dilluns, 28 d’octubre de 2013

Visionats: Dragon Ball Z - Battle of Gods

Ara que ja ha sortit en format domèstic al Japó, després d'haver-se estrenat el 30 de març, he vist en la qualitat adequada el darrer llargmetratge de Bola de Drac, la 18a pel·lícula i la primera el contingut de la qual es considera oficial, canònic o com ho vulgueu anomenar. 


Amb moltes expectatives creades i l'al·licient, sempre important, de la implicació directa del mestre Akira Toriyama en el guió (que no sempre és garantia de qualitat, tal com vam veure el 2008 amb la darrera OVA de Bola de Drac, sense comptar l'episodi especial d'en Bardock, on el creador de la franquícia només feia funcions de supervisió), és l'hora de veure si ha valgut la pena la primera pel·lícula en 17 anys.



Naturalment hem de començar amb el tràiler, que és el que ens va fer caure la bava des que es va anunciar el projecte. I he de dir que, en la meva humil opinió, promet més coses de les que després ens trobem. Comencem (compte, spoilers!):


A Dragon Ball Z: Kami to Kami (Dragon Ball Z: Battle of Gods internacionalment), que se situa poc després del final de la saga d'en Bu, en aquell lapse de temps que el manga s'estalvia per tal de passar al torneig interromput en què es presenta l'Ub, en Goku s'entrena al planeta d'en Kaito (sense més explicacions, ja que recordem que torna a ser viu) i al mateix temps es desperta després de 39 anys dormint en Birus (o Bills), un déu de la destrucció més fort i temible, amb diferència, que qualsevol altre personatge que hagi sortit mai a Bola de Drac.

 
En aquest llarg son ha tingut la premonició que s'enfrontarà al Déu dels Superguerrers, un ésser llegendari del qual els supervivents de la destrucció del Planeta Vegeta no havien sentit a parlar mai, i el vol trobar començant, és clar, per aquell que va derrotar en Freezer, l'ésser més poderós de l'Univers quan en Birus es va posar a dormir.

En Goku, però, ni tan sols rasca bola en el combat d'entrenament que li concedeix aquest ésser que fins i tot en Kaito tem, i en dos cops és fora de combat, de manera que aquesta mena de déu d'aspecte egipci se'n va a buscar el seu Déu dels Superguerrers entre la resta de guerrers de l'espai, com ja sabem residents a la Terra.


I són tots junts, celebrant al costat dels humans i altres éssers poc poderosos el 38è aniversari de la Bulma, que és l'excusa per a l'aparició d'uns personatges que pel nivell de poder que tenen els autèntics protagonistes només podíem veure en una ocasió així.

Es tracta d'una manera humorística, amb el "dolent" i el seu company Uis acoblant-se a la festa i passant-s'ho tan bé com qualsevol altre personatge, sobretot en termes gastronòmics. Tot plegat ens permet veure les actualitzacions fisiques o quant a indumentària dels nostres vells amics, molts dels quals ni tan sols obren la boca. I per desgràcia també veiem fer el ridícul tant en Cor Petit com en Vegeta, que ja no és ni de lluny el que era i aquí va amb peus de plom per no fer enfadar en Birus, cosa impensable si coneixem (perquè el coneixem) el seu caràcter.


Es mereixen un esment especial aquest 3 personatges que sempre han estat més aviat llastimosos, però que han anat apareixent de tant en tant a la llarga història de Bola de Drac i en certa manera desperten la nostra nostàlgia.

Es tracta d'en Pilaf i els seus esbirros, que es colen a la festa a la recerca de les boles de drac, el primer premi del bingo (de curiós sistema, per cert) que organitza la Corporació Càpsula, amb l'objectiu de demanar al drac Shenron que els faci una mica més grans, ja que representa que abans dels esdeveniments de la pel·lícula les van fer servir un cop per a rejovenir-se i es van transformar en versions infantils de si mateixos. En veure'ls m'han fet fins i tot mandra, però al final han proporcionat alguns dels millors moments de la pel·lícula, sobretot per la particular relació entre la Mai i en Trunks.


Deixant de banda els moments humorístics i festius, en Birus ha vingut a buscar un oponent que ha vist en somnis, i no sembla que siguin ni en Vegeta, ni en Son Gohan, ni en Goten ni en Trunks, però quan la cosa es descontrola es produeixen els enfrontaments i el príncep dels Guerrers de l'Espai és l'únic que arriba a tenir el seu petit moment de glòria.

Com sempre, és en Goku el que ha de venir a solucionar el problema, però abans han de saber qui és aquest Déu dels Superguerrers i com invocar-lo. Se suposa que és l'únic que pot aturar en Birus, que certament és força simpàtic però al cap i a la fi és un déu de la destrucció i si no troba el seu rival està disposat a destruir la Terra.


I aprofitant que les boles de drac estan reunides convoquen el Drac Sheron per a demanar-li el desig més estrany que hem vist mai, superant fins i tot el de les calces de l'Oolong: només li demanen informació sobre aquest misteriós lluitador, i davant la intimidatòria presència d'en Birus el drac accedeix a donar-la.

El que cal és que 5 guerrers de l'espai uneixin les seves energies i les transfereixin a una sisena persona, cosa que fa que no ens surtin els números fins que es revela que la Videl està embarassada i, com que té la Pan dins, gestant-se, en un gir agafadíssim pels pèls (tot i que a la pel·lícula hi ha coses més inversemblants) resulta que serveix i en Goku pot ser el 6è i, per tant, el recipient.


Així que coneixem una transformació d'en Goku que va més enllà del nivell 3 de superguerrer, però que d'aspecte és menys exagerat del que podíem esperar: és com en Goku en estat normal però amb una resplendor vermella, el mateix color que tenen els seus ulls en aquesta transformació.

Ara ja està en condicions de lluitar contra en Birus en el combat més esperat de tot el film, que aviat es trasllada a l'espai per tal de protegir l'entorn, però resulta que tant d'enrenou amb el Déu dels Superguerrers i és una transformació molt limitada temporalment, de manera que al final en Goku ha de continuar el combat en superguerrer de nivell 2 (no sé per què, però el tercer nivell ni el prova), i per més inversemblant que sembli continua en condicions d'aguantar el tipus davant de l'enemic, coses del ràpid aprenentatge del protagonista.


És una pel·lícula estranya, aquesta, però en un sentit és molt original i ja m'agrada: en Goku perd el combat, no és a l'alçada d'en Birus, que considera el Déu dels Superguerrers molt inferior al que deia el seu somni premonitori (provocat, per cert, per un peix oracle) i només perdona la vida de la Terra i els seus habitants perquè està cansat, o si més no és el que diu.

Reconec que m'esperava més d'un film que, com deia abans, per primera vegada se situava en la cronologia oficial de l'obra (si podem oblidar la referència al germà petit d'en Vegeta, que era un invent incoherent de l'OVA de 2008), però no deixa de ser un llarg episodi de farciment, que no aporta gaire i on apareix un enemic que no sabem com prendre'ns. Per a acabar-ho d'adobar té aquest final que sí, m'agrada perquè per una vegada no acaba d'una manera previsible, però que també ens deixa amb un pam de nas, com si tot plegat hagués estat una gran broma.

 
Continuant amb les coses dolentes de Dragon Ball Z: Battle of Gods, l'animació no és pas dolenta, però el disseny de personatges és més senzill, menys treballat que en d'altres ocasions.

S'han fet pel·lícules i OVA de Bola de Drac on es notava una clara millora respecte a la sèrie, al cap i a la fi es treballa amb més temps i pressupost, però no és el cas d'aquest film, per més que s'esforci en emprar l'animació generada per ordinador, les 3D, sempre que en té l'ocasió. En els plans més llunyans, a més, es percep deixadesa, ho podeu veure en aquesta imatge que he posat si la feu gran, sobretot en el cas d'en Cor Petit.

Però en fi, és un llargmetratge entretingut, feia molt que no teníem res nou de Bola de Drac (llevat de l'Episodi d'en Bardock, és clar) i ha estat bé tornar a veure els personatges, encara que hagi estat en una història més aviat humorística que no pas important i èpica, si podem oblidar el fet que veurem un Vegeta irreconeixible, poruc i ridícul, que és oblidar molt.



2 comentaris:

  1. Veig que, en general, treus la mateixa opinió final que jo: és un entreteniment que fa passar el temps i té bons cops d'humor, però ens hem d'oblidar de moltes coses pel camí (incoherències, mancança d'epicitat, exigències inversemblants del guió, humiliació de personatges mítics com Vegeta, Cor Petit o Son Gohan...) per tal de disfrutar-la com cal. Coses que, per a mi, és massa demanar i que, a la fi, em vàrem deixar un regust molt i molt amarg d'aquesta pel·lícula.

    Com a aspecte positiu, que la pel·lícula no segueix la tònica habitual (no hi ha victòria èpica dels herois) i que tal vegada donarà peu a més material canònic de Bola de Drac Z, encara que, vist lo vist, no sé si és una bona notícia o no.

    Em sorprèn i em deceb molt, francament, la poca cura que ha posat el mestre Toriyama a una continuació de la seva obra més coneguda i que, a més, es suposa que és canònica.

    Salutacions.

    P.D.: No m'agrada gens la nova transformació, ni per aspecte ni per presència en la pel·lícula xD.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, estem totalment d'acord.

      Potser el problema és que aquest producte, considerat oficial, es va concebre per a omplir un buit temporal que el manga i l'anime s'havien saltat. Per definició, doncs, és de farciment, i com acostuma a passar per desgràcia en aquests casos, el que aporta és poc important.

      Elimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails