Lectures: Batgirl - Wanted

Si sovint em queixo que he trigat més del que voldria a llegir i ressenyar un nou volum d'alguna col·lecció que segueixo, aquest és un dels casos més flagrants amb què m'he enfrontat: més de 3 anys han passat des de la darrera opinió que vaig publicar sobre un volum de Batgirl.

No era conscient que havia passat tant de temps, però després de Death of the Family han anat sortint nous còmics i no ha estat fins ara que he pogut enganxar la següent entrega d'oferta. Com sempre, no decep, però ara en parlaré amb més detall. 

Batgirl: Wanted, el quart recopilatori del ja antic reinici anomenat The New 52, recull els números 19 a 26 de la sèrie, editats originalment de juny de 2013 a febrer de 2014, a més del número 23.1 de Batman: The Dark Knight, de novembre de 2013. 

Amb un equip format per la gran guionista Gail Simone, experta en el personatge i cohesionadora d'aquesta magnífica etapa, i els dibuixants Daniel Sampere i Fernando Pasarín, amb una menció especial -que no acostumo a fer- a les portades d'Alex Garner del 21 al 26, el recopilatori continua on havia acabat l'anterior: la Batgirl va haver de prendre una ràpida decisió que va destrossar la seva família, a més del seu cor i la seva confiança en si mateixa.

Mal moment per haver-se d'estar enfrontant a una nova enemiga, la Ventríloqua, entenc que una nova versió de l'enemic d'en Batman, molt més sanguinària i que arrossega l'odi acumulat durant anys d'infelicitat, que la manca d'èxit com a humorista acaba de fer esclatar.

Després de veure's obligada a acabar amb les activitats del psicòpata del seu germà, en James Gordon Jr., d'una manera diguem-ne "definitiva", cada cop està menys segura de si va actuar correctament -fins al punt d'arribar a abandonar l'uniforme-, i el pare de tots dos, el comissari Gordon, la busca sense saber que en realitat és la seva filla. Tot un drama.

Un drama que s'accentua quan el nostre vell amic Jim Gordon pateix en la seva lluita entre la part racional, la de veterà i honrat policia, la que segurament li diu que la Batgirl mai no mataria expressament, i la de pare destrossat que no aplica la mateixa lògica a les seves accions. I tot i així s'enfada amb en Batman per haver-li "desgraciat la vida a la Batgirl" en permetre-li entrar al seu batequip. 

D'altra banda, la Gail Simone és especialista en escriure escenes quotidianes, d'aprofundiment en la vida privada dels personatges, alternant-les amb les de la seva tasca superheroica, i és per això que també veiem com la Barbara mira de posar en ordre la seva vida i tirar endavant.

Fins i tot hi ha lloc per a l'humor i l'amor, amb aquella sensibilitat femenina amb què la guionista escriu el personatge des de fa tant de temps, i amb el que tenia experiència prèvia escrivint Birds of Prey, per exemple.

Però res no és casual a les històries de Batgirl. Allò que sembla més superflu acaba convergint amb la trama principal i ens tornem a trobar amb el drama, la tragèdia fins i tot, a què ja estem acostumats, almenys des del volum anterior.

La història queda interrompuda, per cert, per un número 25 dedicat a com va viure la Barbara Gordon, llavors adolescent -i el càlcul de l'edat tant d'ella comdel seu germà em causa problemes-, la terrible apagada durant la també terrible tempesta i el campi qui pugui de l'anomenat Zero Year de Gotham.

Un número amb cert interès, sense exagerar, però que el més important que aporta és que el segon nom de la protagonista és Joan. Per cert, aquest número l'escriu la Marguerite Bennett, i personalment noto que el guió no té la qualitat dels de la Simone. Estic malacostumat.

També trobem un homenatge a l'escena de Legends of the Dark Knight 125 en què en Batman va intentar mostrar-li la seva identitat al seu amic comissari, que llavors ho va rebutjar, igual que fa ara amb la que, sense que ell ho sàpiga, és la seva filla.

Passa en un context en què sospitosa i perseguidor han de formar un incòmode equip a causa de l'atac simultani de diversos brivalls d'aquesta etapa, comandats per la Knightfall (del segon recopilatori), i ens deixa amb ganes de més de cara al volum final del pas de la Gail Simone per la col·lecció, al cinquè volum, Deadline, que espero no trigar tant a llegir i ressenyar.

Lectures: Batgirl - Death of the Family

Continuem amb les ressenyes de còmics i concretament de l'esdeveniment Death of the Family, que va sacsejar la Batfamília durant uns mesos de 2013 i el nucli principal del qual es troba a Batman: Death of the Family, que vaig ressenyar l'última vegada.

Allà vaig dir que el crossover afectava diverses de les col·leccions protagonitzades pels aliats del Cavaller Fosc, però també que no en tots els casos els números eren igual d'importants o interessants. Doncs bé, el d'avui és un cas excepcional perquè es tracta d'un recopilatori molt i molt bo.

Batgirl: Death of the Family és el tercer recopilatori des que es va reiniciar la sèrie, ara amb una Barbara Gordon que torna a caminar, i continua la bona ratxa que duia amb els dos primers volums, dels quals ja havia parlat fa temps.

En aquest cas s'inclouen els números 14 a 19 de la col·lecció, publicats originalment de gener a juny de 2013, així com el primer Annual de la nova etapa (desembre de 2012), les pàgines corresponents del Young Romance 1 (per Sant Valentí de 2013) i el 17 de Batman, ja que és on té lloc el clímax de la història.

Comencem amb l'Annual, que cronològicament va abans i també ens posen en primer lloc en aquest llibre: els especials anuals normalment són números dedicats a explicar una història especial en un gruix de pàgines força superior a l'habitual, i en el cas de Batgirl la guionista Gail Simone aprofita per a recuperar la Nit dels Mussols o les Òlibes —que en la part que afectava la Babs vam veure al volum anterior— i alhora ens presenta la primera col·laboració o team-up entre la protagonista i la Catwoman.

Després trobarem també el segment que afecta la Barbara Gordon de l'especial de Sant Valentí, Young Romance, on s'inicia el que sembla que serà la seva relació sentimental civil amb un personatge conegut al volum anterior. No especialment memorable, però ja està bé que la pobra noia tingui també alguna alegria i una mica de vida privada.

Però anem a la història principal. Per si no voleu llegir la ressenya de l'esmentat Batman: Death of the Family, o només us interessa la Batgirl, el cas és que aquesta saga ens presenta un Joker desfermat i més poderós que mai que acorrala els aliats d'en Batman i els ataca allà on els fa més mal, amb l'objectiu de destruir-los i que en Batman perdi el que el malvat considera els seus punts febles i, amb això, els seus encontres esdevinguin més "interessants". 

I com que li agraden tant les posades en escena, en Joker recrea alguns dels seus actes més sonats, i en el cas de la Batgirl això es concreta en una colla d'esbirros que es presenten a casa seva amb la intenció de tornar-la a deixar paraplègica d'un tret a l'espinada, però aquesta vegada la Babs està més ben preparada i no se surten amb la seva.

Tant li fa, perquè en Joker té una altra sorpresa reservada per a la pèl-roja més famosa dels còmics de DC, amb el permís de la Starfire: una altra pèl-roja, la Barbara Gordon Sr., que havien recuperat en aquesta nova etapa després de passar-se dècades limitant-se a existir perquè a en Frank Miller li va venir de gust inventar-se-la a Batman: Year One, esdevé ostatge del Príncep Pallasso del Crim.

Amb aquesta situació s'aconsegueixen moments d'absoluta desesperació per a aquesta heroïna que ja havia superat les seves pors i els seus dubtes i estava en plena forma, preparada per a enfrontar-se al seu pitjor malson si mai se li tornava a presentar, com passa en aquest volum.

Però és clar, si en Joker té tants recursos com en aquesta saga poca cosa s'hi pot fer, i a més se li acut la bogeria de casar-se amb la noia, que l'ha d'obeir si no vol que aquest infinitament temible personatge es carregui la seva recentment retrobada mare.

Les coses es compliquen quan un altre personatge inventat al llegendari Batman: Year One, en James Gordon Jr. (que, recordem, es va recuperar magníficament reconvertit en psicòpata a Batman: The Black Mirror després de gairebé 20 anys sense aparèixer en cap còmic), es descobreix que ha estat fent la punyeta a la seva germana —de qui coneix la identitat superheroica i no ho amaga— i, per tal de fer-ho, també ha col·laborat amb en Joker.

Però després dels números que corresponen a Death of the Family aquesta línia continua en un tram final de recopilatori d'allò més tens en què, metafòricament (o no), el nom del volum continua sent vàlid perquè els Gordon viuen el seu pitjor moment com a família. En James Jr., fora de si, obliga la Batgirl a prendre una decisió molt complicada, a triar entre dues persones que estima i que són de la seva sang, encara que una d'elles estigui demanant a crits que l'enviïn a fer punyetes. I el final, també memorable, ens convida a no perdre'ns el següent llibre, Wanted, on veurem les conseqüències d'aquests números.

Així doncs, Batgirl: Death of the Family és un altre tom imprescindible del personatge en aquesta gloriosa nova etapa que es va iniciar amb The New 52 la tardor de 2011 i que continua combinant el nou origen amb el respecte al passat anterior al reinici. També agraeixo la coherència creativa amb la senyora Simone fent-se càrrec dels guions de gairebé tots els números (llevat d'un parell cap al final, d'en Ray Fawkes) i el barceloní Daniel Sampere dels llapissos, amb la col·laboració ocasional del mític Ed Benes.

Lectures: Batgirl - Knightfall Descends

He dit moltes vegades que la Barbara Gordon és el meu personatge femení preferit de l'Univers DC, i també que la vaig conèixer com a Oracle i en cadira de rodes, de manera que del seu passat com a Batgirl poca cosa havia llegit (problema que intento solucionar, encara que no és fàcil perquè no havia tingut col·leccions pròpies). 

És per això que el rellançament de la seva història amb The New 52 m'està donant l'oportunitat de gaudir de la Batgirl original, i després de l'encertat primer recopilatori d'aquesta nova etapa, que ja vaig ressenyar, arriba la segona part on tot plegat millora, i el llistó ja era ben amunt.

Amb el títol de Batgirl: Knightfall Descends, recopila els números 7 a 12 de la col·lecció, publicats individualment de maig a octubre de 2012, a més del número 0, de novembre de 2012, on se'ns expliquen els orígens del personatge en aquesta nova versió de The New 52, una iniciativa que s'ha fet amb moltes col·leccions de l'Univers DC però que, per desgràcia, no sempre ha arribat als recopilatoris.

De manera totalment encertada, el llibre comença amb el número 0, guionitzat per la Gail Simone i dibuixat per l'Ed Benes, que tornaven a formar equip després de les seves col·laboracions a Birds of Prey, i encara que és un número que em pensava que parlaria de la cirurgia que va permetre a la Babs recuperar l'habilitat de caminar, sorprenentment va per una altra banda i ens explica com va sorgir la idea d'esdevenir la Batgirl i com va començar a col·laborar amb el Cavaller Fosc i el Noi Meravella.

No té res a veure amb com se'ns havia explicat les altres vegades, ni al còmic de debut del personatge, el mític número 359 de Detective Comics de 1967 ni en cap dels recordatoris posteriors, però tot i així està molt ben lligat i és versemblant.

Després d'aquest preludi, que han posat aquí com podria haver anat al primer recopilatori si el còmic hagués estat editat abans del número 1 de la nova etapa, ens trobem amb noves trames de la Batgirl actual, amb el mateix nivell, o fins i tot més, que el que vam veure a The Darkest Reflection, on els guions ja eren responsabilitat de l'esmentada Gail Simone, que aquí repeteix amb l'Ardian Syaf com a dibuixant donant com a resultat uns números interessantíssims.

Perquè malgrat l'impacte de tornar a veure la Barbara Gordon caminant i disfressada de Batgirl, el cas és que s'ha respectat molt tota la seva etapa com a Oracle, ja ho vaig dir. I no només al primer recopilatori, sinó també en aquest segon on la protagonista, que cada cop recupera més la confiança i es va acostumant a la lluita física després d'anys obligada a seure en una cadira de rodes, s'ha de tornar a enfrontar al trauma que la va deixar paraplègica perquè un dels esbirros que acompanyaven en Joker als fets de The Killing Joke reapareix acompanyant un altre paio, anomenat Grotesque i perillós a la seva particular manera.

