dijous, 10 de febrer de 2011

Lectures: Buda, d'Osamu Tezuka

Ahir vaig acabar la lectura d'una d'aquelles col·leccions que em costa acabar de comprar, els últims volums de les quals sempre m'han d'acabar regalant, perquè sense arribar a ser excessivament cars tenen un preu proporcional al seu gruix, i sempre pica. No sé quantes vegades he llegit els primers 3 o 4 toms d'aquesta magnífica i aclamada obra, però per fi l'he llegit d'una tirada i ja puc dir que conec el Buda del mestre Osamu Tezuka. 


Una de les obres del Tezuka més madur, es va publicar originalment entre 1972 i 1983 a la revista Kibô no Yû i es va recopilar en 14 volums. L'edició de Planeta, que ja té uns quants anyets, està formada per 10 entregues d'aproximadament 300 pàgines i, per desgràcia, sentit de lectura occidental. 

Seria un error dir que Buda és la biografia d'en Siddharta Gautama. El mateix Tezuka hi insistia: no l'és pas. Buda és una història de ficció, amb moltíssims personatges inventats pel Déu del Manga, en un context històric real, amb alguns personatges reals i fets extrets d'algunes de les moltes versions de la vida del fundador del budisme que circulen. 


I va sorgir com a substituta de Hi no tori (Fénix), que s'estava publicant a la revista creada per Tezuka, la COM, fins que aquesta va haver de tancar. La Kibô no Yû, tal com explica l'autor a l'epíleg, hauria acollit la malauradament inacabada obra a canvi de rebaixar-ne la càrrega argumental, cosa que el mestre es va negar a acceptar. Però va oferir començar de zero amb un còmic que tingués alguns dels temes de Hi no tori i un marcat estil tezukià, amè i amb moments d'humor marca de la casa. 


El que deia: l'humor tezukià, intencionadament anacrònic. En plena història dramàtica, farcida de moments extremadament commovedors, tragèdia, morts, patiment sense límits... uns cameos. Em va agradar especialment veure el d'en Sakurambo o Cirera, de Lamu (Urusei Yatsura), a la dreta de la imatge. Els altres dos no necessiten absolutament cap presentació.

També hi ha l'aparició dels mítics personatges-actors coneguts com a Tezuka Star System. Cares que coneixem d'haver vist fent altres papers en moltes de les obres del mestre, fins i tot un cameo d'en Black Jack.


Aquest n'és un altre, que aquí fa del personatge Assaji però que hem vist en molts altres còmics. Probablement és el meu personatge preferit de tots els que surten a Buda, un relat tan coral, però tant, que reconec que tot i llegir-lo força seguit no he pogut retenir la història de tots i cadascun dels seus personatges. Perquè a banda dels típicament tezukians n'hi ha d'altres que tenen més importància i que debuten directament a Buda, com en Tatta, en Depa, en Bandaka, en Devadatta, la Mighera, l'Ananda, en Naradatta o el gegant Yatara, entre molts altres.

I m'he perdut amb els salts temporals endavant i endarrere, amb la quantitat de localitzacions i amb les intrigues polítiques que tenen lloc durant aquesta etapa de l'Índia del segle V a.C. en què va viure el fundador d'una religió-filosofia tan important encara als nostres dies, més de 2.000 anys després.


Però m'ha agradat moltíssim i la recomano a tothom. No és un tractat sobre els ensenyaments del Buda, sinó una bonica història de superació, d'esforç, de perdó, d'harmonia amb la natura i de respecte a tots els éssers vius, que innegablement estem connectats els uns als altres.

No m'estranyaria que s'acabés reeditant en algun moment en una edició de luxe, sentit de lectura oriental i pàgines en color, però faré cas d'un dels ensenyaments de L'Il·luminat i em conformaré amb el que tinc, sense desitjar res més, que és el que ens fa patir. 




5 comentaris:

  1. Fa temps que me'l vull llegir. Un dia me'l deixes.

    ResponElimina
  2. Carallot! XD Si et vaig deixar ja els cinc primers volums! XD

    Quan tornem a quedar ja et podré portar els cinc darrers.

    ResponElimina
  3. Molt bé. Ara potser podries llegir ADOLF, si és que encara no ho has fet. Tezuka, quin plaer...
    Salut!

    ResponElimina
  4. Sí, per a mi Tezuka és Déu, com per a molta gent. Adolf ja la vaig llegir, i penso rellegir-la aviat, perquè ho vaig fer per primer cop fa més de deu anys, que jo encara anava a l'institut. El que faré abans, però, és llegir El árbol que da sombra, que també fa temps que la tinc sencera i encara m'hi he de posar.

    ResponElimina
  5. Osti, que és cert. XD
    Quin cap, els vaig guardar perquè no es fessin malbé i ja no em vaig recordar. XD
    Soc un cas.

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails