Lectures: Batman and Robin - Pearl

Fa uns mesos, a principis d'aquest 2013, vaig dir meravelles del primer volum de Batman and Robin de l'era The New 52 gràcies a la gran feina feta pel guionista Peter J. Tomasi i el dibuixant Patrick Gleason, acompanyats de l'entintador Mick Gray. El mateix equip, amb alguns ajudants esporàdics, es fa càrrec també del segon recopilatori, que ressenyo avui i que fa que continuï considerant sense cap mena de dubte aquesta col·lecció com una de les imprescindibles de l'actual catàleg de DC Comics.

El bon gust de boca que ens deixava Born to Kill continua a Batman and Robin: Pearl, que conté els números 0 i 9 a 14 de la sèrie, publicats de manera individual respectivament el novembre de 2012 i de juliol de 2012 a gener de 2013. Començant amb el primer esmentat, que és el típic especial per a posar al dia els nous lectors que ja hem vist en d'altres col·leccions de la nova DC, és evident que aquest recopilatori té un clar protagonista: en Robin. El Robin actual, el fill d'en Bruce Wayne, és clar, que sense tenir còmic propi viu els seus millors moments a Batman and Robin. 

 

El 0 és un número d'orígens, en què se'ns explica des d'una perspectiva diferent la diverses vegades esmentada primera infantesa d'en Damian, que aquí sabem que es va passar els primers anys conscients de la seva vida intentant vèncer en combat la seva mare, la Talia al Ghul, amb la revelació de la identitat del seu pare com a desitjable premi. 

És un número interessant i no contradiu en absolut el que ens han estat dient del fill d'en Batman des que Grant Morrison el va recuperar el 2006, però sí que continua entristint-me que se li hagi canviat sensiblement el rerefons que s'insinuava al primer còmic on va sortir, la novel·la gràfica Batman: Son of the Demon, de 1987.

Amb el lector novell posat al dia sobre qui és en Damian Wayne, àlies Robin, tornem a "l'actualitat" i ens trobem amb el número de la col·lecció que inevitablement havia de reflectir la saga Night of the Owls, que va afectar tota la família editorial d'en Batman. En el cas d'en Robin, únic personatge del Duet Dinàmic que apareix al 9 de Batman and Robin, se li encarrega protegir un militar d'alta graduació de l'atac d'un dels Talons, els assassins de l'organització del Tribunal dels Mussols o les Òlibes.

Un número sense especial transcendència en què trobem en Robin duent a terme la missió que se li encarrega amb gran eficàcia ateses les seves grans habilitats assassines, que ja li coneixíem. El dibuix, en aquest cas, és obra de Lee Garbett i Andy Clarke, en comptes de l'habitual Patrick Gleason.

Els tres números següents, amb l'equip creatiu habitual, estan dedicats a l'amenaça que presenten en Terminus i els seus esbirros, un grup de persones desfigurades, mutilades o ferides de per vida presumptament per culpa de les seves trobades amb en Batman.

Tot i que en alguns casos considero exagerades les repercussions d'aquestes trobades, la història és prou interessant i posa en Batman i companyia en un bon embolic, però el que crida més l'atenció és veure els 4 Robins (recordem que la cinquena, la Stephanie Brown, ha estat esborrada de la continuïtat a The New 52) actuant de manera simultània. I tot plegat encaixa perfectament a la capçalera Batman and Robin.

La imatge i les circumstàncies són d'allò més curioses, però també donen lloc a roçaments, mostrats al principi del recopilatori amb una escena familiar amb la presència dels diversos fills (literals o no) del Cavaller Fosc. 

El resultat és que en Damian, el més petit però també el més violent i arrogant (superant fins i tot un Jason Todd que ja no és tan dolent com quan va reaparèixer com a Red Hood, però que tampoc no es deixa caure mai per la mansió Wayne), desafia els exRobins i els assegura que els derrotarà i se n'endurà un objecte com a record. Això, però, al final no deixa de ser una subtrama sense gaire importància.

La darrera història del recopilatori, en dues parts i amb Tomas Giorello ajudant amb el llapis i la tinta els artistes titulars, em resulta menys atractiva perquè col·loca a Gotham una mena d'apocalipsi zombi a què s'han d'enfrontar en Batman i en Robin, que pel camí tenen algunes converses íntimes com la que comença en Damian a bord de la nau amb què el seu pare el duu a l'espai per tal d'arreglar un satèl·lit de vigilància, i on en Bruce admet que durant un breu període de temps va estimar la mare del noi.

L'enfrontament amb el Saturn Club, d'on sembla que surten aquests zombis caníbals, està a un nivell inferior al de la resta del llibre, però que l'amenaça no sigui sufocada i la insinuació que en Joker és al darrere de tot fan venir ganes de llegir el proper volum, anomenat Death of the Family.

Pearl ens deixa també alguna entendridora imatge com la que veiem aquí damunt, una abraçada sincera entre en Batman i el seu únic fill biològic, que per més que sigui un assassí i un impertinent també se'ns ha mostrar sovint com el que és, un nen de 10 anys, i hem après a estimar-lo tal com ha après a estimar-lo el seu pare.

Això no treu, però, que en Batman estigui profundament amoïnat per la manera d'actuar del seu nou Robin, que entre els seus defectes té el de la imprudència, cosa que recorda al Cavaller Fosc un Robin que ja va perdre, el ressuscitat Jason Todd, i fa que es qüestioni si vol continuar tenint el seu fill com a Noi Meravella. Veurem com acaba tot això al proper recopilatori, però de moment tenim un altre molt recomanable volum de Batman and Robin.

Lectures: Nightwing - Night of the Owls

Ja fa temps que la meva situació econòmica no em permet comprar-me els recopilatoris americans de còmics de superherois tan bon punt surten a la venda, fet que amplia la distància temporal, ja de per si gran, entre l'edició individual dels còmics i el moment en què els llegeixo recopilats, però el cas de Nightwing és especial.

Malgrat que tot l'Univers DC es va rellançar la tardor de 2011 i la gran majoria de col·leccions apareixen de manera paral·lela, els anomenats trade paperbacks de les aventures d'en Dick Grayson surten de manera molt irregular, i és per això que ara llegeixo la part de la macrosaga Night of the Owls que afecta el personatge.

Però bé, ja ha arribat l'hora de ressenyar Nightwing: Night of the Owls, el segon volum de la col·lecció en el marc de The New 52, que conté els números 0 (novembre de 2012) i 8 a 12 (juny a octubre de 2012) de la sèrie.

La recopilació comença precisament amb el número 0, un especial que s'ha fet servir a totes les col·leccions de DC Comics per a presentar els orígens dels personatges als nous lectors, que de fet és el públic al qual s'apel·la en rellançar tots aquests còmics de llarguíssima tradició. 

I val a dir que en aquest cas és un número força interessant a càrrec dels guionistes Kyle Higgins i Tom DeFalco i el dibuixant Eddy Barrows, perquè fins i tot els que coneixem el personatge i els seus orígens gaudim amb la profunditat que hi afegeixen, un nou enfocament a l'inici de la relació entre en Dick i en Bruce i la revelació que, com s'ha explicat en alguna de les abundants representacions del dia de la mort dels Wayne, també en Dick Grayson va tenir una discussió amb els seus pares just abans que morissin.

Després d'això entrem de ple en l'arc argumental que dóna nom al llibre, i és el de la part de Night of the Owls que afecta en Nightwing, i a diferència del que passa amb les col·leccions dels altres aliats d'en Batman en aquest cas dura dues entregues.

Això és així perquè el Talon més destacat dels assassins enviats per l'organització dels Mussols o les Òlibes, assetja expressament en Dick Grayson és el seu besavi, en William Cobb. No és cap sorpresa si hem llegit Batman: The Court of Owls, on és aquest home precisament el que ho fa passar tan malament al Cavaller Fosc, però a Nightwing s'aprofita l'ocasió per a enfrontar aquests dos parents, en uns esdeveniments paral·lels a Batman: The City of Owls, i explicar-nos la desgraciada història d'en William i la seva estreta relació amb el Circ Haly, on es va criar en Dick generacions després, així com l'origen del seu cognom.

Els seus intents d'assassinar el besnét es deuen a una esbiaixada idea de venjança, perquè considera una traïció que el noi s'hagi fet defensor de la justícia quan, en teoria, els membres del circ eren potencials Talons per a l'organització i en Nightwing havia estat l'escollit. És curiós, però, que el seu besavi conegui aquesta designació quan s'ha passat un munt de dècades en estasi (no és un ressuscitat), i també és curiós que algú pugui trair el seu "destí" si ningú no li ha explicat mai res sobre la qüestió. Crec que és un punt feble d'una macrosaga d'altra banda interessantíssima.

Els números 10 a 12, amb dibuix d'Eddy Barrows i Geraldo Borges al número 10 i d'Andrés Guinaldo en solitari als dos darrers, ens expliquen una història en 3 parts en què el protagonista s'ha d'enfrontar a una altra organització, anomenada Republic of Tomorrow, liderada per un nou personatge, en Paragon, i dedicada a lluitar contra els justiciers o, com els anomena, "falsos ídols". Hi arriba, de fet, investigant l'assassinat dels germans Strayhorn, delicte del qual el mateix Nightwing és sospitós perquè a l'escenari del crim s'hi van trobar bastons dels que fa servir per a lluitar, col·locats evidentment per tal d'incriminar-lo.

Per tant, en aquesta aventura no té només un perillós enemic (que l'acusa d'haver assassinat els dos germans, membres de l'organització), sinó que també té la policia, i en especial el detectiu Travis Nie, trepitjant-li els talons. 

Mentre intenta treure l'entrellat de la conspiració, a nivell civil lluita per tal de dur a terme una important inversió a la ciutat, cosa gens fàcil perquè els intents d'assassinat que va patir al primer volum el converteixen en un empresari poc desitjat per part dels bancs. Tot plegat el conduirà a col·laborar estretament amb la Sonia Branch, la filla del mafiós que va acabar amb els seus pares i que va conèixer (llavors com a Batman, ja que era un recopilatori anterior a The New 52) a l'excel·lent Batman: The Black Mirror. 

Nightwing: Night of the Owls és un volum sòlid, en la línia del primer, i enganxa encara que la saga que el tanca m'hagi agradat, personalment, menys que la que li dóna el nom. Per altra banda també aprofita per a introduir línies argumentals i elements que és evident que reapareixeran en el futur proper, com la Sonia Branch, o la llegendària Lady Shiva, que aquí se'ns esmenta que està assetjant el crim organitzat. El millor, però, és que enllaça una història amb la següent d'una manera natural, gens brusca, i fins i tot comença el recopilatori avançant l'última trama que conté, però posant-la en pausa per tal de tractar la qüestió de Night of the Owls.

Malauradament el tercer volum, com ha passat amb aquest, serà l'últim de la Batfamília en sortir a la venda en la propera onada de llançaments, tot i que altre cop conté part d'una macrosaga, en aquest cas Death of the Family. Veurem fins a quin punt la lectura d'aquesta —sense obstacles en els números individuals en grapa, que surten alhora com he dit al principi de l'entrada— es ressent de la descoordinació dels recopilatoris. I si em puc permetre comprar tots els llibres implicats més o menys alhora, és clar.

Lectures: Nightwing - Traps and Trapezes

Fa uns dies parlava de com algunes noves col·leccions de DC ja no es podien considerar tan noves perquè havien començat el 2011 i ja som al 2013, i també deia que de vegades no és culpa meva trigar tant a ressenyar-ne els primers recopilatoris, que és l'editorial la que decideix quan els llança, però en el cas de Nightwing he estat jo, que he trigat a fer-me amb el primer volum d'aquesta col·lecció a The New 52, aparegut a l'octubre de 2012.

Doncs bé, Nightwing: Traps and Trapezes reuneix els números 1 a 7 de la col·lecció, publicats individualment entre novembre de 2011 i maig de 2012, i hi trobarem les noves aventures d'en Dick Grayson després d'una bona temporada fent de Batman.

I és que ara que el Cavaller Fosc torna a ser en Bruce Wayne, i malgrat que durant un temps van coexistir els dos Batman, ara l'home que va inventar el personatge s'ha establert definitivament a Gotham i el que va ser el seu primer Robin no té cap altre remei: ha de recuperar la identitat de Nightwing i lluitar contra el mal d'aquesta manera. 

No li sap greu: aquest cop (recordem que ja havia estat Batman breument als anys 90) ha fet un molt bon paper, i estic convençut que a la majoria dels lectors ens ha agradat veure'l fent de Croat Emmascarat mentre en Bruce era "fora", però el nano també tenia ganes de seguir el seu propi estil, hereu de la seva formació com a artista de circ, i això coincideix amb la tornada a Gotham del Circ Haly, on treballava juntament amb els seus pares, per primer cop des que aquests hi van morir en un accident que, com sabem, no va ser pas casual.

Mentre s'enfronta als sentiments contraris que li provoca el fet de visitar els seus vells companys en un escenari que li porta uns records tan amargs, es troba amb un assassí a sou, anomenat Saiko, que està decidit a fer-li la vida impossible i que li diu que en Dick Grayson és l'assassí més temible de la ciutat.

Mentre intenta resoldre aquest misteri, que també està lligat a d'altres fets que giren al voltant del Circ Haly, té estones que dedica a la seva vida personal, i el veurem solventar una antiga tensió romanticosexual amb la Raya, una de les artistes de circ amb qui va créixer, però de qui s'havia separat en el moment que va passar a ser pupil d'en Bruce Wayne, just després de la mort dels Grayson. 

Aquesta facilitat per lligar és una de les coses que es mantenen del Dick Grayson pre-The New 52, en consonància amb la resta de l'Univers Batman, pràcticament intacte —per sort— tot i la voluntat "netejadora" que DC Comics va imprimir a la iniciativa. 

També es manté la seva complicada relació amb la Barbara Gordon, ara novament Batgirl, com ja hem vist en anteriors ressenyes, i en aquest volum els veurem compartint una aventura que potser està embotida aquí per la força, trencant una mica el ritme del que per altra banda era una trama unitària, però s'ha de reconèixer que va bé per a informar el lector de com està, a The New 52, la relació entre aquest parell d'examants i exdeixebles d'en Batman: igual que abans. Un altre dels pilars que s'han respectat, i me n'alegro.

Què vol en Saiko i quina relació té en Dick amb l'autèntica i secreta funció del Circ Haly són les preguntes que tindran resposta al final de Traps and Trapezes, i estaran relacionades amb la saga The Court of Owls que afecta totes les col·leccions d'en Batman i els seus aliats, com ja hem vist, i Nightwing no en podia quedar fora.

  

Veurem escenes impactants com aquesta, que curiosament ja s'havia vist a Batman, però que aquí es reprodueix (i redibuixa) perquè es tracta d'un moment que afecta tant el Cavaller Fosc com el primer home que va dur el nom de Robin. 

No tinc gaire material del Nightwing pre-The New 52, però en Dick Grayson m'agrada i també m'agrada com ha arrencat la seva nova col·lecció, que espero poder continuar llegint aviat, ja en plena saga del Tribunal dels Mussols / les Òlibes. I celebro també que s'aprofundeixi en el passat del personatge al Circ Haly, que em penso que mai no s'havia tocat amb tant de detall (o donant-li tanta importància) i que només introdueix un lleuger canvi al cànon: quan van morir els seus pares i va esdevenir el Noi Meravella, en Dick era més gran del que ens havien dit fins ara.

En l'apartat tècnic s'encarrega del guió Kyle Higgins i del dibuix un desconegut per mi, però a partir d'ara un dels meus preferits, Eddy Barrows, encara que al número 4, el de la Batgirl, el dibuixant és en Trevor McCarthy, amb un estil molt menys realista que trenca amb la unitat arística del conjunt.