Lectures: Batman - Odyssey

El senyor Neal Adams, tota una llegenda viva dels còmics, és el responsable entre moltes altres coses d'haver donat a en Batman una imatge més seriosa i bastant definitiva, a partir de 1970, que trencaria per sempre amb la vulgaritat que representava la sèrie de televisió dels anys 60, interessant per altres motius però gens beneficiosa per a una franquícia que va començar a degenerar als anys 50 amb l'autocensura fruit de la caça de bruixes als Estats Units.

Ho va fer des del punt de vista artístic, traduint els guions d'una altra llegenda, Dennis O'Neil, i el tàndem va donar a la història del còmic molts productes memorables i imprescindibles. No és estrany, doncs, que en Neal Adams sigui considerat encara ara un dels grans, i tampoc que li donessin l'oportunitat de fer el seu propi Batman, com a autor complet. 

Això passaria en dues etapes, de setembre de 2010 a febrer de 2011 i de desembre de 2011 a juny de 2012, en el que es coneix com a Batman: Odyssey i va ser recopilat en un sol volum, que és el que avui ressenyo.

Un volum que presenta un Batman, com diu el llatinisme, sui generis, res a veure amb el que estem acostumats a llegir. No només perquè fuig de la continuïtat amb els esdeveniments oficials que sacsejaven l'Univers DC durant la publicació de les entregues individuals, que és una opció totalment legítima i se sol incloure al segell Elseworlds, en què s'expliquen històries alternatives amb total llibertat, sinó perquè a Batman Odyssey el senyor Adams fa, literalment, el que li dóna la gana.

 

Si el seu col·lega O'Neil va escriure als anys 70 unes històries més fosques, serioses i més aviat realistes que conduirien a la celebrada època dels anys 80 amb obres com Batman: Year One o The Dark Knight Returns, sembla que en plena dècada dels 2010 el dibuixant va decidir tornar a la bogeria i l'absurd de la sèrie de televisió protagonitzada per l'Adam West i en Burt Ward. 

A Batman Odyssey veurem el Cavaller no tan fosc lluitar contra dinosaures en un món situat al subsòl, on també hi ha trols, follets, homes-rèptil, neandertals i altres éssers de fantasia. Res a veure amb la lluita urbana, nocturna i plujosa que tant ens agrada, esquitxada amb uns dolents que, sí, aporten color i fantasia. 

Això, en si mateix, no tindria per què ser dolent. Es tractaria d'una història diferent, molt diferent, d'en Batman. Un exercici de llibertat per a un autor que se l'ha guanyat amb escreix. El problema és que els guions no són el punt fort del mestre Adams, que a nivell de dibuix continua en forma i fins i tot entinta la majoria dels números, amb alguns convidats entre els quals destaca el prestigiós Bill Sienkiewicz, i el relat costa moltíssim de seguir.

A en Neal Adams, almenys a Batman Odyssey, li agrada omplir les pàgines de text, fer composicions trencadores, i pel que sembla explicar històries tan rebuscades que no tinc clar ni tan sols si ell mateix sabia on volia anar a parar. El rerefons al final és el d'una guerra entre en Ra's al Ghul i en Sensei, però amb massa flaixbacs, ramificacions, estratègies estranyes i moments absurds, sense gaire sentit, de manera que ni tan sols el recurs de fer que en Bruce Wayne recapituli a l'inici de cada episodi, parlant amb un personatge que no coneixem fins al final i a través del qual veiem la conversa, ajuda gaire a donar coherència al conjunt.

 

Crec que el còmic no està ben narrat, costa d'entendre i aquesta frustració influeix molt negativament en el gaudi de la lectura, per tant em veig obligat a afirmar que no m'ha agradat gaire. 

Em consta que és una opinió generalitzada, però també que molta gent en recomana la lectura amb l'avís que estem davant d'un còmic estrany, que sembla escrit per algú que ha consumit alguna mena de droga al·lucinògena, i malgrat que jo mateix n'havia descartat la lectura per aquest motiu el vaig acabar trobant a molt bon preu i havia de viure l'experiència en primera persona. Ara ja ho he fet. No me'n penedeixo. Del que m'hauria penedit és de quedar-me amb la curiositat. Com alguns també han dit, és tan dolent que s'ha de llegir. Per conèixer-lo.

Lectures: Batman - Eye of the Beholder

Durant els darrers mesos han sortit uns quants volums recopilatoris amb més aventures d'en Batman i els seus aliats i enemics repartides per diverses col·leccions, però com que les dates de publicació d'aquests recopilatoris no tenen sempre gaire sentit ni estan planificades d'una manera ordenada (i, a més, m'espero fins que hi ha ofertes) ara feia temps que no ressenyava una lectura del Cavaller Fosc, però avui ho puc fer.

I parlaré de la lectura de Batman: Eye of the Beholder, que recopila els números 704 a 707 i 710 a 712 de Batman, que es van publicar individualment de gener a abril de 2011 i de juliol a setembre del mateix any. On són els dos números que falten aquí? Doncs a Gotham shall be judged, un volum que a banda d'aquests també conté el 22 de Gotham City Sirens i el 22 de Red Robin i que estic esperant que m'arribi.

No haver llegit aquests dos còmics es deu al que deia abans de les ofertes i sobretot l'ordre de publicació d'aquests llibres, però no afecta pas la lectura del present volum, on hi ha dos arcs argumentals de 4 i 3 parts respectivament i escrits i dibuixats per en Tony S. Daniel, que ja fa temps que s'encarrega de la col·lecció.

A la primera tenim la breu presència d'en Bruce Wayne, que dóna lloc a una escena entre els dos Batmans, el de Gotham (Dick Grayson) i el de sempre, en què el veterà renya el jove i li diu que controli la Catgirl, un personatge que abans es deia Kittyhawk, va debutar al 692 de Batman el desembre de 2009 (ha anat apareixent en petits papers des de llavors però confesso que no els recordo gaire a causa de la meva lamentable memòria) i respon al nom civil de Kitrina Falcone. 

És l'ajudant o sidekick de la Catwoman des que van tenir uns quants encontres, per tant és "dels bons" (entre cometes perquè ja sabem que la Selina Kyle i companyia es mouen a la frontera de la legalitat), però a cap dels dos Batmans no li fa cap gràcia que campi per la ciutat. Aquest problema és un dels pocs punts interessants del volum que he acabat de llegir recentment, perquè tant la primera història com la segona són més aviat mediocres.

A Eye of the Beholder, que dóna nom al volum, un Dick Grayson que ja fa temps que s'ha ajustat al paper de Batman (per desgràcia tot això canviaria amb el rellançament de DC de la tardor de 2011) s'ha d'enfrontar a un vell enemic, vell en tots els sentits, que busca una màscara que diuen que proporciona un poder inigualable. 

Aquesta saga presenta la Peacock, una superheroïna xinesa que va amb el seu germanastre Luki i que també vol impedir que la màscara caigui en males mans. En aquesta aventura el Cavaller Fosc s'enfronta al poderós enemic i de pas descobreix l'existència d'una antiga ordre que amaga l'esmentada màscara i amb la qual té relació un personatge de l'entorn d'en Bruce Wayne. 

Res que no hàgim vist abans, realment, i sense grans esdeveniments llevat d'un estrany petó que no s'explica gaire. Després del "salt" de dos còmics passem a Pieces, on veiem el retorn d'en Dues Cares, embogit per la desaparició de la seva estimada moneda de dues cares i víctima d'un estrany i complicat complot en què reapareix un personatge (no diré quin) del mític Batman: The Long Halloween. 

En totes dues històries, però sobretot en la segona, veiem la participació d'en Riddler (que va ser bo durant un període força llarg però que ja vam veure que es tornava a corrompre en recuperar la memòria) i la seva autoproclamada filla, anomenada Enigma, que forma part de l'Univers DC des que hi va debutar el 2006 al número 38 del volum 3 de Teen Titans. 

També hi veurem la família mafiosa de Gotham, els Falcone, que tenia força importància en l'esmentada maxisèrie d'en Jeph Loeb i en Tim Sale, i a la qual pertany precisament la Kitrina Falcone, que continua apareixent en aquests números però que curiosament no ho fa en qualitat de membre d'aquesta família, un parentesc que aquí és merament anecdòtic.

Pieces és una història que s'acaba ràpidament, que potser hauria d'haver durat més per tal d'explicar-se d'una manera més entenedora, i on en Batman pràcticament és un simple espectador i només intenta controlar el caos que provoquen dos dels seus dolents més llegendaris i la Màfia. Hi ha un parell de cops d'efecte, però en general i igual que Eye of the Beholder deixa una empremta fàcilment esborrable i crec que és el pitjor recopilatori de l'etapa d'en Tony S. Daniel a la col·lecció. Ep, no dic que sigui dolent, sinó d'aprovat alt o bé baix, res més.

Com a simpàtica curiositat, un dels còmics de capçalera sobretot per als fans d'en Dues Cares (el meu dolent preferit, per cert) és el Batman Annual 14, de 1990, que duu com a títol The Eye of the Beholder, però resulta que la història que conté aquest volum amb el mateix nom és la que no té entre els seus protagonistes en Harvey Dent. Curiós.