dissabte, 24 de juny de 2017

Lectures: Happy!

La publicació del manga de Cinturó Negre o Yawara! va ser una alegria tan gran com la decepció que ens vam endur els que el compràvem quan l'editorial que ens la portava, i a sobre només en català, va plegar i ens vam quedar sense els 10 últims volums.

Dic això perquè l'altra obra del mestre Naoki Urasawa que més se li assembla -tot i que amb aquesta entrada vull, entre altres coses, matisar-ho- és Happy!, publicada originalment a la revista Big Comic Spirits entre 1993 i 1999 i recopilada en 23 volums, que en són 15 en aquesta kanzenban, que per motius laborals he acabat de llegir i, per tant, m'he decidit a dedicar-li aquest text. 


Havent acabat Cinturó Negre, l'autor va rebre l'encàrrec de dibuixar un altre manga "esportiu" -entre cometes perquè el judo, per a mi, no és un esport-, i tal com explica a l'epíleg que trobarem al 15è volum quan surti, no li venia gaire de gust i volia passar a un manga de misteri, que en realitat començaria poc després i duria en paral·lel amb el nom de Monster. Tanmateix, en llegir-lo amb motiu de l'edició definitiva -que és la que ens ha arribat-, li va agradar més del que es pensava, i a mi m'ha passat el mateix.


En fi, Happy! és la història de la Miyuki Umino, una adolescent que a secundària era un prodigi del tennis, però per culpa de la mort dels seus pares s'ha hagut de fer càrrec dels seus germans petits, i per culpa del seu germà gran, causant per un error de la mort dels pares, ara ha de dedicar-se al tennis professional per tal de pagar un deute adquirit per aquest tarambana amb la yakuza. L'alternativa és caure en el pou sense fons de la prostitució.

És abnegada i un tros de pa, i força innocent, perquè les hi fan de tots colors per tal de posar-li pals a les rodes, però per més vegades que caigui sempre s'aixeca. El seu aspecte és gairebé clavat al de la Yawara (Ginger) Inokuma, però a diferència de la judoka -i això és el més interessant, per a mi, d'aquest manga- en comptes de guanyar amb facilitat les seves rivals i ser el típic personatge de manga al qual tot li surt bé, ho passa molt malament i els seus èxits són sempre fruit d'un gran esforç que se suma al seu talent.


La seva rival és la Chôko Ryûgasaki, una noia de casa bona que també és molt bona jugant a tennis. Al contrari que la Sayaka de Cinturó Negre, sempre s'ha dedicat a aquest esport i és des del principi una rival a la mida de la protagonista. De fet, al principi sembla que és millor que ella i tot.

El problema és que fa la seva vida de cara als mitjans de comunicació, que li riuen totes les gràcies en el seu paper de bona noia, mentre d'amagat té una personalitat odiosa i és la que maquina tot de maneres de fer la guitza a la Miyuki, que ni ho sospita i, de fet, la considera una amiga. Però la mà darrere de la injusta impopularitat adquirida per la Miyuki és la de la Chôko.


Tot plegat ve de la gelosia: un dels amics de secundària de la Miyuki és en Keiichirô Ohtori (el del mig de la imatge), fill d'una rica extennista i per tant també de casa bona, que al seu torn era rival de la mare de la Chôko. Doncs bé, tot i així, la Chôko i ell en teoria estan junts, però a la diva no li fa cap gràcia que el seu presumpte xicot tingui tan bona relació amb la Miyuki, que a sobre amenaça amb fer ombra al seu debut com a professional. D'aquí ve tot plegat. És inevitable pensar en el triangle Sayaka-Kazamatsuri-Ginger.

Però els altres personatges de l'obra, secundaris, també són molt interessants i juguen el seu paper en l'odissea de la protagonista. Tenim, per exemple, la Sabrina Nikolic (a la dreta), l'actual reina del tennis femení, la rival a superar per a qualsevol que es vulgui coronar en aquest esport, o la Kikuko Kaku, amiga de la Miyuki i secretament enamorada d'ella, que fa tot el que pot per ajudar-la i contrarestar les malifetes de la Ryûgasaki.


També l'entrenador Thunder Ushiyama, un americà d'origen japonès que va ser expulsat del món del tennis perquè participava en arranjaments de partits amb les seves jugadores. No és que hagi canviat gaire, i és un pervertit, però és un gran entrenador i la mare d'en Keiichirô, que vol fer quedar malament la filla de la seva rival, el contracta per ajudar la Miyuki a obrir-se pas en aquest esport.


Destaco un altre secundari, en Junji Sakurada, que és cobrador del grup mafiós al qual el germà de la Miyuki, desaparegut, deu 250 milions de iens, i que ha de pagar ella. És qui li va al darrere per cobrar, però en el fons té bon cor i poc a poc es deixa captivar per la seva ingenuïtat.

Recorda molt en Matsuda de Cinturó Negre, que per la seva feina incomoda la noia a qui vol caure en gràcia, i és igualment entranyable. Per a mi és un dels millors personatges de Happy!.


La trama avança alternant partits de tennis, dibuixats de manera trepidant, tot s'ha de dir, i els embolics en què es fica -o fiquen- la Miyuki, a més de les accions dels altres personatges, que s'anul·len entre si per tal de crear un equilibri precari en què es mou la pobra Miyuki, gairebé sempre ofegada pels problemes econòmics que té, les exigències dels seus germans petits, la pressió de la yakuza i la mala acollida que té entre el públic.

Tots aquests obstacles fan que Happy! sigui un títol irònic, a més d'un manga molt amè de llegir i amb més profunditat i interès, en realitat, que Cinturó Negre. Té moltes semblances amb aquesta obra en el tipus de paper que fan els seus personatges i l'aspecte físic d'aquests -que a sobre acostuma a coincidir amb el dels que, per personalitat i circumstàncies, ens recorden-, però les diferències són essencials i fan que sigui una obra totalment diferent. Una sorpresa agradable que recomano a tothom, especialment els seguidors del mestre Urasawa.


Malauradament, el ritme de publicació de Happy! en castellà és terrible, i és fàcil sumar dos i dos: com que es va començar a publicar quan Master Keaton encara no havia acabat, van coincidir durant un temps dues obres del mestre Urasawa que, pel seu format, tenien un preu de 15 euros. 

M'imagino que hi va haver seguidors de l'autor que van decidir no començar Happy! fins que no acabessin Master Keaton, i això va fer que les vendes se'n ressentissin. És una teoria, però el cas és que ja fa anys que està en publicació, només va coincidir amb l'altra obra durant un breu període de temps, i és estrany que cada cop es publiquin els volums de manera més espaiada. En el que duem de 2017, per exemple, no n'ha sortit cap.

Però paciència, perquè val la pena, i a més té un tram final molt emocionant i, per a mi, rodó.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails