Lectures: Blacksad

Tard o d'hora havia d'arribar aquest moment. Ja vaig dir que m'havia comprat l'edició integral catalana de l'aclamada Blacksad i me l'he fet durar una mica, però ja me l'he acabat. I com que fa dies que no toco aquest bloc, en part perquè estic enfeinadet amb altres coses, solucionem-ho una mica amb aquesta ressenya. 

Primer de tot, he de reconèixer que em sonava el nom d'aquesta obra d'en Juanjo Guarnido i en Juan Díaz Canales, però que no m'havia cridat l'atenció (al cap i a la fi, de còmic francobelga n'hi ha tant que és fàcil que et passin per alt moltes coses) fins que va sortir-ne l'edició catalana, de moment l'única integral, i el meu entorn blocaire en recomanava insistentment l'adquisició. M'havien regalat feia poc, per l'aniversari, un val de l'Abacus, i és en això que el vaig gastar, de manera que a sobre em va sortir de franc. 

Però val la pena fins i tot desemborsant calés, perquè són 29 euros (sense descomptes, i normalment es pot aconseguir un mínim del 5% segons la botiga on es comprin els còmics), mentre que els àlbums per separat, en castellà, superen en total els 50 euros. Dit això, que és una qüestió purament pràctica, parlaré de l'obra en sí.

Ja m'ho havien dit, que era molt bona. El gènere negre m'atrau i Blacksad és això: pur gènere detectivesc. Amb els tòpics tan suats que en podem esperar, però que en estar protagonitzada per animals antropomòrfics no representen un llast com potser sí que passaria en una novel·la, per exemple.

Com a protagonista tenim el detectiu John Blacksad, un gat faldiller (que sempre s'embolica amb la femme fatale de torn) que malviu i es fica en embolics que li van grans, i el repartiment de secundaris de cadascun dels àlbums que de moment han aparegut d'aquesta obra, que són Un lloc entre les ombres (2000), Arctic Nation (2003), Ànima Roja (2005) i L'Infern, el silenci (2010). Personatges que mai no són el que semblen, per bé o per mal, i que estan magníficament dibuixats (com tota l'obra) i representats per animals, que tenen malgrat tot unes cares i unes expressions d'allò més humanes, i sovint els animals que s'han escollit per als personatges estan tan ben trobats que és inevitable somriure.

Pel que fa a les quatre històries (bé, n'hi ha dues més però són molt curtes), totes m'han semblat molt interessants, tot i que potser em quedo amb Arctic-Nation, relacionada amb el racisme, que encara que hi hagi tants animals els autors han trobat la manera de reflectir no només en aquest sinó també, en menor mesura, en els altres àlbums. Totes estan ambientades als Estats Units durant la dècada dels cinquanta, com no podia ser d'una altra manera tractant-se d'aquest gènere, i tant l'ambientació com els dibuixos i els colors d'en Juanjo Guarnido són una delícia. 

Anem amb la part negativa: per una banda, i tot i que la periodicitat d'aparició d'aquests còmics és tan irregular que potser passen anys abans no quedi obsoleta, aquesta edició integral un dia deixarà de ser-ho, perquè se sap que els autors ja treballen en un cinquè àlbum. Això, però, no té gaire importància. El problema és l'edició catalana en si mateixa. El preu, la qualitat tècnica... tot això és perfecte. Però hi ha molts errors, molts.

Faltes sobretot d'ortografia però també d'altres tipus i de diversa gravetat, que van des d'accents mal posats fins a construccions calcades del castellà, passant per l'absència de comes en molts llocs on caldrien, confusió constant de complement directe amb indirecte (per exemple, "protegir" és un verb transitiu i no és "protegir a algú", sinó "protegir algú", i com aquesta un munt) i coses gravíssimes com un "ninguna possibilitat" (que hi ha qui diu que és correcte, però fa esgarrifar i es podria haver resolt amb un "cap" i fa pensar que s'ha traduït del castellà en comptes de l'original francès, cosa que és molt probable) o un demencial "hem deixa". I si em pregunteu si jo no m'equivoco mai, us diré que sí, però que m'esforço per no fer-ho, i quan et paguen per fer bé la teva feina no tens excusa.

I això ens duu al debat: millor mal publicat que sense publicar? El fet que s'editi en català l'hem d'agrair prou com per perdonar aquestes coses? Malauradament sembla que sí. Perquè passa sovint. A Norma ja li havia passat amb Mouse Guard, pel que tinc entès, però també a Planeta amb l'edició catalana de Watchmen (en dono fe) i darrerament s'han detectat errors molt greus en edicions catalanes de manga de Glénat (tot i que en aquest cas són pàgines senceres que s'han colat en castellà). Jo penso que no, que si es fa, si és una cosa tan excepcional veure un còmic en català, s'ha de fer amb calma i fixant-s'hi més que mai. Jo em fixo en aquestes coses i en castellà també es veuen cagades, però no tantes. Ni de lluny.

 

És una autèntica llàstima perquè desllueix l'edició, però tot i així recomano la compra d'aquest magnífic còmic, perquè val molt la pena. Malgrat tot. I tant de bo es vengui tant que origini una segona edició, revisada si pot ser, encara que els que tenim la primera no en puguem gaudir.