dijous, 29 de maig de 2014

Lectures: Pluto

Amb la cancel·lació de facto de Cinturó Negre, en abandonar EDT la publicació de manga i deixar totes les seves col·leccions a l'aire, el còmic que ressenyo en aquesta entrada esdevé la primera obra d'en Naoki Urasawa que llegeixo sencera, tot i que és cert que també és culpa meva perquè tinc incomplets diversos dels seus treballs a causa de la meva llegendària dispersió.


El pitjor de tot és que Pluto està formada per només 8 volums, que recopilen el material serialitzat a la revista japonesa Big Comic Original entre 2003 i 2009, però com que els volia anar comprant de segona mà l'adquisició completa ha estat lenta. 

Abans de llegir-la, a banda de voler tenir els 8 toms volia també rellegir la història original en què s'inspira, una de les més populars del manga Astroboy, d'Osamu Tezuka, que es pot trobar al volum 3 d'aquesta col·lecció, editada per Glénat parcialment (21 dels 23 volums que la formen), i que es va serialitzar al seu torn a la revista Shônen entre juny de 1964 i gener de 1965.


En aquest muntatge que circula per internet podem veure la comparació entre el disseny dels personatges originals d'aquella història creada pel Déu del Manga i l'adaptació moderna i amb el seu propi estil que en fa un dels altres autors que més m'agraden. Una adaptació necessària, tant en l'aspecte visual com pel que fa a l'argument, però que no deixa de ser un homenatge al manga que, segons les seves paraules, va captivar el mestre Urasawa i el va convèncer que de gran seria dibuixant de còmics.

Us podeu imaginar les ganes que li tenia, atès que es tracta de la "col·laboració" entre el desaparegut Osamu Tezuka, el pare del manga tal i com el coneixem, i uns dels autors més admirats de les darreres dècades. Cal esmentar, també, el coguionista Takashi Nagasaki, col·laborador habitual d'Urasawa, i el fill del Déu del Manga, Macoto Tezka (així li agrada que s'escrigui el seu nom) com a supervisor d'aquest experiment que, entre altres guardons, es va endur el Gran Premi a l'edició de 2005 del Premi Cultural Osamu Tezuka, però que al principi l'hereu de Tezuka no veia amb bons ulls, i de fet es veu que Urasawa el volia dibuixar amb l'estil original, però el van convèncer de treure-s'ho del cap i fer servir el seu dibuix habitual. 


El que fa Urasawa a Pluto és agafar aquella història dels anys seixanta del segle XX, amb el to naïf, simplista i clarament orientat al públic infantil de l'època —però no per això menys interessant, trepidant i amena, us ho dic després d'haver-la llegit dues vegades, una abans de Pluto i l'altra just en acabar, a més d'una altra fa anys— i, respectant els esdeveniments generals, fer i desfer a la seva manera i amb el seu estil. Per començar, el protagonista ja no és l'Astroboy, sinó en Gesicht, un robot policia de l'Europol que investiga uns assassinats que tenen a veure amb el fictici, però inspirat en la Guerra de l'Iraq, 39è Conflicte Euroasiàtic. I a la història original és un dels personatges amb menys protagonisme!

Als personatges els dóna un rerefons que no tenien al manga de Tezuka (més enllà de quatre pinzellades que es desprenien d'un sol globus de text), els proporciona un passat en comú i una coneixença mútua en molts casos, i també adapta les motivacions de bons i dolents als temps moderns i al realisme que exigim ara a totes les obres de ficció. A més, enfosqueix notablement el to de l'obra, ja que al capdavall es tracta d'un manga seinen o per a adults


Com deia més amunt, la trama parteix de les conseqüències d'una guerra en què els Estats Units de Tràcia van envair el regne de Pèrsia després de considerar que s'hi fabricaven robots de destrucció massiva. Us sona? Ehem... 

El cas és que, amb diversos graus d'implicació, els 7 robots més avançats de la Terra hi van tenir alguna cosa a veure, i ara els ataca i els destrossa un misteriós i temible enemic nascut del rancor d'aquella guerra injusta. Aquest enemic és en Pluto, i l'autor el tracta amb una aura de misteri que no ens permet veure'l sencer fins gairebé el final de l'obra, a diferència del que passava al manga original.


Ja he dit que el protagonista és en Gesicht, que és el centre de la trama en investigar els assassinats tant dels altres avançats robots com d'alguns científics que hi estan relacionats. Però el robot alemany té els seus propis traumes, que consisteixen en uns malsons que sospita que podrien ser records esborrats, un exemple dels rerefons collita Urasawa de què parlava més amunt.

Ja ho feia Osamu Tezuka a Astroboy, però a Pluto els temes que es tracten són, entre altres, l'absurditat de les guerres, els límits de la intel·ligència artificial (a mi m'agraden especialment els robots més primitius, els que no s'assemblen gens als humans, perquè són molt entranyables), l'equiparació dels drets dels robots i els humans i fins i tot la preservació del medi ambient. També en això Urasawa recupera el missatge de Tezuka. 


Però l'autor torna a demostrar amb Pluto que és un mestre del thriller i encerta totalment el ritme amb què va revelant els fets i els interessos dels personatges, així com els moments en què ha d'introduir drama, amb la seva coneguda mestria a l'hora de dibuixar diverses expressions facials, especialment les dels personatges quan ploren. 

Uns personatges que, com sempre, estan excel·lentment definits i, en alguns casos, són creacions del mestre Tezuka que l'autor adapta al nostre temps amb un equilibri perfecte entre allò que ens podem creure ara i el que recordem amb afecte de l'època d'Astroboy. De fet, es permet fins i tot algunes subtils referències a d'altres històries d'aquell manga i altres de Tezuka, com Black Jack, Jungle Taitei, les sagues futuristes de Hi no tori (Fènix) o la mateixa residència Tokiwa-sô, on tant ell com molts altres mangaka de la seva generació van arribar a viure.

En definitiva, una lectura totalment recomanable, de dibuix exquisit i detalladíssim i guió a l'alçada del millor Urasawa, amb una edició força correcta de Planeta DeAgostini que inclou algunes pàgines en color —per desgràcia només al principi de cada volum, no pas en algunes pàgines interiors que també es nota que originalment eren en color—, i que no requereix llegir la història original d'Osamu Tezuka, però sabent que es localitza al tom 3 d'Astroboy crec que no representa cap problema fer-ho i, així, gaudir encara més de la proposta d'Urasawa i Nagasaki. Ara bé, si ja s'és fan del Déu del Manga, i també de Naoki Urasawa, Pluto es llegeix automàticament amb delit. 

2 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gràcies pel teu profund comentari :P

      Jo et vaig comentar llavors i et vaig dir que llegissis el 3 d'Astroboy, per comparar més que res. Segur que el pots demanar a la biblioteca XD

      Elimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails