Lectures: Nightwing - Night of the Owls

Ja fa temps que la meva situació econòmica no em permet comprar-me els recopilatoris americans de còmics de superherois tan bon punt surten a la venda, fet que amplia la distància temporal, ja de per si gran, entre l'edició individual dels còmics i el moment en què els llegeixo recopilats, però el cas de Nightwing és especial.

Malgrat que tot l'Univers DC es va rellançar la tardor de 2011 i la gran majoria de col·leccions apareixen de manera paral·lela, els anomenats trade paperbacks de les aventures d'en Dick Grayson surten de manera molt irregular, i és per això que ara llegeixo la part de la macrosaga Night of the Owls que afecta el personatge.

Però bé, ja ha arribat l'hora de ressenyar Nightwing: Night of the Owls, el segon volum de la col·lecció en el marc de The New 52, que conté els números 0 (novembre de 2012) i 8 a 12 (juny a octubre de 2012) de la sèrie.

La recopilació comença precisament amb el número 0, un especial que s'ha fet servir a totes les col·leccions de DC Comics per a presentar els orígens dels personatges als nous lectors, que de fet és el públic al qual s'apel·la en rellançar tots aquests còmics de llarguíssima tradició. 

I val a dir que en aquest cas és un número força interessant a càrrec dels guionistes Kyle Higgins i Tom DeFalco i el dibuixant Eddy Barrows, perquè fins i tot els que coneixem el personatge i els seus orígens gaudim amb la profunditat que hi afegeixen, un nou enfocament a l'inici de la relació entre en Dick i en Bruce i la revelació que, com s'ha explicat en alguna de les abundants representacions del dia de la mort dels Wayne, també en Dick Grayson va tenir una discussió amb els seus pares just abans que morissin.

Després d'això entrem de ple en l'arc argumental que dóna nom al llibre, i és el de la part de Night of the Owls que afecta en Nightwing, i a diferència del que passa amb les col·leccions dels altres aliats d'en Batman en aquest cas dura dues entregues.

Això és així perquè el Talon més destacat dels assassins enviats per l'organització dels Mussols o les Òlibes, assetja expressament en Dick Grayson és el seu besavi, en William Cobb. No és cap sorpresa si hem llegit Batman: The Court of Owls, on és aquest home precisament el que ho fa passar tan malament al Cavaller Fosc, però a Nightwing s'aprofita l'ocasió per a enfrontar aquests dos parents, en uns esdeveniments paral·lels a Batman: The City of Owls, i explicar-nos la desgraciada història d'en William i la seva estreta relació amb el Circ Haly, on es va criar en Dick generacions després, així com l'origen del seu cognom.

Els seus intents d'assassinar el besnét es deuen a una esbiaixada idea de venjança, perquè considera una traïció que el noi s'hagi fet defensor de la justícia quan, en teoria, els membres del circ eren potencials Talons per a l'organització i en Nightwing havia estat l'escollit. És curiós, però, que el seu besavi conegui aquesta designació quan s'ha passat un munt de dècades en estasi (no és un ressuscitat), i també és curiós que algú pugui trair el seu "destí" si ningú no li ha explicat mai res sobre la qüestió. Crec que és un punt feble d'una macrosaga d'altra banda interessantíssima.

Els números 10 a 12, amb dibuix d'Eddy Barrows i Geraldo Borges al número 10 i d'Andrés Guinaldo en solitari als dos darrers, ens expliquen una història en 3 parts en què el protagonista s'ha d'enfrontar a una altra organització, anomenada Republic of Tomorrow, liderada per un nou personatge, en Paragon, i dedicada a lluitar contra els justiciers o, com els anomena, "falsos ídols". Hi arriba, de fet, investigant l'assassinat dels germans Strayhorn, delicte del qual el mateix Nightwing és sospitós perquè a l'escenari del crim s'hi van trobar bastons dels que fa servir per a lluitar, col·locats evidentment per tal d'incriminar-lo.

Per tant, en aquesta aventura no té només un perillós enemic (que l'acusa d'haver assassinat els dos germans, membres de l'organització), sinó que també té la policia, i en especial el detectiu Travis Nie, trepitjant-li els talons. 

Mentre intenta treure l'entrellat de la conspiració, a nivell civil lluita per tal de dur a terme una important inversió a la ciutat, cosa gens fàcil perquè els intents d'assassinat que va patir al primer volum el converteixen en un empresari poc desitjat per part dels bancs. Tot plegat el conduirà a col·laborar estretament amb la Sonia Branch, la filla del mafiós que va acabar amb els seus pares i que va conèixer (llavors com a Batman, ja que era un recopilatori anterior a The New 52) a l'excel·lent Batman: The Black Mirror. 

Nightwing: Night of the Owls és un volum sòlid, en la línia del primer, i enganxa encara que la saga que el tanca m'hagi agradat, personalment, menys que la que li dóna el nom. Per altra banda també aprofita per a introduir línies argumentals i elements que és evident que reapareixeran en el futur proper, com la Sonia Branch, o la llegendària Lady Shiva, que aquí se'ns esmenta que està assetjant el crim organitzat. El millor, però, és que enllaça una història amb la següent d'una manera natural, gens brusca, i fins i tot comença el recopilatori avançant l'última trama que conté, però posant-la en pausa per tal de tractar la qüestió de Night of the Owls.

Malauradament el tercer volum, com ha passat amb aquest, serà l'últim de la Batfamília en sortir a la venda en la propera onada de llançaments, tot i que altre cop conté part d'una macrosaga, en aquest cas Death of the Family. Veurem fins a quin punt la lectura d'aquesta —sense obstacles en els números individuals en grapa, que surten alhora com he dit al principi de l'entrada— es ressent de la descoordinació dels recopilatoris. I si em puc permetre comprar tots els llibres implicats més o menys alhora, és clar.

Lectures: Nightwing - Traps and Trapezes

Fa uns dies parlava de com algunes noves col·leccions de DC ja no es podien considerar tan noves perquè havien començat el 2011 i ja som al 2013, i també deia que de vegades no és culpa meva trigar tant a ressenyar-ne els primers recopilatoris, que és l'editorial la que decideix quan els llança, però en el cas de Nightwing he estat jo, que he trigat a fer-me amb el primer volum d'aquesta col·lecció a The New 52, aparegut a l'octubre de 2012.

Doncs bé, Nightwing: Traps and Trapezes reuneix els números 1 a 7 de la col·lecció, publicats individualment entre novembre de 2011 i maig de 2012, i hi trobarem les noves aventures d'en Dick Grayson després d'una bona temporada fent de Batman.

I és que ara que el Cavaller Fosc torna a ser en Bruce Wayne, i malgrat que durant un temps van coexistir els dos Batman, ara l'home que va inventar el personatge s'ha establert definitivament a Gotham i el que va ser el seu primer Robin no té cap altre remei: ha de recuperar la identitat de Nightwing i lluitar contra el mal d'aquesta manera. 

No li sap greu: aquest cop (recordem que ja havia estat Batman breument als anys 90) ha fet un molt bon paper, i estic convençut que a la majoria dels lectors ens ha agradat veure'l fent de Croat Emmascarat mentre en Bruce era "fora", però el nano també tenia ganes de seguir el seu propi estil, hereu de la seva formació com a artista de circ, i això coincideix amb la tornada a Gotham del Circ Haly, on treballava juntament amb els seus pares, per primer cop des que aquests hi van morir en un accident que, com sabem, no va ser pas casual.

Mentre s'enfronta als sentiments contraris que li provoca el fet de visitar els seus vells companys en un escenari que li porta uns records tan amargs, es troba amb un assassí a sou, anomenat Saiko, que està decidit a fer-li la vida impossible i que li diu que en Dick Grayson és l'assassí més temible de la ciutat.

Mentre intenta resoldre aquest misteri, que també està lligat a d'altres fets que giren al voltant del Circ Haly, té estones que dedica a la seva vida personal, i el veurem solventar una antiga tensió romanticosexual amb la Raya, una de les artistes de circ amb qui va créixer, però de qui s'havia separat en el moment que va passar a ser pupil d'en Bruce Wayne, just després de la mort dels Grayson. 

Aquesta facilitat per lligar és una de les coses que es mantenen del Dick Grayson pre-The New 52, en consonància amb la resta de l'Univers Batman, pràcticament intacte —per sort— tot i la voluntat "netejadora" que DC Comics va imprimir a la iniciativa. 

També es manté la seva complicada relació amb la Barbara Gordon, ara novament Batgirl, com ja hem vist en anteriors ressenyes, i en aquest volum els veurem compartint una aventura que potser està embotida aquí per la força, trencant una mica el ritme del que per altra banda era una trama unitària, però s'ha de reconèixer que va bé per a informar el lector de com està, a The New 52, la relació entre aquest parell d'examants i exdeixebles d'en Batman: igual que abans. Un altre dels pilars que s'han respectat, i me n'alegro.

Què vol en Saiko i quina relació té en Dick amb l'autèntica i secreta funció del Circ Haly són les preguntes que tindran resposta al final de Traps and Trapezes, i estaran relacionades amb la saga The Court of Owls que afecta totes les col·leccions d'en Batman i els seus aliats, com ja hem vist, i Nightwing no en podia quedar fora.

  

Veurem escenes impactants com aquesta, que curiosament ja s'havia vist a Batman, però que aquí es reprodueix (i redibuixa) perquè es tracta d'un moment que afecta tant el Cavaller Fosc com el primer home que va dur el nom de Robin. 

No tinc gaire material del Nightwing pre-The New 52, però en Dick Grayson m'agrada i també m'agrada com ha arrencat la seva nova col·lecció, que espero poder continuar llegint aviat, ja en plena saga del Tribunal dels Mussols / les Òlibes. I celebro també que s'aprofundeixi en el passat del personatge al Circ Haly, que em penso que mai no s'havia tocat amb tant de detall (o donant-li tanta importància) i que només introdueix un lleuger canvi al cànon: quan van morir els seus pares i va esdevenir el Noi Meravella, en Dick era més gran del que ens havien dit fins ara.

En l'apartat tècnic s'encarrega del guió Kyle Higgins i del dibuix un desconegut per mi, però a partir d'ara un dels meus preferits, Eddy Barrows, encara que al número 4, el de la Batgirl, el dibuixant és en Trevor McCarthy, amb un estil molt menys realista que trenca amb la unitat arística del conjunt.