Lectures: Billy Bat

Sempre que començo la lectura d'un manga d'en Naoki Urasawa sé que tinc a les mans una obra de gran qualitat, i ho continuo pensant quan l'acabo, fins i tot quan el final no em convenç -cas de Monster-. 

Així, comprar el primer número d'una obra seva és sinònim de moltes ganes de posar-me a llegir-la, i quan per les circumstàncies que sigui no puc dedicar-m'hi de manera constant i regular, tard o d'hora m'hi acabo posant i soluciono el problema.

És el que m'ha passat amb Billy Bat, l'obra més recent del mestre Urasawa, que es va serialitzar a la revista setmanal de seinen o manga per a adults Morning entre 2008 i 2016, i que es va recopilar en 20 volums, l'últim dels quals ha estat publicat fa poc en castellà.

Recordo que me'n vaig comprar el primer volum quan es va llançar com a novetat d'un Saló del Manga, però després del 2 ho vaig deixar i vaig trigar uns anys a reemprendre'n la compra. Quan he pogut anar obtenint regularment els volums els he anat llegint a mesura que m'arribaven i el cert és que considero que és un dels millors còmics d'aquest aclamat autor, conegut també per l'esmentada Monster, 20th Century Boys, Pluto, Cinturó Negre, Master Keaton (encara el meu preferit) o Happy!.

En fi, la història de Billy Bat comença quan en Kevin Yamagata, el dibuixant del còmic del mateix nom, protagonitzat per un rat-penat antropomòrfic que és detectiu, descobreix que la inspiració del personatge potser l'ha tret d'una imatge que va veure quan servia, amb l'exèrcit dels Estats Units on va néixer, al Japó ocupat després de la Segona Guerra Mundial.

Com que es vol assegurar que fa les coses bé viatja el 1949 cap allà per demanar permís al creador del personatge, però el que hi troba és un seguit d'assassinats, intrigues i perills relacionats amb el personatge, i que es ramificaran per donar forma al conjunt d'aquest manga.

Altre cop als Estats Units, però, mentre no hi era el seu ajudant, en Chuck Culkin, es va fer càrrec del còmic, i actualment un impostor, que n'agafa el nom i que sens dubte recorda en Walt Disney, s'ha fet ric amb la creació d'una empresa dedicada a l'explotació d'en Billy Bat, amb sèrie d'animació i parcs d'atraccions, a més del còmic que li dibuixa l'autèntic Chuck Culkin en règim de pràctica esclavitud.

Les trames i subtrames relacionades amb l'aspecte empresarial del personatge continuen fins al final de la història, i s'acaben entrellaçant amb el que és l'autèntic gruix de Billy Bat, que és la història de suspens en què ens demanem què és exactament en Billy Bat, des de quan existeix i per què algunes persones el veuen i en reben les profecies, que sempre s'acaben fent realitat.

La història abarca, en general, segles, però es concentra sobretot a la segona meitat del segle XX i la primera del XXI, de manera que no li fa por canviar de protagonista quan ho troba necessari i se'n surt amb èxit, amb l'entrada d'en Kevin Goodman, l'hereu d'en Yamagata i batejat precisament en el seu honor, ja que li va salvar la vida durant l'assassinat d'en Kennedy.

I és que en aquest manga, un de ben complex que segur que requereix una segona lectura sense interrupcions editorials, coneixem molts personatges, tots molt interessants i relacionats d'una manera o d'una altra amb el misteriós Billy Bat, sigui directament o com a membres de llinatges ancestrals.

Però el mestre Urasawa ens regala no només el seu característic i bell dibuix -que ens demostra un cop més que sap dibuixar cares molt diferents i retratar fisinomies no asiàtiques sense problemes-, sinó també un munt de referències a la cultura occidental, la Història i personatges tant en forma de picades d'ullet -l'esmentat Walt Disney, el mateix Billy Bat, que és una referència a en Mickey Mouse i segurament també a en Batman, o també la presència espiritual d'en Michael Jackson- com d'aparicions estel·lars directes, com és el cas de l'Albert Einstein.

Tots aquests i altres detalls, com els fragments de còmics d'en Billy Bat que rebem en pàgines publicades en color -un encert, així com d'altra banda la retolació de l'edició en castellà és nefasta-, són una delícia que ajuda a fer encara més interessant i trepidant aquest thriller que ens manté enganxats amb els seus cops d'efecte i ens genera moltes preguntes però no necessàriament ens en dona les respostes -especialment, les seqüències amb en Billy Bat "en persona" són massa abstractes per al meu gust-.

Tanmateix, la sensació en acabar la lectura de Billy Bat -que no és una obra perfecta, ja que a més de cosetes que ja he comentat trobo que és una mica naïf pel que fa al retrat del còmic com a indústria-, és molt satisfactòria, com després d'un viatge en què ens quedem amb ganes d'haver vist més coses, però que ens ha omplert igualment.

Compres del 30è Saló del Còmic

Ja ho vaig dir el primer dia, que de les compres del 30è Saló del Còmic en parlaria al final, i és el que em disposo a fer amb aquesta entrada on repasso quines coses m'he endut a casa per tal de provocar-me problemes logístics a mi mateix però alhora proporcionar-me més hores d'entreteniment.

La primera va ser el volum 2 de Blackest Night: Black Lantern Corps, que forma part del macroevent Blackest Night i que no comptava amb trobar en tapa dura després de tant de temps, però que un estand francès tenia en la seva versió americana que és la que volia jo, per 10 euros. Conté els números 1 a 3 de Blackest Night: Wonder Woman, Blackest Night: JSA i Blackest Night: Flash. És a dir, 9 números.

Els dos primers volums de Billy Bat, d'en Naoki Urasawa, que no volia començar fins que no m'acabés Pluto, més que res per no tenir una altra obra de manga en marxa sense tancar-ne una altra, però que a 5 euros el volum en comptes dels 8,95 que valen habitualment no podia deixar escapar.

Aquest recopilatori feia temps que el volia, perquè m'interessava i perquè el que conté no ha estat publicat de cap altra manera en castellà ni s'ha recopilat així en anglès. És La ley de James Gordon, amb un encapçalament orientat a les vendes on diu "Gotham Central Presenta", que conté tres minisèries de quatre números cadascuna, que són concretament Gordon of Gotham, Gordon's Law i GCPD, i l'anual número 2 de Legends of the Dark Knight. També de segona mà i a un preu molt inferior a l'original, bona compra.

El volum únic Nonnonba, d'en Shigeru Mizuki, autor de Hitler, un volum d'Astiberri d'aquells que fan mal a la butxaca i que fa mandra comprar per aquest motiu, però que ve de gust i que, per 18 euros en comptes dels 25 originals, també era una bona ocasió. No genero ingressos per a l'editorial, em sap greu, però no vaig sobrat de diners.

De dalt a baix i d'esquerra a dreta tenim el número 6 del primer volum de Detective Conan, amb el qual tot el que tinc ho tinc, per fi, seguit, i els números 11 a 13 de Slamdunk, malgrat que em falten el 9 i el 10, perquè els vaig trobar a 3 euros cadascun i així tirava una mica endavant aquesta col·lecció que no és cap meravella en termes d'edició, però que la posterior que està traient la seva editorial no millora gaire i, a més, surt a 12 euros el volum, de manera que excepcionalment em quedo amb l'edició que ja m'estava fent i l'acabaré així. 

I això ha estat tot, com podeu veure ha estat un any amb totes les compres de segona mà, però s'ha de mirar la butxaca, i les úniques dues novetats que buscava no les he comprat per dos motius diferents: el 52 de Naruto hi era, però no a l'únic estand on em feien el 10%, i el 3 de Q&A, d'en Mitsuru Adachi, tot i que ha sortit a la venda finalment després de diversos retards, no hi era enlloc. De fet, l'editorial que el publica, Panini, no tenia estand, com és habitual els darrers anys, i a la resta de botigues ni rastre. És una llàstima, perquè després diuen que l'Adachi no ven, però si per una vegada que en treuen alguna cosa costa de trobar (al Saló del Manga, quan es va estrenar, gairebé no es trobava), que no m'expliquin històries.