Lectures: Saint Oniisan (Las vacaciones de Jesús y Buda)

Quan en Marc Bernabé va recomanar aquest manga al seu bloc, ja fa tirant a 5 anys, em van venir ganes de llegir-lo i al final Norma Editorial el va llicenciar i el va començar a publicar pel Saló del Còmic de l'any passat, el 2012. 

No el vaig comprar de seguida, perquè el primer que em va xocar negativament va ser el seu preu: 8 euros per volum, que és el més habitual, per només 128 pàgines, res a veure amb les 180-200 que acostuma a tenir cada entrega de manga de les que actualment valen els 8 euros estàndard.

Hi ha qui diu que és pel material amb "reflexos elèctrics" de la camisa, però jo no ho trobo justificat perquè de tota manera és un material molt fràgil que de seguida s'arruga pels extrems del llom i que en general s'ha de tractar amb molt de compte. Si el preu es deu a això, doncs, per a mi no calia escarrassar-s'hi tant. I les 8 pàgines en color del principi tampoc no són excusa, Sailor Moon també les té i val 8 euros tot i que té 230 pàgines.

Però som-hi, parlem del manga en si: iniciat el 2007 amb el nom original de Seinto Oniisan o Saint Oniisan, i internacionalment conegut com a Saint Young Men, la nostra edició tradueix el títol francès i es diu Las vacaciones de Jesús y Buda, cosa que excepcionalment em sembla encertada perquè és molt més descriptiva que les altres versions.

I és que ens trobarem això: Jesús i Buda baixen a la Terra i es posen a viure entre els mortals al poble de Tachikawa (Japó) en el que són unes llargues vacances que aprofitaran per a veure de primera mà tot el que els pot oferir el Japó modern, com si fossin uns turistes privilegiats que poden passar-hi tant de temps com vulguin i amb les despeses a càrrec del Cel. 

S'allotjaran en un petit apartament que compartiran com si fossin dos joves normals i corrents, i la gran majoria dels gags tindran lloc o bé a casa seva o bé pel seu barri, tot i que també faran alguna excursió més lluny per tal de visitar allò que visitaria qualsevol viatger que anés al País del Sol Naixent. Els seus deixebles respectius, que els van a veure sovint, també tenen força pes en els acudits.

Però és clar, volen passar desapercebuts i no cridar gaire l'atenció, i s'ha de dir que ho aconsegueixen, encara que sigui inversemblant que, sense anar disfressats, ningú no els relacioni amb les figures històriques que són en realitat.

Un gag recurrent són les samarretes que duen, sempre blanques i amb alguna inscripció relacionada amb les seves religions respectives (encara que en aquesta imatge en Buda curiosament no en dugui cap). La d'en Jesús, però, suposo que l'agafeu.

En fi, Las vacaciones de Jesús y Buda és un manga humorístic de Hikaru Nakamura (no ho havia dit) que gira al voltant dels gags, de les situacions absurdes amb què es troben els protagonistes en enfrontar les seves religions a la vida real, situacions divertides que es complementen amb les circumstàncies de la seva relació, molt amistosa però en alguns aspectes incompatible (en Jesús és un malgastador, mentre que en Buda és extremament estalviador, per exemple). Ara, tots dos s'assemblen en el fet que són molt naïfs i pusil·lànimes.

Hi ha molts gags que demanen del lector certs coneixements de les dues religions representades per aquests personatges, i ens faran més gràcia si els entenem de seguida, però el problema més gran ve per una altra banda: molts d'aquests acudits són visuals, o són jocs de paraules que van acompanyats d'una imatge, i es perden en la traducció, que m'imagino que fa el que pot per tal de salvar la situació però no sempre se'n surt, de manera que almenys en el meu cas sovint he pensat que era imbècil per no entendre el que estava llegint.

El resultat és que el trobo un manga entretingut i recomanable (tot i que caríssim, ja ho he dit), però m'ha fet somriure poques vegades i riure encara menys, malgrat que a totes les ressenyes en parlen com si n'hi hagués per a pixar-se de riure. Reconec que no sóc de riure fàcil quan llegeixo, però amb Las vacaciones de Jesús y Buda el que més penso és "se suposa que això ha de fer riure?", i com acabo de dir estic segur que té a veure amb la dificultat de traduir els jocs de paraules, que en japonès deuen funcionar molt millor. 

Quan escric això he llegit els 5 primers volums i acaba de sortir en castellà el sisè, que tinc però encara no he llegit. No hi fa res: no hi ha cap trama que s'hagi de seguir, tots els capítols són autoconclusius i el que he dit, tant pel que fa a les històries com en relació al tipus d'humor, s'aplicarà segurament en el tom 6 i els que hagin de venir (al Japó de moment n'hi ha 8).

En altres paraules, si no sou completistes i simplement us fa gràcia fer un tast d'aquest manga, que al Japó es ven moltíssim i el 2009 va guanyar el Premi Cultural Osamu Tezuka a la millor història curta (que ja no és curta), podeu agafar qualsevol dels seus volums i llegir-lo sense trobar a faltar cap dels anteriors o posteriors. I si us agrada, llavors sí, compreu-vos-els tots, que a més és una col·lecció amb un ritme de publicació molt assequible (de moment en castellà surten bimestralment, però atraparem l'edició japonesa, més lenta, aviat).