dissabte, 19 de gener de 2013

Els meus 5 autors de manga preferits

Em sembla que de tant en tant faré llistes curtes, Top 5, sobre diversos temes, i vull estrenar aquesta modalitat d'entrada amb un repàs als meus 5 autors de manga preferits, aquells a qui ho compro tot perquè s'han guanyat la meva admiració, explicant en tots els casos per què són en aquesta llista, i per ordre de preferència, cosa que no ha estat gens fàcil. És d'aquelles coses que potser no interessaran ningú, però em ve de gust fer-ho, de manera que comencem:


Potser sona molt suat, però el Déu del Manga, Osamu Tezuka (1928-1989), havia d'ocupar la primera posició de la llista. Perquè és l'home que va fer que el manga fos com és actualment, introduint-hi tècniques cinematogràfiques, trames d'una certa durada i gèneres que fins llavors no s'havien vist al còmic japonès i, en alguns casos, al còmic mundial en general.


El creador d'obres tan importants com Astroboy, Black Jack, Ribon no Kishi, Kimba el lleó blanc però també Hi no tori, Adolf, Buda i altres títols dramàtics, no tan comercials i adreçats al públic adult, va ser un pioner també en el món de l'animació.

A més, va crear un univers de personatges que podem veure en diverses de les seves obres, no només en forma d'aparicions estel·lars, sinó també interpretant diversos personatges, el que es coneix com a Tezuka Star System.


I si Osamu Tezuka és el meu autor mort preferit, si comptem només el Regne des Vius el número u és per al mestre Mitsuru Adachi (1951), autor d'obres com Touch (el meu manga preferit), Miyuki, Cross Game, Katsu, Q&A i moltes altres, tot i que a l'estat espanyol ha estat molt poc difós. 


Se l'associa, no pas injustament, amb el manga de beisbol, però la seva obra també retrata altres esports (com la natació o la boxa), que tenen un pes més o menys marcat en gairebé tots els seus còmics, i sobretot la joventut japonesa.

En sóc admirador per la seva manera de narrar, on els silencis sovint diuen més coses que els diàlegs i on els cops d'efecte són quelcom que podem esperar en qualsevol moment. Hi ha drama a les seves obres humorístiques i tocs d'humor en les històries en què el drama predomina, i també hi ha personatges extremament entranyables (fins i tot els "dolents", que mai no n'arriben a ser del tot, de dolents). I el dibuix, que algunes persones rebutgen pel seu aspecte "vuitanter", m'encanta. També els seus bellíssims paisatges urbans. Què més es pot demanar?


El mestre Naoki Urasawa (1960) és una "descoberta recent". Ho poso entre cometes perquè coneixia el seu nom, així com la seva bibliografia, des de feia molts anys, però no ha estat fins fa poc que he començat a devorar les seves obres.


El vaig conèixer com a autor de Cinturó Negre, obra que com tants altres catalans vaig gaudir per primer cop en format animat gràcies a la sèrie que es va emetre al 33 fa molt de temps, i el manga el llegeixo des que Glénat (ara EDT) va fer l'esforç de publicar-lo aquí. 

Tot i així en general és més conegut per altres obres, com 20th Century Boys, Monster, Pluto (basada en un capítol d'Astroboy del ja esmentat Osamu Tezuka), Billy Bat o Master Keaton, les quals estic col·leccionant a mesura que puc i, per tant, tinc sense acabar. 

Però enganxa, i molt, la seva mestria a l'hora de tenir el lector en tensió, tant en un manga esportiu com és Cinturó Negre com en d'altres que es poden classificar com a thrillers. I el seu dibuix també és d'allò més atractiu, si bé a les seves primeres obres i fins a la primera meitat dels anys 90 encara hi detectem mancances i una gran influència, si més no pel que fa a les cares dels personatges, de Katsuhiro Ôtomo (Akira).


Si els dos primers llocs els considero intercanviables, el mateix em passa amb les posicions 3 i 4. Perquè la mestra Rumiko Takahashi (1957) m'agrada tant com Naoki Urasawa, i a més des de fa molt més temps. Estem parlant de la creadora de Ranma 1/2, Urusei Yatsura, Maison Ikkoku o Inu-yasha, entre moltes altres obres.


Totes les seves històries, encara que en alguns casos no tinguin una trama definida, atrapen de mala manera i tenen uns personatges especialment carismàtics, que en general es fiquen en situacions còmiques, absurdes i divertidíssimes. 

A més, és capaç de dibuixar títols dramàtics amb la mateixa facilitat que els de comèdia, tot i que en general les seves obres tenen humor i drama, però el que trobo més admirable de la Princesa del Manga és que els seus còmics, almenys a mi, no em cansen per més llargs que siguin, i és que sembla que la seva imaginació i les seves ganes de treballar i encadenar (o fins i tot solapar) obres no tinguin limits. 


L'Akira Toriyama (1955) pràcticament no necessita presentació. La Rumiko Takahashi pot crear un gran èxit rere l'altre i no prendre's cap descans, mentre que en Tori no ha tornat a fer res de significatiu després de l'obra amb què és impossible no associar-lo. 

Històries curtes (Cowa, Kajika, Sand Land, Nekomajin...), col·laboracions esporàdiques amb altres autors per tal de barrejar els seus respectius universos (Cross Epoch), dissenys de personatges per a sagues emblemàtiques dels videojocs com Dragon Quest i... a viure del que va guanyar quan era a dalt de tot i dels diners que encara genera la seva obra. Un dropo reconegut, vaja, que a més va canviar l'estil de dibuix per tal de facilitar-se la vida i va demostrar un clar cansament artístic i argumental als darrers volums del seu èxit més recent, que malgrat l'adjectiu va acabar el 1995, ja fa més de 17 anys.


Però és un mestre del manga d'aventures i d'humor i el creador de Bola de Drac, un dels manga més populars de la història i el més popular a Catalunya, si més no. Això després d'un altre grandíssim manga com és Dr. Slump, que no és poca cosa. Dues obres de gran èxit i a descansar. Per això surt a la llista, però a l'última posició del Top 5.




4 comentaris:

  1. Doncs jo crec que aquesta secció pot ser interessant. Això dels tops 3, 5 i 10 sempre em sol despertar la curiositat. A més, és una bona manera de fer recomanacions.

    Oh! No sabia pas que la Rumiko t’agradés tant. Tota una sorpresa.

    Entenc que el Tori deixés el manga. El van cremar... i la vida de mangaka ni és vida ni és res. Molts dormen 4 hores al dia i no tenen temps d’oci. Vaig llegir en un llibre del Frederick L. Shodt anècdotes que havia viscut amb el Tezuka com a intèrpret seu i les declaracions d’un mangaka que no estava trist que la seva filla no hagués seguit el seu camí perquè el treball de mangaka és dur: quan no tens èxit, no tens diners per a res i quan tens èxit, no tens temps per a gastar-te els diners que guanyes.

    Ara mateix em veig incapaç de fer un top dels meus mangakes preferits, perquè entre les meves obres preferides n’hi ha moltes que són l’únic o un dels pocs mangues que he llegit de l’autor i, per tant, no puc calibrar del tot bé com ha sigut la seva trajectòria i si realment m’agrada com autor o és que, simplement, en aquella obra en concret s’hi va lluir. El que sí que tinc clar és que la meva número u és la Riyoko Ikeda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et sorprèn de debò això de la Takahashi? Vaja, doncs considero que he dit autors força mainstream...

      Els que he dit és perquè els conec força bé i n'he llegit diverses obres, però n'hi ha molts que com bé dius si només se'n coneix un títol és difícil saber si t'agraden de debò o no.

      La Riyoko Ikeda també desperta el meu interès, n'he llegit les 2 coses que n'han editat en castellà, i si en traguessin més les llegiria, però és clar... n'havia de triar 5. :P

      Elimina
    2. No, si els autors que has dit són de sobres coneguts, però mentre que dels dos primers sempre vas dient que són els teus preferits, de l’Urasawa t’ho veig comprar tot i ja sabia que t’agrada molt i que ja coneixia de sobres la teva passió per Bola de Drac, desconeixia en canvi que la Rumiko Takahashi t’agradés fins al punt d’entrar-la en el teu top 5.

      És evident; cadascú té els seus gustos i preferències.

      Elimina
    3. Per això dic que són mainstream, perquè no sóc especialment original! XD

      De la Rumiko passa que el que tinc ho tinc des d'abans de fer el bloc, on sí que he parlat d'Inu-yasha. Deu ser això. :P

      Elimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails