Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 19

Durant el recent XIX Saló del Manga de Barcelona l'editorial EDT, a través del seu número 2, Fèlix Sabaté, va donar una noticia (no per iniciativa pròpia, però, sinó com a resposta a la pregunta d'un assistent a la presentació de novetats) que a molts ens va alegrar la setmana i, per què no, el final d'any: Cinturó Negre continuarà, al contrari del que s'havia dit fa uns mesos.

Com a mínim Sabaté va assegurar que el volum 20 arribarà per Nadal (encara que l'altre dia vaig ser a l'outlet d'EDT i en Joan Navarro, el número u de l'editorial, va dir que al final no hi seran a temps), després de més d'un any d'aturada, i que la intenció d'EDT és publicar la resta de toms a un ritme aproximadament trimestral.

Siguem prudents, perquè els anuncis d'aquesta editorial s'han esfumat al vent més d'una vegada (sense anar més lluny, abans de dir que s'aturava la col·lecció EDT va anunciar que passava de ritme semestral a trimestral), però sembla bastant segur que com a mínim un volum més sí que el podrem llegir en català. Il·lusionat per aquesta notícia he llegit i ara ressenyaré l'última entrega que tinc de les aventures de la Ginger.

Si al volum 18 hi vèiem sobretot escenes de la vida personal i laboral dels personatges, en aquest tornem a tenir arts marcials a dojo (broma intencionada), perquè arriba una nova edició del Campionat Nacional Femení de Judo. 

Teníem la Ginger a Hokkaidô en un viatge de negocis, però gràcies al senyor Hagoromo i a en Matsuda va arribar a temps per al seu primer combat, i aquí continua superant etapes en un torneig on també ha tornat la Sayaka Hon'ami, que se'ns recorda que entre unes coses i les altres (primer una lesió, després un empat amb la Fujiko a la Copa Ajisai per equips i finalment una absència de 10 mesos de la competició oficial) fins ara només s'ha enfrontat una vegada a la protagonista i aquest cop, si tot va bé i les dues arriben a semifinals, es trobaran per segona vegada sobre un tatami.

L'altra vegada la Ginger va guanyar amb una facilitat extrema, però després de diversos fracassos la senyoreta de la família Hon'ami —que casualment posseeix l'empresa rival d'aquella on treballa la Ginger, la Tsurukame Travel— s'ha estat entrenant en secret amb en Kojirô Inokuma, el pare de la protagonista, com sabem des del volum 13.

El fruit es veu a la semifinal del campionat, un combat esperadíssim en què la Ginger torna a guanyar per ippon seoi, però fins que no arriba a aquest punt les passa més magres del que esperava i, per primera vegada contra la Sayaka, es veu obligada a posar-s'hi de debò. El pare de la Ginger, mentrestant, s'ho mira des d'una televisió, decebut.

No recordo com anava la resta de la història, cosa que m'ha permès seguir els combats amb l'emoció que proporciona la incertesa, però era d'esperar que la Ginger superés aquesta semifinal, ja que si ho feia segurament s'enfrontaria a la Fujiko, la seva millor amiga, en una hipotètica final.

Un combat així era una oportunitat que evidentment el mestre Naoki Urasawa havia d'aprofitar i efectivament arribem a veure'l, després que la Llargaruda superi —amb un gran esforç i aplicant-hi una força de voluntat que acaba tenint més pes que l'encara reduïda tècnica que té— la Yuki Tôdô, amb qui havia perdut l'última vegada que es van trobar, a la seva semifinal.

I sí, tenim final entre la Ginger i la Fujiko, les grans amigues. Cap sorpresa aquí: guanya la Ginger amb un ippon seoi fàcil, però la Fujiko s'ha esforçat tant des que va començar a practicar el judo no fa gaire amb en Jigorô (i ara a la Universitat Saikai, on el vell volia que es matriculés la Ginger) que la seva amiga en comptes de donar-li peixet l'honora tractant-la com una rival de debò i enllesteix el combat de la millor manera. 

El més important és que totes dues han arribat al cim del judo femení japonès, i això és gratificant per als lectors, encara que no arribi al nivell de memorabilitat que el combat entre en Goku i en Krilín al 22è Gran Torneig de les Arts Marcials a Bola de Drac.

Per altra banda, per més que en Jigorô desitgi la derrota de la seva néta per tal de poder-la obligar a deixar la feina i concentrar-se en el judo, la protagonista s'endú un nou títol, continua invicta i a sobre el senyor Hagoromo conserva la feina: després d'iniciar unes negociacions on la presència de la noia era essencial i que de sobte marxés cap a Tòquio a disputar el campionat, tot apuntava a que la Tsurukame no podria robar-li el client a la Hon'ami i en Hagoromo se n'aniria al carrer. 

En canvi, quan el grup d'homes de negocis segueix els combats de la Ginger amb emoció "l'ofensa" queda oblidada, i quan es corona campiona l'alegria arriba a uns nivells que fan que el bon home passi de dropo inútil a aconseguir el millor contracte de la història de la companyia (o com a mínim sembla que ho sigui).

No hi haurà canvis en l'apartat laboral, però a la vida amorosa de la Ginger sembla que es produirà un gir que l'allunyarà d'en Kazamatsuri: la protagonista torna a veure amb simpatia en Matsuda i li fa una visita a domicili, amoïnada per la lesió que es va fer quan l'acompanyava al Nippon Budôkan, que acaba amb una sèrie de situacions d'aquelles que fan envermellir els japonesos i que només poden protagonitzar personatges que s'agraden mútuament. 

Com no podia ser d'una altra manera, però —atès que som al volum 19 d'un total de 29—, la cosa s'acaba espatllant amb l'arribada de la Kuniko, que s'autoconvida i fa pensar a la Ginger que, efectivament, és la xicota del periodista. I ell es desespera. 

Acaba així el que fins ara pensàvem que seria el darrer volum de Cinturó Negre en català, però malgrat l'espera que haurem hagut de suportar, fins i tot si el vam llegir quan va sortir l'octubre de 2012 (que no és el meu cas) no hauria passat res, ja que hi tenim el campionat sencer i no ens deixa amb un cliffhanger. Amb ganes de llegir el 20 evidentment que sí, sobretot tenint en compte el que està costant que tiri endavant la col·lecció.