Estudi en profunditat de Bola de Drac: errors de guió? (3a part)

Avui arriba, per fi, la tercera i última entrega del repàs a aquells fets de Bola de Drac que no queden clars o que podrien ser errors de guió del despistat mestre Toriyama. Com sempre, estic obert al debat i a que trobem explicació a allò que sembla que no en té.

Molt bé: què coi és, això? Quan en Trunks es va posar d'aquesta manera ens pensàvem que es carregaria en Cèl·lula en un tres i no res, però després vam descobrir que aquest estat el feia més lent i matusser. No era el tercer nivell dels Superguerrers que ens havíem pensat en un primer moment. En Goku també hi va arribar, mentre entrenava a la Sala de l'Esperit i el Temps, però no era el que necessitaven. 

Quan en Son Gohan va vèncer en Cèl·lula havia assolit un nivell diferent d'aquest, que no inflava tant el cos però que tampoc no era el segon nivell. Ni el tercer. Llavors, considerant que en Son Gohan va arribar a una mena de nivell 2,5... quin era, aquest d'en Trunks?

 

Sabem que, després d'allò, en Son Gohan es va relaxar molt i va perdre l'estat de forma que havia aconseguit. No ens enganyem, la lluita no li havia interessat mai. Però després de 7 anys, com és que atura uns atracadors clavant-los cops en estat de superguerrer i no els mata sense voler? Encara que només estigui en primer nivell, la transformació no només el fa menys identificable (no gaire menys, per cert, ja que la roba és la mateixa), sinó que li dóna una força que li hauria de permetre, com a mínim, matar en Freezer. En canvi, els atracadors són simples humans. 

En aquest parell de vinyetes no es pot apreciar gaire, en japonès, però el cas és que en Satan veu en Son Goten i li sona d'alguna cosa. La seva manera de lluitar li recorda la d'en Goku, a qui havia pogut veure en aquell estrany Joc d'en Cèl·lula. Estrany, perquè Mr. Satan no havia vist mai en Goku sense l'estat de superguerrer. 

Aquesta és la mítica escena en què en Vegeta diu al seu fill Trunks que tingui cura de la Bulma ("de la mare", remarca), perquè té la intenció d'autoimmolar-se i acabar amb en Bu. És curiós. En Vegeta, després de la saga de Namek, va passar a formar part de l'equip dels "bons", però mai no va deixar de banda el seu caràcter antipàtic. 

El cas d'en Cor Petit és diferent, perquè es va anar suavitzant amb el temps, però en Vegeta no. I menys quan en aquesta escena estava sota la influència d'en Babidí, a la qual s'havia lliurat voluntàriament per tal d'obtenir més força. No pot ser que es posi tendre com s'hi acaba posant, en aquest estat. Al cap i a la fi es tractava de desfermar la malícia que encara tenia dins, i ho havia demostrat carregant-se una bona part del públic assistent al Gran Torneig de les Arts Marcials que se celebrava aquell dia. Només se m'acut que aquell estat que li "tatuava" una M al front també el feia tornar hipòcrita.

I per fi arribem a un dels temes més sol·licitats: la regeneració d'en Cèl·lula. Anem a pams: l'androide tenia aquesta capacitat perquè tenia cèl·lules d'en Cor Petit. No sabem si tots els Nameks es podien regenerar o tenia a veure amb què en Cor Petit pare era malvat, dimoni, diable o el que vulgueu. El que sabem és que ni el pare ni el fill eren capaços de regenerar ferides al tronc, ni al cap. Només a les extremitats (i del pare ho hem de suposar, perquè no ho vam arribar a veure).

Que en Cèl·lula tingués aquesta característica millorada i que pogués recuperar-se de la mutilació de qualsevol part del cos ho podem entendre, com a la imatge de dalt, en què en Goku li rebenta bona part del tronc i tot el cap. 

Fins que va arribar aquesta escena, probablement la més agafada pels pèls de tot Bola de Drac. En Cèl·lula havia estat completament destruït perquè havia rebentat, però... va tornar, va "ressuscitar" sol, i a més amb la forma perfecta que havia perdut en "vomitar" l'A-18 (que, per cert, us heu preguntat mai què com haurien estat els seus estadis de transformació si hagués absorbit els androides a l'inrevés de com ho va fer?). 

Va, home, va! Va tornar perquè sí, i a sobre millorat, més fort i amb la tècnica del canvi de lloc instantani incorporada al seu repertori. Això podem arribar a atribuir-ho a que durant l'explosió va agafar cèl·lules d'en Goku, que sí que hi va perdre la vida, però no és així com aprenia les coses en Cèl·lula, sinó que l'havien fet en un laboratori. L'explicació que dóna ell al seu retorn és que abans no ho sabia (i ara sí? Com és?), però que mentre no se li destrueixi un petit òrgan que té al cap pot regenerar-se. I hem d'acceptar que ni el superkame-hame-ha d'en Goku ni el pet que va fer el mateix Cèl·lula no van destruir aquell òrgan. Molt agafat pels pèls, senyores i senyors.