Lectures: Nightwing - Traps and Trapezes

Fa uns dies parlava de com algunes noves col·leccions de DC ja no es podien considerar tan noves perquè havien començat el 2011 i ja som al 2013, i també deia que de vegades no és culpa meva trigar tant a ressenyar-ne els primers recopilatoris, que és l'editorial la que decideix quan els llança, però en el cas de Nightwing he estat jo, que he trigat a fer-me amb el primer volum d'aquesta col·lecció a The New 52, aparegut a l'octubre de 2012.

Doncs bé, Nightwing: Traps and Trapezes reuneix els números 1 a 7 de la col·lecció, publicats individualment entre novembre de 2011 i maig de 2012, i hi trobarem les noves aventures d'en Dick Grayson després d'una bona temporada fent de Batman.

I és que ara que el Cavaller Fosc torna a ser en Bruce Wayne, i malgrat que durant un temps van coexistir els dos Batman, ara l'home que va inventar el personatge s'ha establert definitivament a Gotham i el que va ser el seu primer Robin no té cap altre remei: ha de recuperar la identitat de Nightwing i lluitar contra el mal d'aquesta manera. 

No li sap greu: aquest cop (recordem que ja havia estat Batman breument als anys 90) ha fet un molt bon paper, i estic convençut que a la majoria dels lectors ens ha agradat veure'l fent de Croat Emmascarat mentre en Bruce era "fora", però el nano també tenia ganes de seguir el seu propi estil, hereu de la seva formació com a artista de circ, i això coincideix amb la tornada a Gotham del Circ Haly, on treballava juntament amb els seus pares, per primer cop des que aquests hi van morir en un accident que, com sabem, no va ser pas casual.

Mentre s'enfronta als sentiments contraris que li provoca el fet de visitar els seus vells companys en un escenari que li porta uns records tan amargs, es troba amb un assassí a sou, anomenat Saiko, que està decidit a fer-li la vida impossible i que li diu que en Dick Grayson és l'assassí més temible de la ciutat.

Mentre intenta resoldre aquest misteri, que també està lligat a d'altres fets que giren al voltant del Circ Haly, té estones que dedica a la seva vida personal, i el veurem solventar una antiga tensió romanticosexual amb la Raya, una de les artistes de circ amb qui va créixer, però de qui s'havia separat en el moment que va passar a ser pupil d'en Bruce Wayne, just després de la mort dels Grayson. 

Aquesta facilitat per lligar és una de les coses que es mantenen del Dick Grayson pre-The New 52, en consonància amb la resta de l'Univers Batman, pràcticament intacte —per sort— tot i la voluntat "netejadora" que DC Comics va imprimir a la iniciativa. 

També es manté la seva complicada relació amb la Barbara Gordon, ara novament Batgirl, com ja hem vist en anteriors ressenyes, i en aquest volum els veurem compartint una aventura que potser està embotida aquí per la força, trencant una mica el ritme del que per altra banda era una trama unitària, però s'ha de reconèixer que va bé per a informar el lector de com està, a The New 52, la relació entre aquest parell d'examants i exdeixebles d'en Batman: igual que abans. Un altre dels pilars que s'han respectat, i me n'alegro.

Què vol en Saiko i quina relació té en Dick amb l'autèntica i secreta funció del Circ Haly són les preguntes que tindran resposta al final de Traps and Trapezes, i estaran relacionades amb la saga The Court of Owls que afecta totes les col·leccions d'en Batman i els seus aliats, com ja hem vist, i Nightwing no en podia quedar fora.

  

Veurem escenes impactants com aquesta, que curiosament ja s'havia vist a Batman, però que aquí es reprodueix (i redibuixa) perquè es tracta d'un moment que afecta tant el Cavaller Fosc com el primer home que va dur el nom de Robin. 

No tinc gaire material del Nightwing pre-The New 52, però en Dick Grayson m'agrada i també m'agrada com ha arrencat la seva nova col·lecció, que espero poder continuar llegint aviat, ja en plena saga del Tribunal dels Mussols / les Òlibes. I celebro també que s'aprofundeixi en el passat del personatge al Circ Haly, que em penso que mai no s'havia tocat amb tant de detall (o donant-li tanta importància) i que només introdueix un lleuger canvi al cànon: quan van morir els seus pares i va esdevenir el Noi Meravella, en Dick era més gran del que ens havien dit fins ara.

En l'apartat tècnic s'encarrega del guió Kyle Higgins i del dibuix un desconegut per mi, però a partir d'ara un dels meus preferits, Eddy Barrows, encara que al número 4, el de la Batgirl, el dibuixant és en Trevor McCarthy, amb un estil molt menys realista que trenca amb la unitat arística del conjunt.