diumenge, 13 de gener de 2013

Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 7

Ja fa temps que no publicava cap entrada sobre la lectura d'un volum de l'edició definitiva de Bola de Drac, ja tocava, i aquí teniu la de la setena entrega, on acaba la saga de la Cinta Vermella i comença el que jo anomeno "petita saga" del Torneig de la Baba la Vident.


No em cansaré de dir-ho: la part de la Cinta Vermella és la que menys m'agrada de tota l'obra del mestre Toriyama, però tot i així té coses bones que han quedat a la memòria dels fans del còmic i la sèrie animada, com ara en Tao Pai Pai, que aquí s'enfronta per segona vegada a en Goku amb resultats totalment diferents dels obtinguts a la primera "ronda", gràcies al pas del protagonista per la Torre Sagrada.


No ho recordava, però en Tao Pai Pai pujant a la torre per tal d'augmentar la seva força i baixant-ne amb un núvol Kinton blau... és quelcom exclusiu de l'anime, ja que al manga simplement rep una pallissa d'en Goku, que se'l ventila en poques pàgines. 

Després d'això, i com que li falten 3 boles de drac per a ressuscitar el pare de l'Upah, en Goku se'n va cap on el radar li diu que n'hi ha dues, que és el Quarter General de l'Exèrcit de la Cinta Vermella, on té lloc el combat final entre el protagonista i aquesta organització armada il·legal contra qui, en paraules d'alguns personatges, "ni la policia pot fer res". 


Tot plegat em resulta força avorrit, però queda la imatge impactant del líder, el Capità General Red (o Vermell), mort per una bala al front que li dispara el seu número dos (que passa a ser l'u després d'aquesta acció), en Black, que "curiosament" és aquell personatge de raça negra. De fet, en aquesta traducció se l'anomena directament "Negre". Lleig... 

El cas és que l'Oficial Negre o Black es carrega el seu superior en descobrir, perquè l'altre ho diu en veu alta quan s'adona que en Goku els està vencent, que només volia les boles de drac per tal de demanar al Drac Sheron que el fes més alt.


La ira de l'oficial està més que justificada, però la seva primera tasca és enfrontar-se directament a en Goku, no sense oferir-li abans, com a bon dolent de manual, una aliança, que naturalment el protagonista refusa.

I ni tan sols amb l'ajuda d'un mecha dels típics que vénen en càpsules (per cert, s'hauria d'analitzar l'ètica de la Corporació Càpsula, perquè proporciona molt d'armament al llarg de Bola de Drac) pot fer res contra en Goku, que "assaja" amb el robot un moviment que faria servir altre cop més endavant, el de travessar l'enemic, i el fa explotar a l'aire.


Amb tot això es posa fi a la saga de la Cinta Vermella, molt gokucentrista tot i l'aparició esporàdica dels seus amics, que en aquest tram final intenten ajudar-lo debades, ja que el protagonista s'ha encarregat de tot. 

Ara, després d'aquest final tenim una saga més curta que a mi m'agrada particularment, potser perquè s'assembla a un Gran Torneig de les Arts Marcials, que com he dit més d'una vegada són les parts que més m'agraden de Bola de Drac, però també perquè m'ajuda a digerir el pesat àpat de la Cinta Vermella tot fent-li d'epíleg i, a més, dóna protagonisme a la colla d'en Goku, que durant els darrers volums ja ha xuclat prou càmera. 


Parlo, com he dit abans, de la saga del Torneig de la Baba la Vident, la germana del Follet Tortuga, que ha de dir als nostres amics on és la bola que falta i que el radar no detecta, i com que no tenen diners per a pagar-li els ofereix participar en un torneig de lluita en comptes d'afluixar la mosca. 

Allà veurem com en Krilín fa un ridícul espantós per culpa d'un excés de confiança i en Yamcha passa a la següent ronda a empentes i rodolons i deixant-s'hi la pell, com si s'haguessin invertit els papers habituals d'aquests dos personatges. Però també veurem en Puar i l'Upah lluitant, l'ús de mètodes poc ortodoxos per part de la colla protagonista i, com sempre, en Goku agafant les regnes i ventilant-se un enemic rere l'altre quan tots els altres han perdut i li toca sortir a ell. 

El volum acaba amb el quart combat i només en queda un, que es disputarà al ring rodó que s'assembla als del Gran Torneig de les Arts Marcials i on en Goku s'enfrontarà, en un combat magnífic, a un vell (literalment) conegut. 





2 comentaris:

  1. Que dius que no t'agrada la Red Ribbon? XD.
    El curiós és que aquesta saga, aquest exercit ja per sí és totalment incoherent. Se suposa que aquest exercit fa temps i temps, vull dir anys i panys, que fa maleses. Però apareix de cop i volta, com un bolet amb tota una estructura i organització en ple rendiment. Com si s'hagues creat amb només 8 mesos, el temps que en Goku es passa entrenant amb en Mutenrôshi.

    Suposo que se m'entén el que vull dir. Una de les primeres improvisacions tretes de no sé on del mestre Toriyama. Així ho veig jo.
    Ara bé aquesta saga tal com és dit és gokucentrista.

    T'has deixat de comentar el gran moment "Pits fora" de la Bulma "made in Krilin".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho he dit molts cops, que aquesta saga no m'agrada gaire, i segurament és pel seu excessiu gokucentrisme, sí.

      Tens raó, jo també vaig pensar que era un exèrcit sorgit del no res, i que "ni la policia" hi pugui fer res... XD

      El moment de la Bulma l'he esmentat subtilment, "mètodes poc ortodoxos", però no en volia posar cap imatge perquè no vull que em censurin el bloc! XD

      Elimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails