Lectures: El món groc

Avui parlaré d'un llibre, per variar una mica, tot i que no és la primera ni la segona vegada. Es tracta d'El món groc (originalment El mundo amarillo, però abans de comprar-lo en català no sabia que la versió original era en castellà), de l'Albert Espinosa, periodista i guionista de pel·lícules com Planta 4ª o la millor de la història del cinema català, Herois. 

El món groc no és el típic llibre d'autoajuda. Sóc molt escèptic, amb aquesta mena de llibres. És molt fàcil dir coses com "si desitjes quelcom amb totes les teves forces, es farà realitat". Tothom sap que pots desitjar molt una cosa, pots haver-hi dedicat totes les forces, pots haver-t'hi entregat en cos i ànima, i que al final no l'aconsegueixis. A tots ens ha passat. A mi m'ha passat. Em passa actualment. 

D'acord, el subtítol d'aquest llibre és "si creus ens els somnis, es faran realitat". Però no és aquest, el discurs de l'obra. Almenys, no és aquest el que he interpretat jo. Si més no, no està farcit de frases tòpiques, d'aquelles que és molt més fàcil dir o escriure que portar-les a la pràctica. I que a mi, particularment, em fan molta ràbia. 

A El món groc l'Albert Espinosa ens parla del que va aprendre durant els deu anys que va tenir càncer. No de com va patir, no de com el va superar. Del que hi va aprendre. I hi va aprendre tantes coses que fins i tot està content d'haver passat per allò. Déu n'hi do. 

No vull rebentar-ne el contingut, només puc dir-vos que és un llibre molt útil, que ens fa pensar inevitablement, que ens ensenyarà què són els grocs, una mena d'amics especials que tots tenim. Ho entendreu quan l'hagueu llegit. Jo, per fi, he pogut posar nom a alguns dels meus grocs, alguns que ja he conegut (me'n falten uns quants), i he entès la relació que tinc amb ells. Sembla una ximpleria, però m'ha agradat saber-ho. En fi, compreu-lo. És ameníssim. Es llegeix en dos dies, si ens esforcem per allargar-lo.