Sèries: Dexter

Quan em mirava la grandíssima sèrie Six Feet Under, procés que vaig fer al meu ritme particular, sabia que un dels seus actors ja protagonitzava als Estats Units una altra sèrie, però vaig decidir no veure-la fins que no hagués acabat amb aquella. Era Dexter, on en Michael C. Hall fa el paper que dóna nom a la producció.

M'havien dit que era una sèrie sobre "un forense que de nit mata gent". No és ben bé així: és una sèrie sobre un especialista en patrons de sang de les escenes de crims que treballa a la policia de Miami i que, de nit, es dedica a fer d'assassí en sèrie, però sempre seguint un codi que ho fa més acceptable de cara a l'espectador. Per dir-ho ras i curt, mata dolents. 

Evidentment ho fa sense que els seus companys ho sàpiguen, i sembla mentida, però volem que se'n surti i que no l'enganxin. És clar que la gràcia de la sèrie és veure com s'ho fa per tal de compaginar la seva feina amb el departament de policia i les seves activitats nocturnes, i com comet errors i estan a punt de pescar-lo més d'una vegada, amb moments molt tensos i girs argumentals d'allò més interessants. Però parlem dels personatges?

Començarem amb en Dexter Morgan (Michael C. Hall), si us sembla bé. Un paio reservat, no gaire social però que sap fingir en certa manera les aptituds interpersonals que s'esperen d'una persona adulta normal. Tot plegat per tal de no aixecar sospites sobre els assassinats que duu a terme a les nits sota el codi d'en Harry.

I en Harry és en Harry Morgan (James Remar), el seu difunt pare i una aparició recurrent, que és un símbol de la seva pròpia consciència. En Harry va descobrir, quan el va adoptar de petit, que tenia instints assassins (a la primera temporada sabrem d'on vénen), i com que era policia li va ensenyar la millor manera de satisfer-los: matant només aquells que s'ho mereixen, que són els delinqüents acusats de delictes gravíssims però alliberats per culpa de les moltes mancances de la Justícia i la Llei. 

I en Dexter s'avança als llargs i defectuosos processos judicials i quan té la certesa que algú ha comès delictes d'aquesta mena esdevé el seu objectiu i l'estudia fins que tria la nit en què el fa passar per la seva taula, on el té lligat en plàstic, li ensenya fotos de les seves víctimes i li clava un ganivet al cor després de quedar-se una mostra de la seva sang en una placa de petri. Després fa trossets el cos de la seva pròpia víctima i la deixa anar al mar des del seu iot. Així de senzill.

La Debra Morgan (Jennifer Carpenter), de qui ja vaig parlar a l'entrada sobre els meus personatges femenins preferits de sèries, és la germana d'en Dexter, filla natural d'en Harry i el meu personatge preferit de la sèrie. Comença la sèrie a l'esglaó més baix de la policia i és insegura i necessita recolzar-se en el seu germà, però poc a poc va enfortint el seu caràcter.

És masculina, té la boca bruta i coneix perfectament tots els usos possibles de la paraula fuck, però en el fons és sensible, fràgil i un tros de pa que no acaba de tenir sort amb els homes. Sap que el seu germà és una mica estrany, però l'estima amb bogeria perquè és l'única família que li queda. Un tros d'actriu.

Parlant de família, en Dexter ha de fer el paper de paio "normal" i es busca una xicota, que és la dolça Rita Bennett (Julie Benz, vista en una temporada de Desperate Housewives), una dona que té dos fills, l'Astor i en Cody, i que està separada d'un marit maltractador. És la tapadora d'en Dexter, aquesta família, però els acaba agafant més afecte del que tenia previst, tenint en compte que es considera a si mateix una persona sense sentiments.

Tornant a la policia de Miami, la cap de la comissaria és la tinent María LaGuerta (Lauren Vélez), que no se sap mai si està de part dels seus subordinats o només es preocupa per la seva carrera. Més aviat podem dir que és la segona opció, però de vegades té detalls que fan pensar que és més humana del que realment és. A l'episodi pilot li tira la canya a en Dexter, subtrama que curiosament no s'arriba a desenvolupar més enllà.

El detectiu Ángel Batista (David Zayas) és un simpàtic cubà (origen que comparteix amb la tinent) amb un gust pèssim per la indumentària que porta força malament la separació amb la seva dona, però que és per sobre de tot un bon policia i un dels personatges més entranyables del repartiment.

"Entranyable" no seria la paraula amb què podríem definir en Vince Masuka (C.S. Lee), company de laboratori d'en Dexter i per tant no policia de debò, que és un pervertit sexual de ca l'Ample i que no dubta en fer els seus inadequats comentaris en qualsevol moment, però que de tota manera és bon paio.

En James Doakes (Erik King) sí que és policia, i no pretén caure bé. Sap que en Dexter amaga alguna cosa sota el seu estrany comportament i sempre fa la cara de mala llet que li veiem en aquesta imatge. Sens dubte, el gra al cul del protagonista. 

Ja he vist les 6 temporades que s'han fet fins ara d'aquesta sèrie nascuda a la novel·la d'en Jeff Lindsay Darkly Dreaming Dexter, primera d'una saga que ha evolucionat per vies diferents de la producció televisiva, i tot i que ha renovat per a 2 temporades més crec que ja era el moment de parlar-ne i que se'm pot considerar mitjanament entès en la matèria, més encara quan he vist els episodis força seguits. 

No m'acostumen a agradar les sèries de policies on s'han de resoldre crims a cada episodi, i és per això que Dexter m'agrada: cada temporada presenta un cas que durarà els seus 12 episodis i les "eliminacions" que duu a terme en Dexter, que amb el temps aniran coincidint amb els casos que investiguen els seus companys, cosa que farà la seva tasca nocturna més difícil si no la complicava prou la seva progressiva humanització i els errors que va cometent. I m'ha enganxat, a l'inrevés del que passa amb les sèries procedimentals, que van a episodi o dos episodis per cas. 

Trobo que ha estat un encert no compaginar Six Feet Under amb Dexter, el contrast dels papers que fa el senyor Hall és brutal i val la pena gaudir-ne diferenciadament. Pel que fa a la resta de personatges aporten sòlides interpretacions i estan acompanyats per secundaris que fan també una gran feina (no en puc parlar per tal d'evitar spoilers) i que són personatges que surten més endavant i d'altres que deixen de sortir... ehem. Destaquen també els convidats especials Mark Pellegrino (en Jacob a Lost), en Keith Carradine, en Jimmy Smits, en John Lithgow (el pare de Caiguts del cel), la Julia Stiles, en Jonny Lee Miller, en Peter Weller (Robocop), en Mos Def, l'Edward James Olmos (Galactica, estrella de combat) o en Colin Hanks, fill d'en Tom Hanks que és la seva viva imatge.

Per acabar, aquest és en Michael C. Hall recollint el seu premi al millor actor en una sèrie dramàtica als Screen Actor Guild Awards, és a dir els premis del sindicat d'actors de televisió, el 2010. Hi duia una gorra perquè estava calb a causa de la quimioteràpia amb què va vèncer un linfoma de Hodgkin, i va poder continuar actuant i rebent nominacions i premis. 

Tant ell com alguns del seus companys i la mateixa sèrie han estat objecte de desenes de nominacions i guardons des que la sèrie va començar el 2006, especialment als premis Satellite, que concedeix l'Acadèmia de Premsa Internacional. En fi, una gran sèrie que us recomano i de la qual m'han agradat especialment les temporades 4 i 5. Espero que algun dia em pugueu dir si hi esteu d'acord.