Lectures: Batman - Odyssey

El senyor Neal Adams, tota una llegenda viva dels còmics, és el responsable entre moltes altres coses d'haver donat a en Batman una imatge més seriosa i bastant definitiva, a partir de 1970, que trencaria per sempre amb la vulgaritat que representava la sèrie de televisió dels anys 60, interessant per altres motius però gens beneficiosa per a una franquícia que va començar a degenerar als anys 50 amb l'autocensura fruit de la caça de bruixes als Estats Units.

Ho va fer des del punt de vista artístic, traduint els guions d'una altra llegenda, Dennis O'Neil, i el tàndem va donar a la història del còmic molts productes memorables i imprescindibles. No és estrany, doncs, que en Neal Adams sigui considerat encara ara un dels grans, i tampoc que li donessin l'oportunitat de fer el seu propi Batman, com a autor complet. 

Això passaria en dues etapes, de setembre de 2010 a febrer de 2011 i de desembre de 2011 a juny de 2012, en el que es coneix com a Batman: Odyssey i va ser recopilat en un sol volum, que és el que avui ressenyo.

Un volum que presenta un Batman, com diu el llatinisme, sui generis, res a veure amb el que estem acostumats a llegir. No només perquè fuig de la continuïtat amb els esdeveniments oficials que sacsejaven l'Univers DC durant la publicació de les entregues individuals, que és una opció totalment legítima i se sol incloure al segell Elseworlds, en què s'expliquen històries alternatives amb total llibertat, sinó perquè a Batman Odyssey el senyor Adams fa, literalment, el que li dóna la gana.

 

Si el seu col·lega O'Neil va escriure als anys 70 unes històries més fosques, serioses i més aviat realistes que conduirien a la celebrada època dels anys 80 amb obres com Batman: Year One o The Dark Knight Returns, sembla que en plena dècada dels 2010 el dibuixant va decidir tornar a la bogeria i l'absurd de la sèrie de televisió protagonitzada per l'Adam West i en Burt Ward. 

A Batman Odyssey veurem el Cavaller no tan fosc lluitar contra dinosaures en un món situat al subsòl, on també hi ha trols, follets, homes-rèptil, neandertals i altres éssers de fantasia. Res a veure amb la lluita urbana, nocturna i plujosa que tant ens agrada, esquitxada amb uns dolents que, sí, aporten color i fantasia. 

Això, en si mateix, no tindria per què ser dolent. Es tractaria d'una història diferent, molt diferent, d'en Batman. Un exercici de llibertat per a un autor que se l'ha guanyat amb escreix. El problema és que els guions no són el punt fort del mestre Adams, que a nivell de dibuix continua en forma i fins i tot entinta la majoria dels números, amb alguns convidats entre els quals destaca el prestigiós Bill Sienkiewicz, i el relat costa moltíssim de seguir.

A en Neal Adams, almenys a Batman Odyssey, li agrada omplir les pàgines de text, fer composicions trencadores, i pel que sembla explicar històries tan rebuscades que no tinc clar ni tan sols si ell mateix sabia on volia anar a parar. El rerefons al final és el d'una guerra entre en Ra's al Ghul i en Sensei, però amb massa flaixbacs, ramificacions, estratègies estranyes i moments absurds, sense gaire sentit, de manera que ni tan sols el recurs de fer que en Bruce Wayne recapituli a l'inici de cada episodi, parlant amb un personatge que no coneixem fins al final i a través del qual veiem la conversa, ajuda gaire a donar coherència al conjunt.

 

Crec que el còmic no està ben narrat, costa d'entendre i aquesta frustració influeix molt negativament en el gaudi de la lectura, per tant em veig obligat a afirmar que no m'ha agradat gaire. 

Em consta que és una opinió generalitzada, però també que molta gent en recomana la lectura amb l'avís que estem davant d'un còmic estrany, que sembla escrit per algú que ha consumit alguna mena de droga al·lucinògena, i malgrat que jo mateix n'havia descartat la lectura per aquest motiu el vaig acabar trobant a molt bon preu i havia de viure l'experiència en primera persona. Ara ja ho he fet. No me'n penedeixo. Del que m'hauria penedit és de quedar-me amb la curiositat. Com alguns també han dit, és tan dolent que s'ha de llegir. Per conèixer-lo.