Com va passar en les altres col·leccions relacionades amb en Batman, a Batgirl també hi ha una entrega dedicada a la famosa Night of the Owls, la saga en què el Tribunal dels Mussols o les Òlibes llançava un atac a gran escala sobre Gotham, de manera que tots els superherois de l'entorn del Cavaller Fosc s'hi veuen implicats d'una manera o d'una altra.

En el cas de la Batgirl ens trobem amb una història molt interessant (però no tan ben inserida com en el cas de Catwoman) que té a veure amb uns fets reals de la Segona Guerra Mundial: el llançament de globus bomba del Japó a Nord-Amèrica. L'excusa està ben trobada i fa que la incursió de Batgirl al crossover sigui original, i a més sense canviar l'equip creatiu que se n'encarrega.

Superat aquest obstacle la trama entra en un nou arc argumental, el que dóna nom al llibre: els nostres superherois no travessen mai la línia que converteix un justicier en un assassí, però hi ha gent decidida a acabar amb la delinqüència de la manera més radical possible, i encara que en certs moments puguem sentir simpatia per aquesta mena d'idees, caçar lladres de cotxes amb paranys per a óssos és quelcom que algú com la Batgirl no pot permetre.

Això la durà a enfrontar-se a Knightfall, un nou enemic que per la seva indumentària recorda l'Azrael, però que no actua sol, perquè al seu costat hi ha un grup de metahumans (persones amb poders) que dificulta molt a la Babs la tasca de vèncer-los.

Encara que, com hem dit, la protagonista ja torna a estar pràcticament al 100%, aquesta vegada l'enemic la supera en molts aspectes i necessitarà ajuda. L'únic punt feble d'aquesta història, però, és que la identitat civil de l'ésser que es fa dir Knightfall, que evidentment intentarà reclutar la Batgirl per a la causa, és fàcil d'esbrinar, tant que fins i tot és possible que fos aquesta la idea de la guionista.

Aquesta ajuda que dèiem és la de la Batwoman, que d'una manera totalment natural i respectuosa amb la seva pròpia col·lecció es creua amb la Batgirl, hi ha una sèrie de malentesos (com podem veure en aquesta portada) i acaben col·laborant per tal de derrotar l'enemic comú.

El recopilatori, a més, i ho dic ara però no és menys important, ens serveix per a saber per què la seva mare els va deixar, tant a ella com al seu pare i el seu germà James Jr., ja que en les escenes de la vida civil de la Barbara recuperem una la pròpia història d'aquest germà que, per fi, se'ns havia explicat en una etapa magnífica del Batman anterior a The New 52, concretament a The Black Mirror, i va ser prou important com per mantenir referències en aquest reset, per sort no total, de l'Univers DC.

Per a mi Batgirl és un dels millors còmics de DC en aquests moments, una de les millors propostes del rellançament, i es nota que la Gail Simone coneixia bé el personatge protagonista després de fer tants guions de Birds of Prey, encara que la seva feina en aquella col·leció a l'etapa immediatament anterior a The New 52 no em convencés gaire. En fi, les noves aventures de la Batgirl són altament recomanables.

Lectures: La ley de James Gordon

Fa un parell de Salons del Còmic vaig adquirir, a un preu molt reduït, un volum que feia temps que m'interessava i que Planeta DeAgostini va comercialitzar, amb molt d'encert, sota la línia Gotham Central. 

No formava part de la imprescindible i malaurada col·lecció, però les històries que conté van ser el seu embrió, i a més contenia material que no s'ha recopilat als Estats Units ni s'havia publicat de cap altra manera, abans, a l'estat espanyol. Per tant, un volum que havia de tenir fos com fos.

Estem parlant de Gotham Central Presenta: La Ley de James Gordon, un llibre de tapa tova però amb 13 números cabdals al seu interior, que repassarem dividint-lo per parts, ben diferenciadaes però amb el denominador comú de parlar de la vida de la policia de Gotham, amb en Batman en un pla molt secundari, pràcticament inexistent en alguns casos.

A Batman:Year One, imprescindible obra de Frank Miller i David Mazzucchelli, vam saber que el llegendari i entranyable James Gordon arribava a Gotham després que la seva carrera policial a Chicago acabés malament, i als 4 números de Batman: Gordon of Gotham (de juny a setembre de 1998) tastarà per primera vegada la frustració que sent qualsevol policia honest i íntegre en un entorn de corrupció, gràcies a una parella llegendària formada pel guionista Denny O'Neil i el dibuixant Dick Giordano.

Després, encara que aquesta altra minisèrie de 4 números es va publicar originalment abans (de desembre de 1996 a març de 1997), tenim Batman: Gordon's Law, que dóna nom al volum i que duu a terme un altre duet de llegendes com són en Chuck Dixon com a guionista i en Klaus Janson (amb un dibuix que no m'agrada gaire però que reconec que sempre he trobat efectiu) com a dibuixant.

En aquest cas el ja comissari de Gotham no estarà sol, però sí que liderarà una perillosa operació per tal de descobrir els responsables de l'atracament a un banc, amb policies implicats i tot.

   
El que va despertar el meu interès en aquest volum, però, va ser una altra minisèrie de 4 números, Batman: GCPD, de 1996, que va escriure en Chuck Dixon amb dibuixos del mític Jim Aparo i tinta d'una altra superestrella, en Bill Sienkiewicz.

En saber de la seva existència (desconeixia les altres minisèries de la policia de Gotham) vaig descobrir també que no havia estat recopilada als Estats Units, i finalment vaig tenir l'oportunitat de llegir-la, juntament amb les altres, gràcies a aquest volum. I potser és la que més s'assembla a Gotham Central, perquè aquest cop ens presenta diverses històries paral·leles protagonitzades per agents que en alguns casos ja coneixíem, com la Renée Montoya, en Harvey Bullock o en Mackenzie Bock.

El volum acaba, molt encertadament, amb l'Annual número 2 de Legends of the Dark Knight, de 1992, que conté la història Vows, on el guionista Chuck Dixon i el dibuixant Michael Netzer ens parlen del casament d'en James Gordon i la Sarah Essen, el dos personatges en què més ha aprofundit aquest Gotham Central Presenta: La Ley de James Gordon.

La reaparició del corrupte Flass i de l'infant (ja no bebè) James Gordon Jr. són referències, també, a l'esmentat clàssic Batman: Year One, i en el cas del segon és, com ja vaig explicar, una de les poques reaparicions del fill del comissari que hi havia hagut fins que DC l'ha recuperat. Ja és casualitat que me l'hagi trobat dos cops en tan poc temps, tot llegint còmics que es van publicar amb tants anys de distància.

Una lectura imprescindible si us va agradar Gotham Central, però també si sou seguidors dels còmics d'en Batman, la policia de Gotham o simplement el personatge d'en James Gordon, un secundari que aquí esdevé protagonista.

Lectures: Batman - The Black Mirror

Ja fa temps que pràcticament qualsevol recopilatori de còmics d'en Batman rep la qualificació d'"una de les millors lectures dels últims anys", tant per part de la crítica com del públic, entre el que m'incloc. De fet, el que també es qualifica com a extraordinari està deixant de ser-ho per tal d'esdevenir la norma, cosa que evidentment hem de celebrar.

Bona part de la culpa la té el guionista Scott Snyder, la feina del qual amb el Cavaller Fosc estic gaudint a la nova etapa de l'Univers DC, The New 52, com vaig explicar a la ressenya dels primers números de la nova versió d'en Batman, però en realitat s'hi dedicava des de feia força temps, encara que a Detective Comics i no a Batman com ara.

Abans que acabés el volum 1 de Detective Comics, però llavors acompanyat pel dibuixant Jock en comptes de l'actual Greg Capullo, el senyor Snyder es va fer càrrec dels guions i va donar lloc a un arc argumental que també és el nom de l'últim tom recopilatori d'aquella etapa, Batman: The Black Mirror, que conté els números 871 a 881 (i final) de la col·lecció, publicats individualment als Estats Units de gener a octubre de 2011. 

He trigat força a comprar-lo (no tant a llegir-lo), perquè el seu gruix l'encaria i mentre esperava que li rebaixessin el preu a la botiga online on compro els còmics, The Book Depository, al final va acabar sortint l'edició de tapa tova, que és considerablement més barata i és la que m'he acabat comprant aquest mateix 2013.

El llibre comença amb una interessant trama protagonitzada per en Dick Grayson, que és el Batman de la resta del volum encara que en Bruce Wayne ja hagi tornat del seu viatge involuntari en el temps, i això és quelcom que m'agrada força, perquè m'alegro que en aquest segon intent de ser el Cavaller Fosc el Robin original se n'hagi sortit i protagonitzi números memorables com els que conté The Black Mirror. 

Aquest cop s'ha d'enfrontar a una organització que es dedica a muntar subhastes d'objectes relacionats amb els dolents més carismàtics de Gotham, objectes que s'acaben fent servir als carrers i provoquen la mort de persones innocents. En Dick haurà d'infiltrar-s'hi i aturar aquesta bogeria, però l'esperaven i no ho tindrà tan fàcil.

En una altra història, el seu passat l'atrapa quan ha de defensar la filla d'un home que odia especialment: en Tony Zucco, el mafiós que va fer matar els seus pares. Sense acabar de tenir clar fins a quin punt està neta aquesta dona, investigarà qui l'està assetjant i s'enfrontarà a dos perillosos enemics inèdits, respectivament un traficant d'armes i un pirata modern.

El més interessant, tot i així, comença com a història secundària a Detective Comics 871. Una d'aquelles històries extra i de poques pàgines que no s'acostumen a recopilar en aquests volums ni tampoc arriben a les edicions traduïdes, però que afortunadament s'ha inclòs aquí per tal de permetre'ns seguir la trama, que acaba esdevenint la principal, la que involucra completament en Batman al 100% i ens fa pensar que, potser, eren les altres històries les secundàries.

Recordeu Batman: Year One? El clàssic escrit per Frank Miller i dibuixat per David Mazzucchelli, que fa poc va tenir una versió animada que vaig ressenyar, ens explicava en 4 números canònics els inicis de la carrera d'en Batman i els primers passos d'en James Gordon com a policia de Gotham. I també hi sortia el seu fill acabat de néixer, en James Gordon Jr., que d'ençà d'aquella primera aparició només havia sortit al número 20 del volum 2 de Secret Origins (1987), al número 13 de Legends of the Dark Knight (1990), a l'Annual número 2 de Legends of the Dark Knight (1992) i a la novel·la gràfica Batman: Night Cries (1992).

Doncs bé, gairebé 20 anys després un guionista el rescata, amb l'ajuda del dibuixant Francesco Francavilla, i ens el mostra com un psicòpata, l'ovella negra de la família Gordon, que està fent progressos i intenta dur una vida tan normal com li és possible.

Commovedor, però a mesura que se'ns expliquen, en forma de flaixbac, atrocitats comeses pel fill de l'estimat comissari durant la seva infantesa i adolescència, també anem veient com esdevé un dolent de primer ordre, digne de ser tingut en compte entre la gran galeria de dolents de les col·leccions d'en Batman. I pel que sembla és un personatge habitual també a The New 52, de manera que el tornarem a veure.

És un problema al qual en James Gordon, Sr. s'haurà d'enfrontar, un cop més, amb l'ajuda d'en Batman, i també de la família Wayne, que ja fa un temps que ha declarat públicament que "finança" el Cavaller Fosc. Això dóna lloc a la resolució d'un gran dubte que ha planat sobre la franquícia durant dècades: coneix en James Gordon la identitat civil dels superherois que l'ajuden a Gotham City? Aquí hi trobarem la resposta.

Batman: The Black Mirror és un imprescindible, un còmic amb històries interessantíssimes per als seguidors d'en Batman i que en certa manera és com una continuació, 25 anys després, del llegendari i ja esmentat Batman: Year One. Un trepidant, ben dibuixat i excel·lent final per al primer volum de Detective Comics, que no va ser fins al número 881 que va interrompre la seva numeració, després de 72 anys, amb motiu del rellançament de totes les col·leccions que es va empescar DC Comics el 2011.