Compres del 30è Saló del Còmic

Ja ho vaig dir el primer dia, que de les compres del 30è Saló del Còmic en parlaria al final, i és el que em disposo a fer amb aquesta entrada on repasso quines coses m'he endut a casa per tal de provocar-me problemes logístics a mi mateix però alhora proporcionar-me més hores d'entreteniment.

La primera va ser el volum 2 de Blackest Night: Black Lantern Corps, que forma part del macroevent Blackest Night i que no comptava amb trobar en tapa dura després de tant de temps, però que un estand francès tenia en la seva versió americana que és la que volia jo, per 10 euros. Conté els números 1 a 3 de Blackest Night: Wonder Woman, Blackest Night: JSA i Blackest Night: Flash. És a dir, 9 números.

Els dos primers volums de Billy Bat, d'en Naoki Urasawa, que no volia començar fins que no m'acabés Pluto, més que res per no tenir una altra obra de manga en marxa sense tancar-ne una altra, però que a 5 euros el volum en comptes dels 8,95 que valen habitualment no podia deixar escapar.

Aquest recopilatori feia temps que el volia, perquè m'interessava i perquè el que conté no ha estat publicat de cap altra manera en castellà ni s'ha recopilat així en anglès. És La ley de James Gordon, amb un encapçalament orientat a les vendes on diu "Gotham Central Presenta", que conté tres minisèries de quatre números cadascuna, que són concretament Gordon of Gotham, Gordon's Law i GCPD, i l'anual número 2 de Legends of the Dark Knight. També de segona mà i a un preu molt inferior a l'original, bona compra.

El volum únic Nonnonba, d'en Shigeru Mizuki, autor de Hitler, un volum d'Astiberri d'aquells que fan mal a la butxaca i que fa mandra comprar per aquest motiu, però que ve de gust i que, per 18 euros en comptes dels 25 originals, també era una bona ocasió. No genero ingressos per a l'editorial, em sap greu, però no vaig sobrat de diners.

De dalt a baix i d'esquerra a dreta tenim el número 6 del primer volum de Detective Conan, amb el qual tot el que tinc ho tinc, per fi, seguit, i els números 11 a 13 de Slamdunk, malgrat que em falten el 9 i el 10, perquè els vaig trobar a 3 euros cadascun i així tirava una mica endavant aquesta col·lecció que no és cap meravella en termes d'edició, però que la posterior que està traient la seva editorial no millora gaire i, a més, surt a 12 euros el volum, de manera que excepcionalment em quedo amb l'edició que ja m'estava fent i l'acabaré així. 

I això ha estat tot, com podeu veure ha estat un any amb totes les compres de segona mà, però s'ha de mirar la butxaca, i les úniques dues novetats que buscava no les he comprat per dos motius diferents: el 52 de Naruto hi era, però no a l'únic estand on em feien el 10%, i el 3 de Q&A, d'en Mitsuru Adachi, tot i que ha sortit a la venda finalment després de diversos retards, no hi era enlloc. De fet, l'editorial que el publica, Panini, no tenia estand, com és habitual els darrers anys, i a la resta de botigues ni rastre. És una llàstima, perquè després diuen que l'Adachi no ven, però si per una vegada que en treuen alguna cosa costa de trobar (al Saló del Manga, quan es va estrenar, gairebé no es trobava), que no m'expliquin històries.

30è Saló del Còmic: Dia 3

Tal com vaig dir a l'entrada sobre el segon dia del Saló, el tercer va ser el d'anar més tranquils, sense l'estrès de les signatures, però no vol dir que no n'hagi tingut. Al límit del temps de la sessió del matí del meu admirat Greg Rucka l'hem enganxat amb la cua buida i he aprofitat per passar-li tots els còmics que portava i on volia la seva dedicatòria.

I com que hi anava ben acompanyat vaig poder ser retratat amb el senyor Rucka, que posava amb el volum que em feia més gràcia que em signés perquè em va encantar, Batwoman: Elegy. 

Sí que em va agradar, sí, i tant. De fet li vaig dedicar una entrada al bloc i tot, a aquest llibre tan ben fet visual i argumentalment parlant.

Els números recopilats en aquell volum contenien unes pàgines extra amb les aventures de la Question que es van recopilar al seu torn i excepcionalment a The Question: Pipeline, que també va escriure ell i que em va signar.

El número 1 de la seva etapa a Wonder Woman, que en ser un còmic en format grapa em va signar, com sembla que és tradició, a la mateixa portada. 

El mateix que va fer amb el número 1 de 52, col·lecció que em va agradar força i on era un dels quatre guionistes, tots ells superestrelles de DC Comics d'aquell moment. Amb ell s'acabava la part de les signatures, ja que els dibuixants els hauré d'atrapar avui diumenge, quan reparteixin número a primera hora, matinant i posant-me a la cua de l'entrada del recinte abans que obri portes. 

La resta de la jornada va consistir en fer un altre tomb per les botigues, mirar amb més deteniment algunes coses, fer-nos fotos com aquesta al costat del símbol del meu estimat Batman...

...o del mateix Batman, el de les pel·lícules d'en Christopher Nolan concretament...

...o al costat d'aquest senyor tan lleig a qui li han posat cordes perquè fins el dia abans la gent feia cas omís del que posa el cartell que hi ha al costat, a l'alçada de la seva espatlla aproximadament.

També havia d'anar a recollir l'edició facsímil del primer número de Bola de Drac de la sèrie blanca que regalaven a l'estand de Planeta DeAgostini perquè tot just ara, al maig, se celebren els 20 anys de la primera edició del manga d'Akira Toriyama. És un número com el primer que va sortir, però amb textos de diversos editors al final i, malauradament, pàgines escanejades (en algunes es nota més que en d'altres, i si ja era així a l'original no me'n recordo) i amb una olor diferent de la que feien els còmics originals, però vaja, era de franc.

També hi va haver lloc per a les exposicions, com per exemple aquesta de l'anomenada The New 52, el rellançament complet de DC tallant amb les històries que hi havia hagut fins ara i començant des de zero. Hi havia pàgines de diverses col·leccions on dibuixants o entintadors amb origen a l'estat espanyol havien participat. 

Aquesta l'havia vist el primer dia, però en parlo ara perquè igualment li vam fer una ullada ahir també. Resulta que l'Spider-man també està d'aniversari, i concretament enguany arriba als 50, que no està gens malament. Una exposició repassa els seus orígens i també dóna especial importància al pas d'autors originaris de l'estat espanyol per les seves diverses col·leccions, especialment durant els darrers anys.

La de la Xina, que era el país convidat, ens mostra la producció creixent de còmic al seu país encara que ho faci "inspirant-se" gràficament en el manga del seu odiat país veí.

Una altra exposició repassava breument la trajectòria del recentment desaparegut Jean "Moebius" Giraud, a qui ja vaig dedicar una entrada quan va morir.

La de Mazinger Z estava cantada, aprofitant que venia el seu creador, en Go Nagai, però també perquè el tema d'aquest Saló són els robots. I a banda del més famós dels robots japonesos...

...amb el permís de l'Astroboy...

...i en Doraemon...

...també hi havia mostres de la presència d'aquests éssers artificials en tota mena de còmics com ara els de Mortadel·lo i Filemó (que ja podem anomenar així perquè a partir d'ara es publicaran també en català), els de Superllopis o els del mateix Capitán Trueno, encara que sembli mentida.

Ja que s'hi han posat, han aprofitat per dur-nos alguns robots de debò, no tan avançats com els que veiem a la ciència-ficció, però que igualment estaven envoltats de gent que els volia veure de ben a prop. Aquest feia dibuixos, els signava, els desava, agafava noves làmines i en feia més. 

Aquesta altra exposició, que ja havia visitat el dia anterior però que ahir vaig voler tornar a mirar per sobre, gira al voltant de Little Nemo, un dels primers còmics de la història i també un dels més famosos, que s'ha recuperat parcialment en una edició de 2 volums enormes, respectuosa amb el format de 1905 que va ser l'any que va veure néixer aquesta obra de Winsor McCay, i que tenen un preu de 125 euros cadascun, segons l'edició en castellà de Norma Editorial, perquè són edicions limitades de 1.000 còpies.

Afegeixo aquest paràgraf després de tornar del meu frustrat quart dia de Saló, que volia fer servir per a aconseguir un dibuix d'en Rags Morales, en Greg Capullo, en Guillem March o en Pere Pérez, però no ha pogut ser: ni anant-hi 50 minuts abans d'obrir portes, ni corrent tot el que he pogut pel recinte un cop han obert... res de res. Al final el caos i les corredisses han fet que de 30 persones que tenia al davant passés a 40 i ECC Ediciones s'ha quedat sense números amb dret a dibuix. Caca de la vaca i cap a casa.

Si voleu llegir com van anar els altres dos dies del Saló aquí teniu el primer i el segon.

30è Saló del Còmic: Dia 2

Ahir vaig anar al Saló també amb l'objectiu d'aconseguir signatures, però comptava només amb les d'en Juanjo Guarnido i en Juan Díaz Canales, respectivament el dibuixant i el guionista de Blacksad. I era important aconseguir-les ahir perquè segons l'horari de signatures de Norma Editorial el senyor Guarnido només hi era avui, mentre que el seu company sí que té més sessions.

Hi vaig anar amb gairebé 2 hores d'antelació i encara no s'havia format la cua per al duet creador d'aquest aclamat còmic, però em van dir que hi tornés mitja hora abans de l'inici oficial de la sessió i que segurament ja hi hauria gent. Em va anar de ben poc, perquè després de fer un tomb hi vaig tornar, van repartir els números i a mi em va tocar el 20, l'últim amb dret a dibuix! Quina sort, no ho havia aconseguit mai!

Després d'esperar molt amb la meva motxilla hiperpesant dels còmics que havia comprat (diumenge en parlaré) i dels que portava per signar, sol, avorrit i veient com els autors es prenien el seu temps a l'hora de fer les dedicatòries (i a sobre van arribar una mica tard), vaig aconseguir el dibuix d'en Juanjo Guarnido, que ha va quedar així:

Em va fer, a petició meva, un Smirnov, el comissari de policia de Blacksad, perquè com ja sabeu en general sóc home de personatges secundaris. I tot i que li vaig veure fer dibuixos més treballats suposo que ell també estava cansat, de manera que en vaig quedar content igualment. Aquí teniu el vídeo de quan el dibuixava:

Ja ho veiem al vídeo, que el tio va amb la calma, s'atura per mirar l'hora, se sorprèn de l'hora que és malgrat que ha arribat tard, no es veu al vídeo però s'anava aturant per tal de beure coca-cola o cafè i menjar un muffin que li havien portat... però bé, és igual perquè va ser molt amable. 

Igual que el seu company, en Juan Díaz Canales, que és com he dit el guionista de Blacksad, però també va estudiar Belles Arts i sap dibuixar, per tant... em vaig endur dos dibuixos en total al meu àlbum integral d'aquest còmic.

Com que ja havia vist que feia en Blacksad gairebé sempre, això em va acabar de decidir per l'Smirnov com a petició per al dibuixant. Vegem-ne el vídeo:

I mentre esperava que s'acabés l'eterna cua per a aquests dos autors vaig veure que en Greg Rucka, un dels meus guionistes preferits de còmic de superherois, estava signant al mateix stand i que se li havia acabat la gent, de manera que en tenir número i lloc assegurat a la cua me'n vaig anar cap allà un moment.

Aquí el tenim escrivint el meu nom per tal d'assegurar-se que el fa bé, i és que sempre he d'aclarir que vull "Toni" amb una i llatina, perquè si no... cau la grega.

L'home va al·lucinar amb el volum Gotham Central: Servir y proteger, que recopila els 15 primers números de la sèrie, i el va qualificar de "beautiful edition". I això que era de Planeta, que precisament va treure aquest volum per tal de cobrir la part que havia arribat a publicar Norma abans de perdre els drets de DC. Amb la lliçó apresa de l'any passat, que no vaig fer cua per a en Kurt Busiek perquè a l'stand de Norma deia que només se signarien exemplars de l'editorial, enguany he passat de tot i avui, si puc, ho tornaré a fer i repetiré amb en Rucka amb altres còmics.

També em va signar la minisèrie Batman / Cazadora: Lágrimas de sangre, que sí que és de Norma però que malgrat ser una edició de fa mil anys la vaig comprar fa poc, de segona mà, per 2 euros. Com podem veure la dedicatòria està en castellà, l'home s'havia après algunes frases, qualsevol li deia que la preferia en català, però què hi farem...

El mateix amb la ja esmentada Gotham Central, que em feia especial il·lusió perquè de tot el que li he llegit és el que més m'ha agradat, i probablement a ell també és el que li ha fet més gràcia escriure dins el còmic de superherois perquè, al cap i a la fi, aquest és sobre els herois normals de Gotham, i els superherois i els superdolents queden en un segon pla.

Avui toca anar al Saló a intentar alguna signatura, és a dir a intentar aconseguir número per a en Pere Pérez i potser en Guillem March (que en principi no havia de venir però que ha aparegut a les graelles de signatures), amb en Rags Morales com a tercera opció, però si no és possible ja ho provaré demà. Avui és el dia d'anar-hi acompanyat, mirar millor les exposicions i prendre-s'ho amb més calma. I si voleu saber com va anar el primer dia ho podeu llegir aquí.

30è Saló del Còmic: Dia 1

Avui ha estat el primer dia del 30è Saló Internacional del Còmic de Barcelona i jo, de seguida que he tingut temps, cap allà que me n'he anat. No perquè tingués cap pressa, sinó perquè avui el meu pla era simplement aconseguir unes quantes signatures d'autors importants convidats a l'edició d'enguany. 

A més m'he beneficiat de la promoció que permet als que vam néixer el 1982, és a dir els que hem fet i els que faran 30 anys durant 2012, entrar-hi gratuïtament. Se suposa que és perquè el Saló se celebra per 30è any, però no és exactament així. Va començar el 1981 i va faltar a la cita el 1986 i el 1987. Però jo no em queixaré pas.

El primer autor que volia "conèixer" era en David Lloyd, el dibuixant de V de Vendetta (que no l'autor, que és el geni antisocial Alan Moore), i m'he presentat al lloc on signava amb una hora d'antelació... per acabar descobrint que s'havia retardat mitja hora tot plegat. A sobre, mal embaixador de la famosa puntualitat britànica, ha fet un quart d'hora tard més. S'ha de dir, però, que s'ha portat molt bé i ha fet dibuixos a tothom.

Disculpeu la qualitat del vídeo, però l'he hagut de comprimir per tal que no ocupés vora 200 megues. Sembla mentida que en un moment puguin dibuixar tan decentment, oi? Doncs bé, no esperava que fes dibuixos, però un cop allà he vist que en feia i evidentment no li anava a dir que no, de manera que m'he endut el meu exemplar de V de Vendetta amb aquest dibuix:

Una màscara d'en V, dibuix que té una curiosa història: quan li he dit que em fes un V em referia al personatge, no al famós logo de l'obra, però per tal de concretar i que no hi hagués malentesos li he dit "la màscara", i bé, l'ha fet literalment. Només la màscara. Ja m'està bé, però. Ara, el seu retard ha fet que hagués d'esperar més a la dedicatòria amb dibuix del següent autor de la meva llista d'avui.

En Craig Thompson, l'autor de Blankets, que em van regalar fa molts anys però que he començat a llegir avui mentre era a la cua. I com podreu veure al vídeo el paio dibuixa molt ràpid, però es manté extremadament fidel a l'estil que veiem dins el còmic.

És curiós perquè és l'únic dibuixant que he vist fer les dedicatòries, i en aquest cas a sobre amb dibuix, de peu. Però sí, les ha fet totes així.

M'ha dibuixat (en aquest cas ho decidia ell, perquè ho he vist amb els que anaven al meu davant) la protagonista femenina del còmic, i és un dibuix força maco. A més, el senyor Thompson saluda molt amablement i s'acomiada de la mateixa manera. 

Això ha estat tot, perquè també volia que el barceloní Pere Pérez em dediqués un parell de volums de la Batgirl de l'etapa que estic llegint, d'abans de la renovació de l'Univers DC, però resulta que anava amb número i així serà en totes les seves intervencions. El problema és que els reparteixen a les 10 de matí per a tot el dia. Però bé, em feien més gràcia aquests dos autors que sí que m'han dedicat els còmics, i si no enxampo el senyor Pérez cap altre dia... què hi farem. 

He pogut fer un parell de voltetes i unes quantes fotos, però demà hi tornaré a anar, a veure què aconsegueixo, i de les compres en parlaré l'últim dia, quan les hagi fet totes (que no en seran gaires). Així doncs, demà més.