Lectures: Katsu!, volum 1

I una nova lectura de l'obra del meu admirat Mitsuru Adachi. Molt aviat ressenyaré una lectura d'Adachi feta en suport paper, però com que la immensíssima majoria de la seva obra no s'ha publicat a casa nostra normalment tiro de scanlations. És el que he estat fent fins ara, si sous lectors fidels ja ho sabreu, i el que em toca fer avui també per parlar del primer volum de Katsu!.

Publicada, com és habitual amb en Mitsuru Adachi, a la revista Shônen Sunday, va començar el 2001 i va acabar el 2005, amb un total de 16 toms recopilatoris. I torna a ser un manga molt de l'estil del seu autor, amb escenes de la vida quotidiana barrejades amb l'esport. Aquest cop, però, no és de beisbol, sinó de boxa, una disciplina que apareixia breument a Touch i que em vaig quedar amb ganes de tornar a veure en mans d'aquest dibuixant.

 

L'argument, a grans trets, seria el següent: en Katsuki Satoyama i la Katsuki Mizutani són companys, a més de nom, de classe. Ell és un noi normal que no destaca en res i ella és la filla d'un excampió de boxa fracassat a qui la seva dona ha abandonat per la vida que havia començat a dur. La Katsuki odia el seu pare i la boxa, però paradoxalment és una gran lluitadora que, en teoria, ha deixat aquest esport. La realitat és que té acollonits els brètols de l'escola, aquells que es dediquen a assetjar els estudiants febles.

En Katsuki, igual que el seu millor amic, en Kyôta Kawakami, s'ha apuntat al gimnàs de boxa que porta el pare de la Katsuki per intentar acostar-se a ella, però ho va fer abans de saber que la relació entre pare i filla és nul·la i que no podrà veure-li el pèl pel gimnàs mai.

Resulta que a ella no li agrada gens que es parli de boxa, i en Katsuki farà tot el possible per tal que la seva enamorada no descobreixi que, malgrat tot, ell continua anant a entrenar perquè ha descobert que té un talent natural per al pugilisme, encara per explotar. El destí, però, no li posarà gens fàcil la tasca d'amagar-li aquesta faceta a la noia que estima. Però gens.

De moment, el primer volum ha acabat sense cap tragèdia, però com que la història abarca 16 llibres m'espero qualsevol cosa. Per ara, però, tenim una història que arrenca d'una manera tranquil·la però que igualment enganxa, amb els elements habituals en el senyor Adachi: el vidu (el pare d'en Katsuki), el talent natural amagat en un personatge que té pinta de passota i que el més apassionant que fa és veure calces accidentalment, els secundaris que són trossos de pa, els dolents que en el fons no ho són tant, etc. El mateix de sempre, però amb prou elements nous com per fer interessant la lectura. Un altre manga del mestre que no em perdré.

Hi ha algú capaç de tombar la temible Katsuki Mizutani? Pel que sembla, sí. Però aconseguirà en Katsuki conquistar el cor d'una noia que aparentment té tanta mala bava? Això ja ho veurem.