Lectures: Red Robin - 7 Days of Death

Red Robin, una altra de les col·leccions sorgides de l'event Batman Reborn que arriba a la seva fi en aquest primer volum previ a la renovació de l'Univers DC coneguda com "The New 52". Amb un quart volum més gruixut que els anteriors s'acomiada la primera etapa d'en Tim Drake com a Red Robin.

Red Robin: 7 days of death conté els números 18 a 26 de la col·lecció (de febrer a octubre de 2011), saltant-se el 22 perquè forma part del crossover ja ressenyat en aquest bloc Gotham Shall be Judged però afegint-hi el número 92 de Teen Titans, que té a veure amb una de les trames.

Amb la primera del llibre, de fet, que es diu The Rabbit Hole i que és l'intent d'en Red Robin d'acabar amb l'amenaça que suposa per al planeta el món virtual Ünternet, creat per en Darkseid a la Final Crisis i "heretat" per un misteriós personatge que el protagonista d'aquesta col·lecció ha de desemmascarar i vèncer. 

A Ünternet en Red Robin compta amb diversos aliats, alguns dels quals coneguts i d'altres de nous, però tots plegats adopten un avatar que els fa sentir poderosos i que els permet fer tot allò que al món real no poden fer. Precisament és un lloc de trobada dels malvats, que poden matar sense patir-ne les represàlies i reunir-se secretament. És un camp d'entrenament i una plataforma de comunicació entre ells i això, naturalment, és un perill.

Un dels aliats d'en Red Robin és el hacker conegut com a Moneyspider, que no és altre que l'Anarky, però després de l'última saga de Robin, que encara no he llegit i és prèvia al canvi de disfressa i identitat d'en Tim Drake, opera des d'un llit i assisteix el protagonista amb els seus coneixements i el seu domini de la xarxa. A causa del seu passat delictiu (per bones causes, això sí), és un personatge de fiar? Ja ho veurem. O no.

Després de la interrupció del ja esmentat Gotham Shall be Judged i sense que s'esmenti ni abans de la participació d'en Red Robin ni després, a 7 Days of Death s'enfronta a l'enèsima secta d'assassins amb qui s'ha hagut de relacionar des que és en Red Robin. Ara li toca teure l'entrellat d'una sèrie de matances que formen part d'una mena de torneig d'assassins on no queda clar quin és l'objectiu de tot plegat, però on es retrobarà amb una vella enemiga. 

Per sort rebrà l'ajuda de la Black Bat, la nova identitat de la Cassandra Cain (antiga Batgirl) dins l'entramat de Batman Incorporated. En acabar la història se'ns dóna a entendre que aquest parell tornaran a col·laborar de tant en tant, però igual que la pròpia conclusió d'aquest arc queda una mica a l'aire, i més quan després de poc hi ha el reboot de DC Comics.

Acabem ja, perquè després del frenetisme de totes les aventures d'en Red Robin que hem llegit durant els darrers dos anys semblava que havia de venir la calma, però quedava un tema per resoldre: al final dels esdeveniments de Blackest Night tornava a la vida el Capità Boomerang, l'home que va matar el pare d'en Tim i que alhora va ser mort per un tret disparat pel senyor Drake. 

Naturalment el nano té ganes de venjar-se i té una ferida que no se li tancarà mai en aquest sentit, i el tema es torna a tocar en un darrer número força interessant, però que ens deixa amb la sensació que han jugat amb nosaltres per la resolució de tot plegat. 

Hem vist créixer com a personatge en Tim Drake (o Wayne, recordem que va ser adoptat legalment per en Bruce), actuar en solitari, esdevenir un detectiu d'un nivell que rivalitza amb el del seu mentor i pare adoptiu i, en definitiva, independitzar-se (sense tallar del tot els seus lligams amb la família Batman), però també hem vist com perdia coses tan importants com l'aprovació d'en Batman després dels fets del número 26 o la seva xicota.

També perd la Tam Fox per una decisió que ha de prendre a la saga 7 Days of Death, i no pas per les "infidelitats" (no eren parella oficial, però vaja...) comeses amb la Lynx, trobades de què ja vam parlar en repassar l'anterior recopilatori i que aquí continuen, però que la filla d'en Lucius Fox no coneix. Igual que en Bruce Wayne i en Dick Grayson, potser perquè ho ha après d'ells, és incapaç de tenir una relació estable i continua col·leccionant conquistes o fracassos, segons com es miri.

L'última etapa d'en Red Robin potser no és brillant, però és entretinguda i s'agraeix la unitat artística formada pel guionista Fabián Nicieza i el dibuixant Marcus To, però a partir d'ara què? Què passa amb els caps sense lligar? 

Doncs malauradament sembla que en Tim Drake sí que viu força canvis en el rellançament de DC, i el tornarem a veure com a líder dels Teen Titans i l'aspecte que té a la imatge que he posat. Espero que com a mínim hi hagi una mica de coherència amb el seu passat, ja veurem si es compleix el meu desig.

Lectures: Batman Incorporated

Nova ressenya d'un còmic de la línia Batman, i en vindran unes quantes més en les properes entrades del bloc. Aquest cop parlem de les conseqüències immediates d'un fet que es va produir al número 16 de Batman & Robin, que vaig comentar fa temps.

Allà en Bruce Wayne, que ja havia tornat del seu periple perdut en el temps com a conseqüència dels esdeveniments de Batman R.I.P, oferia una roda de premsa en què anunciava que era la persona que finançava en Batman. A més, l'autèntic objectiu de tot això era crear una xarxa global de Batmen (o similars) per tal de lluitar contra el mal.

Batman Incorporated: The Deluxe Edition inclou els números 1 a 8 (gener a octubre de 2011) de la col·lecció i afegeix, respecte a una primera edició de mesos abans que ràpidament va desaparèixer (almenys de The Book Depository, on compro els còmics nord-americans), l'especial Batman Incorporated: Leviathan Strikes! (febrer de 2012) que, de fet, és necessari.

Amb guió de Grant Morrison i dibuix de diversos artistes, el més destacat dels quals en Chris Burnham (que té un estil semblant al d'en Frank Quitely, vist als primers números de Batman & Robin), continua amb la complicada trama que va encetar l'escocès quan es va fer càrrec de Batman el 2006. Tot el que ens ha estat explicant fins ara tenia un sentit i un objectiu i convergeix aquí.

El volum serveix per una banda per a presentar-nos els aliats del Cavaller Fosc arreu del món. A Gotham continuen fent la seva feina en Dick Grayson i en Damian Wayne, fill d'en Bruce, com a Batman i Robin, però també hi ha la Batgirl i la Batwoman.

A Hong Kong tenim la Cassandra Cain, anterior Batgirl, com a Black Bat. A l'Àfrica hi ha en Batwing, a França en Nightrunner, a l'Argentina El Gaucho, a Tòquio el Batman de Tòquio, a Anglaterra el misteriós The Hood (sumant-se als ja aliats des de fa temps Knight i Squire, la darrera vista precisament a Batgirl: The Lesson) i voltant pel món el ja conegut Red Robin.

També hi ha un cas, el del Batman nadiu americà, en Man of Bats, que és especial perquè el guionista li dedica un capítol que està força bé, però no s'acaba incorporant a la xarxa ideada per en Bruce Wayne.

El volum, doncs, ens presenta diversos personatges que Morrison ja havia fet servir en molts casos en números anteriors del seu pas per l'Univers Batman i en d'altres creats recentment. Sigui com sigui duu endavant la idea, que ja havia estat apuntant en els darrers anys, de recuperar una sèrie de personatges fins ara considerats no canònics perquè pertanyien als anys 50, una època etiquetada com a prescindible dins la història del Cavaller Fosc, però que a ell sempre li han agradat.

  
El concepte és interessant, i també que recuperi la Kathy Kane, la primera Batwoman, eliminada de la continuïtat fins ara, tal com vaig explicar fa poc. Apareix amb força en flaixbacs, però la cosa no quedarà aquí. Morrison hi aprofundeix i li dóna un rerefons que lliga amb el que ens ha estat explicant fins ara, igual que amb els altres Batmen internacionals que ja he esmentat.

Un altre punt d'interès és que Batman Incorporated ens mostra la Catwoman com a clara aliada del seu estimat, després de tant temps en què, entre una cosa i l'altra, no havien pogut estar junts ni com a justiciers ni com a parella. L'acompanya, però, només durant la primera missió de reclutament, al Japó.

Fins aquí molt bé, però a banda de reclutar gent què passa? Doncs que, com és natural i gens sorprenent, hi ha una trama que té a veure amb tot plegat, i és que una organització internacional coneguda com a Leviathan, a la qual en Batman vol aturar els peus perquè té informació del futur després d'haver estat voltant pel temps, es dedica a atacar tot allò que faci olor de Batman.

Per tant, el Cavaller Fosc no només ha de reclutar homes i dones, sinó també protegir-ne alguns dels atacs que la misteriosa Leviathan està perpetrant contra ells. El problema és que tot plegat se'ns explica d'una manera confusa, molt típica d'en Grant Morrison com ja estem acostumats a veure.

Escenes aparentment inconnexes, una gran quantitat de personatges i referències-homenatge a la història de la franquícia i una urgent necessitat de fer aparèixer tothom qui ha tingut relació amb en Batman alguna vegada, sigui en la continuïtat oficial o en la descartada fa dècades, compliquen la lectura d'aquest volum.

Per una banda està bé que el guionista vulgui donar protagonisme a personatges que fins ara n'han tingut poc o gens, o que necessitaven un número dedicat a ells (la Barbara Gordon en protagonitza un que, per cert, trenca amb la resta en tractar el tema de la internet 3.0, i l'actual Batgirl ajuda en Batman en un moment crucial de l'aventura).

La idea d'un equip de Batmen actuant arreu del món i unint-se contra una organització malvada és molt atractiva, però com deia abans hi ha massa referències, massa bagatge o coneixements previs assumits per l'escriptor. Cal que haguem estat molt atents al que ens ha estat explicant en Grant Morrison durant 5 o 6 anys per tal de gaudir al màxim de Batman Incorporated.

I és una mica desesperant, però també ho és per a en Batman anar-se enfrontant a enemics que li posen les coses molt i molt difícils, i que no li permeten saber qui està realment al darrere de Leviathan, cosa que sabem ben bé al final i que ens deixa amb ganes de saber què passa després, el que es coneix com a cliffhanger.

Ah, però després hi ha el rellançament de l'Univers DC i tot torna a començar, oi? Afortunadament per als seguidors del Cavaller Fosc la majoria de les situacions prèvies a aquest rellançament s'ha respectat i Batman Incorporated, que en el fons no ha estat més que un enorme pròleg, ha pogut continuar i seguirà la trama que va començar el 2011.

Així doncs, si us esteu preguntant si recomano o no aquest volum, us diré que és espectacular gràficament parlant, que té girs argumentals interessants i homenatges que sempre provoquen somriures, i que qualsevol que estigui llegint tants còmics d'en Batman com li sigui possible l'hauria de llegir. 

Ara, com sempre passa amb en Grant Morrison cal rellegir tot el que ha estat fent fins ara, seguit i sense fer gaires pauses, i en alguns casos fins i tot dos cops per tal de no perdre's cap detall i entendre-ho tot una mica millor. Estic segur que quan jo tingui temps de fer-ho gaudiré molt més d'aquest Batman: Incorporated - The Deluxe Edition.