Lectures: Batman & Robin Eternal vol. 2

No m'agrada que passi això. Que m'adoni que toca ressenyar un nou volum d'alguna obra de la qual vaig parlar per última vegada fa tant de temps, en aquest cas més de 2 anys. I això també significa que he hagut de repassar el que havia llegit fins ara. Això m'anirà passant amb altres còmics, no en tinc cap dubte, i és que com he dit més d'una vegada, ja no es veuen tantes ofertes de còmic en anglès a Amazon des que el gegant del comerç electrònic va comprar The Book Depository, botiga online d'on em nodria abans.

Però aquest cas ha estat diferent. Quan vaig fer l'entrada sobre el primer volum de Batman & Robin Eternal ja tenia el segon, però em vaig anar distraient amb altres coses i, si ja la primera part la vaig ressenyar el 2018, mesos més tard, per al volum 2 de la maxisèrie hem hagut d'esperar a ara, finals de 2020. En fi, repassat el primer recopilatori, per fi he llegit el segon i últim. 

El volum que tanca la maxisèrie de 26 números publicats en 6 mesos conté les grapes individuals Batman & Robin Eternal 13 a 26, originalment de febrer a maig de 2016, atès que era una col·lecció setmanal. La història general és responsabilitat de l'excel·lent tàndem de guionistes format per en James Tynion IV i l'Scott Snyder, tot i que els guions corresponen a diverses persones, i malauradament -i entenc que és inevitable quan es vol fer una sèrie setmanal- el ball de dibuixants és constant i distreu una mica.

En tot cas, si a la primera part de la sèrie se'ns presentava la inquietant premissa d'una traficant de persones que les criava des de petites després de provocar-los traumes i acollir-les, i després les "dissenyava" per encàrrec, i la relació que hi havia entre això i els Robins, aquí, òbviament, la història queda tancada.
 

En aquesta segona part tenim els protagonistes, els companys d'un Batman que només apareix a les escenes del passat -perquè al present està inactiu en haver perdut en Bruce Wayne la memòria després de l'arc argumental Endgame de Batman-, seguint la pista d'aquesta nova i temible malvada, la Mother, mentre ella activa els seus programats "fills" per atacar l'ara espia Dick Grayson, en Red Hood i en Red Robin, que col·laboren amb la Bluebird (Harper Row) i la Cassandra Cain, reintroduïda a l'Univers DC de The New 52 en aquesta maxisèrie precisament, sense cap relació amb el seu paper de Batgirl de fa anys.

Són, aparentment, personatges secundaris d'aquesta història, però també els més interessants, perquè de totes dues se'ns explica el traumàtic passat, sempre lligat a la Mother, i és que al capdavall es van veure involucrades en tot això, al volum 1, perquè eren objectius que l'enemiga volia eliminar. 

Complica, i molt, les coses el fet que la Mother tingui el control mental dels seus "fills", que pot activar com si fossin cèl·lules dorments quan li interessa. Això, combinat amb algun secret que no revelaré i que relaciona els personatges d'una manera que no s'esperaven, és la tempesta perfecta i dona lloc a enfrontaments d'allò més dramàtics i cruels.

En aquesta última part de la història, acorralada pels superherois, la Mother decideix fer neteja i iniciar un nou mètode de control d'adolescents d'arreu del món, i això desborda els protagonistes, que han de recórrer a tots i cadascun dels aliats disponibles.

Així, veiem desfilar també personatges com la Spoiler, la Helena Bertinelli o la Batwoman, a més d'altres de menors que ja se m'escapen una mica perquè estic desconnectat de DC des de fa temps, però no se'ls dona, tampoc, gaire més importància.

A Batman & Robin Eternal el protagonisme el tenen, per una banda, els tres primers Robins -en aquesta nova realitat de The New 52 la Stephanie Brown, la Spoiler, no ho va ser mai, de manera que en Damian és el quart, i no el cinquè, Noi Meravella-, que per culpa dels tractes del seu mentor i la Mother en el passat es qüestionen la seva identitat i el seu propòsit, i per l'altra les esmentades Harper i Cassandra, tot aprofundint en el passat de la primera i presentant-nos, orígens inclosos, la segona. 

Batman & Robin Eternal ens convida a gaudir d'una trepidant saga amb un nombre respectable -però no excessiu- de personatges implicats, es permet reintroduir-ne un parell -l'esmentada Cassandra Cain i també l'Azrael, un Jean-Paul Valley que no havia sortit fins ara a The New 52- i reescriure el passat d'alguns d'ells, o donar-nos-en detalls que no coneixíem i que ens deixen tan estupefactes com als afectats.

És una mica tramposa a l'hora de suggerir la implicació d'en Batman en l'encàrrec d'un nou company a la Mother -vull pensar, i així ho interpreto, que formava part del seu pla de derrotar-la-, i alguna imatge busca generar-nos dubtes sobre el Cavaller Fosc que no hauríem d'haver tingut mai. Per sort, tot plegat serveix per reconciliar en Bruce Wayne amb els seus deixebles, als quals no té costum de dir-los coses gaire agradables, però que també, ho sabem i no en tenim cap dubte, estima com si fossin -i, segons com, ho són-, els seus fills.

Lectures: Batman & Robin Eternal vol. 1

M'alegro de poder tornar a fer una ressenya de còmic de l'univers Batman després de molt de temps, i en els propers mesos en faré unes quantes més perquè m'he comprat, per fi, els recopilatoris que em faltaven per acabar l'etapa prèvia a DC Rebirth, l'enèsim rellançament de les col·leccions de la rival de Marvel.

Arribaran, doncs, ressenyes de Batman per primer cop en molt de temps, però avui toca parlar d'una lectura relacionada que tenia pendent des de feia molt i que ja puc ressenyar.

Batman & Robin Eternal (volum 1) recopila els números 1 a 12 d'una col·lecció setmanal (desembre de 2015 a febrer de 2016) sorgida de l'èxit de Batman Eternal, però aquest cop limitada a "només" 6 mesos, i recopilada en dos volums, el primer dels quals ressenyo ara.

La premissa és ben senzilla i alhora atractiva, en una d'aquelles propostes potencialment revolucionàries que de tant en tant, i amb diferents nivells d'èxit, es produeixen a l'entorn del Cavaller Fosc: després d'un seguit d'atacs, en Dick Grayson i els altres Robins i algun aliat més decideixen fer front a l'amenaça d'una misteriosa enemiga anomenada Mother, una traficant d'éssers humans que els modela i els ven per encàrrec. 

Aquesta premissa no tindria un especial interès, però, si no fos perquè els deixebles d'en Batman, ara que en Bruce Wayne no hi és després del esdeveniments de Batman: Endgame, descobreixen que un o més d'un d'ells podria haver estat un "humà dissenyat" d'aquests, i que el seu mentor hauria tingut tractes amb la temible Mother, una enemiga implacable que tendeix a desfer-se d'aquells que ja no li fan servei, motiu pel qual els ha cridat ara l'atenció.

Això, és clar, provoca un terrabastall entre els Robins i exRobins, que per una banda han d'investigar l'amenaça però, per l'altra, veuen com creix la desconfiança entre ells, atès que ells mateixos formen part de la investigació.

Els protagonistes d'aquesta història són en Dick Grayson, ara espia, en Red Hood i en Red Robin, amb la col·laboració de la Bluebird (Harper Row), introduïda precisament a Batman Eternal, i hi veurem també el debut a The New 52 -anys després que comencés- de clàssics com la Cassandra Cain i l'Azrael. 

La presència d'en Batman (del Batman original, en Bruce Wayne, no el que el va substituir quan va desaparèixer) la tenim en els flashbacks freqüents en què veiem el Cavaller Fosc i el Noi Meravella (Grayson) investigant a Praga, on ara en Dick torna per aquest cas, i també en la seva allargada ombra, aquest cop carregada de sospites d'allò més temibles per part especialment del seu primer ajudant.

Tot plegat ens ho explica un equip liderat pels guionistes Scott Snyder i James Tynion IV, amb un exèrcit de dibuixants que fan, com és natural en aquest casos de col·leccions amb periodicitat setmanal, que l'estil gràfic canviï molt d'un número a l'altre, però que en aquest cas no provoca una sensació de gran desigualtat en la qualitat del resultat final. Són estils diferents, sí, però tots, com a mínim, acceptables.

