Avui faré una entrada de les que feia fa anys, una reflexió sobre un tema en un to molt seriós. La situació del manga en català i, per tant, d'EDT, el que abans es coneixia com a Glénat.
Sempre he estat un gran defensor de Glénat com a editorial de manga. Com a empresa és irresponsable perquè s'ha posat econòmicament en perill en apostar per productes que en una altra editorial, per no dir "Planeta DeAgostini", haurien durat 7 números, però ha fet un gran bé al nostre país en editar en català còmics que qualsevol altra empresa hauria descartat, i que són precisament els que més diners li han fet perdre.
Aquest mes sortirà el 52 de Naruto, es va acabar de publicar Inu-yasha amb tots els seus 56 volums, s'ha editat també Sakura la caçadora de cartes, el gens comercial Ikkyû, Fushigi Yûgi directament en una edició definitiva que tot just ara arribarà també en castellà, Musculman només en català, Bleach actualment a 3 volums per any, Love Hina encara que sigui una traducció de la versió en castellà (sospito que Sakura també), Kimagure Orange Road malgrat que el nucli dels seus fans la va viure en castellà als anys 90, i una Cinturó Negre també només en català que ara es publica a un ritme semestral perquè sembla que fa perdre calés.
Fins no fa gaire la continuïtat de Glénat perillava, però sembla que se'n surt i fins i tot ha rellançat diverses col·leccions de les que no es venien gens (per desgràcia cap en català) a preu reduït, que sempre és millor que tenir-les ocupant lloc en un magatzem de lloguer.
Tot això està molt bé, i també que els seus màxims responsables l'hagin comprat a la casa mare francesa i l'hagin fet seva en comptes de permetre que una companyia de la competència l'absorbís, amb canvi de nom inclòs. Ara es diuen Editores de Tebeos i els primers volums amb EDT al llom ja haurien de ser a les botigues, però tot plegat ha tingut una contrapartida que no m'ha agradat gens: el seu propietari, en Joan Navarro, acusat des de sempre d'independentista "radical" per apostar pel català, ara que no depèn de ningú ha decidit que el manga en català és un fracàs, que no hi haurà col·leccions noves (això ja es veia venir) i que en principi no es tallarà res que estigui en marxa, però sí que es canviaran periodicitats per tal d'assegurar aquest últim punt.
I de moment s'han vist afectades per aquesta mesura Cinturó Negre (que havia de tenir el volum 18 a l'abril i al final no serà així), Bleach i, anteriorment, Kimagure Orange Road, que va ser posada en pausa després del 7è volum i que tal com va prometre l'editorial va acabar després que finalitzés la versió en castellà (l'únic cas d'edició simultània i, fins aquell moment, al mateix ritme).
Repeteixo que admiro l'editorial pel que ha fet per la nostra llengua, però malauradament els números són els números i ni tan sols el preu inferior del principi (5 euros per volum) i lleugerament per sota de la versió en castellà més endavant (6,50) han ajudat a aixecar les vendes. I a sobre les crítiques dels otakus espanyols amb poques simpaties per Catalunya no han parat d'arribar des que tot això va començar.
El que m'estranya és que l'editorial se'n sorprengui, però és ben senzill d'entendre: quants de nosaltres hem deixat de fer una col·lecció en castellà, ens l'hem tret de sobre i ens l'hem recomprat en català? Segur que ben pocs. I quants han decidit que a) estaven acostumats a fer-se-la en castellà, b) no quedava bé al prestatge la diferència del color del llom de les dues edicions, c) no podien esperar que l'edició catalana atrapés la castellana o si més no el punt on s'havien quedat en castellà? Ja us ho dic: gairebé tot el públic potencial.
Llevat de casos concrets que només s'han publicat en català perquè pràcticament només eren coneguts entre el públic catalanoparlant, estava clar que tot el manga que ja s'hagués editat en castellà o s'estigués editant en castellà es vendria poc en català. Per desgràcia els dos casos exclusius en la nostra llengua no han acabat de funcionar perquè apel·laven a un públic nostàlgic que no s'ha mogut gaire, fins i tot en el cas de Cinturó Negre, que hauria d'haver tingut més sort per l'efecte Naoki Urasawa (Monster, 20th Century Boys, Pluto, Billy Bat...).
Per acabar de rematar aquesta caiguda del manga en català, si és que mai hi ha hagut ascens, m'entristeixen encara més oportunitats perdudes com treure Ranma 1/2, una altra obra que moltíssima gent va veure en la seva versió animada en català i que no ens arriba en paper en la nostra llengua tot i que en castellà s'està reeditant (hauria tingut més sentit que Kimagure Orange Road, que també es va emetre en català però feia relativament poc i sense el mateix boom), o cagades (no vull suavitzar la paraula) com la plaga de pàgines en castellà que es van colar en diversos volums en català fa un temps.
Pel que sembla deu ser cert que l'únic manga en català que funciona és Bola de Drac...
