A mesura que avançava a la sèrie m'anava convencent que no en faria cap entrada al blog. La tercera i última temporada reforçava aquesta decisió, i és que parlar-ne no és gens fàcil. Parlar-ne amb un mínim d'interès per al lector, és clar.
Però ha acabat i he decidit que sí que vull escriure sobre The Leftovers, una sèrie de l'HBO que sens dubte no ha adquirit la repercussió d'altres sèries de masses, la febre de productes com Lost, del mateix creador, en Damon Lindelof (juntament amb en Tom Perrotta, autor de la novel·la original), però que s'assembla força a aquesta i, deixant de banda complicades anàlisis típiques d'erudits que podeu trobar a la xarxa, en parlaré a la meva manera.
La premissa de la sèrie és d'allò més atractiva: un bon dia, el 2% de la població mundial -que sembla poc, però són 140 milions de persones- desapareix de cop. Literalment. Allà on era, estigués fent el que estigués fent. Un desastre, una tragèdia. Els supervivents, els "leftovers", encara se'n fan creus 3 anys després. Al capdavall, és un esdeveniment inexplicable, i res no ens tortura tant com no entendre les coses.
No tothom s'ho ha pres de la mateixa manera, això de no saber què ha passat amb els éssers estimats. De fet, una cosa d'aquesta dimensió no és estrany que hagi provocat el sorgiment de diversos cultes religiosos, element molt important en una sèrie amb un component tan elevat de misteri, que ens fa tantíssimes preguntes i no sembla que ens en vulgui donar respostes.
Un dels cultes, el més destacat, és el dels Guilty Remnants, els adeptes del qual van vestits de color blanc, fumen i no parlen. Consideren que la Desaparició Sobtada, la "Sudden Departure" en anglès, és un càstig de Déu i que han de creure més.
Tenen una actitud no violenta, però són víctimes dels atacs dels altres, que com acostuma a passar reneguen de qualsevol secta, contradicció molt típica tenint en compte que, de fet, totes les religions es podrien considerar sectes.
Però els Guilty Remnants són un element secundari de la sèrie. Els protagonistes són personatges individuals, les seves relacions i la seva manera d'afrontar la pèrdua i la situació actual. Destaca per sobre dels altres en Kevin Garvey, Jr. (Justin Theroux), cap de policia del poble de Mapleton que intenta fer vida normal i té dos fills, en Tom (Chris Zylka) i la Jill (Margaret Qualley).
És fàcil identificar-se amb ell, perquè és el més normal del repartiment, però evoluciona d'una manera molt interessant especialment a la tercera temporada, punt sobre el qual no em vull estendre.
La seva dona, la Laurie (Amy Brenneman), es va fer dels Guilty Remnants, deixant enrere la seva família, un acte egoista que tanmateix no evita que sentim simpatia també per ella, que també evoluciona d'una manera interessant al llarg de la sèrie.
Tornant al tema de la religió, tenim en Matt Jamison (Christopher Ecclestone), el capellà del poble, que des de la Desaparició Sobtada es dedica a publicar un pamflet fent acusacions als "pecadors" que segons ell van ser castigats amb la desaparició. Com a resultat, aquest és l'aspecte amb què acostuma a circular.
La seva dona, la Mary (Janel Moloney), està en estat vegetatiu des de fa anys per culpa d'un accident provocat per les desaparicions, i ell en té molta cura, però fora d'això el personatge al principi no té gaire més interès. En guanyarà, sens dubte, i sobretot a la tercera temporada.
La germana d'en Matt, la Nora Durst (Carrie Coon, vista recentment també a la tercera temporada de Fargo), és probablement el personatge més popular juntament amb en Kevin. Almenys és una de les meves preferides, tot i que desconec si és una sensació general.
Li van desaparèixer el marit i els dos fills, per tant ens podem imaginar com n'està, de traumatitzada. Al principi de la sèrie treballa al Departament de la Desaparició Sobtada, una organització que s'encarrega d'estudiar cas per cas si les persones afectades poden rebre una pensió compensatòria i altres beneficis.
Finalment, en Kevin Garvey, Sr. (Scott Glenn, vist a Daredevil), és el pare d'en Kevin i antic cap de policia del poble. Va ser ingressat en una institució per les veus que assegurava que sentia, i a la primera temporada no passa de ser un sonat més, però el seu paper agafa importància a la tercera temporada, on està enorme.
M'he esplaiat en els personatges que considero més importants, però es mereixen una menció especial la Patti Levin (la líder dels Guilty Remnants de Mapleton, interpretada per l'Ann Dowd), la família Murphy, amb la presència de la Regina King, o el paper de la Liv Tyler, que no m'agrada gaire però que curiosament es diu Meg Abbott (la Liv Tyler va sortir en una entranyable pel·lícula anomenada Inventing the Abbotts, on duia el mateix cognom, però malauradament no el mateix nom).
En fi, The Leftovers és una sèrie amb molts misteris, un experiment televisiu que va a la seva, que trenca esquemes -per exemple, cada temporada té un opening diferent i a la tercera depèn de l'episodi-, i que es permet dedicar capítols sencers a un sol personatge, deixar preguntes sense resposta i tenir-nos confosos durant tota la sèrie, on passen coses que es poden caracteritzar de paranormals, i tot i així en cap moment d'aquest sostingut What the fuck? ens vénen ganes de deixar-la estar. Enganxa, és de les millors coses que s'han fet a la televisió en els darrers anys -i amb una excel·lent banda sonora d'en Max Richter- i dóna joc a l'hora de proposar teories. Una reminiscència a més petita escala del que vam poder veure a Lost.
La premissa de la sèrie és d'allò més atractiva: un bon dia, el 2% de la població mundial -que sembla poc, però són 140 milions de persones- desapareix de cop. Literalment. Allà on era, estigués fent el que estigués fent. Un desastre, una tragèdia. Els supervivents, els "leftovers", encara se'n fan creus 3 anys després. Al capdavall, és un esdeveniment inexplicable, i res no ens tortura tant com no entendre les coses.
No tothom s'ho ha pres de la mateixa manera, això de no saber què ha passat amb els éssers estimats. De fet, una cosa d'aquesta dimensió no és estrany que hagi provocat el sorgiment de diversos cultes religiosos, element molt important en una sèrie amb un component tan elevat de misteri, que ens fa tantíssimes preguntes i no sembla que ens en vulgui donar respostes.
Un dels cultes, el més destacat, és el dels Guilty Remnants, els adeptes del qual van vestits de color blanc, fumen i no parlen. Consideren que la Desaparició Sobtada, la "Sudden Departure" en anglès, és un càstig de Déu i que han de creure més.
Tenen una actitud no violenta, però són víctimes dels atacs dels altres, que com acostuma a passar reneguen de qualsevol secta, contradicció molt típica tenint en compte que, de fet, totes les religions es podrien considerar sectes.
Però els Guilty Remnants són un element secundari de la sèrie. Els protagonistes són personatges individuals, les seves relacions i la seva manera d'afrontar la pèrdua i la situació actual. Destaca per sobre dels altres en Kevin Garvey, Jr. (Justin Theroux), cap de policia del poble de Mapleton que intenta fer vida normal i té dos fills, en Tom (Chris Zylka) i la Jill (Margaret Qualley).
És fàcil identificar-se amb ell, perquè és el més normal del repartiment, però evoluciona d'una manera molt interessant especialment a la tercera temporada, punt sobre el qual no em vull estendre.
La seva dona, la Laurie (Amy Brenneman), es va fer dels Guilty Remnants, deixant enrere la seva família, un acte egoista que tanmateix no evita que sentim simpatia també per ella, que també evoluciona d'una manera interessant al llarg de la sèrie.
Tornant al tema de la religió, tenim en Matt Jamison (Christopher Ecclestone), el capellà del poble, que des de la Desaparició Sobtada es dedica a publicar un pamflet fent acusacions als "pecadors" que segons ell van ser castigats amb la desaparició. Com a resultat, aquest és l'aspecte amb què acostuma a circular.
La seva dona, la Mary (Janel Moloney), està en estat vegetatiu des de fa anys per culpa d'un accident provocat per les desaparicions, i ell en té molta cura, però fora d'això el personatge al principi no té gaire més interès. En guanyarà, sens dubte, i sobretot a la tercera temporada.
La germana d'en Matt, la Nora Durst (Carrie Coon, vista recentment també a la tercera temporada de Fargo), és probablement el personatge més popular juntament amb en Kevin. Almenys és una de les meves preferides, tot i que desconec si és una sensació general.
Li van desaparèixer el marit i els dos fills, per tant ens podem imaginar com n'està, de traumatitzada. Al principi de la sèrie treballa al Departament de la Desaparició Sobtada, una organització que s'encarrega d'estudiar cas per cas si les persones afectades poden rebre una pensió compensatòria i altres beneficis.
Finalment, en Kevin Garvey, Sr. (Scott Glenn, vist a Daredevil), és el pare d'en Kevin i antic cap de policia del poble. Va ser ingressat en una institució per les veus que assegurava que sentia, i a la primera temporada no passa de ser un sonat més, però el seu paper agafa importància a la tercera temporada, on està enorme.
M'he esplaiat en els personatges que considero més importants, però es mereixen una menció especial la Patti Levin (la líder dels Guilty Remnants de Mapleton, interpretada per l'Ann Dowd), la família Murphy, amb la presència de la Regina King, o el paper de la Liv Tyler, que no m'agrada gaire però que curiosament es diu Meg Abbott (la Liv Tyler va sortir en una entranyable pel·lícula anomenada Inventing the Abbotts, on duia el mateix cognom, però malauradament no el mateix nom).
En fi, The Leftovers és una sèrie amb molts misteris, un experiment televisiu que va a la seva, que trenca esquemes -per exemple, cada temporada té un opening diferent i a la tercera depèn de l'episodi-, i que es permet dedicar capítols sencers a un sol personatge, deixar preguntes sense resposta i tenir-nos confosos durant tota la sèrie, on passen coses que es poden caracteritzar de paranormals, i tot i així en cap moment d'aquest sostingut What the fuck? ens vénen ganes de deixar-la estar. Enganxa, és de les millors coses que s'han fet a la televisió en els darrers anys -i amb una excel·lent banda sonora d'en Max Richter- i dóna joc a l'hora de proposar teories. Una reminiscència a més petita escala del que vam poder veure a Lost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada