30è Saló del Còmic: Dia 3

Tal com vaig dir a l'entrada sobre el segon dia del Saló, el tercer va ser el d'anar més tranquils, sense l'estrès de les signatures, però no vol dir que no n'hagi tingut. Al límit del temps de la sessió del matí del meu admirat Greg Rucka l'hem enganxat amb la cua buida i he aprofitat per passar-li tots els còmics que portava i on volia la seva dedicatòria.

I com que hi anava ben acompanyat vaig poder ser retratat amb el senyor Rucka, que posava amb el volum que em feia més gràcia que em signés perquè em va encantar, Batwoman: Elegy. 

Sí que em va agradar, sí, i tant. De fet li vaig dedicar una entrada al bloc i tot, a aquest llibre tan ben fet visual i argumentalment parlant.

Els números recopilats en aquell volum contenien unes pàgines extra amb les aventures de la Question que es van recopilar al seu torn i excepcionalment a The Question: Pipeline, que també va escriure ell i que em va signar.

El número 1 de la seva etapa a Wonder Woman, que en ser un còmic en format grapa em va signar, com sembla que és tradició, a la mateixa portada. 

El mateix que va fer amb el número 1 de 52, col·lecció que em va agradar força i on era un dels quatre guionistes, tots ells superestrelles de DC Comics d'aquell moment. Amb ell s'acabava la part de les signatures, ja que els dibuixants els hauré d'atrapar avui diumenge, quan reparteixin número a primera hora, matinant i posant-me a la cua de l'entrada del recinte abans que obri portes. 

La resta de la jornada va consistir en fer un altre tomb per les botigues, mirar amb més deteniment algunes coses, fer-nos fotos com aquesta al costat del símbol del meu estimat Batman...

...o del mateix Batman, el de les pel·lícules d'en Christopher Nolan concretament...

...o al costat d'aquest senyor tan lleig a qui li han posat cordes perquè fins el dia abans la gent feia cas omís del que posa el cartell que hi ha al costat, a l'alçada de la seva espatlla aproximadament.

També havia d'anar a recollir l'edició facsímil del primer número de Bola de Drac de la sèrie blanca que regalaven a l'estand de Planeta DeAgostini perquè tot just ara, al maig, se celebren els 20 anys de la primera edició del manga d'Akira Toriyama. És un número com el primer que va sortir, però amb textos de diversos editors al final i, malauradament, pàgines escanejades (en algunes es nota més que en d'altres, i si ja era així a l'original no me'n recordo) i amb una olor diferent de la que feien els còmics originals, però vaja, era de franc.

També hi va haver lloc per a les exposicions, com per exemple aquesta de l'anomenada The New 52, el rellançament complet de DC tallant amb les històries que hi havia hagut fins ara i començant des de zero. Hi havia pàgines de diverses col·leccions on dibuixants o entintadors amb origen a l'estat espanyol havien participat. 

Aquesta l'havia vist el primer dia, però en parlo ara perquè igualment li vam fer una ullada ahir també. Resulta que l'Spider-man també està d'aniversari, i concretament enguany arriba als 50, que no està gens malament. Una exposició repassa els seus orígens i també dóna especial importància al pas d'autors originaris de l'estat espanyol per les seves diverses col·leccions, especialment durant els darrers anys.

La de la Xina, que era el país convidat, ens mostra la producció creixent de còmic al seu país encara que ho faci "inspirant-se" gràficament en el manga del seu odiat país veí.

Una altra exposició repassava breument la trajectòria del recentment desaparegut Jean "Moebius" Giraud, a qui ja vaig dedicar una entrada quan va morir.

La de Mazinger Z estava cantada, aprofitant que venia el seu creador, en Go Nagai, però també perquè el tema d'aquest Saló són els robots. I a banda del més famós dels robots japonesos...

...amb el permís de l'Astroboy...

...i en Doraemon...

...també hi havia mostres de la presència d'aquests éssers artificials en tota mena de còmics com ara els de Mortadel·lo i Filemó (que ja podem anomenar així perquè a partir d'ara es publicaran també en català), els de Superllopis o els del mateix Capitán Trueno, encara que sembli mentida.

Ja que s'hi han posat, han aprofitat per dur-nos alguns robots de debò, no tan avançats com els que veiem a la ciència-ficció, però que igualment estaven envoltats de gent que els volia veure de ben a prop. Aquest feia dibuixos, els signava, els desava, agafava noves làmines i en feia més. 

Aquesta altra exposició, que ja havia visitat el dia anterior però que ahir vaig voler tornar a mirar per sobre, gira al voltant de Little Nemo, un dels primers còmics de la història i també un dels més famosos, que s'ha recuperat parcialment en una edició de 2 volums enormes, respectuosa amb el format de 1905 que va ser l'any que va veure néixer aquesta obra de Winsor McCay, i que tenen un preu de 125 euros cadascun, segons l'edició en castellà de Norma Editorial, perquè són edicions limitades de 1.000 còpies.

Afegeixo aquest paràgraf després de tornar del meu frustrat quart dia de Saló, que volia fer servir per a aconseguir un dibuix d'en Rags Morales, en Greg Capullo, en Guillem March o en Pere Pérez, però no ha pogut ser: ni anant-hi 50 minuts abans d'obrir portes, ni corrent tot el que he pogut pel recinte un cop han obert... res de res. Al final el caos i les corredisses han fet que de 30 persones que tenia al davant passés a 40 i ECC Ediciones s'ha quedat sense números amb dret a dibuix. Caca de la vaca i cap a casa.

Si voleu llegir com van anar els altres dos dies del Saló aquí teniu el primer i el segon.

30è Saló del Còmic: Dia 2

Ahir vaig anar al Saló també amb l'objectiu d'aconseguir signatures, però comptava només amb les d'en Juanjo Guarnido i en Juan Díaz Canales, respectivament el dibuixant i el guionista de Blacksad. I era important aconseguir-les ahir perquè segons l'horari de signatures de Norma Editorial el senyor Guarnido només hi era avui, mentre que el seu company sí que té més sessions.

Hi vaig anar amb gairebé 2 hores d'antelació i encara no s'havia format la cua per al duet creador d'aquest aclamat còmic, però em van dir que hi tornés mitja hora abans de l'inici oficial de la sessió i que segurament ja hi hauria gent. Em va anar de ben poc, perquè després de fer un tomb hi vaig tornar, van repartir els números i a mi em va tocar el 20, l'últim amb dret a dibuix! Quina sort, no ho havia aconseguit mai!

Després d'esperar molt amb la meva motxilla hiperpesant dels còmics que havia comprat (diumenge en parlaré) i dels que portava per signar, sol, avorrit i veient com els autors es prenien el seu temps a l'hora de fer les dedicatòries (i a sobre van arribar una mica tard), vaig aconseguir el dibuix d'en Juanjo Guarnido, que ha va quedar així:

Em va fer, a petició meva, un Smirnov, el comissari de policia de Blacksad, perquè com ja sabeu en general sóc home de personatges secundaris. I tot i que li vaig veure fer dibuixos més treballats suposo que ell també estava cansat, de manera que en vaig quedar content igualment. Aquí teniu el vídeo de quan el dibuixava:

Ja ho veiem al vídeo, que el tio va amb la calma, s'atura per mirar l'hora, se sorprèn de l'hora que és malgrat que ha arribat tard, no es veu al vídeo però s'anava aturant per tal de beure coca-cola o cafè i menjar un muffin que li havien portat... però bé, és igual perquè va ser molt amable. 

Igual que el seu company, en Juan Díaz Canales, que és com he dit el guionista de Blacksad, però també va estudiar Belles Arts i sap dibuixar, per tant... em vaig endur dos dibuixos en total al meu àlbum integral d'aquest còmic.

Com que ja havia vist que feia en Blacksad gairebé sempre, això em va acabar de decidir per l'Smirnov com a petició per al dibuixant. Vegem-ne el vídeo:

I mentre esperava que s'acabés l'eterna cua per a aquests dos autors vaig veure que en Greg Rucka, un dels meus guionistes preferits de còmic de superherois, estava signant al mateix stand i que se li havia acabat la gent, de manera que en tenir número i lloc assegurat a la cua me'n vaig anar cap allà un moment.

Aquí el tenim escrivint el meu nom per tal d'assegurar-se que el fa bé, i és que sempre he d'aclarir que vull "Toni" amb una i llatina, perquè si no... cau la grega.

L'home va al·lucinar amb el volum Gotham Central: Servir y proteger, que recopila els 15 primers números de la sèrie, i el va qualificar de "beautiful edition". I això que era de Planeta, que precisament va treure aquest volum per tal de cobrir la part que havia arribat a publicar Norma abans de perdre els drets de DC. Amb la lliçó apresa de l'any passat, que no vaig fer cua per a en Kurt Busiek perquè a l'stand de Norma deia que només se signarien exemplars de l'editorial, enguany he passat de tot i avui, si puc, ho tornaré a fer i repetiré amb en Rucka amb altres còmics.

També em va signar la minisèrie Batman / Cazadora: Lágrimas de sangre, que sí que és de Norma però que malgrat ser una edició de fa mil anys la vaig comprar fa poc, de segona mà, per 2 euros. Com podem veure la dedicatòria està en castellà, l'home s'havia après algunes frases, qualsevol li deia que la preferia en català, però què hi farem...

El mateix amb la ja esmentada Gotham Central, que em feia especial il·lusió perquè de tot el que li he llegit és el que més m'ha agradat, i probablement a ell també és el que li ha fet més gràcia escriure dins el còmic de superherois perquè, al cap i a la fi, aquest és sobre els herois normals de Gotham, i els superherois i els superdolents queden en un segon pla.

Avui toca anar al Saló a intentar alguna signatura, és a dir a intentar aconseguir número per a en Pere Pérez i potser en Guillem March (que en principi no havia de venir però que ha aparegut a les graelles de signatures), amb en Rags Morales com a tercera opció, però si no és possible ja ho provaré demà. Avui és el dia d'anar-hi acompanyat, mirar millor les exposicions i prendre-s'ho amb més calma. I si voleu saber com va anar el primer dia ho podeu llegir aquí.

Lectures: Gotham Central - Servir y proteger

Amb aquest impactant títol es va publicar fa un parell de mesos el volum que recopilava els 15 primers números de Gotham Central, una sèrie que va néixer per mostrar el dia a dia dels policies del GCPD (Gotham City Police Department), alguns dels quals coneguts per les seves aparicions a les aventures de les capçaleres protagonitzades per en Batman, com ara la Renée Montoya i el Harvey Bullock, i d'altres, com el detectiu Crispus Allen, de gran importància al nou Univers DC post-Crisi Infinita, que fan la seva primera aparició en aquesta obra de culte (és a dir, de molta qualitat però poc èxit comercial) sorgida de la barreja dels guions dels superguionistes Greg Rucka i Ed Brubaker i els dibuixos de Michael Lark, si bé posteriorment Rucka i més endavant Lark van deixar el projecte.

La sèrie consta de 40 números: els 15 primers els havia editat Norma quan encara tenia els drets de DC, i de la resta se'n va encarregar Planeta quan va agafar el relleu. En aquell moment va descartar reeditar els 15 primers números, massa recents, però força temps després d'haver publicat tota la resta havia arribat el moment de treure el supertom de 15 números que ens ocupa. A Gotham Central vivim les aventures i les misèries dels policies de la Unitat de Crims Majors (MCU, Major Crime Unity, secció no gaire ben vista i fundada pel mític comissari Gordon) del GCPD, que s'ocupa dels casos que els agents "normals" no poden resoldre. Sovint tenen relació amb algun dels superdolents que donen feina habitualment a en Batman, però el Cavaller Fosc no pot ser sempre a tot arreu, i aquests sacrificats agents, que no sempre senten simpatia pel superheroi emmascarat, fan tot el que poden, amb l'experiència, el valor i les pistoles com a úniques armes, per aturar els plans d'aquests malvats que de vegades arriben al nivell de Dues Cares o fins i tot el Joker. Però com que aquesta obra pretenia narrar aquestes històries d'una manera realista, com si es tractés de la famosa sèrie Hill Street Blues, també veurem què fan els nostres protagonistes (entre els quals no hi ha mai en Batman, que com a màxim surt de tant en tant i durant poques vinyetes) quan no estan de servei.

És la visió més realista de la ciutat de Gotham que s'ha escrit mai, i si ens agrada el gènere policíac de ben segur que ens agradarà Gotham Central. A mi m'agrada molt, i aquesta primera etapa de 15 números, que encara no havia llegit mai, si bé ja tenia la resta publicada per Planeta (tot i que encara l'he d'acabar de llegir), és espectacular. De fet, un dels arcs argumentals que inclou, Media Vida, va guanyar en el seu moment un Eisner, els premis més prestigiosos del món del còmic. Si havíeu llegit el que Planeta havia editat fins ara, és imprescindible que llegiu aquest volum. I si no, també, perquè podreu llegir una gran sèrie que va morir prematurament als 40 números americans i que, per tant, no ocupa gaire espai als prestatges. Nota d'aquest volum: 9/10.