Quan vaig saber que DC Comics rellançava les seves col·leccions vaig proferir mentalment diverses blasfèmies, però com s'ha pogut veure en les ressenyes dels darrers mesos de moment he quedat força content dels canvis, precisament perquè no han estat uns canvis tan grans, en les col·leccions dels meus personatges preferits.
Que s'hagi fet amb bones trames en la majoria dels casos és quelcom que m'ha ajudat a pair aquest reset de tot l'Univers DC, però algunes col·leccions em preocupaven més que altres, com és el cas de Batgirl.
La Barbara Gordon és el meu personatge femení preferit de còmic, i com que ja la vaig conèixer en cadira de rodes amb la seva identitat d'Oracle al servei (informatiu) de la comunitat superheroica és així com l'he vist i estimat sempre, i el seu passat de Batgirl era un record agredolç que ja m'estava bé que es mantingués com a record, encara que continuo interessat en llegir les seves aventures d'aquella etapa, ara gens fàcils de trobar.
Dic això perquè un dels canvis més sobtats de l'event conegut com The New 52 era el que ningú no s'havia atrevit a fer fins ara: tornar-li la capacitat de caminar. I no ho havia fet ningú fins ara perquè la seva situació, que no li restava importància a l'Univers DC sinó que la reorientava "laboralment", era acceptada per tothom i la figura de la Batgirl havia continuar essent representada per més d'una noia, l'última de les quals la Stephanie Brown, que ha protagonitzat les meves ressenyes de còmics de Batgirl des de sempre i que a mi m'agradava força en aquest paper.
No vaig poder evitar assabentar-me d'aquest canvi, perquè costa molt aïllar-se dels spoilers a l'era d'internet, per tant ja sabia que The New 52 ens portaria una nova Batgirl i que aquesta seria més aviat "vella". Els cabells pèl-rojos tornarien a penjar de l'uniforme de l'aliada ocasional d'en Batman i la seva situació de paraplegia quedava esborrada.
Però s'ha fet d'una manera acceptable per als defensors de l'statu quo, de deixar les coses com estaven, de no canviar la història dels personatges: la Babs torna a caminar (i a anar pel món lluitant contra el mal) gràcies a la cirurgia. Una Barbara Gordon més jove però que conserva, encara que en la nova continuïtat sembla que més breu, el seu passat d'Oracle, així com els fets que la van dur a transformar-s'hi.
Ens ho expliquen al primer volum d'aquesta nova etapa, Batgirl: The Darkest Reflection, que conté els números 1 a 6 de la col·lecció, publicats originalment de manera individual entre novembre de 2011 i abril de 2012.
En aquest recopilatori, que compta amb el guió de l'aclamada Gail Simone (Birds of Prey) i el dibuix d'Ardian Syaf, coneixerem dos nous enemics força estrambòtics que sembla que s'hagin posat aquí perquè en Batman ja té prou feina, però que podrien haver encaixat perfectament a l'extensa galeria de dolents del Cavaller Fosc.
Un d'ells és un paio que es fa anomenar Mirror i que es dedica a matar les persones que formen part d'una llista confeccionada per ell. Persones que tenen una cosa en comú: es van salvar de la mort de manera gairebé miraculosa i això, ell, no ho pot permetre.
Mentre la Barbara s'enfronta als problemes personals que s'esperen de qualsevol còmic de superherois que llegim avui dia, haurà de lluitar també contra aquest enemic, amb l'agreujant que tant de temps allunyada dels carrers (que no de la lluita, repeteixo) li ha passat factura i està desentrenada. A més la policia, liderada pel seu propi pare —i amb una nova detectiu, anomenada McKeena, que pel seu aspecte sembla la substituta de la Renée Montoya—, es veu obligada a perseguir-la perquè ja se sap que a Gotham no estan permesos els vigilantes, com diuen en anglès.
La nostra heroïna haurà de fer també de detectiu per tal d'esbrinar els motius que impulsen a actuar aquest perillosíssim enemic i a pensar una manera de vèncer-lo, atès que en la lluita cos a cos la supera àmpliament. No oblidem, a més, que la Babs té un comprensible trauma amb les pistoles, que traurà el cap de tant en tant en aquest nou inici de les seves aventures.
Pel camí la Batgirl tindrà un esperat retrobament amb el que sempre ha estat l'amor de la seva vida, en Dick Grayson, amb qui va compartir lluita al costat del mentor d'ambdós, en Batman, i es produirà un interessant combat amistós entre ells que acabarà en una conversa on, malauradament i com sempre, no s'acaben de posar d'acord. Què serien les trames romàntiques, però, sense entrebancs?
En el terreny personal no puc deixar d'esmentar, intentant mantenir la intriga i no rebentar coses, que la Barbara viurà un altre retrobament, aquest cop totalment sorprenent, i que farà una nova amiga, una companya de pis de qui segurament es traurà més suc en properes entregues.
Com he dit abans, en aquest recopilatori coneixem dos nous i perillosos enemics de la Batgirl, i acabat el tema d'en Mirror hem de parlar de la Gretel, una dona misteriosa que és al darrere d'una colla de delictes que tenen a veure amb el control mental i que fan que la protagonista s'hagi d'enfrontar a situacions que l'agafen per sorpresa, badant i entomant cops.
Tant aquesta història com l'anterior són d'allò més amenes i ens permeten tornar a veure la Barbara Gordon en acció, a banda de donar forma a la seva biografia actual, que a nivell personal sí que ha patit canvis amb l'arribada de The New 52: el seu pare, el Comissari James Gordon, és pèl-roig com ella, i és que després de diverses explicacions oficials que han anat canviat al llarg del temps, en Jim és el seu pare biològic (això ho sabíem des de la darrera confirmació) de manera oberta, des de sempre i sense haver-se casat mai amb ningú anomenat Sarah Essen, que desapareix de la continuïtat.
Potser aquest punt és el que no m'ha acabat d'agradar d'un retorn per altra banda excel·lent, perquè trobo que les coses ja estaven bé com estaven i que la segona dona d'en Jim donava una capa tràgica extra al personatge del comissari, però tot i així el nou enfocament és molt interessant i em consta que donarà joc. Sigui com sigui, The Darkest Reflection és un gran inici de les noves aventures de la Batgirl. No us el perdeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada