Lectures: Batman Incorporated - Gotham's Most Wanted

Ha arribat el moment. Després de 7 anys de l'inici del pas del guionista escocès Grant Morrison per l'univers Batman —tot i que ja hi havia dit la seva en la per a mi sobrevalorada Arkham Asylum—, he llegit el final de la seva llarga i aclamada etapa al capdavant del Cavaller Fosc versió "pre-The New 52". 

Una etapa amb què ens ha explicat una enrevessada, riquíssima i emocionant història passant primer per Batman, després per Batman and Robin, The Return of Bruce Wayne i finalment per Batman Incorporated, aquesta última creada expressament per a l'ocasió i que al número 13 del seu volum 2 ha acabat, un verb que no es pot fer servir amb gaires col·leccions de superherois, llevat de quan les cancel·len.

Amb els números 7 a 13 del volum 2 de Batman Incorporated, editats individualment de març a setembre de 2013, i un especial publicat l'octubre d'aquell mateix any, Batman Incorporated: Gotham's Most Wanted conté el vibrant final del que Morrison ens volia explicar.

I alhora continua el que vèiem al recopilatori anterior, que com ja vaig dir entrava a l'era The New 52 sense perdre res del que l'havia caracteritzat abans. De fet, les col·leccions del Cavaller Fosc i els seus aliats han estat les que han patit menys canvis en aquest reset que va fer l'Univers DC el 2011, i les coses que s'han mantingut són precisament les que va establir Grant Morrison, entre les quals l'arribada del fill natural del protagonista, en Damian Wayne, l'adopció de la capa i la caputxa per part d'en Dick Grayson després de la desaparició d'en Bruce Wayne o la complicada i duradora trama que va estrenar el guionista al 655 de Batman, de setembre de 2006.

A Demon Star, el recopilatori anterior, vèiem com després de revelar-se que era la líder del moviment Leviathan, la Talia al Ghul posava preu al cap del seu propi fill, en Damian, i ens quedàvem amb un gran cliffhanger que almenys jo he trigat a resoldre perquè fins fa poc no em vaig comprar el recopilatori següent (ja he dit més d'un cop que els preus de The Book Depository no són els d'abans).

Aquí l'atac global de Leviathan contra el món, i específicament contra en Batman i els seus "empleats" en la iniciativa Batman Incorporated, arriba al seu clímax i pel camí s'endú tràgicament en Damian, spoiler que pel que sembla va fer la mateixa DC Comics abans que el còmic on succeeix es publiqués, tot per tal de captar nous lectors. I que quan es va començar a saber em va fer pensar que es veuria a la saga Death of the Family, cosa que al final no va ser certa. No es pot dir que no fos lògic pensar-ho, oi?

Una mort que torna a obligar en Batman a tenir un Robin inert als braços, aquest cop sang de la seva sang. Un personatge que tot i ser repel·lent, arrogant i en alguns moments insuportable hem arribat a estimar durant aquests anys i que ens ha donat moments molt bons, però que mor durant la batalla, tot pagant el preu per trair la seva mare i passar al bàndol dels bons.

Les conseqüències d'aquest duríssim cop les veurem més endavant, en d'altres col·leccions, però el més immediat aquí és acabar la guerra contra la Talia, una guerra començada per ella, per despit, i que té un final espectacular, amb sorpreses i girs inclosos, i més defuncions en un bàndol i l'altre, si bé no tan impactants com la del cinquè Robin de la història.

Aquesta llarguíssima història que ens ha explicat en Grant Morrison s'ha caracteritzat, entre altres coses, per la immensa quantitat de referències que l'escocès ha fet, en forma de personatges i esments, a la història d'en Batman en general. 

Hi ha recuperat, ho hem vist altres vegades, personatges i etapes oblidats i descartats per poc importants, per tal de fer que tornessin a tenir validesa, que fossin canònics altre cop. I ha aprofitat per a fer força homenatges, com aquest que veiem aquí sobre, que recorda la mítica novel·la gràfica Son of the Demon, de 1987, on va aparèixer per primer cop un Damian Wayne que posteriorment veuria el seu origen lleugerament modificat. 

I fins i tot es permet fer una petita referència al futur de la que ara és la col·lecció principal del Cavaller Fosc, Batman, en esmentar el concepte de "Zero Year", nom de la saga de Snyder i Capullo immediatament posterior a Death of the Family. És com si digués: "ara ja he dit tot el que havia de dir, gràcies per deixar-m'ho fer ben entrat The New 52, endavant amb els que remenen les cireres batmanianes actualment". Molt gran.

L'etapa ha estat trepidant i interessantíssima, però no perfecta. De fet, el seu principal punt feble és que no és apta per a tots els lectors. Calen uns coneixements previs de la història d'en Batman molt profunds, i freqüents repassos, perquè tots els elements que ha anat recuperant i creant en aquests 7 anys tenen la seva importància i sens dubte se'n gaudeix més coneixent la història fil per randa, cosa que malgrat els meus esforços no es pot dir que sigui el meu cas. I menys amb la memòria de peix que tinc. 

A més, ja se sap que l'estil del senyor Morrison a l'hora de narrar no és precisament entenedor. Després tot lliga —llevat de la represa d'un flash forward del recopilatori anterior, que no s'entén gaire i té errors i incongruències—, i al·lucinem, però no seria la lectura més fàcil del món. 

El llibre acaba amb el número 11 (va ser una pausa de la col·lecció i com que va a banda el posen al final), protagonitzat pel Batman de Japó, en Jiro Osamu —nom que és un homenatge a Osamu Tezuka i a Jirô Kuwata, l'autor del manga que es va fer d'en Batman el 1966—, en una història farcida de tòpics culturals japonesos però amb algun homenatge a l'esmentat Tezuka, relativament entretinguda i amb guió d'en Chris Burnham (dibuixant dels números normals de la col·lecció) i dibuix d'en Jorge Lucas; i finalment l'especial que deia a dalt de tot, on en Batman repassa en breus històries, a càrrec de diferents equips de dibuixants i guionistes, què se n'ha fet, dels diversos membres de Batman Incorporated, després del desmantellament de la iniciativa.

Un final una mica insípid per a aquest llibre, que d'altra banda és molt bo i esdevé imprescindible per tal de conèixer l'aspecte definitiu de l'edifici que ha estat bastint durant tantíssim temps en Grant Morrison i del qual hem conegut fins el darrer i més petit detall. Gotham's Most Wanted és un final fosc, no arriba a la categoria d'agredolç, tant per a alguns personatges com per al concepte dels Batman internacionals en si mateix. 

Concepte originalment ben pensat que tanmateix va provocar la ira d'una organització malvada a l'alçada però que, tot i que se'ns insinua una eliminació mútua, no es pot descartar que tornem a veure'n alguna cosa més en el futur, ja en mans d'algun altre guionista.

Lectures: Batman Incorporated - Demon Star

Quan DC Comics va decidir rellançar i resetejar la numeració de totes les seves col·leccions vaig patir per les que més m'interessaven, les d'en Batman i companyia, però com ja hem vist en algunes ressenyes la transició ha estat tan respectuosa amb la història del personatge com ha estat possible.

I era previsible que concretament Batman Incorporated, un dels projectes que va aportar el guionista Grant Morrison a l'univers del personatge, i que formava part d'un pla iniciat el 2006, any en què va entrar a Batman, es respectés al màxim atès que, tot i pertànyer a The New 52, debutava més tard i després d'un volum on les coses es deixaven d'una manera que, per força, requeria una continuació i unes respostes. Això sí, no és del tot independent i la situació dels personatges està adaptada a la nova oficialitat, com per exemple en Dick Grayson fent de Nightwing altre cop, però són detalls sense importància.

Després del que vam veure a Batman Incorporated: The Deluxe Edition, aquella història continua a Batman Incorporated: Demon Star, que reuneix els números 0 a 6 de Batman Incorporated (vol. 2), publicats individualment de juliol de 2012 a febrer de 2013 (amb el 0, que és especial i fa un repàs del concepte de "Batman Incorporated", de novembre de 2012).

L'equip format pel guionista escocès i el magnífic dibuixant Chris Burnham (ja vist al recopilatori anterior a The New 52), amb l'excepció del número 0, amb la part gràfica a càrrec de Frazer Irving, ens regala una història d'allò més interessant i ben feta en tots els sentits, amb un Grant Morrison que malgrat fer ús de tots els elements que ha anat plantant a l'Univers Batman durant anys, típic d'ell, ens ho narra tot plegat d'una manera més comprensible del que estem acostumats a veure i això fa que el resultat en surti beneficiat, com de retruc també el lector.

Després de l'esmentat número 0, que fa un repàs del que representa aquest projecte d'en Batman i que, tot sigui dit, no és massa interessant, entrem en matèria i comencem la saga Demon Star, que s'inicia amb una persecució esbojarrada en un escorxador i que ens presenta un personatge, en Goatboy, amb què no podem evitar simpatitzar una mica tot i que és un dels molts assassins que responen a la crida de l'organització malvada Leviathan, la consigna de la qual és ara "matar en Robin".

Des del volum anterior ja sabem que la líder de Leviathan és la Talia al Ghul, la mare del noi —la qual, per cert, té un número dedicat al seu passat on ens tornen a explicar coses que ja havíem vist, amb alguna diferència pel que fa al naixement d'en Damian, alhora que se'ns en revelen altres moments de la seva història que no coneixíem—, però en Batman l'ha de trobar i per tal de fer-ho participa en un engany dissenyat per ell mateix, que desemboca en un assalt final al quarter general de l'organització.

Com que descobrir on és aquest lloc no és gens fàcil, en Bruce Wayne ha de recórrer a la seva disfressa més coneguda després de la de Batman, que és la d'en "Matches" Malone, delinqüent fictici que li permet moure's pels baixos fons sense despertar pors ni sospites. Una mostra més que en Grant Morrison coneix a fons la història del Cavaller Fosc i es deleix per recuperar-ne tants elements com sigui possible.

Una altra de les recuperacions, en aquest cas de material propi, que fa Morrison és la del Batman del futur apocalíptic on en Damian és l'home sota l'uniforme. Sí, aquell futur que vèiem al 666 de Batman, de 2007, apareix novament aquí. El que dèiem: cap detall no és casual. Totes les llavors que va plantar el guionista han acabat brotant tard o d'hora.

La justificació que se'ns dóna d'aquestes escenes és que en perdre's en el temps, en Bruce Wayne va poder veure el futur (això ja se'ns havia dit) i es va adonar que si el seu fill el substitueix com a Batman tot se n'anirà en orris. De fet, decideix que a la fase final de l'operació contra Leviathan tampoc no hi pot participar i que haurà de deixar de ser en Robin, cosa que evidentment el nano no rep amb gaire alegria.

La prohibició no impedirà, però, que s'uneixi amb la nova identitat de Redbird a la resta de membres de Batman, Inc. que, juntament amb el seu líder, ataquen el quarter general de Leviathan en una batalla èpica on podrem veure la majoria d'herois inspirats pel Cavaller Fosc d'arreu del món que ja ens van presentar als inicis de la col·lecció.

En aquesta batalla tots dos bàndols es troben finalment i se'ns expliquen més detalls de les activitats i les motivacions de l'organització Leviathan, però també coneixerem la nova identitat d'un dels homes d'en Batman, que mantindré en secret, i podeu estar segurs que us quedareu amb ganes de més no només per com acaba el combat, sinó també perquè el volum és un gran flaixbac d'una escena que veiem al principi i que no es resol en aquest recopilatori.

 

No hi falten alguns moments d'humor, com ara l'adopció d'una de les vaques de l'escorxador, que en Damian bateja com a Bat-cow, de manera que l'animal se suma a la col·lecció zoològica dels Wayne després de l'adquisició del gos Titus a Batman & Robin el 2011 i la del gat Alfred en aquest mateix Batman Incorporated: Demon Star, que també veurem a les escenes del futur que dèiem abans.

Si per qüestions econòmiques o d'espai havíeu decidit descartar Batman Incorporated de les col·leccions que seguiríeu a partir de The New 52 cometeu un error, atès que continua una trama iniciada abans, i a més cal destacar que té un final definit, perquè tot acaba al mes de setembre al número 13, de manera que només ens quedarà un tom recopilatori, a la venda el proper desembre amb el títol de Batman Incorporated: Gotham's Most Wanted. 

Lectures: Batman Incorporated

Nova ressenya d'un còmic de la línia Batman, i en vindran unes quantes més en les properes entrades del bloc. Aquest cop parlem de les conseqüències immediates d'un fet que es va produir al número 16 de Batman & Robin, que vaig comentar fa temps.

Allà en Bruce Wayne, que ja havia tornat del seu periple perdut en el temps com a conseqüència dels esdeveniments de Batman R.I.P, oferia una roda de premsa en què anunciava que era la persona que finançava en Batman. A més, l'autèntic objectiu de tot això era crear una xarxa global de Batmen (o similars) per tal de lluitar contra el mal.

Batman Incorporated: The Deluxe Edition inclou els números 1 a 8 (gener a octubre de 2011) de la col·lecció i afegeix, respecte a una primera edició de mesos abans que ràpidament va desaparèixer (almenys de The Book Depository, on compro els còmics nord-americans), l'especial Batman Incorporated: Leviathan Strikes! (febrer de 2012) que, de fet, és necessari.

Amb guió de Grant Morrison i dibuix de diversos artistes, el més destacat dels quals en Chris Burnham (que té un estil semblant al d'en Frank Quitely, vist als primers números de Batman & Robin), continua amb la complicada trama que va encetar l'escocès quan es va fer càrrec de Batman el 2006. Tot el que ens ha estat explicant fins ara tenia un sentit i un objectiu i convergeix aquí.

El volum serveix per una banda per a presentar-nos els aliats del Cavaller Fosc arreu del món. A Gotham continuen fent la seva feina en Dick Grayson i en Damian Wayne, fill d'en Bruce, com a Batman i Robin, però també hi ha la Batgirl i la Batwoman.

A Hong Kong tenim la Cassandra Cain, anterior Batgirl, com a Black Bat. A l'Àfrica hi ha en Batwing, a França en Nightrunner, a l'Argentina El Gaucho, a Tòquio el Batman de Tòquio, a Anglaterra el misteriós The Hood (sumant-se als ja aliats des de fa temps Knight i Squire, la darrera vista precisament a Batgirl: The Lesson) i voltant pel món el ja conegut Red Robin.

També hi ha un cas, el del Batman nadiu americà, en Man of Bats, que és especial perquè el guionista li dedica un capítol que està força bé, però no s'acaba incorporant a la xarxa ideada per en Bruce Wayne.

El volum, doncs, ens presenta diversos personatges que Morrison ja havia fet servir en molts casos en números anteriors del seu pas per l'Univers Batman i en d'altres creats recentment. Sigui com sigui duu endavant la idea, que ja havia estat apuntant en els darrers anys, de recuperar una sèrie de personatges fins ara considerats no canònics perquè pertanyien als anys 50, una època etiquetada com a prescindible dins la història del Cavaller Fosc, però que a ell sempre li han agradat.

  
El concepte és interessant, i també que recuperi la Kathy Kane, la primera Batwoman, eliminada de la continuïtat fins ara, tal com vaig explicar fa poc. Apareix amb força en flaixbacs, però la cosa no quedarà aquí. Morrison hi aprofundeix i li dóna un rerefons que lliga amb el que ens ha estat explicant fins ara, igual que amb els altres Batmen internacionals que ja he esmentat.

Un altre punt d'interès és que Batman Incorporated ens mostra la Catwoman com a clara aliada del seu estimat, després de tant temps en què, entre una cosa i l'altra, no havien pogut estar junts ni com a justiciers ni com a parella. L'acompanya, però, només durant la primera missió de reclutament, al Japó.

Fins aquí molt bé, però a banda de reclutar gent què passa? Doncs que, com és natural i gens sorprenent, hi ha una trama que té a veure amb tot plegat, i és que una organització internacional coneguda com a Leviathan, a la qual en Batman vol aturar els peus perquè té informació del futur després d'haver estat voltant pel temps, es dedica a atacar tot allò que faci olor de Batman.

Per tant, el Cavaller Fosc no només ha de reclutar homes i dones, sinó també protegir-ne alguns dels atacs que la misteriosa Leviathan està perpetrant contra ells. El problema és que tot plegat se'ns explica d'una manera confusa, molt típica d'en Grant Morrison com ja estem acostumats a veure.

Escenes aparentment inconnexes, una gran quantitat de personatges i referències-homenatge a la història de la franquícia i una urgent necessitat de fer aparèixer tothom qui ha tingut relació amb en Batman alguna vegada, sigui en la continuïtat oficial o en la descartada fa dècades, compliquen la lectura d'aquest volum.

Per una banda està bé que el guionista vulgui donar protagonisme a personatges que fins ara n'han tingut poc o gens, o que necessitaven un número dedicat a ells (la Barbara Gordon en protagonitza un que, per cert, trenca amb la resta en tractar el tema de la internet 3.0, i l'actual Batgirl ajuda en Batman en un moment crucial de l'aventura).

La idea d'un equip de Batmen actuant arreu del món i unint-se contra una organització malvada és molt atractiva, però com deia abans hi ha massa referències, massa bagatge o coneixements previs assumits per l'escriptor. Cal que haguem estat molt atents al que ens ha estat explicant en Grant Morrison durant 5 o 6 anys per tal de gaudir al màxim de Batman Incorporated.

I és una mica desesperant, però també ho és per a en Batman anar-se enfrontant a enemics que li posen les coses molt i molt difícils, i que no li permeten saber qui està realment al darrere de Leviathan, cosa que sabem ben bé al final i que ens deixa amb ganes de saber què passa després, el que es coneix com a cliffhanger.

Ah, però després hi ha el rellançament de l'Univers DC i tot torna a començar, oi? Afortunadament per als seguidors del Cavaller Fosc la majoria de les situacions prèvies a aquest rellançament s'ha respectat i Batman Incorporated, que en el fons no ha estat més que un enorme pròleg, ha pogut continuar i seguirà la trama que va començar el 2011.

Així doncs, si us esteu preguntant si recomano o no aquest volum, us diré que és espectacular gràficament parlant, que té girs argumentals interessants i homenatges que sempre provoquen somriures, i que qualsevol que estigui llegint tants còmics d'en Batman com li sigui possible l'hauria de llegir. 

Ara, com sempre passa amb en Grant Morrison cal rellegir tot el que ha estat fent fins ara, seguit i sense fer gaires pauses, i en alguns casos fins i tot dos cops per tal de no perdre's cap detall i entendre-ho tot una mica millor. Estic segur que quan jo tingui temps de fer-ho gaudiré molt més d'aquest Batman: Incorporated - The Deluxe Edition.