en fa l'actor, i amb una recta final d'episodis més que interessant, que posa el punt final a una temporada que en realitat parla de racisme nascut de la por al desconegut i fins i tot de l'enveja. 

Una temporada força interessant, i que també té la seva part al crossover anomenat Elseworlds, que de fet conclou a Supergirl. Veurem què ens espera a la cinquena temporada, però igual que a les altres sèries, aquí també tenim la visita de The Monitor (LaMonica Garrett), que indica crossover la propera temporada, amb Crisis on Infinite Earths.