Lectures: La ley de James Gordon

Fa un parell de Salons del Còmic vaig adquirir, a un preu molt reduït, un volum que feia temps que m'interessava i que Planeta DeAgostini va comercialitzar, amb molt d'encert, sota la línia Gotham Central. 

No formava part de la imprescindible i malaurada col·lecció, però les històries que conté van ser el seu embrió, i a més contenia material que no s'ha recopilat als Estats Units ni s'havia publicat de cap altra manera, abans, a l'estat espanyol. Per tant, un volum que havia de tenir fos com fos.

Estem parlant de Gotham Central Presenta: La Ley de James Gordon, un llibre de tapa tova però amb 13 números cabdals al seu interior, que repassarem dividint-lo per parts, ben diferenciadaes però amb el denominador comú de parlar de la vida de la policia de Gotham, amb en Batman en un pla molt secundari, pràcticament inexistent en alguns casos.

A Batman:Year One, imprescindible obra de Frank Miller i David Mazzucchelli, vam saber que el llegendari i entranyable James Gordon arribava a Gotham després que la seva carrera policial a Chicago acabés malament, i als 4 números de Batman: Gordon of Gotham (de juny a setembre de 1998) tastarà per primera vegada la frustració que sent qualsevol policia honest i íntegre en un entorn de corrupció, gràcies a una parella llegendària formada pel guionista Denny O'Neil i el dibuixant Dick Giordano.

Després, encara que aquesta altra minisèrie de 4 números es va publicar originalment abans (de desembre de 1996 a març de 1997), tenim Batman: Gordon's Law, que dóna nom al volum i que duu a terme un altre duet de llegendes com són en Chuck Dixon com a guionista i en Klaus Janson (amb un dibuix que no m'agrada gaire però que reconec que sempre he trobat efectiu) com a dibuixant.

En aquest cas el ja comissari de Gotham no estarà sol, però sí que liderarà una perillosa operació per tal de descobrir els responsables de l'atracament a un banc, amb policies implicats i tot.

   
El que va despertar el meu interès en aquest volum, però, va ser una altra minisèrie de 4 números, Batman: GCPD, de 1996, que va escriure en Chuck Dixon amb dibuixos del mític Jim Aparo i tinta d'una altra superestrella, en Bill Sienkiewicz.

En saber de la seva existència (desconeixia les altres minisèries de la policia de Gotham) vaig descobrir també que no havia estat recopilada als Estats Units, i finalment vaig tenir l'oportunitat de llegir-la, juntament amb les altres, gràcies a aquest volum. I potser és la que més s'assembla a Gotham Central, perquè aquest cop ens presenta diverses històries paral·leles protagonitzades per agents que en alguns casos ja coneixíem, com la Renée Montoya, en Harvey Bullock o en Mackenzie Bock.

El volum acaba, molt encertadament, amb l'Annual número 2 de Legends of the Dark Knight, de 1992, que conté la història Vows, on el guionista Chuck Dixon i el dibuixant Michael Netzer ens parlen del casament d'en James Gordon i la Sarah Essen, el dos personatges en què més ha aprofundit aquest Gotham Central Presenta: La Ley de James Gordon.

La reaparició del corrupte Flass i de l'infant (ja no bebè) James Gordon Jr. són referències, també, a l'esmentat clàssic Batman: Year One, i en el cas del segon és, com ja vaig explicar, una de les poques reaparicions del fill del comissari que hi havia hagut fins que DC l'ha recuperat. Ja és casualitat que me l'hagi trobat dos cops en tan poc temps, tot llegint còmics que es van publicar amb tants anys de distància.

Una lectura imprescindible si us va agradar Gotham Central, però també si sou seguidors dels còmics d'en Batman, la policia de Gotham o simplement el personatge d'en James Gordon, un secundari que aquí esdevé protagonista.

30è Saló del Còmic: Dia 2

Ahir vaig anar al Saló també amb l'objectiu d'aconseguir signatures, però comptava només amb les d'en Juanjo Guarnido i en Juan Díaz Canales, respectivament el dibuixant i el guionista de Blacksad. I era important aconseguir-les ahir perquè segons l'horari de signatures de Norma Editorial el senyor Guarnido només hi era avui, mentre que el seu company sí que té més sessions.

Hi vaig anar amb gairebé 2 hores d'antelació i encara no s'havia format la cua per al duet creador d'aquest aclamat còmic, però em van dir que hi tornés mitja hora abans de l'inici oficial de la sessió i que segurament ja hi hauria gent. Em va anar de ben poc, perquè després de fer un tomb hi vaig tornar, van repartir els números i a mi em va tocar el 20, l'últim amb dret a dibuix! Quina sort, no ho havia aconseguit mai!

Després d'esperar molt amb la meva motxilla hiperpesant dels còmics que havia comprat (diumenge en parlaré) i dels que portava per signar, sol, avorrit i veient com els autors es prenien el seu temps a l'hora de fer les dedicatòries (i a sobre van arribar una mica tard), vaig aconseguir el dibuix d'en Juanjo Guarnido, que ha va quedar així:

Em va fer, a petició meva, un Smirnov, el comissari de policia de Blacksad, perquè com ja sabeu en general sóc home de personatges secundaris. I tot i que li vaig veure fer dibuixos més treballats suposo que ell també estava cansat, de manera que en vaig quedar content igualment. Aquí teniu el vídeo de quan el dibuixava:

Ja ho veiem al vídeo, que el tio va amb la calma, s'atura per mirar l'hora, se sorprèn de l'hora que és malgrat que ha arribat tard, no es veu al vídeo però s'anava aturant per tal de beure coca-cola o cafè i menjar un muffin que li havien portat... però bé, és igual perquè va ser molt amable. 

Igual que el seu company, en Juan Díaz Canales, que és com he dit el guionista de Blacksad, però també va estudiar Belles Arts i sap dibuixar, per tant... em vaig endur dos dibuixos en total al meu àlbum integral d'aquest còmic.

Com que ja havia vist que feia en Blacksad gairebé sempre, això em va acabar de decidir per l'Smirnov com a petició per al dibuixant. Vegem-ne el vídeo:

I mentre esperava que s'acabés l'eterna cua per a aquests dos autors vaig veure que en Greg Rucka, un dels meus guionistes preferits de còmic de superherois, estava signant al mateix stand i que se li havia acabat la gent, de manera que en tenir número i lloc assegurat a la cua me'n vaig anar cap allà un moment.

Aquí el tenim escrivint el meu nom per tal d'assegurar-se que el fa bé, i és que sempre he d'aclarir que vull "Toni" amb una i llatina, perquè si no... cau la grega.

L'home va al·lucinar amb el volum Gotham Central: Servir y proteger, que recopila els 15 primers números de la sèrie, i el va qualificar de "beautiful edition". I això que era de Planeta, que precisament va treure aquest volum per tal de cobrir la part que havia arribat a publicar Norma abans de perdre els drets de DC. Amb la lliçó apresa de l'any passat, que no vaig fer cua per a en Kurt Busiek perquè a l'stand de Norma deia que només se signarien exemplars de l'editorial, enguany he passat de tot i avui, si puc, ho tornaré a fer i repetiré amb en Rucka amb altres còmics.

També em va signar la minisèrie Batman / Cazadora: Lágrimas de sangre, que sí que és de Norma però que malgrat ser una edició de fa mil anys la vaig comprar fa poc, de segona mà, per 2 euros. Com podem veure la dedicatòria està en castellà, l'home s'havia après algunes frases, qualsevol li deia que la preferia en català, però què hi farem...

El mateix amb la ja esmentada Gotham Central, que em feia especial il·lusió perquè de tot el que li he llegit és el que més m'ha agradat, i probablement a ell també és el que li ha fet més gràcia escriure dins el còmic de superherois perquè, al cap i a la fi, aquest és sobre els herois normals de Gotham, i els superherois i els superdolents queden en un segon pla.

Avui toca anar al Saló a intentar alguna signatura, és a dir a intentar aconseguir número per a en Pere Pérez i potser en Guillem March (que en principi no havia de venir però que ha aparegut a les graelles de signatures), amb en Rags Morales com a tercera opció, però si no és possible ja ho provaré demà. Avui és el dia d'anar-hi acompanyat, mirar millor les exposicions i prendre-s'ho amb més calma. I si voleu saber com va anar el primer dia ho podeu llegir aquí.

Lectures: Gotham Central - Servir y proteger

Amb aquest impactant títol es va publicar fa un parell de mesos el volum que recopilava els 15 primers números de Gotham Central, una sèrie que va néixer per mostrar el dia a dia dels policies del GCPD (Gotham City Police Department), alguns dels quals coneguts per les seves aparicions a les aventures de les capçaleres protagonitzades per en Batman, com ara la Renée Montoya i el Harvey Bullock, i d'altres, com el detectiu Crispus Allen, de gran importància al nou Univers DC post-Crisi Infinita, que fan la seva primera aparició en aquesta obra de culte (és a dir, de molta qualitat però poc èxit comercial) sorgida de la barreja dels guions dels superguionistes Greg Rucka i Ed Brubaker i els dibuixos de Michael Lark, si bé posteriorment Rucka i més endavant Lark van deixar el projecte.

La sèrie consta de 40 números: els 15 primers els havia editat Norma quan encara tenia els drets de DC, i de la resta se'n va encarregar Planeta quan va agafar el relleu. En aquell moment va descartar reeditar els 15 primers números, massa recents, però força temps després d'haver publicat tota la resta havia arribat el moment de treure el supertom de 15 números que ens ocupa. A Gotham Central vivim les aventures i les misèries dels policies de la Unitat de Crims Majors (MCU, Major Crime Unity, secció no gaire ben vista i fundada pel mític comissari Gordon) del GCPD, que s'ocupa dels casos que els agents "normals" no poden resoldre. Sovint tenen relació amb algun dels superdolents que donen feina habitualment a en Batman, però el Cavaller Fosc no pot ser sempre a tot arreu, i aquests sacrificats agents, que no sempre senten simpatia pel superheroi emmascarat, fan tot el que poden, amb l'experiència, el valor i les pistoles com a úniques armes, per aturar els plans d'aquests malvats que de vegades arriben al nivell de Dues Cares o fins i tot el Joker. Però com que aquesta obra pretenia narrar aquestes històries d'una manera realista, com si es tractés de la famosa sèrie Hill Street Blues, també veurem què fan els nostres protagonistes (entre els quals no hi ha mai en Batman, que com a màxim surt de tant en tant i durant poques vinyetes) quan no estan de servei.

És la visió més realista de la ciutat de Gotham que s'ha escrit mai, i si ens agrada el gènere policíac de ben segur que ens agradarà Gotham Central. A mi m'agrada molt, i aquesta primera etapa de 15 números, que encara no havia llegit mai, si bé ja tenia la resta publicada per Planeta (tot i que encara l'he d'acabar de llegir), és espectacular. De fet, un dels arcs argumentals que inclou, Media Vida, va guanyar en el seu moment un Eisner, els premis més prestigiosos del món del còmic. Si havíeu llegit el que Planeta havia editat fins ara, és imprescindible que llegiu aquest volum. I si no, també, perquè podreu llegir una gran sèrie que va morir prematurament als 40 números americans i que, per tant, no ocupa gaire espai als prestatges. Nota d'aquest volum: 9/10.