diumenge, 20 d’octubre de 2013

Lectures: Nightwing - Night of the Owls

Ja fa temps que la meva situació econòmica no em permet comprar-me els recopilatoris americans de còmics de superherois tan bon punt surten a la venda, fet que amplia la distància temporal, ja de per si gran, entre l'edició individual dels còmics i el moment en què els llegeixo recopilats, però el cas de Nightwing és especial.

Malgrat que tot l'Univers DC es va rellançar la tardor de 2011 i la gran majoria de col·leccions apareixen de manera paral·lela, els anomenats trade paperbacks de les aventures d'en Dick Grayson surten de manera molt irregular, i és per això que ara llegeixo la part de la macrosaga Night of the Owls que afecta el personatge.


Però bé, ja ha arribat l'hora de ressenyar Nightwing: Night of the Owls, el segon volum de la col·lecció en el marc de The New 52, que conté els números 0 (novembre de 2012) i 8 a 12 (juny a octubre de 2012) de la sèrie.

La recopilació comença precisament amb el número 0, un especial que s'ha fet servir a totes les col·leccions de DC Comics per a presentar els orígens dels personatges als nous lectors, que de fet és el públic al qual s'apel·la en rellançar tots aquests còmics de llarguíssima tradició. 


I val a dir que en aquest cas és un número força interessant a càrrec dels guionistes Kyle Higgins i Tom DeFalco i el dibuixant Eddy Barrows, perquè fins i tot els que coneixem el personatge i els seus orígens gaudim amb la profunditat que hi afegeixen, un nou enfocament a l'inici de la relació entre en Dick i en Bruce i la revelació que, com s'ha explicat en alguna de les abundants representacions del dia de la mort dels Wayne, també en Dick Grayson va tenir una discussió amb els seus pares just abans que morissin.

Després d'això entrem de ple en l'arc argumental que dóna nom al llibre, i és el de la part de Night of the Owls que afecta en Nightwing, i a diferència del que passa amb les col·leccions dels altres aliats d'en Batman en aquest cas dura dues entregues.


Això és així perquè el Talon més destacat dels assassins enviats per l'organització dels Mussols o les Òlibes, assetja expressament en Dick Grayson és el seu besavi, en William Cobb. No és cap sorpresa si hem llegit Batman: The Court of Owls, on és aquest home precisament el que ho fa passar tan malament al Cavaller Fosc, però a Nightwing s'aprofita l'ocasió per a enfrontar aquests dos parents, en uns esdeveniments paral·lels a Batman: The City of Owls, i explicar-nos la desgraciada història d'en William i la seva estreta relació amb el Circ Haly, on es va criar en Dick generacions després, així com l'origen del seu cognom.
Els seus intents d'assassinar el besnét es deuen a una esbiaixada idea de venjança, perquè considera una traïció que el noi s'hagi fet defensor de la justícia quan, en teoria, els membres del circ eren potencials Talons per a l'organització i en Nightwing havia estat l'escollit. És curiós, però, que el seu besavi conegui aquesta designació quan s'ha passat un munt de dècades en estasi (no és un ressuscitat), i també és curiós que algú pugui trair el seu "destí" si ningú no li ha explicat mai res sobre la qüestió. Crec que és un punt feble d'una macrosaga d'altra banda interessantíssima.


Els números 10 a 12, amb dibuix d'Eddy Barrows i Geraldo Borges al número 10 i d'Andrés Guinaldo en solitari als dos darrers, ens expliquen una història en 3 parts en què el protagonista s'ha d'enfrontar a una altra organització, anomenada Republic of Tomorrow, liderada per un nou personatge, en Paragon, i dedicada a lluitar contra els justiciers o, com els anomena, "falsos ídols". Hi arriba, de fet, investigant l'assassinat dels germans Strayhorn, delicte del qual el mateix Nightwing és sospitós perquè a l'escenari del crim s'hi van trobar bastons dels que fa servir per a lluitar, col·locats evidentment per tal d'incriminar-lo.

Per tant, en aquesta aventura no té només un perillós enemic (que l'acusa d'haver assassinat els dos germans, membres de l'organització), sinó que també té la policia, i en especial el detectiu Travis Nie, trepitjant-li els talons. 
Mentre intenta treure l'entrellat de la conspiració, a nivell civil lluita per tal de dur a terme una important inversió a la ciutat, cosa gens fàcil perquè els intents d'assassinat que va patir al primer volum el converteixen en un empresari poc desitjat per part dels bancs. Tot plegat el conduirà a col·laborar estretament amb la Sonia Branch, la filla del mafiós que va acabar amb els seus pares i que va conèixer (llavors com a Batman, ja que era un recopilatori anterior a The New 52) a l'excel·lent Batman: The Black Mirror

Nightwing: Night of the Owls és un volum sòlid, en la línia del primer, i enganxa encara que la saga que el tanca m'hagi agradat, personalment, menys que la que li dóna el nom. Per altra banda també aprofita per a introduir línies argumentals i elements que és evident que reapareixeran en el futur proper, com la Sonia Branch, o la llegendària Lady Shiva, que aquí se'ns esmenta que està assetjant el crim organitzat. El millor, però, és que enllaça una història amb la següent d'una manera natural, gens brusca, i fins i tot comença el recopilatori avançant l'última trama que conté, però posant-la en pausa per tal de tractar la qüestió de Night of the Owls.

Malauradament el tercer volum, com ha passat amb aquest, serà l'últim de la Batfamília en sortir a la venda en la propera onada de llançaments, tot i que altre cop conté part d'una macrosaga, en aquest cas Death of the Family. Veurem fins a quin punt la lectura d'aquesta —sense obstacles en els números individuals en grapa, que surten alhora com he dit al principi de l'entrada— es ressent de la descoordinació dels recopilatoris. I si em puc permetre comprar tots els llibres implicats més o menys alhora, és clar.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails