Lectures: Un món sense fi

Ara feia temps que no ressenyava cap llibre, però també és perquè el que m'he llegit més recentment m'ha ocupat més de 2 mesos. Estem parlant d'un llibràs de 1.258 pàgines, del senyor Ken Follett, que es diu Un món sense fi i es ven com a la seqüela d'Els Pilars de la Terra. 

Precisament com que aquesta novel·la de 2007 es promocionava com la continuació del clàssic de 1989, em vaig voler posar al dia abans de llegir-la, però en comptes de dedicar 2 mesos a rellegir Els Pilars de la Terra vaig aprofitar per a veure l'adaptació televisiva d'aquell best-seller, que per cert em va agradar molt. I un cop fet això sí, he llegit Un món sense fi. 

Què en puc dir? Bé, sí que és una continuació, i entenc que comercialment interessava remarcar aquest aspecte, però en realitat l'acció transcorre dos segles després de la història original, en una Kingsbridge més gran i amb els avenços tecnològics propis del segle XIV. Les referències als personatges i els fets de la primera novel·la, però, són escasses: amb prou feines se'ns diu que un personatge o un altre són descendents dels protagonistes d'Els Pilars de la Terra, deixant de banda la localització i la famosa catedral. Això és tot.

Pel que fa a la novel·la pròpiament dita, encara que té detractors (d'aquella mena que són superfans d'una història i no suportaran mai cap seqüela) també té molts defensors i jo sóc d'aquests últims: interessantíssima, ben feta, ben lligada, on res no és gratuït, i un munt de personatges que ràpidament ens fem nostres.

Una novel·la coral, encara que hi ha dos personatges que destaquen per sobre dels altres, on trobarem intrigues tant entre els vilatans de Kingsbridge com entre els monjos i entre els nobles, i naturalment de manera creuada entre els diversos grups que he esmentat. Hi trobarem també grans amors, grans odis, combats, maquinacions, malalties, riquesa, pobresa i, curiosament, sexe en quantitats clarament superiors a les que contenia la primera part.

Veurem patir els nostres personatges preferits, com se'n surten d'una per tal de tornar a tenir problemes al cap de no res mentre als dolents sembla que tot els surti bé, que en el fons és el que fa que una història atrapi, com ja vam veure a Els Pilars de la Terra, i tot plegat en l'ambientació medieval que aparentment és quelcom que tantíssims best-sellers fan servir amb èxit. De debò, absolutament recomanable.

Ara, pel que fa a l'edició... El cert és que sóc lector de literatura en català publicada per Edicions 62 des de fa molts anys i darrerament he observat una deixadesa extrema en les seves edicions, com ja vaig explicar després de llegir la trilogia 1Q84 d'en Haruki Murakami. Doncs bé, hom podria pensar que en un llibre tan gruixut és normal que hi hagi més errades, però el problema és que no és només en termes absoluts, sinó també en termes relatius, per tant proporcionalment hi ha una quantitat d'errades inacceptable.

No només coses com la que acabo de posar, que al cap i a la fi és un calc de l'anglès (s'hauria de dir "l'únic que volia era dormir"), sinó d'altres de més greus que ara veurem i que em vaig prendre la molèstia de fotografiar amb el mòbil, tan bé com vaig saber, per tal d'exemplificar-les.

Aquí em podríeu dir que és normal, que la ve baixa és al costat de la be alta. D'acord, però fa molt mal efecte, i en l'exemple següent no es pot argumentar el mateix:

La be alta és al costat de la ve baixa, sí, però els accents no surten sols, per tant aquest és un "bé" que no té res a veure amb un problema de pitjar la tecla equivocada.

Em van fer empipar especialment construccions estranyes com aquesta: "semblava com si la seva vida mai no canviaria" fa mal a la vista. Hauria de ser "semblava com si la seva vida mai no hagués de canviar". I em sembla que el problema que té la traductora amb el subjuntiu és important, perquè hi ha una estructura que repeteix més d'un cop al llarg del text:

"Que em vagi pegar"? Què és això? Tan difícil era "que em pegués"? Doncs es veu que sí, perquè com ja he dit m'ho vaig trobar diverses vegades, i en vaig capturar dues, tot i que no les he posat les dues per tal de no allargar massa l'entrada.

A banda d'això hi ha problemes de tota mena: lletres que falten, un canvi de nom d'un personatge (per sort només una vegada), problemes a l'hora de posar els "perquè" junts o separats, comes de més o de menys... 

Un fotimer d'errades que desmereixen l'edició convertint-la en la pitjor que he tingut mai a les mans per part d'Edicions 62. Em toca els nassos perquè sóc un corrector a l'atur i en els últims temps m'adono que les editorials, tant de novel·les com de còmics, prescindeixen d'aquesta figura o les seves funcions les està duent a terme algú que no s'hi esforça prou. El pitjor, però, és que em trobo que sóc l'únic que es queixa dels problemes de l'edició catalana d'Un món sense fi, que a més és segona edició de butxaca, per tant hi ha hagut diverses ocasions per a fer-li un repàs.