Lectures: Action Comics - Bulletproof

Continuo amb la recuperació de lectures de DC Comics després d'haver fet algunes adquisicions que durant mesos s'havien vist interrompudes en paral·lel als meus ingressos, i avui és el torn d'un recopilatori que m'havia plantejat que no compraria per motius econòmics i logístics, però veure'l d'oferta en una de les meves botigues habituals em va convèncer del contrari.

Ja fa més d'un any que vaig ressenyar el volum anterior de la col·lecció Action Comics, el primer de l'era The New 52, i vaig dir que m'havia deixat força satisfet. En la mateixa línia tenim aquest Action Comics: Bulletproof, que reuneix els números 9 a 12 i 0, així com l'Action Comics Annual número 1, tot plegat material que es va publicar originalment en format grapa i de manera individual de juliol a desembre de 2012.

Després d'un primer número on es recupera —després del seu debut a la també concebuda per en Grant Morrison Final Crisis— el Superman de Terra-23, que respon al nom civil de Calvin Ellis i és el president dels Estats Units quan no lluita contra els dolents, el guionista escocès ens continua explicant les primeres aventures d'aquest redissenyat Superman "nostre", en Clark Kent, i ho fa d'una manera força interessant.

Entre altres coses el que proposa en aquests números és la lluita interna que l'encara novell superheroi té respecte a la seva identitat civil, i les mesures que pren per protegir-la, que com veurem arriben a ser molt dràstiques després que tant en Batman com el tossut Nimrod, que ens presentaven al recopilatori anterior, associïn amb certa facilitat el nou superheroi amb el periodista Clark Kent.

Per si tot això no fos un problema prou gran, debuta en aquests nous orígens del personatge un dels seus enemics clàssics, l'Adam Blake o Captain Comet, un paio amb poders mentals que supera amb facilitat en Superman i que va darrere de la neboda de la Lois Lane, que aparentment també és una nutant, una humana evolucionada com aquest temible enemic.

Superades totes aquestes crisis, tant les superheroiques com les identitàries, el retorn de la pau és només una sensació errònia, perquè tal com explica la propietària de l'habitació que té llogada el protagonista (l'autèntica identitat de la qual se'ns revela en aquest volum) les amenaces no han acabat i tot plegat ens deixa amb ganes de llegir la continuació.

La trama ha avançat poc en aquest sentit, perquè a partir de la meitat del volum les coses van cap a una altra banda: l'equip format per en Grant Morrison i en Rags Morales (acompanyat d'altres dibuixants en algunes pàgines) deixa pas a una sèrie d'històries més curtes i dibuixades per altres artistes que comencen amb el número 0 d'Action Comics, on podem veure per exemple el curiós relat d'un nen que recull la capa del superheroi després que aquest la perdi i, així, es converteix en una mena d'heroi més quotidià.

També ens expliquen altres coses, com ara els orígens de la samarreta que duu en Superman, o les repercussions que té la decisió dràstica que esmentava més amunt respecte a la identitat d'en Clark Kent.

Després tenim l'Annual número 1 d'aquesta nova etapa, on el guió passa de les mans d'en Grant Morrison a les d'en Sholly Fisch, i la part gràfica ens l'ofereix el sempre reconeixible Cully Hamner, en el que esdevé una interessant història que recupera un personatge de molt poca importància, aparegut al recopilatori anterior, i el transforma en un nou enemic, en K-Man, que es nodreix de kriptonita i en fa ús per tal d'afeblir en Superman.

L'especial acaba amb unes pàgines d'en Max Landis (guió) i en Ryan Sook (dibuix) dedicades a un altre origen reinventat, el de l'Skull Mask, enemic que suposo que veurem en properes entregues, tot i que no sé si a curt o mitjà termini.

Al llarg d'aquest Bulletproof tenim una mica de tot: en Superman continua acumulant experiència com a superheroi, però alhora encara se'l veu verd, relacionant-se amb els companys de la Lliga de la Justícia gairebé com un igual, amb certa timidesa fins i tot (especialment quan interactua amb en Batman).

Veiem també una mica més del sempre simpàtic Steel, que aquí fa valer la seva importància com a col·laborador de l'Home d'Acer, i com no podia ser d'una altra manera els secundaris de luxe també tenen un cert pes en la història. Parlo evidentment de la Lois Lane, en Jimmy Olsen i en Lex Luthor, aquest últim potser més apagat que al primer recopilatori, però és evident que tornarà amb força en algun moment.

Aquest segon volum del Superman de The New 52 m'ha agradat, ja ho deia al principi, perquè en Grant Morrison —que deixaria la col·lecció poc després— hi continua construint el seu Home d'Acer, amb el nivell de detall que el caracteritza i el seu gran respecte per la història pre-The New 52, però també perquè ens ofereix interessants històries secundàries tant en els números especials com en els complements, per sort recuperats (no sempre es fa quan es recopila la grapa en volum). Val la pena.

Lectures: Action Comics - Superman and the Men of Steel

Quan vaig parlar del rellançament de DC Comics conegut com a The New 52 des del punt de vista d'en Batman, tant pel que fa a Batman com a Detective Comics, ja vaig dir que a mi, això dels reset d'històries que he seguit durant anys no m'agrada, perquè acostuma a negar els fets que el lector ha assumit com a oficials durant molt temps, però que afortunadament en les aventures del Cavaller Fosc s'havia fet d'una manera exquisida, amb elements de l'etapa prèvia i alhora un nou punt de partida per als nous lectors.

No és el cas de Superman, que rellançava la tardor de 2011 la seva col·lecció més veterana, Action Comics, amb aquesta nova etapa recopilada en el volum Action Comics: Superman and the Men of Steel, que recull els números 1 a 8 de la col·lecció, publicats individualment als Estats Units entre novembre de 2011 i juny de 2012.

En aquest cas el rellançament és total, en Superman comença de zero i es redissenyen els personatges clau de la franquícia, donant a tots plegats un aspecte més modern i jove, que suposo que no devia fer cap gràcia als incondicionals de l'Home d'Acer que en seguien les peripècies cada mes. 

Al principi veiem l'Últim Fill de Krypton en una espectacular entrada, lluitant contra la corrupció i no pas contra grans enemics superpoderosos. Un Superman jove, novell, que encara no vola, sinó que té un salt increïble, com el van concebre als anys 30 els seus pares, en Jerry Siegel i en Joe Shuster. 

Un Superman que fa honor al seu nom, perquè la seva força i les seves habilitats són superhumanes, però no arriben al nivell d'exageració que han tingut durant dècades. Aviat el tornarem a veure així, però si més no durant els primers números és un Superman derrotable, vencible, fal·lible. 

Un Superman que no té l'aprovació de la gent corrent, perquè se sap que és alienígena i, de fet, les autoritats (concretament l'Exèrcit) el persegueixen i li volen fer proves. És un enfocament més realista, si ens aturem a pensar en què passaria si entre nosaltres hi hagués algú així. 

La campanya d'odi encetada per un Lex Luthor al seu torn també més corrent, no tan poderós com el que vèiem fins ara, ajuda a empitjorar la percepció que el públic té d'un home que l'únic que està fent és lluitar contra el mal. I és que les coses funcionen així a la societat actual, estimades lectores i estimats lectors: posem algú en el punt de mira i, si tenim poder de convicció, aquella persona serà titllada de criminal. Ho hem vist desenes de vegades. 

Naturalment també tornarem a veure la Lois Lane, que aquí encara no ha tingut cap contacte directe amb en Superman, i en Jimmy Olsen, que ja no és "l'amic d'en Superman", sinó que amb qui té amistat és amb en Clark Kent. En aquesta primera part de la nova etapa aquests dos personatges tenen un paper petit, de reporters testimonis dels estralls que causa la presència i la persecució del superheroi, que veuran abans que ningú com el que és: un dels bons.

No trigarem, però, en veure com l'inexpert Superman ha d'emprar totes les seves forces per tal d'enfrontar-se a una amenaça planetària que posa de manifest el caràcter còsmic de moltes de les aventures de l'Home d'Acer, que precisament just abans i en directa relació amb això s'ha d'enfrontar a un exèrcit d'homes d'acer dissenyats per a vèncer-lo, i on no faltarà un vell conegut com és l'Steel, que a més protagonitza les històries secundàries que es reuneixen al final d'aquest volum. 

Però en una demostració de síntesi perfectament aplicada el guionista, el cèlebre Grant Morrison, acompanyat pels dibuixos de Rags Morales, Andy Kubert i Gene Ha, aprofita per a explicar-nos l'origen d'en Superman, tant el de la seva versió civil, en Clark Kent i la seva infantesa a Smallville, com el dels últimes dies de Krypton, tot plegat relacionat amb els esdeveniments del present. 

Fet aquest salt de superheroi gairebé aficionat a salvador del planeta la història ens proporciona un tram final que té a veure amb els fets dels números anteriors, on coneixem la Legió, els superherois que vénen del futur i que col·laboren amb en Superman ocasionalment, acord que queda establert també en aquest rellançament. 

Puc dir que aquest volum m'ha agradat força, amb un Grant Morrison que explica moltes coses però les explica bé, sense que sigui necessari un immens coneixement de l'Univers DC ni seguir la complicada narrativa amb què acostuma a presentar les històries. 

Per sort o per desgràcia sóc molt més de Batman que de Superman, per tant abans de The New 52 no duia gens al dia els còmics de l'Home d'Acer, de manera que a mi m'ha anat molt bé aquest rellançament, però és possible que als lectors de sempre aquesta creu i ratlla els faci la mateixa ràbia que em faria a mi veure un Univers Batman on els fets canònics han passat a formar part d'una etapa anterior que ja no compta. Tot i així, Superman and the Men of Steel és un bon còmic en si mateix, amb què pot gaudir qualsevol tipus de lector.