30è Saló del Còmic: Dia 2

Ahir vaig anar al Saló també amb l'objectiu d'aconseguir signatures, però comptava només amb les d'en Juanjo Guarnido i en Juan Díaz Canales, respectivament el dibuixant i el guionista de Blacksad. I era important aconseguir-les ahir perquè segons l'horari de signatures de Norma Editorial el senyor Guarnido només hi era avui, mentre que el seu company sí que té més sessions.

Hi vaig anar amb gairebé 2 hores d'antelació i encara no s'havia format la cua per al duet creador d'aquest aclamat còmic, però em van dir que hi tornés mitja hora abans de l'inici oficial de la sessió i que segurament ja hi hauria gent. Em va anar de ben poc, perquè després de fer un tomb hi vaig tornar, van repartir els números i a mi em va tocar el 20, l'últim amb dret a dibuix! Quina sort, no ho havia aconseguit mai!

Després d'esperar molt amb la meva motxilla hiperpesant dels còmics que havia comprat (diumenge en parlaré) i dels que portava per signar, sol, avorrit i veient com els autors es prenien el seu temps a l'hora de fer les dedicatòries (i a sobre van arribar una mica tard), vaig aconseguir el dibuix d'en Juanjo Guarnido, que ha va quedar així:

Em va fer, a petició meva, un Smirnov, el comissari de policia de Blacksad, perquè com ja sabeu en general sóc home de personatges secundaris. I tot i que li vaig veure fer dibuixos més treballats suposo que ell també estava cansat, de manera que en vaig quedar content igualment. Aquí teniu el vídeo de quan el dibuixava:

Ja ho veiem al vídeo, que el tio va amb la calma, s'atura per mirar l'hora, se sorprèn de l'hora que és malgrat que ha arribat tard, no es veu al vídeo però s'anava aturant per tal de beure coca-cola o cafè i menjar un muffin que li havien portat... però bé, és igual perquè va ser molt amable. 

Igual que el seu company, en Juan Díaz Canales, que és com he dit el guionista de Blacksad, però també va estudiar Belles Arts i sap dibuixar, per tant... em vaig endur dos dibuixos en total al meu àlbum integral d'aquest còmic.

Com que ja havia vist que feia en Blacksad gairebé sempre, això em va acabar de decidir per l'Smirnov com a petició per al dibuixant. Vegem-ne el vídeo:

I mentre esperava que s'acabés l'eterna cua per a aquests dos autors vaig veure que en Greg Rucka, un dels meus guionistes preferits de còmic de superherois, estava signant al mateix stand i que se li havia acabat la gent, de manera que en tenir número i lloc assegurat a la cua me'n vaig anar cap allà un moment.

Aquí el tenim escrivint el meu nom per tal d'assegurar-se que el fa bé, i és que sempre he d'aclarir que vull "Toni" amb una i llatina, perquè si no... cau la grega.

L'home va al·lucinar amb el volum Gotham Central: Servir y proteger, que recopila els 15 primers números de la sèrie, i el va qualificar de "beautiful edition". I això que era de Planeta, que precisament va treure aquest volum per tal de cobrir la part que havia arribat a publicar Norma abans de perdre els drets de DC. Amb la lliçó apresa de l'any passat, que no vaig fer cua per a en Kurt Busiek perquè a l'stand de Norma deia que només se signarien exemplars de l'editorial, enguany he passat de tot i avui, si puc, ho tornaré a fer i repetiré amb en Rucka amb altres còmics.

També em va signar la minisèrie Batman / Cazadora: Lágrimas de sangre, que sí que és de Norma però que malgrat ser una edició de fa mil anys la vaig comprar fa poc, de segona mà, per 2 euros. Com podem veure la dedicatòria està en castellà, l'home s'havia après algunes frases, qualsevol li deia que la preferia en català, però què hi farem...

El mateix amb la ja esmentada Gotham Central, que em feia especial il·lusió perquè de tot el que li he llegit és el que més m'ha agradat, i probablement a ell també és el que li ha fet més gràcia escriure dins el còmic de superherois perquè, al cap i a la fi, aquest és sobre els herois normals de Gotham, i els superherois i els superdolents queden en un segon pla.

Avui toca anar al Saló a intentar alguna signatura, és a dir a intentar aconseguir número per a en Pere Pérez i potser en Guillem March (que en principi no havia de venir però que ha aparegut a les graelles de signatures), amb en Rags Morales com a tercera opció, però si no és possible ja ho provaré demà. Avui és el dia d'anar-hi acompanyat, mirar millor les exposicions i prendre-s'ho amb més calma. I si voleu saber com va anar el primer dia ho podeu llegir aquí.

Lectures: Blacksad

Tard o d'hora havia d'arribar aquest moment. Ja vaig dir que m'havia comprat l'edició integral catalana de l'aclamada Blacksad i me l'he fet durar una mica, però ja me l'he acabat. I com que fa dies que no toco aquest bloc, en part perquè estic enfeinadet amb altres coses, solucionem-ho una mica amb aquesta ressenya. 

Primer de tot, he de reconèixer que em sonava el nom d'aquesta obra d'en Juanjo Guarnido i en Juan Díaz Canales, però que no m'havia cridat l'atenció (al cap i a la fi, de còmic francobelga n'hi ha tant que és fàcil que et passin per alt moltes coses) fins que va sortir-ne l'edició catalana, de moment l'única integral, i el meu entorn blocaire en recomanava insistentment l'adquisició. M'havien regalat feia poc, per l'aniversari, un val de l'Abacus, i és en això que el vaig gastar, de manera que a sobre em va sortir de franc. 

Però val la pena fins i tot desemborsant calés, perquè són 29 euros (sense descomptes, i normalment es pot aconseguir un mínim del 5% segons la botiga on es comprin els còmics), mentre que els àlbums per separat, en castellà, superen en total els 50 euros. Dit això, que és una qüestió purament pràctica, parlaré de l'obra en sí.

Ja m'ho havien dit, que era molt bona. El gènere negre m'atrau i Blacksad és això: pur gènere detectivesc. Amb els tòpics tan suats que en podem esperar, però que en estar protagonitzada per animals antropomòrfics no representen un llast com potser sí que passaria en una novel·la, per exemple.

Com a protagonista tenim el detectiu John Blacksad, un gat faldiller (que sempre s'embolica amb la femme fatale de torn) que malviu i es fica en embolics que li van grans, i el repartiment de secundaris de cadascun dels àlbums que de moment han aparegut d'aquesta obra, que són Un lloc entre les ombres (2000), Arctic Nation (2003), Ànima Roja (2005) i L'Infern, el silenci (2010). Personatges que mai no són el que semblen, per bé o per mal, i que estan magníficament dibuixats (com tota l'obra) i representats per animals, que tenen malgrat tot unes cares i unes expressions d'allò més humanes, i sovint els animals que s'han escollit per als personatges estan tan ben trobats que és inevitable somriure.

Pel que fa a les quatre històries (bé, n'hi ha dues més però són molt curtes), totes m'han semblat molt interessants, tot i que potser em quedo amb Arctic-Nation, relacionada amb el racisme, que encara que hi hagi tants animals els autors han trobat la manera de reflectir no només en aquest sinó també, en menor mesura, en els altres àlbums. Totes estan ambientades als Estats Units durant la dècada dels cinquanta, com no podia ser d'una altra manera tractant-se d'aquest gènere, i tant l'ambientació com els dibuixos i els colors d'en Juanjo Guarnido són una delícia. 

Anem amb la part negativa: per una banda, i tot i que la periodicitat d'aparició d'aquests còmics és tan irregular que potser passen anys abans no quedi obsoleta, aquesta edició integral un dia deixarà de ser-ho, perquè se sap que els autors ja treballen en un cinquè àlbum. Això, però, no té gaire importància. El problema és l'edició catalana en si mateixa. El preu, la qualitat tècnica... tot això és perfecte. Però hi ha molts errors, molts.

Faltes sobretot d'ortografia però també d'altres tipus i de diversa gravetat, que van des d'accents mal posats fins a construccions calcades del castellà, passant per l'absència de comes en molts llocs on caldrien, confusió constant de complement directe amb indirecte (per exemple, "protegir" és un verb transitiu i no és "protegir a algú", sinó "protegir algú", i com aquesta un munt) i coses gravíssimes com un "ninguna possibilitat" (que hi ha qui diu que és correcte, però fa esgarrifar i es podria haver resolt amb un "cap" i fa pensar que s'ha traduït del castellà en comptes de l'original francès, cosa que és molt probable) o un demencial "hem deixa". I si em pregunteu si jo no m'equivoco mai, us diré que sí, però que m'esforço per no fer-ho, i quan et paguen per fer bé la teva feina no tens excusa.

I això ens duu al debat: millor mal publicat que sense publicar? El fet que s'editi en català l'hem d'agrair prou com per perdonar aquestes coses? Malauradament sembla que sí. Perquè passa sovint. A Norma ja li havia passat amb Mouse Guard, pel que tinc entès, però també a Planeta amb l'edició catalana de Watchmen (en dono fe) i darrerament s'han detectat errors molt greus en edicions catalanes de manga de Glénat (tot i que en aquest cas són pàgines senceres que s'han colat en castellà). Jo penso que no, que si es fa, si és una cosa tan excepcional veure un còmic en català, s'ha de fer amb calma i fixant-s'hi més que mai. Jo em fixo en aquestes coses i en castellà també es veuen cagades, però no tantes. Ni de lluny.

 

És una autèntica llàstima perquè desllueix l'edició, però tot i així recomano la compra d'aquest magnífic còmic, perquè val molt la pena. Malgrat tot. I tant de bo es vengui tant que origini una segona edició, revisada si pot ser, encara que els que tenim la primera no en puguem gaudir.

I últim regal del meu aniversari: Blacksad integral

El meu aniversari va ser el 14 de març, ja fa més d'un mes, però una de les coses que em van regalar va ser un val de l'Abacus. I m'he estat rumiant durant molt temps en què gastar-lo. També és cert que l'Abacus no va especialment ben assortit de còmics, però havia reduït les candidatures a tres: el primer volum de la nova edició de Sandman (la definitiva), el volum La Muerte de Clark Kent, i fa poc s'hi va afegir Blacksad, l'aclamat còmic que ha estat publicat recentment per Norma en una edició integral que, de moment, només existeix en català. I convençut per gent com en Rustu, en Nightwing80 o en Lupus Sigarrensis, al final m'he decantat per Blacksad.

I m'hi he decantat no només perquè me n'han parlat tan bé, sinó perquè era l'únic dels tres casos que em proporcionava una lectura unitària, una història completa. D'acord, sortiran més volums, però és còmic europeu, va al seu ritme, i de moment aquí tenim tot el que s'ha fet fins ara, en una edició integral que només existeix en català. El preu, tot i que és elevat, surt molt millor que si haguessin estat els 4 àlbums que recopila per separat. I ja està, és amb mi, a casa.

Mentre era al bus he llegit, però, les biografies dels autors i un text introductori i m'he endut una decepció que no té res a veure amb la qualitat de l'obra, però sí amb l'edició: sembla que ens hem de donar per satisfets de tenir en català els pocs còmics que surten en la nostra llengua, però no mirar-nos gaire les faltes d'ortografia (flagrants) o les traduccions calcades del castellà, perquè he trobat exemples de totes dues coses a Watchmen (on fins i tot hi ha una frase en castellà), a L'Incal i ara també aquí. 

No vull faltar al respecte a ningú, no sé qui ha fet la traducció ni si ha treballat a partir del castellà o del francès (si fos des del castellà no seria, per desgràcia, el primer cas ni el segon), també pot ser que sigui un problema de qui s'encarregui de retolar, però ja m'han fet mala impressió les dues cosetes que he llegit. 

Espero que dins el còmic pròpiament dit no em trobi coses d'aquestes. Potser sóc jo, que en estar en català m'ho miro amb més detall, i més amb les males experiències que he tingut, però em temo que no, que hi ha una tendència a fer les coses ràpid i malament, amb l'actitud de "no us queixeu, que encara sort que s'ha traduït al català". I em fa ràbia. Però vull ser optimista i pensar que les bones crítiques d'aquest multipremiat còmic són un reflex que l'obra que he adquirit avui em farà gaudir de valent. De moment ja és al capçal del meu llit, que és tot un honor perquè deixa a la llista d'espera moltes altres coses que havia comprat abans.