Menú

dijous, 3 de març del 2011

Lectures: Sand Land, d'Akira Toriyama

Des que va acabar Bola de Drac (mentida, ja en els últims volums) es notava que el mestre Akira Toriyama era un mandrós com una casa de pagès. No parlo de qüestions argumentals, al cap i a la fi Bola de Drac és, amb els seus defectes i les seves virtuts, un dels millors i més influents còmics de la història. Parlo del dibuix (cosa que ell reconeix) i sobretot de la producció posterior a l'obra que el va fer immensament ric. 

A diferència de la Rumiko Takahashi, que fa una meravella darrere l'altra, i a més amb extensions més que considerables, en Toriyama després de Bola de Drac només ha fet —a banda de dissenyar personatges i monstres per als videojocs de la saga Dragon Quest, cosa que fa des del naixement de la franquícia— algunes històries curtes, col·laboracions breus en diversos projectes, i els manga d'un sol volum Cowa!, Kajika, Nekomajin i Sand Land.


Va ser editat per Planeta DeAgostini fa uns anys, al Japó va sortir el 2000 i és la història d'un parell de simpàtics dimonis, el petit i fortíssim Belzebub i el vell Thief, que acompanyen un humà (en Rao) a la recerca de la deu d'aigua que ha de canviar per sempre la història de Sand Land, un país erm nascut després de desastres naturals i una guerra que el van deixar sense subministrament natural d'aigua.

Ara és el rei d'aquest país, amb el seu temible exèrcit, el que s'encarrega de proporcionar aigua als seus habitants... aigua envasada a uns preus altíssims, naturalment. En Rao, com que troba que això fa pudor de socarrim, està convençut que el rei té un brollador privat i decideix unir forces amb el príncep del poble dels dimonis, uns éssers amb mala fama però que només roben aigua, sense fer mai mal a ningú. 


I fa ben fet, perquè en la seva aventura s'haurà d'enfrontar a l'exèrcit del rei, i tenir en Belzebub com a aliat esdevé imprescindible per poder tirar endavant, no només per la seva força, sinó també per altres habilitats que anirem descobrint al llarg de les pàgines d'aquest volum. 

Un manga molt amè, on es nota que en Toriyama es va esforçar amb el dibuix més del que ho havia fet en els últims anys, i amb una història interessant, que atrapa sense ésser gaire profunda, i que fa la sensació d'anar una mica massa ràpid (potser es podria haver allargat fins a dos volums) però que té tots els ingredients necessaris perquè puguem considerar-la una obra que val la pena llegir, tot i que no és imprescindible. 

A més, l'humor típicament toriyamesc hi és ben present, a banda d'autoreferències com un cameo molt especial de Bola de Drac (no el descobriré, però m'ha semblat més agradable que els excessius de Nekomajin) o un esment dels Dragon Quest. I els paisatges... potser aquí és on el mestre ha deixat veure més clarament el seu cantó mandrós: semblen ben bé els paisatges deserts i polsegosos del combat entre en Goku i en Vegeta, el primer cop que es van trobar a la Terra. En fi, un manga força recomanable.


1 comentari:

  1. Aixo dels paisatges em sona d'haver-ho llegit en alguna entrevista. En Toriyama li feia pal fer combats en ciutats i anar carregant-se edificis a cada vinyeta i per això sempre els feia en llocs "desertics", on si hi falta una muntanya no hi passa res. Això sobre tot des de que els combats son més intensos i energetics.

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails