Avui faré una entrada de les que feia fa anys, una reflexió sobre un tema en un to molt seriós. La situació del manga en català i, per tant, d'EDT, el que abans es coneixia com a Glénat.
Sempre he estat un gran defensor de Glénat com a editorial de manga. Com a empresa és irresponsable perquè s'ha posat econòmicament en perill en apostar per productes que en una altra editorial, per no dir "Planeta DeAgostini", haurien durat 7 números, però ha fet un gran bé al nostre país en editar en català còmics que qualsevol altra empresa hauria descartat, i que són precisament els que més diners li han fet perdre.
Aquest mes sortirà el 52 de Naruto, es va acabar de publicar Inu-yasha amb tots els seus 56 volums, s'ha editat també Sakura la caçadora de cartes, el gens comercial Ikkyû, Fushigi Yûgi directament en una edició definitiva que tot just ara arribarà també en castellà, Musculman només en català, Bleach actualment a 3 volums per any, Love Hina encara que sigui una traducció de la versió en castellà (sospito que Sakura també), Kimagure Orange Road malgrat que el nucli dels seus fans la va viure en castellà als anys 90, i una Cinturó Negre també només en català que ara es publica a un ritme semestral perquè sembla que fa perdre calés.
Fins no fa gaire la continuïtat de Glénat perillava, però sembla que se'n surt i fins i tot ha rellançat diverses col·leccions de les que no es venien gens (per desgràcia cap en català) a preu reduït, que sempre és millor que tenir-les ocupant lloc en un magatzem de lloguer.
Tot això està molt bé, i també que els seus màxims responsables l'hagin comprat a la casa mare francesa i l'hagin fet seva en comptes de permetre que una companyia de la competència l'absorbís, amb canvi de nom inclòs. Ara es diuen Editores de Tebeos i els primers volums amb EDT al llom ja haurien de ser a les botigues, però tot plegat ha tingut una contrapartida que no m'ha agradat gens: el seu propietari, en Joan Navarro, acusat des de sempre d'independentista "radical" per apostar pel català, ara que no depèn de ningú ha decidit que el manga en català és un fracàs, que no hi haurà col·leccions noves (això ja es veia venir) i que en principi no es tallarà res que estigui en marxa, però sí que es canviaran periodicitats per tal d'assegurar aquest últim punt.
I de moment s'han vist afectades per aquesta mesura Cinturó Negre (que havia de tenir el volum 18 a l'abril i al final no serà així), Bleach i, anteriorment, Kimagure Orange Road, que va ser posada en pausa després del 7è volum i que tal com va prometre l'editorial va acabar després que finalitzés la versió en castellà (l'únic cas d'edició simultània i, fins aquell moment, al mateix ritme).
Repeteixo que admiro l'editorial pel que ha fet per la nostra llengua, però malauradament els números són els números i ni tan sols el preu inferior del principi (5 euros per volum) i lleugerament per sota de la versió en castellà més endavant (6,50) han ajudat a aixecar les vendes. I a sobre les crítiques dels otakus espanyols amb poques simpaties per Catalunya no han parat d'arribar des que tot això va començar.
El que m'estranya és que l'editorial se'n sorprengui, però és ben senzill d'entendre: quants de nosaltres hem deixat de fer una col·lecció en castellà, ens l'hem tret de sobre i ens l'hem recomprat en català? Segur que ben pocs. I quants han decidit que a) estaven acostumats a fer-se-la en castellà, b) no quedava bé al prestatge la diferència del color del llom de les dues edicions, c) no podien esperar que l'edició catalana atrapés la castellana o si més no el punt on s'havien quedat en castellà? Ja us ho dic: gairebé tot el públic potencial.
Llevat de casos concrets que només s'han publicat en català perquè pràcticament només eren coneguts entre el públic catalanoparlant, estava clar que tot el manga que ja s'hagués editat en castellà o s'estigués editant en castellà es vendria poc en català. Per desgràcia els dos casos exclusius en la nostra llengua no han acabat de funcionar perquè apel·laven a un públic nostàlgic que no s'ha mogut gaire, fins i tot en el cas de Cinturó Negre, que hauria d'haver tingut més sort per l'efecte Naoki Urasawa (Monster, 20th Century Boys, Pluto, Billy Bat...).
Per acabar de rematar aquesta caiguda del manga en català, si és que mai hi ha hagut ascens, m'entristeixen encara més oportunitats perdudes com treure Ranma 1/2, una altra obra que moltíssima gent va veure en la seva versió animada en català i que no ens arriba en paper en la nostra llengua tot i que en castellà s'està reeditant (hauria tingut més sentit que Kimagure Orange Road, que també es va emetre en català però feia relativament poc i sense el mateix boom), o cagades (no vull suavitzar la paraula) com la plaga de pàgines en castellà que es van colar en diversos volums en català fa un temps.
Pel que sembla deu ser cert que l'únic manga en català que funciona és Bola de Drac...
Jo ja sóc conscient de la situació que hi ha, i un cop n'ets conscient només queda fer bromes, riure per no plorar.
ResponEliminaPerò un també voldria saber els números d'altres editorial com per exemple NORMA, respecte les seves publicacions en català.
I parlant de bromes: Aquests grans defensors del bilingüisme, dits Ciudadanos, Conviencia Civica, i altres coses més d'aquestes, ja podrien sortir en defensa (econòmica) ja no del manga, si no del còmic en català, pel greu desgreuge que pateix. XD.
I sí, tot i ser-ne un gran seguidor, Bola de Drac és Bola de Drac, és tot un món a part.
I tot i això que en fa de dies que no miro un episodi sencer al 3XL. Només vaig seguir dia rere dia DBZKai per ser una "novetat".
PD: Ja sóc un dels casos radicals, en que quan vaig arribar al tom 27 de Naruto en castellà, me'ls vaig vendre tots, i em vaig reiniciar amb l'edició catalana, i aquí encara hi sóc.
Exceptuant els dos shojos que no tinc, tots els altres mangas en català de Glénat/EDT, des del primer número en català.
Jo també sóc com tu i m'he venut coses per tal de recomprar-les en català. Ara, donada la meva situació econòmica sempre he necessitat els diners per a d'altres coses i encara em falta el pas de recomprar.
EliminaAixò sí, sense deixar el tema econòmic acostumo a comprar de segona mà, però ja fa temps que vaig decidir que el manga el català el compraria (o me'l faria comprar) de primera mà, o no serviria de res.
Estic d'acord amb el punt principal que dius de perquè no té èxit el manga en català, i és el fet que han tret les edicions quan la gent ja s'ho havia comprat i llegit en castellà... Sakura recordo llegir-ho amb ràbia perquè posaven els noms de les cartes malament o que sonaven rares... Fushigi Yugi després van treure una edició mil vegades millor i en català, cosa que em va fer moltíssima ràbia...
ResponEliminaPerò em sap greu, però jo no sóc d'aquestes persones que es venen una col·lecció sencera per comprar-se una altra, quan segurament no ho torni a rellegir... Ara si ho he fet ha estat per influència teva (que mira, si puc vendre Fushigi Yugi i comprar-la en català, genial... i ja veurem què passa amb Sailor Moon :P), però gairebé mai ho hauria fet pel meu compte, sobretot per mandra.
Ara, el que no estic d'acord és amb els punts "a-b-c" que indiques, ja que no faig una sèrie per estar acostumada a fer-la en un idioma (si hagués sortit abans en català i és un manga que he vist abans l'anime en català prefereixo el català), que no quedi bé el color al prestatge?? si fas manga, fas de moltes editorials i des de fa anys, pel que són tots els lloms diferents!!!, i no esperar que l'edició catalana atrapi a la castellana... això val, diré que potser estic d'acord perquè si vas pel volum 27 i llavors has d'esperar 27 mesos a veure com segueix el que llegies tu.... quin pal!
Però esperem que pugui canviar una mica la cosa i puguin seguir traient alguna coseta en català encara que sigui de mica en mica :D
Crec que no has entès això dels punts, i en tot cas em refereixo a excuses que he llegit en comentaris i fòrums diverses vegades. No vull dir que una mateixa persona hagi de complir les 3 "excuses".
EliminaEntenc que és poderós sobretot el motiu d'haver d'esperar que l'edició catalana atrapi la castellana, sobretot quan no serien 27 mesos segons el teu exemple, sinó 54 per la bimestralitat.
I decideix-te amb Sailor Moon. En tenim la foto? Ho provo o no?
No he dit en cap moment que s'hagin de complir els 3 punts, sino que considero que l'únic que considero realment vàlid és el tercer jeje :P
EliminaNo havia caigut en la bimestralitat, llavors és massa temps i jo tampoc estaria disposada a fer-ho a menys que per alguna altra banda em poguéssin deixar els volums en castellà per seguir-ho al dia, però comprar-me el català, i suposo que llavors tampoc ho acabaria fent i seguiria en català :(
Sailor Moon ja et vaig dir que si i tens les fotos a dropbox des de fa temps
A veure’m, jo entenc que no vulguin editar manga en català després de la mala resposta del públic. Potser, quan les coses tornin a anar bé s’hi animin. Potser no.
ResponElimina‘Cinturó Negre’ entenc que no vengui gens. El públic casual va comprar el tom #1 en massa pel tema de la nostàlgia i tal, però no anava a deixar-se les peles en 29 volums. D’altra banda, s’ha de ser un fan molt però que molt acèrrim de l’Urasawa madur per a fer-se amb aquest shôjo que l’únic que té de seinen és el nom i aguantar la seva protagonista fins al final. ‘Cinturó Negre’ no té res a veure amb les obres que idolatra la seva massa de seguidors espanyols. El problema de ‘Cinturó Negre’ i ‘Musculman’ és que buscaven ser una ‘Bola de Drac’ 2 (amb menys pretensions de ventes, això sí), la qual cosa és totalment inviable, perquè mentre que ‘Bola de Drac’ ha marcat molta gent i ha aixecat passions, aquestes dues altres sèries són vagament recordades per un públic que, en la seva majoria, no és seguidor de manga i, en tot cas, no se n’ha fet seguidor de manga pas per elles.
La veritat és que tot plegat és una llàstima, però jo tampoc hi contribueixo massa. Ara per ara, en català només he adquirit/estic adquirint ‘Ikkyû’ (un dels millors mangues que he tingut el plaer de llegir), ‘Bola de Drac’ - edició definitiva (amb molta calma, que són una bona colla de toms) i ‘Doraemon’ (el que he pogut trobar de segona mà, que està descatalogadíssima). La resta, o bé em nego a comprar-les (‘Sakura’), o bé no em semblen gens atractives (‘Naruto’, ‘Bleach’, ‘KOR’, ‘Love Hina’, ‘Fushigi Yûgi’, ‘Detectiu Conan’, ‘Musculman’ i ‘Inu Yasha’), o bé no em criden prou l’atenció (‘Shin Chan’ i ‘Barri Llunyà’) o bé és altament difícil de trobar (‘Tonda Haneko’).
Sobre els motius que comentes:
-L’a) gairebé no l’he presenciat, però existeix
-El b) em fa molta gràcia: mentre jo estic disposada a acabar-me una sèrie cancel·lada en una edició estrangera amb tota la diferència de format que això pot arribar a comportar, aquí se’m queixen per autèntiques bajanades, ja no només per la franja de color, sinó també pel canvi de logotip.
-El c) és el que trobo més lògic. Si estàs enganxat a una sèrie de no-sé-quants toms i de sobte te la comencen a publicar en català pot arribar a ser d’allò més mortificant esperar que l’edició català enxampi l’espanyola.
Sí, els motius que dóna la gent són, alguns, lamentables, mentre que d'altres són més comprensibles, com tu dius sobretot el c.
EliminaJo també sóc dels que no tremolen a l'hora de buscar a l'estranger quan tallen una cosa aquí o quan no té pinta que hagi de sortir, i d'un temps ençà el còmic americà de superherois el compro tot d'importació, que a sobre surt més barat i tot (i amb edicions de tapa dura i paper de qualitat).
El problema és la manca de planificació o de visió de l'editorial, perquè en molts casos són còmics que en castellà s'aguanten d'aquella manera i si hi sumem que el públic que ho vol llegir en català és, per desgràcia, minoritari, el resultat és el que és. El que em sobta, però, és que Glénat (ara EDT) se'n sorprengui.