Momentassos a Grey's Anatomy

Ja fa molt temps que miro la sèrie Grey's Anatomy. Sé que la sèrie de metges que té prestigi és House, però jo miro aquesta. M'agrada molt, mentre que la del metge supercrack, coix i antipàtic mai no m'ha arribat a enganxar. Reconec que Grey's Anatomy més aviat és com un culebrot on l'ambient hospitalari es podria canviar per qualsevol altre, però seria capaç de devorar una temporada sencera tota seguida fent pauses per menjar i dormir, o sigui que sí, m'agrada molt. 

Hi ha uns quants personatges que em cauen molt bé, si més no molt més que la protagonista, que trobo que és el gran punt feble de la sèrie i a qui odio des del principi, però ahir vaig veure el capítol 17 de la sisena temporada i per fi vaig saber qui era el meu personatge preferit:

La doctora Miranda Bailey, que començava la sèrie amb el sobrenom de "nazi" però que de seguida es guanyava l'afecte dels espectadors. És entranyable i és d'aquells personatges que no suportes veure patir. I en aquesta escena, que tal com l'he retallat no fa cap spoiler, fa una declaració de principis amb la qual estic d'acord i que sempre he defensat, perquè em sembla que és un tema que s'ha convertit en una esclavitud per a les dones, i de la pitjor mena, ja que ha arribat un punt que no sé si la majoria, però sí moltes, el defensen com si fos l'única opció acceptable. Molt bé, Miranda. Digues que sí. 

I aquest és l'altre, el que ha quedat segon. El doctor Mark Sloan, que començava la sèrie en el paper poc simpàtic de causant del divorci del seu ex millor amic, el doctor Derek Shepherd. Després se'ns començaria a guanyar amb el seu caràcter trapella però amb bon cor en el fons, i al final hem acabat oblidant el que va fer en el passat. Ara s'ha reformat i vol una vida normal, s'ha acabat fer el baliga-balaga. I tampoc no he rebentat gaire la història, perquè al vídeo no se sap a qui l'hi està dient.