Lectures: Un món sense fi

Ara feia temps que no ressenyava cap llibre, però també és perquè el que m'he llegit més recentment m'ha ocupat més de 2 mesos. Estem parlant d'un llibràs de 1.258 pàgines, del senyor Ken Follett, que es diu Un món sense fi i es ven com a la seqüela d'Els Pilars de la Terra. 

Precisament com que aquesta novel·la de 2007 es promocionava com la continuació del clàssic de 1989, em vaig voler posar al dia abans de llegir-la, però en comptes de dedicar 2 mesos a rellegir Els Pilars de la Terra vaig aprofitar per a veure l'adaptació televisiva d'aquell best-seller, que per cert em va agradar molt. I un cop fet això sí, he llegit Un món sense fi. 

Què en puc dir? Bé, sí que és una continuació, i entenc que comercialment interessava remarcar aquest aspecte, però en realitat l'acció transcorre dos segles després de la història original, en una Kingsbridge més gran i amb els avenços tecnològics propis del segle XIV. Les referències als personatges i els fets de la primera novel·la, però, són escasses: amb prou feines se'ns diu que un personatge o un altre són descendents dels protagonistes d'Els Pilars de la Terra, deixant de banda la localització i la famosa catedral. Això és tot.

Pel que fa a la novel·la pròpiament dita, encara que té detractors (d'aquella mena que són superfans d'una història i no suportaran mai cap seqüela) també té molts defensors i jo sóc d'aquests últims: interessantíssima, ben feta, ben lligada, on res no és gratuït, i un munt de personatges que ràpidament ens fem nostres.

Una novel·la coral, encara que hi ha dos personatges que destaquen per sobre dels altres, on trobarem intrigues tant entre els vilatans de Kingsbridge com entre els monjos i entre els nobles, i naturalment de manera creuada entre els diversos grups que he esmentat. Hi trobarem també grans amors, grans odis, combats, maquinacions, malalties, riquesa, pobresa i, curiosament, sexe en quantitats clarament superiors a les que contenia la primera part.

Veurem patir els nostres personatges preferits, com se'n surten d'una per tal de tornar a tenir problemes al cap de no res mentre als dolents sembla que tot els surti bé, que en el fons és el que fa que una història atrapi, com ja vam veure a Els Pilars de la Terra, i tot plegat en l'ambientació medieval que aparentment és quelcom que tantíssims best-sellers fan servir amb èxit. De debò, absolutament recomanable.

Ara, pel que fa a l'edició... El cert és que sóc lector de literatura en català publicada per Edicions 62 des de fa molts anys i darrerament he observat una deixadesa extrema en les seves edicions, com ja vaig explicar després de llegir la trilogia 1Q84 d'en Haruki Murakami. Doncs bé, hom podria pensar que en un llibre tan gruixut és normal que hi hagi més errades, però el problema és que no és només en termes absoluts, sinó també en termes relatius, per tant proporcionalment hi ha una quantitat d'errades inacceptable.

No només coses com la que acabo de posar, que al cap i a la fi és un calc de l'anglès (s'hauria de dir "l'únic que volia era dormir"), sinó d'altres de més greus que ara veurem i que em vaig prendre la molèstia de fotografiar amb el mòbil, tan bé com vaig saber, per tal d'exemplificar-les.

Aquí em podríeu dir que és normal, que la ve baixa és al costat de la be alta. D'acord, però fa molt mal efecte, i en l'exemple següent no es pot argumentar el mateix:

La be alta és al costat de la ve baixa, sí, però els accents no surten sols, per tant aquest és un "bé" que no té res a veure amb un problema de pitjar la tecla equivocada.

Em van fer empipar especialment construccions estranyes com aquesta: "semblava com si la seva vida mai no canviaria" fa mal a la vista. Hauria de ser "semblava com si la seva vida mai no hagués de canviar". I em sembla que el problema que té la traductora amb el subjuntiu és important, perquè hi ha una estructura que repeteix més d'un cop al llarg del text:

"Que em vagi pegar"? Què és això? Tan difícil era "que em pegués"? Doncs es veu que sí, perquè com ja he dit m'ho vaig trobar diverses vegades, i en vaig capturar dues, tot i que no les he posat les dues per tal de no allargar massa l'entrada.

A banda d'això hi ha problemes de tota mena: lletres que falten, un canvi de nom d'un personatge (per sort només una vegada), problemes a l'hora de posar els "perquè" junts o separats, comes de més o de menys... 

Un fotimer d'errades que desmereixen l'edició convertint-la en la pitjor que he tingut mai a les mans per part d'Edicions 62. Em toca els nassos perquè sóc un corrector a l'atur i en els últims temps m'adono que les editorials, tant de novel·les com de còmics, prescindeixen d'aquesta figura o les seves funcions les està duent a terme algú que no s'hi esforça prou. El pitjor, però, és que em trobo que sóc l'únic que es queixa dels problemes de l'edició catalana d'Un món sense fi, que a més és segona edició de butxaca, per tant hi ha hagut diverses ocasions per a fer-li un repàs. 

Estudi en profunditat de Bola de Drac: errors de guió? (3a part)

Avui arriba, per fi, la tercera i última entrega del repàs a aquells fets de Bola de Drac que no queden clars o que podrien ser errors de guió del despistat mestre Toriyama. Com sempre, estic obert al debat i a que trobem explicació a allò que sembla que no en té.

Molt bé: què coi és, això? Quan en Trunks es va posar d'aquesta manera ens pensàvem que es carregaria en Cèl·lula en un tres i no res, però després vam descobrir que aquest estat el feia més lent i matusser. No era el tercer nivell dels Superguerrers que ens havíem pensat en un primer moment. En Goku també hi va arribar, mentre entrenava a la Sala de l'Esperit i el Temps, però no era el que necessitaven. 

Quan en Son Gohan va vèncer en Cèl·lula havia assolit un nivell diferent d'aquest, que no inflava tant el cos però que tampoc no era el segon nivell. Ni el tercer. Llavors, considerant que en Son Gohan va arribar a una mena de nivell 2,5... quin era, aquest d'en Trunks?

 

Sabem que, després d'allò, en Son Gohan es va relaxar molt i va perdre l'estat de forma que havia aconseguit. No ens enganyem, la lluita no li havia interessat mai. Però després de 7 anys, com és que atura uns atracadors clavant-los cops en estat de superguerrer i no els mata sense voler? Encara que només estigui en primer nivell, la transformació no només el fa menys identificable (no gaire menys, per cert, ja que la roba és la mateixa), sinó que li dóna una força que li hauria de permetre, com a mínim, matar en Freezer. En canvi, els atracadors són simples humans. 

En aquest parell de vinyetes no es pot apreciar gaire, en japonès, però el cas és que en Satan veu en Son Goten i li sona d'alguna cosa. La seva manera de lluitar li recorda la d'en Goku, a qui havia pogut veure en aquell estrany Joc d'en Cèl·lula. Estrany, perquè Mr. Satan no havia vist mai en Goku sense l'estat de superguerrer. 

Aquesta és la mítica escena en què en Vegeta diu al seu fill Trunks que tingui cura de la Bulma ("de la mare", remarca), perquè té la intenció d'autoimmolar-se i acabar amb en Bu. És curiós. En Vegeta, després de la saga de Namek, va passar a formar part de l'equip dels "bons", però mai no va deixar de banda el seu caràcter antipàtic. 

El cas d'en Cor Petit és diferent, perquè es va anar suavitzant amb el temps, però en Vegeta no. I menys quan en aquesta escena estava sota la influència d'en Babidí, a la qual s'havia lliurat voluntàriament per tal d'obtenir més força. No pot ser que es posi tendre com s'hi acaba posant, en aquest estat. Al cap i a la fi es tractava de desfermar la malícia que encara tenia dins, i ho havia demostrat carregant-se una bona part del públic assistent al Gran Torneig de les Arts Marcials que se celebrava aquell dia. Només se m'acut que aquell estat que li "tatuava" una M al front també el feia tornar hipòcrita.

I per fi arribem a un dels temes més sol·licitats: la regeneració d'en Cèl·lula. Anem a pams: l'androide tenia aquesta capacitat perquè tenia cèl·lules d'en Cor Petit. No sabem si tots els Nameks es podien regenerar o tenia a veure amb què en Cor Petit pare era malvat, dimoni, diable o el que vulgueu. El que sabem és que ni el pare ni el fill eren capaços de regenerar ferides al tronc, ni al cap. Només a les extremitats (i del pare ho hem de suposar, perquè no ho vam arribar a veure).

Que en Cèl·lula tingués aquesta característica millorada i que pogués recuperar-se de la mutilació de qualsevol part del cos ho podem entendre, com a la imatge de dalt, en què en Goku li rebenta bona part del tronc i tot el cap. 

Fins que va arribar aquesta escena, probablement la més agafada pels pèls de tot Bola de Drac. En Cèl·lula havia estat completament destruït perquè havia rebentat, però... va tornar, va "ressuscitar" sol, i a més amb la forma perfecta que havia perdut en "vomitar" l'A-18 (que, per cert, us heu preguntat mai què com haurien estat els seus estadis de transformació si hagués absorbit els androides a l'inrevés de com ho va fer?). 

Va, home, va! Va tornar perquè sí, i a sobre millorat, més fort i amb la tècnica del canvi de lloc instantani incorporada al seu repertori. Això podem arribar a atribuir-ho a que durant l'explosió va agafar cèl·lules d'en Goku, que sí que hi va perdre la vida, però no és així com aprenia les coses en Cèl·lula, sinó que l'havien fet en un laboratori. L'explicació que dóna ell al seu retorn és que abans no ho sabia (i ara sí? Com és?), però que mentre no se li destrueixi un petit òrgan que té al cap pot regenerar-se. I hem d'acceptar que ni el superkame-hame-ha d'en Goku ni el pet que va fer el mateix Cèl·lula no van destruir aquell òrgan. Molt agafat pels pèls, senyores i senyors. 

Estudi en profunditat de Bola de Drac: errors de guió? (2a part)

Continuem amb els errors de guió de la grandíssima Bola de Drac, errors o coses que no s'entenen gaire i que, com a la primera entrega, m'agradaria que generessin cert debat per tal que tots plegats tinguem respostes sobre aquests dubtes i puguem dormir més tranquils. 

Aquesta desagradable imatge correspon a la mort d'en Nappa, un tipus de mort que es va poder veure a la sèrie algunes vegades i que consistia en l'explosió, prèvia deformació, d'un personatge. El que no acabo d'entendre és com, amb un sol raig d'energia, podia morir tan fàcilment un tio que ho havia resistit tot. 

Aquest ésser tan lleig és en Porunga, el drac de Namek, i això ens porta a la següent qüestió: si per parlar amb ell s'havia de fer en l'idioma d'aquell planeta i els protagonistes de la història li demanaven desitjos a través d'un intèrpret, com és que els nameks sabien japonès i parlaven fins i tot entre ells en aquest idioma? A sobre, el drac contesta sempre en japonès (o en l'idioma de la versió traduïda corresponent, ja m'enteneu).

Quan en Goku va morir i va anar a entrenar-se amb en Kaito, allò semblava una cosa superexclusiva, però amb les morts d'en Chaoz, en Ten Shin Han, en Yamcha i en Cor Petit es va veure que no. Però no va servir de res. No els va ensenyar ni l'atac d'en Kaito, i no cal parlar de la genkidama. Una llàstima. El mateix amb en Yajirobai quan s'entrena amb Déu. Què aprèn, aquest tio? I per què després es queda a viure amb el follet Karín, si li encanta menjar i les mongetes màgiques són la cosa més avorrida que hi ha?

En Goku, com ja sabem, no és gaire de matar els seus enemics si no és absolutament necessari. De tant en tant se'n troba algun que no és reformable i l'ha de pelar, com és el cas d'en Freezer. El que no té sentit és que, havent decidit això i en plena lluita a mort, intenti evitar que les seves pròpies serres d'energia li provoquin la desagradable situació de la imatge. A sobre, després li dóna part de la seva energia per continuar lluitant. Ja ho sé, l'explicació pot ser que en Goku volia lluitar en igualtat de condicions encara que fos un combat pel destí de l'univers, però s'ha de ser imbècil. 

Aquest paio és el rei Cold, el pare d'en Freezer. Va tenir una breu participació al còmic, i sempre el vam veure en la seva primera transformació (és a dir, en el segon estadi dels quatre que pot tenir un membre de la seva raça). Em sona que almenys a la versió televisiva es va dir que era més fort que el seu fill, però al còmic no es diu pas i es manté que en Freezer és el més fort de l'univers. Bé, la qüestió és que hi ha un tema sobre les transformacions que no acabo de veure clar: en Freezer el vam veure canviar de forma perquè els seus enemics el van obligar a fer-ho, i anava dient fanfarronades com "ningú no m'havia obligat a arribar fins aquí", frases que impliquen que són transformacions reversibles. Son pare, en canvi, sempre té la mateixa. 

Aquesta vinyeta de la pàgina 59 del volum 24 de l'edició definitiva de Bola de Drac ens mostra el Dr.Gero (A-20) reconeixent la Bulma com a filla dels de la Corporació Càpsula, però uns moments abans ella explicava que el coneixia d'haver-ne vist una foto en una revista. No pot ser que ell la conegués. Suposant que l'hagués vist en alguna foto, també, no és possible que veient-la durant un segon la reconegués, menys encara amb l'estrès de la situació (estava acorralat per gent que el volia matar) i tenint en compte els continus canvis d'imatge que fa el primer personatge femení de Bola de Drac. Com a mínim agafat pels pèls.

Aquesta escena també em sembla una mica agafada pels pèls: en Vegeta llançant-se a salvar en Ten Shin Han? No és com en Cor Petit. Aquest paio només va arribar a sentir afecte per la Bulma i en Trunks, però per en Ten Shin Han, un tio que sempre era fora i que veia molt poc? No m'ho empasso. Tampoc no té gaire sentit que més endavant, sota la influència d'en Babidí i en estat malvat, s'empipés per la presumpta mort d'en Son Gohan. Tot i així, va ser especialment emotiu que estant així es preocupés pel futur del seu fill i la seva dona.

Parlant d'en Ten Shin Han, que arribat un punt es passava la vida viatjant amb en Chaoz i tornava esporàdicament per tal d'intentar aportar el seu granet de sorra, de vegades important, en combats que li quedaven molt grans, hi va haver un moment després de la saga d'en Cèl·lula que va dir que potser no el tornarien a veure. Era necessari? A sobre, va tornar durant la saga d'en Bu. Deixo per al proper dia, en l'última entrega dels errors, unes quantes paranoies relatives precisament a en Cèl·lula, i avui pleguem veles.

Estudi en profunditat de Bola de Drac: errors de guió? (1a part)

L'entrega d'avui sobre l'estudi en profunditat de Bola de Drac era una de les que tenia més ganes de fer, però ara en tinc encara més, havent vist que en les dues entrades anteriors he estat objecte de correccions. Avui té més sentit que mai. Quan vaig fer aquest estudi, fa més de deu anys, vaig detectar una sèrie de coses del guió que no quadraven, i estic obert al debat i a que es pugui resoldre almenys una part d'aquestes cagades del despistat mestre Toriyama. Comencem:

Recordeu la Ranfan? Aquella lluitadora del 21è Gran Torneig de les Arts Marcials que feia servir l'antiesportiva tècnica de treure's la roba (exterior) per tal de despistar el rival i vèncer-lo aprofitant-se de la debilitat masculina? Doncs una de les tècniques accessòries que tenia era fingir que plorava. Segons les normes del torneig, un participant que plora és desqualificat, però se'n va sortir.

Aquesta noia s'hi assembla bastant, però és la comandant Violet de l'Exèrcit de la Cinta Vermella. Què passa, amb ella? Doncs que el Coronel Blue, homosexual i misògin, havia dit que en aquell exèrcit no s'hi admetien dones. M'estranyaria molt que no sabés que un dels seus membres més destacats pertanyia al sexe que tanta angúnia li feia tenir a prop. 

Aquest senyor no és la fusió d'en Pinto i en Julián Muñoz, sinó en Tao Pai Pai, que em va generar un dubte que encara m'obsessiona: si és el germà petit d'en Turi Senín, el rival del Follet Tortuga a més de condeixeble de les ensenyances del mestre Mutaito, i se suposa que en Follet Tortuga ha viscut centenars d'anys i per tant en Turi Senín també, com pot ser que el seu germà petit tingui un aspecte que voreja la cinquantena o, allargant-ho molt, una seixantena ben portada? Per molt que l'edat fèrtil de la seva mare fos de rècord, no crec que s'allargués durant centenars d'anys...

Aquesta imatge també em genera dubtes: si les boles de drac són indestructibles, com s'ha fet el collar, en Yajirobai? 

El palau de Déu també comporta unes quantes preguntes: la primera vegada que surt es diu que només s'hi pot arribar amb el bastó màgic i des de la torre del Follet Karín, àlies Mixet Murri. Però després molts personatges hi arriben volant, tant gràcies a tècniques màgiques com a vehicles voladors. I parlant del bastó màgic, en Karín explica que el va regalar al Follet Tortuga, però en Goku el va rebre de mans del seu avi. La transmissió d'en Mutenroshi a en Son Gohan no s'explica en cap moment, ni s'esmenta. Pot semblar poc important, però és un detall que em fa pensar en una més de les coses que s'empesca en Toriyama sense pensar gaire en la coherència.

La Xixi es va presentar al 23è Gran Torneig de les Arts Marcials per reclamar a en Goku que complís la promesa de casar-se amb ella quan es fessin grans. Una promesa que presumptament li havia fet quan es van conèixer a la primera saga de Bola de Drac, però que si la llegim atentament veurem que no es va arribar a fer mai. En Goku sí que de sobte recorda que li va prometre demanar-li la mà, però no es veu així ni al flaixbac ni llegint-ho directament de la primera vegada que va sortir aquella escena. A l'anime van fer una mena de fals flaixbac on sí que es veu, però vaja... molt agafat pels pèls. Una estratègia d'una dona enamorada que amb els anys es revelaria com la femella amb més mala bava de tot el repartiment.

Aquest goril·la gegant és en Vegeta transformat. Veiem que el seu uniforme, a diferència del que passava amb la roba d'en Goku i en Son Gohan quan es transformaven, resistia el sobtat canvi de mida del seu usuari. És una bona idea per part dels sastres del Planeta Vegeta, fer roba flexible, però... per què es destruïa en rebre l'impacte de cops i atacs d'energia?

Aquest bufó infant de Namek és Déu, de petit. Els seus pares el van enviar a la Terra i li van deixar una carta dient-li que els esperés, que ja hi anirien. Un moment... els seus pares? Però si a Namek només hi ha un sexe i la reproducció és ovípara... Tampoc no se sap per què el van enviar a la Terra. Que en Goku fos enviat al nostre planeta abans que el seu fos destruït té massa implicacions Supermanesques com perquè en Toriyama les fes servir dues vegades, però el cas és que no explica per què un nen de Namek va marxar sol d'aquell pacífic planeta.

Pleguem aquí per avui, perquè n'hi ha molts més, però ja podeu discutir el que vulgueu, a veure si entre tots en traiem l'entrellat o trobem explicacions una mica més satisfactòries i tranquil·litzadores que les de l'autor.