El que tenim aquí, la primera meitat de la història (o gairebé) és un relat d'allò més interessant, sobretot pel potencial que té pel que fa a conseqüències per a la Batfamília, però també per la manera en què està narrat, dosificant el misteri correctament, amb cops d'efecte i fins i tot diàlegs amb tocs d'humor gràcies al sempre divertit Jason Todd, combinats amb moments dramàtics. 

Veurem al segon i últim volum recopilatori com continua Batman & Robin Eternal i com és aquest desenllaç que té la responsabilitat de no decebre, però les expectatives són molt altes.

Visionats: The LEGO Batman Movie

Abans de començar he de fer una confessió: The Lego Movie (2014) no em va agradar gaire. Vaig trobar que el seu humor era poca-solta, i no em refereixo a que fos infantil -per l'amor de Dende, vaig a veure al cinema gairebé totes les pel·lícules adrecades al públic més jove!-, sinó al fet que a molts dels gags no els trobava la gràcia per enlloc.

Això va fer que no anés al cine a veure The Lego Batman Movie, d'aquest mateix 2017, però sí que tenia intenció de veure-la quan fos possible per mitjans casolans i gratuïts, i ara que l'he vist me n'alegro i en vull parlar una mica.

Dirigida per Chris McKay, en realitat és una conseqüència lògica d'una realitat innegable: l'estrella de The Lego Movie era en Batman, i si de tots els videojocs que s'han fet amb la llicència Lego, que al seu torn es basen en llicències d'altres productes -pel·lícules i sèries mítiques, bàsicament-, l'única que ha tingut tres entregues és la de Batman -sense comptar, és clar, el fet que és protagonista del Lego Dimensions- és per alguna cosa.

La versió humoritzada (em sembla que m'invento la paraula) del Cavaller Fosc agrada, funciona perquè atrau tant els que no en saben gairebé res com els que el coneixem bé i ens sabem relaxar davant d'un producte que és una paròdia, sense cap pretensió d'establir -ni respectar- cànons del seu univers.

Per a uns i altres hi ha referències claríssimes, com la representació amb el filtre de Lego de tot un seguit d'escenes o pòsters de les pel·lícules d'imatge real del personatge, però també ens hi fiquen un fragment amb imatges d'arxiu de la mítica i esbojarrada sèrie dels 60, a més de múltiples cites i referències més ocultes -que reconec que se m'escapaven pel ritme frenètic del film-.

No són necessàries per tal que el gran públic en gaudeixi, i de fet estan adaptades a diversos graus de coneixement de l'obra original per part dels espectadors. Senzillament fan que sumi punts i suavitzen les inventades amb què els puristes podrien tenir més reserves.

En fi, la premissa de la pel·lícula, que agafa tot allò que se'ns ha explicat alguna vegada sobre en Batman i el seu entorn i ho barreja i fins i tot hi posa collita pròpia, amb bons resultats, gira al voltant del tema clàssic de la relació entre el Cavaller Fosc i el Príncep Pallasso del Crim.

Però aquesta vegada la cosa va diferent: en Joker, que vol que en Batman reconegui que és el seu enemic més gran -i que es necessiten l'un a l'altre, com s'ha suggerit diverses vegades als còmics-, es rendeix i es deixa empresonar, cosa que desconcerta el protagonista, que al seu torn s'ha d'enfrontar al fet que la nova comissària de la policia de Gotham, la Barbara Gordon -trencament del cànon, però en realitat ja s'havia mostrat en alguns còmics ambientats al futur-, no pensa permetre que en Batman actuï amb tanta llibertat com fins ara.

El protagonista, per cert, és un cregut i un pallasso a la seva manera, molt diferent de la versió dels còmics i les pel·lícules serioses, però és precisament aquest capgirament de les seves característiques el que fa que funcioni tan bé a l'univers Lego, i és que aquest vessant ja l'havíem vist a The Lego Movie i aquí es pot esplaiar, tant en la seva identitat superheroica com en la civil, amb un Bruce Wayne que a casa mira pel·lícules romàntiques i li agafen rebequeries quan l'Alfred intenta esperonar-lo -i que en haver-les vist tantes vegades als tràilers de cinema perden efecte-.

Pel que fa a les relacions entre els personatges, la més interessant de la pel·lícula és la d'en Batman i en Robin, un Dick Grayson babau i amb unes ulleres verdes -inexplicades i inexplicables-, necessitat d'un pare adoptiu i immune als mocs que li fum l'alter ego d'en Bruce Wayne.

Però tant ell com l'Alfred i després la Barbara van estovant el cor del Cavaller Fosc, al principi decidit a no formar un equip ni, en general, deixar entrar ningú a la seva vida.

Ara bé, fins i tot en Batman necessita ajuda de tant en tant, i quan en Joker reuneix un exèrcit de dolents -alguns dels quals aparentment inventats, com suggereix la pel·lícula, però que en realitat han sortit alguna vegada en algun còmic- que inclou monstres de films clàssics i moderns -en King Kong i en Voldemort, per exemple-, ha de claudicar.

Al final The Lego Batman Movie és una història pensada per a tota la família, amb un humor més intel·ligent que el de la primera cinta de Lego, però alhora accessible per a tothom. Diverses lectures per a diversos tipus de públic -adults i petits, coneixedors dels personatges i neòfits...- són la clau del seu èxit, així com el seu ritme ràpid -de vegades massa com per fixar-nos en tots els detalls- i una trama sense complicacions i pensada per aprofitar al màxim el reconeixement de personatges i franquícies per part de l'espectador, que al capdavall és com funcionen els productes audiovisuals de Lego.

Com a apunt final, hi ha un Story Pack -kit de portal i personatges- del videojoc Lego Dimensions dedicat a aquesta pel·lícula, amb en Robin i la Batgirl i 6 nivells a través dels quals es repassa el film. Fa temps que el tinc, però ara ja hi podré jugar amb coneixement de causa.

Lectures: Nightwing - Traps and Trapezes

Fa uns dies parlava de com algunes noves col·leccions de DC ja no es podien considerar tan noves perquè havien començat el 2011 i ja som al 2013, i també deia que de vegades no és culpa meva trigar tant a ressenyar-ne els primers recopilatoris, que és l'editorial la que decideix quan els llança, però en el cas de Nightwing he estat jo, que he trigat a fer-me amb el primer volum d'aquesta col·lecció a The New 52, aparegut a l'octubre de 2012.

Doncs bé, Nightwing: Traps and Trapezes reuneix els números 1 a 7 de la col·lecció, publicats individualment entre novembre de 2011 i maig de 2012, i hi trobarem les noves aventures d'en Dick Grayson després d'una bona temporada fent de Batman.

I és que ara que el Cavaller Fosc torna a ser en Bruce Wayne, i malgrat que durant un temps van coexistir els dos Batman, ara l'home que va inventar el personatge s'ha establert definitivament a Gotham i el que va ser el seu primer Robin no té cap altre remei: ha de recuperar la identitat de Nightwing i lluitar contra el mal d'aquesta manera. 

No li sap greu: aquest cop (recordem que ja havia estat Batman breument als anys 90) ha fet un molt bon paper, i estic convençut que a la majoria dels lectors ens ha agradat veure'l fent de Croat Emmascarat mentre en Bruce era "fora", però el nano també tenia ganes de seguir el seu propi estil, hereu de la seva formació com a artista de circ, i això coincideix amb la tornada a Gotham del Circ Haly, on treballava juntament amb els seus pares, per primer cop des que aquests hi van morir en un accident que, com sabem, no va ser pas casual.

Mentre s'enfronta als sentiments contraris que li provoca el fet de visitar els seus vells companys en un escenari que li porta uns records tan amargs, es troba amb un assassí a sou, anomenat Saiko, que està decidit a fer-li la vida impossible i que li diu que en Dick Grayson és l'assassí més temible de la ciutat.

Mentre intenta resoldre aquest misteri, que també està lligat a d'altres fets que giren al voltant del Circ Haly, té estones que dedica a la seva vida personal, i el veurem solventar una antiga tensió romanticosexual amb la Raya, una de les artistes de circ amb qui va créixer, però de qui s'havia separat en el moment que va passar a ser pupil d'en Bruce Wayne, just després de la mort dels Grayson. 

Aquesta facilitat per lligar és una de les coses que es mantenen del Dick Grayson pre-The New 52, en consonància amb la resta de l'Univers Batman, pràcticament intacte —per sort— tot i la voluntat "netejadora" que DC Comics va imprimir a la iniciativa. 

També es manté la seva complicada relació amb la Barbara Gordon, ara novament Batgirl, com ja hem vist en anteriors ressenyes, i en aquest volum els veurem compartint una aventura que potser està embotida aquí per la força, trencant una mica el ritme del que per altra banda era una trama unitària, però s'ha de reconèixer que va bé per a informar el lector de com està, a The New 52, la relació entre aquest parell d'examants i exdeixebles d'en Batman: igual que abans. Un altre dels pilars que s'han respectat, i me n'alegro.

Què vol en Saiko i quina relació té en Dick amb l'autèntica i secreta funció del Circ Haly són les preguntes que tindran resposta al final de Traps and Trapezes, i estaran relacionades amb la saga The Court of Owls que afecta totes les col·leccions d'en Batman i els seus aliats, com ja hem vist, i Nightwing no en podia quedar fora.

  

Veurem escenes impactants com aquesta, que curiosament ja s'havia vist a Batman, però que aquí es reprodueix (i redibuixa) perquè es tracta d'un moment que afecta tant el Cavaller Fosc com el primer home que va dur el nom de Robin. 

No tinc gaire material del Nightwing pre-The New 52, però en Dick Grayson m'agrada i també m'agrada com ha arrencat la seva nova col·lecció, que espero poder continuar llegint aviat, ja en plena saga del Tribunal dels Mussols / les Òlibes. I celebro també que s'aprofundeixi en el passat del personatge al Circ Haly, que em penso que mai no s'havia tocat amb tant de detall (o donant-li tanta importància) i que només introdueix un lleuger canvi al cànon: quan van morir els seus pares i va esdevenir el Noi Meravella, en Dick era més gran del que ens havien dit fins ara.

En l'apartat tècnic s'encarrega del guió Kyle Higgins i del dibuix un desconegut per mi, però a partir d'ara un dels meus preferits, Eddy Barrows, encara que al número 4, el de la Batgirl, el dibuixant és en Trevor McCarthy, amb un estil molt menys realista que trenca amb la unitat arística del conjunt. 

Lectures: Batman - The Black Mirror

Ja fa temps que pràcticament qualsevol recopilatori de còmics d'en Batman rep la qualificació d'"una de les millors lectures dels últims anys", tant per part de la crítica com del públic, entre el que m'incloc. De fet, el que també es qualifica com a extraordinari està deixant de ser-ho per tal d'esdevenir la norma, cosa que evidentment hem de celebrar.

Bona part de la culpa la té el guionista Scott Snyder, la feina del qual amb el Cavaller Fosc estic gaudint a la nova etapa de l'Univers DC, The New 52, com vaig explicar a la ressenya dels primers números de la nova versió d'en Batman, però en realitat s'hi dedicava des de feia força temps, encara que a Detective Comics i no a Batman com ara.

Abans que acabés el volum 1 de Detective Comics, però llavors acompanyat pel dibuixant Jock en comptes de l'actual Greg Capullo, el senyor Snyder es va fer càrrec dels guions i va donar lloc a un arc argumental que també és el nom de l'últim tom recopilatori d'aquella etapa, Batman: The Black Mirror, que conté els números 871 a 881 (i final) de la col·lecció, publicats individualment als Estats Units de gener a octubre de 2011. 

He trigat força a comprar-lo (no tant a llegir-lo), perquè el seu gruix l'encaria i mentre esperava que li rebaixessin el preu a la botiga online on compro els còmics, The Book Depository, al final va acabar sortint l'edició de tapa tova, que és considerablement més barata i és la que m'he acabat comprant aquest mateix 2013.

El llibre comença amb una interessant trama protagonitzada per en Dick Grayson, que és el Batman de la resta del volum encara que en Bruce Wayne ja hagi tornat del seu viatge involuntari en el temps, i això és quelcom que m'agrada força, perquè m'alegro que en aquest segon intent de ser el Cavaller Fosc el Robin original se n'hagi sortit i protagonitzi números memorables com els que conté The Black Mirror. 

Aquest cop s'ha d'enfrontar a una organització que es dedica a muntar subhastes d'objectes relacionats amb els dolents més carismàtics de Gotham, objectes que s'acaben fent servir als carrers i provoquen la mort de persones innocents. En Dick haurà d'infiltrar-s'hi i aturar aquesta bogeria, però l'esperaven i no ho tindrà tan fàcil.

En una altra història, el seu passat l'atrapa quan ha de defensar la filla d'un home que odia especialment: en Tony Zucco, el mafiós que va fer matar els seus pares. Sense acabar de tenir clar fins a quin punt està neta aquesta dona, investigarà qui l'està assetjant i s'enfrontarà a dos perillosos enemics inèdits, respectivament un traficant d'armes i un pirata modern.

El més interessant, tot i així, comença com a història secundària a Detective Comics 871. Una d'aquelles històries extra i de poques pàgines que no s'acostumen a recopilar en aquests volums ni tampoc arriben a les edicions traduïdes, però que afortunadament s'ha inclòs aquí per tal de permetre'ns seguir la trama, que acaba esdevenint la principal, la que involucra completament en Batman al 100% i ens fa pensar que, potser, eren les altres històries les secundàries.

Recordeu Batman: Year One? El clàssic escrit per Frank Miller i dibuixat per David Mazzucchelli, que fa poc va tenir una versió animada que vaig ressenyar, ens explicava en 4 números canònics els inicis de la carrera d'en Batman i els primers passos d'en James Gordon com a policia de Gotham. I també hi sortia el seu fill acabat de néixer, en James Gordon Jr., que d'ençà d'aquella primera aparició només havia sortit al número 20 del volum 2 de Secret Origins (1987), al número 13 de Legends of the Dark Knight (1990), a l'Annual número 2 de Legends of the Dark Knight (1992) i a la novel·la gràfica Batman: Night Cries (1992).

Doncs bé, gairebé 20 anys després un guionista el rescata, amb l'ajuda del dibuixant Francesco Francavilla, i ens el mostra com un psicòpata, l'ovella negra de la família Gordon, que està fent progressos i intenta dur una vida tan normal com li és possible.

Commovedor, però a mesura que se'ns expliquen, en forma de flaixbac, atrocitats comeses pel fill de l'estimat comissari durant la seva infantesa i adolescència, també anem veient com esdevé un dolent de primer ordre, digne de ser tingut en compte entre la gran galeria de dolents de les col·leccions d'en Batman. I pel que sembla és un personatge habitual també a The New 52, de manera que el tornarem a veure.

És un problema al qual en James Gordon, Sr. s'haurà d'enfrontar, un cop més, amb l'ajuda d'en Batman, i també de la família Wayne, que ja fa un temps que ha declarat públicament que "finança" el Cavaller Fosc. Això dóna lloc a la resolució d'un gran dubte que ha planat sobre la franquícia durant dècades: coneix en James Gordon la identitat civil dels superherois que l'ajuden a Gotham City? Aquí hi trobarem la resposta.

Batman: The Black Mirror és un imprescindible, un còmic amb històries interessantíssimes per als seguidors d'en Batman i que en certa manera és com una continuació, 25 anys després, del llegendari i ja esmentat Batman: Year One. Un trepidant, ben dibuixat i excel·lent final per al primer volum de Detective Comics, que no va ser fins al número 881 que va interrompre la seva numeració, després de 72 anys, amb motiu del rellançament de totes les col·leccions que es va empescar DC Comics el 2011.

Lectures: Gotham Shall Be Judged

Una altra lectura relacionada amb l'Univers Batman (no patiu, que aviat en vindrà una que no hi té res a veure), i que em va fer interrompre el consum de dues col·leccions que es creuen en aquesta saga que afecta diversos títols relacionats amb el Cavaller Fosc: es tracta de Batman: Gotham Shall Be Judged. 

Abans de res he de dir que només vaig descartar fer-me una de les col·leccions sorgides de l'esdeveniment Batman: Reborn, i que és precisament al voltant de la qual gira aquest crossover. Estem parlant d'Azrael, que aporta a aquest tom recopilatori els números 14 a 18, que se sumen als números 708 i 709 de Batman, 22 de Red Robin i 22 de Gotham City Sirens. 

Ho dic més que res perquè m'hauria anat bé per tal de conèixer més profundament el personatge en aquesta nova encarnació que no és la d'en Jean Paul Valley (un home que fins i tot havia substituït en Batman als anys 90), però a banda d'aquest afany completista i exhaustiu no hi ha cap necessitat d'haver llegit els 13 números anteriors.

A Gotham Shall Be Judged l'Azrael és el gran protagonista, sí, perquè la primera part del llibre ens explica per una banda com mor i torna a la vida i que n'està preparant alguna de grossa, però també com els Batmen (el de sempre, en Bruce Wayne, i l'actual de Gotham, en Dick Grayson) intenten recultar-lo per al projecte Batman Incorporated.

I aquest és dels que diuen que no, perquè com dèiem té uns altres plans: acabar amb el mal d'una ciutat tan podrida com Gotham. Ho fa com ha estat fent sempre, clavant les seves espases de foc i gel a les persones, que només se'n salven si estan netes de pecat, però "des de dalt" li diuen que espavili i que destrueixi la ciutat d'una vegada per totes.

Per tal de fer-ho ha reclutat un parell d'operatius, el segon dels quals com a arma humana definitiva amb qui primer s'arriba a enfrontar, i ho ha fet amb el suport d'un personatge llegendari que és qui ha estat movent els fils de tot plegat, però ha instaurat una manera de fer que els herois de la ciutat ho evitin, encara que argumentalment està una mica agafat pels pèls: si en Batman, en Red Robin o la Catwoman són jutjats i declarats lliures de pecat Gotham se salvarà.

Naturalment els 3 herois escollits no estan tan nets com ens podríem pensar i tenen els seus propis dimonis o alguna característica o pes a la consciència que els dificulta passar la prova. I no estic fent cap spoiler si dic que no tindria sentit que el primer en intentar-la passar en sortís net i s'acabés l'amenaça, oi? 

El cas és que és un pla concebut des del principi per tal que cap dels 3 no passi la prova, però si no la passen la ciutat de Gotham i tots els seus habitants desapareixeran. Com acabarà tot plegat? Ho anirem veient. 

El més interessant d'aquesta petita saga és veure els nostres protagonistes patint, enfrontant-se a allò que els provoca malestar encara que no ho tinguin constantment al cap a causa del frenetisme de les seves vides, però destaca la trama d'en Dick Grayson, en què veiem un trauma de la seva infantesa que no tan sols no coneixíem, sinó que ell tampoc no recordava. 

Els 2 números de Batman i els 5 d'Azrael són, per a mi, el millor d'aquest Gotham Shall Be Judged, i de fet els d'Azrael m'han provocat curiositat respecte als números que em falten, però pel que fa a les incursions de Red Robin i Gotham City Sirens les trobo més fluixetes. També s'ha de dir que el guionista dels números d'Azrael i Batman és en David Hine, acompanyat a la primera dels dibuixos d'en Cliff Richards i a la segona dels d'en Guillem March, mentre que de les parts de Red Robin i Gotham City Sirens se n'encarreguen els equips habituals, tant els dibuixants com els guionistes.

A més, vaig interrompre la lectura dels seus respectius toms en el punt en què se saltaven els números 22 de totes dues col·leccions, per si els 23 em feien menjar spoilers, però no hi havia cap necessitat de fer-ho, com tampoc no vaig trobar a faltar, en llegir Batman: Eye of the Beholder, els dos números de Batman que es recopilen aquí. Curiosament el volum recopilatori corrersponent de Gotham City Sirens sí que conté el número 22, encara que sense llegir aquesta saga queda fora de context. 

Gotham Shall Be Judged és una lectura amena i interessant, que no afecta les col·leccions que hi aporten números al crossover però que igualment val la pena. Deixa empremta a l'Univers Batman? No pas. Pensarem que hem perdut el temps després d'haver-la llegit? De cap manera.

Lectures: Batman - Eye of the Beholder

Durant els darrers mesos han sortit uns quants volums recopilatoris amb més aventures d'en Batman i els seus aliats i enemics repartides per diverses col·leccions, però com que les dates de publicació d'aquests recopilatoris no tenen sempre gaire sentit ni estan planificades d'una manera ordenada (i, a més, m'espero fins que hi ha ofertes) ara feia temps que no ressenyava una lectura del Cavaller Fosc, però avui ho puc fer.

I parlaré de la lectura de Batman: Eye of the Beholder, que recopila els números 704 a 707 i 710 a 712 de Batman, que es van publicar individualment de gener a abril de 2011 i de juliol a setembre del mateix any. On són els dos números que falten aquí? Doncs a Gotham shall be judged, un volum que a banda d'aquests també conté el 22 de Gotham City Sirens i el 22 de Red Robin i que estic esperant que m'arribi.

No haver llegit aquests dos còmics es deu al que deia abans de les ofertes i sobretot l'ordre de publicació d'aquests llibres, però no afecta pas la lectura del present volum, on hi ha dos arcs argumentals de 4 i 3 parts respectivament i escrits i dibuixats per en Tony S. Daniel, que ja fa temps que s'encarrega de la col·lecció.

A la primera tenim la breu presència d'en Bruce Wayne, que dóna lloc a una escena entre els dos Batmans, el de Gotham (Dick Grayson) i el de sempre, en què el veterà renya el jove i li diu que controli la Catgirl, un personatge que abans es deia Kittyhawk, va debutar al 692 de Batman el desembre de 2009 (ha anat apareixent en petits papers des de llavors però confesso que no els recordo gaire a causa de la meva lamentable memòria) i respon al nom civil de Kitrina Falcone. 

És l'ajudant o sidekick de la Catwoman des que van tenir uns quants encontres, per tant és "dels bons" (entre cometes perquè ja sabem que la Selina Kyle i companyia es mouen a la frontera de la legalitat), però a cap dels dos Batmans no li fa cap gràcia que campi per la ciutat. Aquest problema és un dels pocs punts interessants del volum que he acabat de llegir recentment, perquè tant la primera història com la segona són més aviat mediocres.

A Eye of the Beholder, que dóna nom al volum, un Dick Grayson que ja fa temps que s'ha ajustat al paper de Batman (per desgràcia tot això canviaria amb el rellançament de DC de la tardor de 2011) s'ha d'enfrontar a un vell enemic, vell en tots els sentits, que busca una màscara que diuen que proporciona un poder inigualable. 

Aquesta saga presenta la Peacock, una superheroïna xinesa que va amb el seu germanastre Luki i que també vol impedir que la màscara caigui en males mans. En aquesta aventura el Cavaller Fosc s'enfronta al poderós enemic i de pas descobreix l'existència d'una antiga ordre que amaga l'esmentada màscara i amb la qual té relació un personatge de l'entorn d'en Bruce Wayne. 

Res que no hàgim vist abans, realment, i sense grans esdeveniments llevat d'un estrany petó que no s'explica gaire. Després del "salt" de dos còmics passem a Pieces, on veiem el retorn d'en Dues Cares, embogit per la desaparició de la seva estimada moneda de dues cares i víctima d'un estrany i complicat complot en què reapareix un personatge (no diré quin) del mític Batman: The Long Halloween. 

En totes dues històries, però sobretot en la segona, veiem la participació d'en Riddler (que va ser bo durant un període força llarg però que ja vam veure que es tornava a corrompre en recuperar la memòria) i la seva autoproclamada filla, anomenada Enigma, que forma part de l'Univers DC des que hi va debutar el 2006 al número 38 del volum 3 de Teen Titans. 

També hi veurem la família mafiosa de Gotham, els Falcone, que tenia força importància en l'esmentada maxisèrie d'en Jeph Loeb i en Tim Sale, i a la qual pertany precisament la Kitrina Falcone, que continua apareixent en aquests números però que curiosament no ho fa en qualitat de membre d'aquesta família, un parentesc que aquí és merament anecdòtic.

Pieces és una història que s'acaba ràpidament, que potser hauria d'haver durat més per tal d'explicar-se d'una manera més entenedora, i on en Batman pràcticament és un simple espectador i només intenta controlar el caos que provoquen dos dels seus dolents més llegendaris i la Màfia. Hi ha un parell de cops d'efecte, però en general i igual que Eye of the Beholder deixa una empremta fàcilment esborrable i crec que és el pitjor recopilatori de l'etapa d'en Tony S. Daniel a la col·lecció. Ep, no dic que sigui dolent, sinó d'aprovat alt o bé baix, res més.

Com a simpàtica curiositat, un dels còmics de capçalera sobretot per als fans d'en Dues Cares (el meu dolent preferit, per cert) és el Batman Annual 14, de 1990, que duu com a títol The Eye of the Beholder, però resulta que la història que conté aquest volum amb el mateix nom és la que no té entre els seus protagonistes en Harvey Dent. Curiós.