Lectures: Batman & Robin Eternal vol. 2

No m'agrada que passi això. Que m'adoni que toca ressenyar un nou volum d'alguna obra de la qual vaig parlar per última vegada fa tant de temps, en aquest cas més de 2 anys. I això també significa que he hagut de repassar el que havia llegit fins ara. Això m'anirà passant amb altres còmics, no en tinc cap dubte, i és que com he dit més d'una vegada, ja no es veuen tantes ofertes de còmic en anglès a Amazon des que el gegant del comerç electrònic va comprar The Book Depository, botiga online d'on em nodria abans.

Però aquest cas ha estat diferent. Quan vaig fer l'entrada sobre el primer volum de Batman & Robin Eternal ja tenia el segon, però em vaig anar distraient amb altres coses i, si ja la primera part la vaig ressenyar el 2018, mesos més tard, per al volum 2 de la maxisèrie hem hagut d'esperar a ara, finals de 2020. En fi, repassat el primer recopilatori, per fi he llegit el segon i últim. 

El volum que tanca la maxisèrie de 26 números publicats en 6 mesos conté les grapes individuals Batman & Robin Eternal 13 a 26, originalment de febrer a maig de 2016, atès que era una col·lecció setmanal. La història general és responsabilitat de l'excel·lent tàndem de guionistes format per en James Tynion IV i l'Scott Snyder, tot i que els guions corresponen a diverses persones, i malauradament -i entenc que és inevitable quan es vol fer una sèrie setmanal- el ball de dibuixants és constant i distreu una mica.

En tot cas, si a la primera part de la sèrie se'ns presentava la inquietant premissa d'una traficant de persones que les criava des de petites després de provocar-los traumes i acollir-les, i després les "dissenyava" per encàrrec, i la relació que hi havia entre això i els Robins, aquí, òbviament, la història queda tancada.
 

En aquesta segona part tenim els protagonistes, els companys d'un Batman que només apareix a les escenes del passat -perquè al present està inactiu en haver perdut en Bruce Wayne la memòria després de l'arc argumental Endgame de Batman-, seguint la pista d'aquesta nova i temible malvada, la Mother, mentre ella activa els seus programats "fills" per atacar l'ara espia Dick Grayson, en Red Hood i en Red Robin, que col·laboren amb la Bluebird (Harper Row) i la Cassandra Cain, reintroduïda a l'Univers DC de The New 52 en aquesta maxisèrie precisament, sense cap relació amb el seu paper de Batgirl de fa anys.

Són, aparentment, personatges secundaris d'aquesta història, però també els més interessants, perquè de totes dues se'ns explica el traumàtic passat, sempre lligat a la Mother, i és que al capdavall es van veure involucrades en tot això, al volum 1, perquè eren objectius que l'enemiga volia eliminar. 

Complica, i molt, les coses el fet que la Mother tingui el control mental dels seus "fills", que pot activar com si fossin cèl·lules dorments quan li interessa. Això, combinat amb algun secret que no revelaré i que relaciona els personatges d'una manera que no s'esperaven, és la tempesta perfecta i dona lloc a enfrontaments d'allò més dramàtics i cruels.

En aquesta última part de la història, acorralada pels superherois, la Mother decideix fer neteja i iniciar un nou mètode de control d'adolescents d'arreu del món, i això desborda els protagonistes, que han de recórrer a tots i cadascun dels aliats disponibles.

Així, veiem desfilar també personatges com la Spoiler, la Helena Bertinelli o la Batwoman, a més d'altres de menors que ja se m'escapen una mica perquè estic desconnectat de DC des de fa temps, però no se'ls dona, tampoc, gaire més importància.

A Batman & Robin Eternal el protagonisme el tenen, per una banda, els tres primers Robins -en aquesta nova realitat de The New 52 la Stephanie Brown, la Spoiler, no ho va ser mai, de manera que en Damian és el quart, i no el cinquè, Noi Meravella-, que per culpa dels tractes del seu mentor i la Mother en el passat es qüestionen la seva identitat i el seu propòsit, i per l'altra les esmentades Harper i Cassandra, tot aprofundint en el passat de la primera i presentant-nos, orígens inclosos, la segona. 

Batman & Robin Eternal ens convida a gaudir d'una trepidant saga amb un nombre respectable -però no excessiu- de personatges implicats, es permet reintroduir-ne un parell -l'esmentada Cassandra Cain i també l'Azrael, un Jean-Paul Valley que no havia sortit fins ara a The New 52- i reescriure el passat d'alguns d'ells, o donar-nos-en detalls que no coneixíem i que ens deixen tan estupefactes com als afectats.

És una mica tramposa a l'hora de suggerir la implicació d'en Batman en l'encàrrec d'un nou company a la Mother -vull pensar, i així ho interpreto, que formava part del seu pla de derrotar-la-, i alguna imatge busca generar-nos dubtes sobre el Cavaller Fosc que no hauríem d'haver tingut mai. Per sort, tot plegat serveix per reconciliar en Bruce Wayne amb els seus deixebles, als quals no té costum de dir-los coses gaire agradables, però que també, ho sabem i no en tenim cap dubte, estima com si fossin -i, segons com, ho són-, els seus fills.

Lectures: Batman & Robin Eternal vol. 1

M'alegro de poder tornar a fer una ressenya de còmic de l'univers Batman després de molt de temps, i en els propers mesos en faré unes quantes més perquè m'he comprat, per fi, els recopilatoris que em faltaven per acabar l'etapa prèvia a DC Rebirth, l'enèsim rellançament de les col·leccions de la rival de Marvel.

Arribaran, doncs, ressenyes de Batman per primer cop en molt de temps, però avui toca parlar d'una lectura relacionada que tenia pendent des de feia molt i que ja puc ressenyar.

Batman & Robin Eternal (volum 1) recopila els números 1 a 12 d'una col·lecció setmanal (desembre de 2015 a febrer de 2016) sorgida de l'èxit de Batman Eternal, però aquest cop limitada a "només" 6 mesos, i recopilada en dos volums, el primer dels quals ressenyo ara.

La premissa és ben senzilla i alhora atractiva, en una d'aquelles propostes potencialment revolucionàries que de tant en tant, i amb diferents nivells d'èxit, es produeixen a l'entorn del Cavaller Fosc: després d'un seguit d'atacs, en Dick Grayson i els altres Robins i algun aliat més decideixen fer front a l'amenaça d'una misteriosa enemiga anomenada Mother, una traficant d'éssers humans que els modela i els ven per encàrrec. 

Aquesta premissa no tindria un especial interès, però, si no fos perquè els deixebles d'en Batman, ara que en Bruce Wayne no hi és després del esdeveniments de Batman: Endgame, descobreixen que un o més d'un d'ells podria haver estat un "humà dissenyat" d'aquests, i que el seu mentor hauria tingut tractes amb la temible Mother, una enemiga implacable que tendeix a desfer-se d'aquells que ja no li fan servei, motiu pel qual els ha cridat ara l'atenció.

Això, és clar, provoca un terrabastall entre els Robins i exRobins, que per una banda han d'investigar l'amenaça però, per l'altra, veuen com creix la desconfiança entre ells, atès que ells mateixos formen part de la investigació.

Els protagonistes d'aquesta història són en Dick Grayson, ara espia, en Red Hood i en Red Robin, amb la col·laboració de la Bluebird (Harper Row), introduïda precisament a Batman Eternal, i hi veurem també el debut a The New 52 -anys després que comencés- de clàssics com la Cassandra Cain i l'Azrael. 

La presència d'en Batman (del Batman original, en Bruce Wayne, no el que el va substituir quan va desaparèixer) la tenim en els flashbacks freqüents en què veiem el Cavaller Fosc i el Noi Meravella (Grayson) investigant a Praga, on ara en Dick torna per aquest cas, i també en la seva allargada ombra, aquest cop carregada de sospites d'allò més temibles per part especialment del seu primer ajudant.

Tot plegat ens ho explica un equip liderat pels guionistes Scott Snyder i James Tynion IV, amb un exèrcit de dibuixants que fan, com és natural en aquest casos de col·leccions amb periodicitat setmanal, que l'estil gràfic canviï molt d'un número a l'altre, però que en aquest cas no provoca una sensació de gran desigualtat en la qualitat del resultat final. Són estils diferents, sí, però tots, com a mínim, acceptables.

El que tenim aquí, la primera meitat de la història (o gairebé) és un relat d'allò més interessant, sobretot pel potencial que té pel que fa a conseqüències per a la Batfamília, però també per la manera en què està narrat, dosificant el misteri correctament, amb cops d'efecte i fins i tot diàlegs amb tocs d'humor gràcies al sempre divertit Jason Todd, combinats amb moments dramàtics. 

Veurem al segon i últim volum recopilatori com continua Batman & Robin Eternal i com és aquest desenllaç que té la responsabilitat de no decebre, però les expectatives són molt altes.

Lectures: Red Robin - 7 Days of Death

Red Robin, una altra de les col·leccions sorgides de l'event Batman Reborn que arriba a la seva fi en aquest primer volum previ a la renovació de l'Univers DC coneguda com "The New 52". Amb un quart volum més gruixut que els anteriors s'acomiada la primera etapa d'en Tim Drake com a Red Robin.

Red Robin: 7 days of death conté els números 18 a 26 de la col·lecció (de febrer a octubre de 2011), saltant-se el 22 perquè forma part del crossover ja ressenyat en aquest bloc Gotham Shall be Judged però afegint-hi el número 92 de Teen Titans, que té a veure amb una de les trames.

Amb la primera del llibre, de fet, que es diu The Rabbit Hole i que és l'intent d'en Red Robin d'acabar amb l'amenaça que suposa per al planeta el món virtual Ünternet, creat per en Darkseid a la Final Crisis i "heretat" per un misteriós personatge que el protagonista d'aquesta col·lecció ha de desemmascarar i vèncer. 

A Ünternet en Red Robin compta amb diversos aliats, alguns dels quals coneguts i d'altres de nous, però tots plegats adopten un avatar que els fa sentir poderosos i que els permet fer tot allò que al món real no poden fer. Precisament és un lloc de trobada dels malvats, que poden matar sense patir-ne les represàlies i reunir-se secretament. És un camp d'entrenament i una plataforma de comunicació entre ells i això, naturalment, és un perill.

Un dels aliats d'en Red Robin és el hacker conegut com a Moneyspider, que no és altre que l'Anarky, però després de l'última saga de Robin, que encara no he llegit i és prèvia al canvi de disfressa i identitat d'en Tim Drake, opera des d'un llit i assisteix el protagonista amb els seus coneixements i el seu domini de la xarxa. A causa del seu passat delictiu (per bones causes, això sí), és un personatge de fiar? Ja ho veurem. O no.

Després de la interrupció del ja esmentat Gotham Shall be Judged i sense que s'esmenti ni abans de la participació d'en Red Robin ni després, a 7 Days of Death s'enfronta a l'enèsima secta d'assassins amb qui s'ha hagut de relacionar des que és en Red Robin. Ara li toca teure l'entrellat d'una sèrie de matances que formen part d'una mena de torneig d'assassins on no queda clar quin és l'objectiu de tot plegat, però on es retrobarà amb una vella enemiga. 

Per sort rebrà l'ajuda de la Black Bat, la nova identitat de la Cassandra Cain (antiga Batgirl) dins l'entramat de Batman Incorporated. En acabar la història se'ns dóna a entendre que aquest parell tornaran a col·laborar de tant en tant, però igual que la pròpia conclusió d'aquest arc queda una mica a l'aire, i més quan després de poc hi ha el reboot de DC Comics.

Acabem ja, perquè després del frenetisme de totes les aventures d'en Red Robin que hem llegit durant els darrers dos anys semblava que havia de venir la calma, però quedava un tema per resoldre: al final dels esdeveniments de Blackest Night tornava a la vida el Capità Boomerang, l'home que va matar el pare d'en Tim i que alhora va ser mort per un tret disparat pel senyor Drake. 

Naturalment el nano té ganes de venjar-se i té una ferida que no se li tancarà mai en aquest sentit, i el tema es torna a tocar en un darrer número força interessant, però que ens deixa amb la sensació que han jugat amb nosaltres per la resolució de tot plegat. 

Hem vist créixer com a personatge en Tim Drake (o Wayne, recordem que va ser adoptat legalment per en Bruce), actuar en solitari, esdevenir un detectiu d'un nivell que rivalitza amb el del seu mentor i pare adoptiu i, en definitiva, independitzar-se (sense tallar del tot els seus lligams amb la família Batman), però també hem vist com perdia coses tan importants com l'aprovació d'en Batman després dels fets del número 26 o la seva xicota.

També perd la Tam Fox per una decisió que ha de prendre a la saga 7 Days of Death, i no pas per les "infidelitats" (no eren parella oficial, però vaja...) comeses amb la Lynx, trobades de què ja vam parlar en repassar l'anterior recopilatori i que aquí continuen, però que la filla d'en Lucius Fox no coneix. Igual que en Bruce Wayne i en Dick Grayson, potser perquè ho ha après d'ells, és incapaç de tenir una relació estable i continua col·leccionant conquistes o fracassos, segons com es miri.

L'última etapa d'en Red Robin potser no és brillant, però és entretinguda i s'agraeix la unitat artística formada pel guionista Fabián Nicieza i el dibuixant Marcus To, però a partir d'ara què? Què passa amb els caps sense lligar? 

Doncs malauradament sembla que en Tim Drake sí que viu força canvis en el rellançament de DC, i el tornarem a veure com a líder dels Teen Titans i l'aspecte que té a la imatge que he posat. Espero que com a mínim hi hagi una mica de coherència amb el seu passat, ja veurem si es compleix el meu desig.