Lectures: Otaku in Love

N'havia sentit a parlar bé, però admeto que no em vaig plantejar comprar-la, ni tan sols sabent que eren només 3 volums, fins que no es va saber que se saldava, primer en volums unitaris i posteriorment en un pack que per 10 euros contenia la col·lecció sencera gràcies (o a causa de) la política de liquidacions de la moribunda EDT, abans Glénat. I bé, ja l'he llegit.

El que sabia del seinen Otaku in Love, de Hidenori Hara, originalment Densha Otoko: Net-hatsu, Kakueki-teisha no Love Story, era que reflectia una història presumptament real d'un friki que havia lligat en un tren, història que s'havia pogut seguir en un fòrum japonès.

Concretament, ara que he llegit el manga en conec més detalls: tot va començar quan el 2004 un noi amant del manga i l'anime va obrir un fil al fòrum japonès 2channel explicant que havia plantat cara a un borratxo i s'havia guanyat les lloances de les dones a qui estava fent nosa aquell paio. Després d'aquesta "heroïcitat" les dones li demanen les dades (WTF!?), i una d'elles és la noia jove i maca que el protagonista s'estava mirant abans de l'incident.

Després d'aquesta anècdota no passa gaire temps abans que un bon dia rebi un regal de la noia, un joc de tasses de te de la coneguda i caríssima marca Hermès, un gest d'agraïment que el noi explica al fòrum, on tothom l'anima a trucar la noia, a partir d'ara batejada precisament com a Hermès, i veure què en surt de tot plegat.

En fer-ho, decidit a convidar-la a sopar per tal d'agrair-li el que troba que és un regal excessiu, comença una dinàmica en què ells van parlant i quedant i tot el que passa s'explica i es debat al fòrum, on per cert no es fan servir nicks, sinó que tothom es fa dir Mr. Nanashi-san, que en castellà s'ha traduït com a Mr. Sinnombre, i quan s'ha d'identificar ho fa dient "sóc el del missatge número...". 

S'agraeix que al final del primer volum se'ns expliqui el funcionament d'aquest fòrum, perquè en un primer moment en veure que tothom es deia Mr. Sinnombre pensava que es tractava d'un lamentable error de retolació i no era el cas, però se'm pot perdonar perquè hi ha moltíssims precedents d'aquesta mena, per desgràcia, amb el que publica aquesta editorial, fins i tot després de canviar-se el nom pel d'EDT.

En fi, bona part de la història es desenvolupa a la xarxa, amb cadascun dels personatges secundaris, sense nom, donant la seva opinió sobre els avenços de la relació entre en Tren (així anomenen el protagonista) i l'Hermès. 

Són uns avenços evidents, perquè després del primer sopar d'agraïment, de cortesia, en Tren i l'Hermès van quedant, com qui no vol la cosa, per tal de descobrir nous locals. Ara en diuen així, de lligar i sortir. 

I els que participen al fòrum —dels que per cert no sabem gairebé res, a banda del que mengen, la roba que porten i la poca feina que deuen tenir— gaudeixen amb qualsevol engruna de nova informació que el renovat Tren (es talla les grenyes, es posa lents de contacte, es compra roba nova i fins i tot llença bona part del marxandatge otaku que conservava al seu miniapartament amb tot l'amor del món, tot per agradar la noia) els va aportant, però lluny de ser simples depredadors de xafarderies alienes li donen consells útils, l'animen i s'emocionen amb ell, així com també el prenen com a exemple per a l'esperança dels solters empedreïts, especialment els otaku. 

És possible que el dibuix no sigui especialment atractiu, o més ben dit que no s'assembli gaire al que esperem d'un manga. En el còmic japonès hi ha molts estils, és cert, però hi ha unes característiques comunes que ens permeten identificar-lo com a manga. En canvi, llegint Otaku in Love he pensat que a banda dels ulls grans la resta em recordava més aviat el còmic francobelga. Això no és pas dolent, però com que hi ha gent tancada de ment que si no li agrada el dibuix d'un manga no el llegeix... jo aviso.

Les converses cibernètiques, per altra banda, estan reflectides amb les típiques abreviatures que es fan servir amb l'ordinador o el mòbil (jo no ho faig, de fet ho odio), cosa que en traslladar-se al castellà es veu una mica estranya, amb les c canviades per k i poca cosa més, i unes emoticones que jo diria que no són gaire populars o que aquí no es fan servir. 

Però tot i que això entorpeix una mica la lectura (igual que el fet que tothom es digui Mr. Sinnombre, ja ho he explicat abans) s'ha de dir que Otaku in Love és un manga ameníssim, que sap mantenir la tensió i l'emoció d'un relat que en el fons és d'allò més quotidià i que, encara que té alguns moments poc versemblants (com pot ser que quan la noia ja ha donat desenes de senyals que està interessada en el protagonista la gent encara es pregunti si té parella?), és l'inici d'una sorprenentment realista història d'amor amb què ens podem identificar fàcilment, i això és molt poc habitual al manga, on l'amor s'acostuma a explicar amb floretes al shôjo i amb calces al shônen. De debò, m'ha agradat més que no m'esperava.

No volia acabar sense dir que el que es coneix com a Densha Otoko és un conjunt de productes basats en aquell llegendari fil del fòrum, alguns dels missatges del qual es van recopilar posteriorment en un llibre escrit (reunit, vaja) per Nakano Hitori el 2004, que al seu torn va generar l'any següent una pel·lícula i una sèrie d'imatge real de 13 episodis (a la que pertany la foto), ambdues coses amb molt d'èxit, i 4 manga diferents, el més important i conegut dels quals el que va arribar aquí i he ressenyat avui.