dijous, 24 d’octubre de 2013

Lectures: Despietat país de les meravelles i la Fi del Món

Quan em vaig fer regalar aquest llibre seguint l'únic criteri que empro en comprar o demanar obres d'en Haruki Murakami, és a dir que em falti, he d'admetre que, segurament pel seu llarg títol, em va recordar El salze cec i la dona adormida i em pensava que seria també un recull de contes, però no, no ho és. I ara en parlaré una mica, després d'haver fet la ressenya de De què parlo quan parlo de córrer no fa gaire.


Despietat país de les meravelles i la Fi del Món, escrita el 1985 i pel que sembla l'obra que va fer famós internacionalment l'escriptor, és com deia una novel·la i llegint-ne la sinopsi de la contraportada em va decebre que s'anunciés una forta presència d'elements surrealistes, perquè no en sóc gaire fan.

Pot semblar contradictori que digui que Murakami és un dels meus autors preferits tot i saber que sempre hi ha un cert surrealisme en el que escriu, amb més o menys pes segons l'obra, però segons com ho planteja em pot agradar que recorri a aquest estil.


En el cas de l'obra que al Japó es va publicar en dues parts com a Sekai no owari to haado-boirudo wandaraando el que ens trobem són en realitat dues històries en una, explicades de manera paral·lela alternant-se a cada capítol, i el que és més important, lligades d'alguna manera (ho anem veient a mesura que avancem en la lectura), com passava amb la trilogia 1Q84

Cap dels personatges que hi apareixen no té nom propi, i en una de les històries, situada en algun moment inconcret del temps que després anem veient que es correspon amb l'època de publicació original de l'obra (mitjan anys 80 del segle XX), el protagonista és un calcutec (professió inventada que té a veure amb complicats processaments de dades a través de la ment) que es fica en un embolic que no comprèn, i que és el típic alter ego de Murakami, que trobem en gairebé totes les seves obres. Sí, ho heu endevinat: és un expert en jazz i té mà per a la cuina, entre altres característiques recurrents. 

A l'altra el que tenim és un home que s'ha mudat a una ciutat utòpica i més fantàstica, on duu a terme un curiós ofici, però que no recorda com era el món on vivia abans.


És aquesta segona història la que es pot categoritzar com una mica més surrealista, perquè no només és atemporal, sinó que hi viuen una mena d'unicorns peluts i el protagonista treballa de lector de somnis (que no entén). 

I m'ha agradat molt més que no em pensava quan em vaig adonar que seria una novel·la més surrealista que les altres que he llegit del senyor Murakami, que com he dit diverses vegades m'agrada com escriu però no com acaba les seves narracions, perquè explica històries que m'enganxen però les acostuma a acomiadar amb alguna escena surrealista que no em convenç. 

El final de Despietat país de les meravelles i la Fi del Món, un llibre que es podria considerar en certa manera de ciència-ficció, també m'ha agradat, és menys obert que el d'altres novel·les de l'escriptor japonès i sens dubte menys del que esperava d'una novel·la d'aquestes característiques, de manera que m'ha deixat amb bon gust de boca. Probablement és un dels llibres de Haruki Murakami que més m'han agradat, si us sóc sincer. 

Només una cosa: a diferència de la resta de llibres de l'autor que s'havien publicat abans, en aquest cas la traducció és obra de la Imma Estany (no de l'Albert Nolla, que té un estil que per cert m'agrada molt més) i per desgràcia s'ha fet des de l'anglès (confirmat per l'editorial a petició meva), cosa que es nota sovint al llarg del text quan trobem expressions calcades de la llengua de Shakespeare, com ara "tros de pastís" (piece of cake) com a sinònim de "fàcil", "tot el temps" (all the time) per a dir "des del principi", "deixeu que us senti tocar l'instrument" (let me hear you play the instrument) quan hauria de ser alguna cosa com ara "toqueu l'instrument, sisplau" o "vianants innocents" (innocent pedestrians) en comptes de "gent normal". I així, moltes. Una llàstima, sobretot quan l'explicació de l'editorial és que en aquell moment el traductor habitual no estava disponible. No n'hi ha més, de traductors de japonès? Jo en conec uns quants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails