Futurama (sisena temporada)

Si sou seguidors d'aquest bloc des de fa un temps deveu saber que m'agrada molt Futurama. També dic que m'agrada més que Els Simpson, perquè trobo que la van estrenar en el moment àlgid de l'humor de la factoria Groening, i amb els inevitables alts i baixos trobo que sempre ha estat una sèrie amb uns gags d'allò més divertits, especialment quan es tracta de fer broma sobre coses actuals des de la perspectiva del segle XXXI, que és on s'ambienta la sèrie. De fet, es veu que té el Rècord Guinness de la sèrie animada actual més aclamada per la crítica. 

Però les audiències no eren les de la família groga més popular dels dibuixos animats, i tant li feia, a la Fox, el que demanessin els milions de fans de les aventures d'en Bender, la Leela, en Fry i companyia. Després de quatre temporades d'emetre's a la Fox (1999-2003), la cadena va trobar l'excusa que necessitava per cancel·lar-la: les audiències eren molt baixes, però és que la culpa era de la mateixa Fox per programar-la després dels esports, i quan hi havia pròrroga... de vegades se saltaven els capítols. Bé, ja ho vaig explicar amb més detall fa més d'un any, quan es va fer oficial que la sèrie tornava.

El cas és que després d'una falsa cinquena temporada en forma de quatre llargmetratges (Bender's Big Score, The Beast with a Billion Backs, Bender's Game i Beyond the Wild Green Yonder) la sèrie va tornar el juny de 2010, amb una nova temporada (que compta com a sisena, surt en DVD com a cinquena i en termes de producció és la setena, tot un cacau) de 26 episodis dividits en dues parts. 

Al novembre es va emetre l'últim d'aquests 13 (que és el que fa 101 en total) i la meitat que resta no començarà a emetre's als Estats Units fins el 23 de juny d'aquest any. M'ha anat bé, doncs, trigar a posar-me a veure-la, perquè em toca esperar poc més de 3 mesos. 

I què puc dir d'aquesta sisena temporada? Que continua amb la tònica de sempre, amb una qualitat superior a la de les quatre pel·lícules, a les quals el format de llargmetratge no els va anar gaire bé, i amb l'humor, els gags i la frescor de sempre. Hi ha capítols més fluixets, però n'hi ha dos o tres d'especialment bons. De fet, crec (i no sóc l'únic) que hi tenim un dels millors episodis de la història de Futurama, anomenat The Late Philip J. Fry, el setè capítol, de caire emotiu i amb viatges en el temps implicats, quelcom que sempre em fascina.

També és molt bo i amb toc emotiu el Lethal Inspection, el sisè, en què coneixem l'origen d'en Bender però que no comentaré gaire més perquè seria una llàstima rebentar determinats detalls. Una altra cosa que m'ha agradat molt d'aquesta temporada és la continuïtat respecte a la quarta pel·lícula, que acabava d'una manera que es curava en salut i que no deixava clar si la sèrie continuaria o no. 

Però va continuar, des d'ara al canal Comedy Central, que sí que hi va voler confiar. La primera imatge de l'entrada fa referència al capítol, que es diu Rebirth, nom adequat en més d'un sentit, i és conseqüència del cliffhanger amb què acaba el film. La relació sentimental entre en Fry i la Leela, que a Beyond the Wild Green Yonder feia un important pas endavant, continua en aquesta temporada, malgrat que d'una manera inexplicablement intermitent.

Curiosament, l'episodi número 100 del total de la sèrie és bastant fluixet, no dolent, i tampoc no és el que es coneix com a mid-season finale, perquè encara se'n va fer un altre abans del descans, però no deixa de ser una fita per a una sèrie l'existència de la qual sempre ha trontollat perquè vivia a l'ombra de la producció més coneguda del seu creador.