Fa un temps vaig publicar una entrada sobre Dexter, sèrie que com vaig dir en aquell moment em tenia força enganxat, i ara que se n'han emès les dues últimes temporades crec que és un bon moment per a parlar del seu final, del final definitiu, de la conclusió de la història, i de què m'ha semblat, igual que vaig fer fa uns dies amb la conclusió de Breaking Bad.
Evidentment aquesta vegada, a diferència de quan redacto entrades per tal de parlar d'una sèrie en general, i tal com faig quan les ressenyo temporada a temporada, hi haurà spoilers, de manera que esteu avisats i espero que llegiu l'entrada sabent que us hi trobareu el que diu el títol i havent vist les tongades d'episodis anteriors.
La sisena temporada acabava amb l'esperat moment en què la Debra (Jennifer Carpenter) descobria, per fi, en Dexter assassinant. Ho esperàvem amb ganes des del principi de la sèrie, i només faltava saber quan passaria i com reaccionarien tant ella com ell. El cas és que l'enganxa in fraganti i evidentment és un xoc brutal, però el seu amor de germana la duu a protegir-lo i l'ajuda a encobrir l'assassinat del malvat Travis Marshall (Colin Hanks).
Després d'això en Dexter convenç la seva germana, ara tinent del departament de policia de Miami, que ha estat una cosa puntual, i la Debra se l'endú a casa seva per tal de vigilar-lo, però no triga a descobrir que és un assassí en sèrie, per molt que només mati criminals, i intenta acordar amb ell que deixarà de fer-ho i entregarà les seves víctimes a la policia abans que esdevinguin víctimes.
Paral·lelament el protagonista s'enfronta a la màfia ucraïnesa en carregar-se un dels seus membres com a represàlia per la mort d'un company del departament, i sense saber-ho el que ha fet és matar un dels homes més propers al seu líder, l'Isaak Sirko (Ray Stevenson).
No és l'únic lligam amb la màfia ucraïnesa que es produeix a la 7a temporada, ja que la policia hi està a sobre, però no trobo especialment interessant aquesta trama. Més entretinguda i important és una altra de les trames, la de la Hannah McKay (Yvonne Strahovski).
Es tracta d'una noia que, quan era menor d'edat, va ser còmplice dels assassinats comesos pel seu promès, però que ara es dedica a matar amb verins. I com que la noia no és lletja i en Dexter ha demostrat més d'una vegada que li agraden les rosses, tenim el dilema servit: no triguen a enamorar-se l'un de l'altra, cosa que no impedeix que intentin fer-se mal mútuament. En Dexter fins i tot l'arriba a tenir lligada a la seva taula d'assassinats, però acaben fent l'amor apassionadament allà mateix.
Això no deixa de ser la continuació de l'evolució del protagonista, que continua essent un assassí fred, però cada cop mostra més característiques humanes, més emocions, i també comet errors. Un d'ells fa que la LaGuerta (Lauren Vélez) es torni a convèncer que el Bay Harbor Butcher no era el seu estimat James Doakes, sinó en Dexter, i es passa la temporada intentant demostrar-ho fins que acaba els seus dies per culpa d'un tret a la panxa per part de la Debra, que altre cop protegeix el seu germà quan el troba acorralat.
Al principi de la 8a i última temporada, la que s'ha acabat fa poc, la situació és la següent: la Hannah McKay és a la presó, la Debra ha deixat la policia i fa d'investigadora privada torturada, alcohòlica i temerària per culpa del trauma d'haver matat la seva superior (i no és que hagi superat el fet de saber la veritat sobre el seu germà), i en Dexter coneix la seva mare ideològica, la doctora Evelyn Vogel (la veterana Charlotte Rampling), personatge que no m'agrada gens però que és la psiquiatra que va inventar el codi fins ara conegut com "el codi d'en Harry", que és el que ha permès, durant dècades, que en Dexter matés només criminals i que ho fes de manera que no l'enxampessin mai.
El cas de la temporada és el del Cirurgià Cerebral (Brain Surgeon a la versió original), que es dedica a matar gent i buidar-li una part molt concreta del cervell. La revelació de la identitat d'aquest personatge i el desenvolupament del cas en si no és que m'hagin interessat especialment (continuo dient que, per a mi, les millors temporades van ser la 4a i la 5a, i és que l'originalitat dels dolents és clau per a la qualitat de les trames), però el que és realment interessant és com les coses se li van descontrolant a en Dexter: abans de reconciliar-se la seva germana intenta suïcidar-se amb ell, mentre que la Hannah s'escapa de la presó i es retroba amb el seu estimat, que tampoc no pot negar que encara l'estima.
Tot plegat condueix a una sèrie de situacions incòmodes, perquè mentre la busquen en Dexter s'adona que el que vol és estar amb la Hannah, i a més ha trobat un possible "alumne" a qui transmetre el codi, en Zach Hamilton (Sam Underwood).
La Debra, que ja s'havia calmat una mica i intentava refer la seva vida, al·lucina amb tot plegat i l'arribem a veure compartint àpats amb la seva inesperada cunyada i exassassina en grau de temptativa, que a més cada cop fa més de mare d'en Harrison. A mesura que avança la història els plans d'en Dexter i la Hannah de fugir junts del país són el més interessant de la trama, però no els ho posaran fàcil ni els Marshals (que es dediquen entre altres coses al transport de presoners als Estats Units) ni en Jacob Elway (Sean Patrick Flannery), el cap de la Debra a l'agència de detectius privats, que desitja la suculenta recompensa per la captura de l'enverinadora.
Pel que fa als personatges secundaris, trobo que en aquesta vuitena temporada han tingut menys importància que mai: en Masuka (C.S. Lee) descobreix que té una filla fruit d'una donació de sèmen 20 anys abans, en una subtrama que no aporta pràcticament res, mentre que en Batista (David Zayas) és el nou tinent de la comissaria després que la Debra deixés el càrrec, i no protagonitza cap trama personal.
La germana d'aquest, la Jamie (Aimee García), sí que agafa força importància, però se'm fa molt difícil de creure que en Harrison passi tant de temps amb la Hannah i no se li escapi res quan és amb la seva mainadera. En Quinn (Desmond Harrington), per la seva banda, passa de sortir amb la Jaime a reconèixer els seus sentiments per la Debra, amb qui reprèn la seva interrompuda relació just al final.
Tornant a la trama principal, com he dit abans no m'ha emocionat especialment, però sí que ha tingut conseqüències per al protagonista, que ha d'ajornar la seva escapada amb l'enamorada i el fill perquè el "cirurgià" fereix la Debra, que mor per complicacions en l'operació a què la sotmeten per tal de salvar-la. Mor el meu personatge preferit, però ho fa a l'episodi final i, per tant, no m'ha impedit veure'l al llarg de tota la sèrie. Ja m'està bé, sempre he dit que m'encanten les tragèdies (a la ficció).
I m'encanta com en Dexter executa la venjança matant el seu assassí, el dolent de la temporada, en plenes dependències policials (en contraposició amb el mètode i el lloc que han caracteritzat tots els seus assassinats fins ara), però de manera que sembla que sigui en defensa pròpia malgrat que els seus companys saben que ho ha fet expressament. Ja els està bé, el sistema ha estat impecable i tots els membres de la Miami Metro haurien signat l'actuació per tal de fer honor a la seva companya caiguda.
És un moment especialment emotiu, uns minuts tristíssims del capítol amb què es tanca la sèrie, i que fan que en Dexter s'adoni que ningú no està segur a prop seu, de manera que pren la dura decisió de deixar que la Hannah s'endugui ella sola en Harrison a l'Argentina, fingir la seva pròpia mort i començar una nova vida en un altre lloc.
Durant uns segons ens pensem realment que en Dexter s'ha suïcidat, perquè es dirigeix amb el seu vaixell a una terrible tempesta marítima just després de deixar caure el cos de la Debra a l'aigua, però no ha estat així i la sèrie es tanca amb una escena d'ell fent de llenyataire, vivint sol i amb una expressió ambigua, que tant pot ser d'extrem abatiment com de ganes de tornar a matar, perquè ara que no té la Hannah, que li havia fet passar les ganes d'assassinar, torna a tenir necessitats que no pot ignorar.
Sembla que a molta gent no li ha agradat que Dexter s'acabés així, suposo que volien que o bé morís o bé l'enxampés la policia, però a mi sí que m'ha satisfet. No ha estat ni una cosa ni l'altra, però les debilitats que ha anat mostrant a mesura que avançava la sèrie li han desmuntat la vida "perfecta" que duia i ho ha acabat perdent tot.
Jo trobo que ja és prou càstig per a un personatge que hem seguit durant 8 anys i que no volíem que acabés malament, però que després de tots els dilemes morals que puguem tenir hem de reconèixer que havia de pagar d'alguna manera.
La sisena temporada acabava amb l'esperat moment en què la Debra (Jennifer Carpenter) descobria, per fi, en Dexter assassinant. Ho esperàvem amb ganes des del principi de la sèrie, i només faltava saber quan passaria i com reaccionarien tant ella com ell. El cas és que l'enganxa in fraganti i evidentment és un xoc brutal, però el seu amor de germana la duu a protegir-lo i l'ajuda a encobrir l'assassinat del malvat Travis Marshall (Colin Hanks).
Després d'això en Dexter convenç la seva germana, ara tinent del departament de policia de Miami, que ha estat una cosa puntual, i la Debra se l'endú a casa seva per tal de vigilar-lo, però no triga a descobrir que és un assassí en sèrie, per molt que només mati criminals, i intenta acordar amb ell que deixarà de fer-ho i entregarà les seves víctimes a la policia abans que esdevinguin víctimes.
Paral·lelament el protagonista s'enfronta a la màfia ucraïnesa en carregar-se un dels seus membres com a represàlia per la mort d'un company del departament, i sense saber-ho el que ha fet és matar un dels homes més propers al seu líder, l'Isaak Sirko (Ray Stevenson).
No és l'únic lligam amb la màfia ucraïnesa que es produeix a la 7a temporada, ja que la policia hi està a sobre, però no trobo especialment interessant aquesta trama. Més entretinguda i important és una altra de les trames, la de la Hannah McKay (Yvonne Strahovski).
Es tracta d'una noia que, quan era menor d'edat, va ser còmplice dels assassinats comesos pel seu promès, però que ara es dedica a matar amb verins. I com que la noia no és lletja i en Dexter ha demostrat més d'una vegada que li agraden les rosses, tenim el dilema servit: no triguen a enamorar-se l'un de l'altra, cosa que no impedeix que intentin fer-se mal mútuament. En Dexter fins i tot l'arriba a tenir lligada a la seva taula d'assassinats, però acaben fent l'amor apassionadament allà mateix.
Això no deixa de ser la continuació de l'evolució del protagonista, que continua essent un assassí fred, però cada cop mostra més característiques humanes, més emocions, i també comet errors. Un d'ells fa que la LaGuerta (Lauren Vélez) es torni a convèncer que el Bay Harbor Butcher no era el seu estimat James Doakes, sinó en Dexter, i es passa la temporada intentant demostrar-ho fins que acaba els seus dies per culpa d'un tret a la panxa per part de la Debra, que altre cop protegeix el seu germà quan el troba acorralat.
Al principi de la 8a i última temporada, la que s'ha acabat fa poc, la situació és la següent: la Hannah McKay és a la presó, la Debra ha deixat la policia i fa d'investigadora privada torturada, alcohòlica i temerària per culpa del trauma d'haver matat la seva superior (i no és que hagi superat el fet de saber la veritat sobre el seu germà), i en Dexter coneix la seva mare ideològica, la doctora Evelyn Vogel (la veterana Charlotte Rampling), personatge que no m'agrada gens però que és la psiquiatra que va inventar el codi fins ara conegut com "el codi d'en Harry", que és el que ha permès, durant dècades, que en Dexter matés només criminals i que ho fes de manera que no l'enxampessin mai.
El cas de la temporada és el del Cirurgià Cerebral (Brain Surgeon a la versió original), que es dedica a matar gent i buidar-li una part molt concreta del cervell. La revelació de la identitat d'aquest personatge i el desenvolupament del cas en si no és que m'hagin interessat especialment (continuo dient que, per a mi, les millors temporades van ser la 4a i la 5a, i és que l'originalitat dels dolents és clau per a la qualitat de les trames), però el que és realment interessant és com les coses se li van descontrolant a en Dexter: abans de reconciliar-se la seva germana intenta suïcidar-se amb ell, mentre que la Hannah s'escapa de la presó i es retroba amb el seu estimat, que tampoc no pot negar que encara l'estima.
Tot plegat condueix a una sèrie de situacions incòmodes, perquè mentre la busquen en Dexter s'adona que el que vol és estar amb la Hannah, i a més ha trobat un possible "alumne" a qui transmetre el codi, en Zach Hamilton (Sam Underwood).
La Debra, que ja s'havia calmat una mica i intentava refer la seva vida, al·lucina amb tot plegat i l'arribem a veure compartint àpats amb la seva inesperada cunyada i exassassina en grau de temptativa, que a més cada cop fa més de mare d'en Harrison. A mesura que avança la història els plans d'en Dexter i la Hannah de fugir junts del país són el més interessant de la trama, però no els ho posaran fàcil ni els Marshals (que es dediquen entre altres coses al transport de presoners als Estats Units) ni en Jacob Elway (Sean Patrick Flannery), el cap de la Debra a l'agència de detectius privats, que desitja la suculenta recompensa per la captura de l'enverinadora.
Pel que fa als personatges secundaris, trobo que en aquesta vuitena temporada han tingut menys importància que mai: en Masuka (C.S. Lee) descobreix que té una filla fruit d'una donació de sèmen 20 anys abans, en una subtrama que no aporta pràcticament res, mentre que en Batista (David Zayas) és el nou tinent de la comissaria després que la Debra deixés el càrrec, i no protagonitza cap trama personal.
La germana d'aquest, la Jamie (Aimee García), sí que agafa força importància, però se'm fa molt difícil de creure que en Harrison passi tant de temps amb la Hannah i no se li escapi res quan és amb la seva mainadera. En Quinn (Desmond Harrington), per la seva banda, passa de sortir amb la Jaime a reconèixer els seus sentiments per la Debra, amb qui reprèn la seva interrompuda relació just al final.
Tornant a la trama principal, com he dit abans no m'ha emocionat especialment, però sí que ha tingut conseqüències per al protagonista, que ha d'ajornar la seva escapada amb l'enamorada i el fill perquè el "cirurgià" fereix la Debra, que mor per complicacions en l'operació a què la sotmeten per tal de salvar-la. Mor el meu personatge preferit, però ho fa a l'episodi final i, per tant, no m'ha impedit veure'l al llarg de tota la sèrie. Ja m'està bé, sempre he dit que m'encanten les tragèdies (a la ficció).
I m'encanta com en Dexter executa la venjança matant el seu assassí, el dolent de la temporada, en plenes dependències policials (en contraposició amb el mètode i el lloc que han caracteritzat tots els seus assassinats fins ara), però de manera que sembla que sigui en defensa pròpia malgrat que els seus companys saben que ho ha fet expressament. Ja els està bé, el sistema ha estat impecable i tots els membres de la Miami Metro haurien signat l'actuació per tal de fer honor a la seva companya caiguda.
És un moment especialment emotiu, uns minuts tristíssims del capítol amb què es tanca la sèrie, i que fan que en Dexter s'adoni que ningú no està segur a prop seu, de manera que pren la dura decisió de deixar que la Hannah s'endugui ella sola en Harrison a l'Argentina, fingir la seva pròpia mort i començar una nova vida en un altre lloc.
Durant uns segons ens pensem realment que en Dexter s'ha suïcidat, perquè es dirigeix amb el seu vaixell a una terrible tempesta marítima just després de deixar caure el cos de la Debra a l'aigua, però no ha estat així i la sèrie es tanca amb una escena d'ell fent de llenyataire, vivint sol i amb una expressió ambigua, que tant pot ser d'extrem abatiment com de ganes de tornar a matar, perquè ara que no té la Hannah, que li havia fet passar les ganes d'assassinar, torna a tenir necessitats que no pot ignorar.
Sembla que a molta gent no li ha agradat que Dexter s'acabés així, suposo que volien que o bé morís o bé l'enxampés la policia, però a mi sí que m'ha satisfet. No ha estat ni una cosa ni l'altra, però les debilitats que ha anat mostrant a mesura que avançava la sèrie li han desmuntat la vida "perfecta" que duia i ho ha acabat perdent tot.
Jo trobo que ja és prou càstig per a un personatge que hem seguit durant 8 anys i que no volíem que acabés malament, però que després de tots els dilemes morals que puguem tenir hem de reconèixer que havia de pagar d'alguna manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada