Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 19

Durant el recent XIX Saló del Manga de Barcelona l'editorial EDT, a través del seu número 2, Fèlix Sabaté, va donar una noticia (no per iniciativa pròpia, però, sinó com a resposta a la pregunta d'un assistent a la presentació de novetats) que a molts ens va alegrar la setmana i, per què no, el final d'any: Cinturó Negre continuarà, al contrari del que s'havia dit fa uns mesos.

Com a mínim Sabaté va assegurar que el volum 20 arribarà per Nadal (encara que l'altre dia vaig ser a l'outlet d'EDT i en Joan Navarro, el número u de l'editorial, va dir que al final no hi seran a temps), després de més d'un any d'aturada, i que la intenció d'EDT és publicar la resta de toms a un ritme aproximadament trimestral.

Siguem prudents, perquè els anuncis d'aquesta editorial s'han esfumat al vent més d'una vegada (sense anar més lluny, abans de dir que s'aturava la col·lecció EDT va anunciar que passava de ritme semestral a trimestral), però sembla bastant segur que com a mínim un volum més sí que el podrem llegir en català. Il·lusionat per aquesta notícia he llegit i ara ressenyaré l'última entrega que tinc de les aventures de la Ginger.

Si al volum 18 hi vèiem sobretot escenes de la vida personal i laboral dels personatges, en aquest tornem a tenir arts marcials a dojo (broma intencionada), perquè arriba una nova edició del Campionat Nacional Femení de Judo. 

Teníem la Ginger a Hokkaidô en un viatge de negocis, però gràcies al senyor Hagoromo i a en Matsuda va arribar a temps per al seu primer combat, i aquí continua superant etapes en un torneig on també ha tornat la Sayaka Hon'ami, que se'ns recorda que entre unes coses i les altres (primer una lesió, després un empat amb la Fujiko a la Copa Ajisai per equips i finalment una absència de 10 mesos de la competició oficial) fins ara només s'ha enfrontat una vegada a la protagonista i aquest cop, si tot va bé i les dues arriben a semifinals, es trobaran per segona vegada sobre un tatami.

L'altra vegada la Ginger va guanyar amb una facilitat extrema, però després de diversos fracassos la senyoreta de la família Hon'ami —que casualment posseeix l'empresa rival d'aquella on treballa la Ginger, la Tsurukame Travel— s'ha estat entrenant en secret amb en Kojirô Inokuma, el pare de la protagonista, com sabem des del volum 13.

El fruit es veu a la semifinal del campionat, un combat esperadíssim en què la Ginger torna a guanyar per ippon seoi, però fins que no arriba a aquest punt les passa més magres del que esperava i, per primera vegada contra la Sayaka, es veu obligada a posar-s'hi de debò. El pare de la Ginger, mentrestant, s'ho mira des d'una televisió, decebut.

No recordo com anava la resta de la història, cosa que m'ha permès seguir els combats amb l'emoció que proporciona la incertesa, però era d'esperar que la Ginger superés aquesta semifinal, ja que si ho feia segurament s'enfrontaria a la Fujiko, la seva millor amiga, en una hipotètica final.

Un combat així era una oportunitat que evidentment el mestre Naoki Urasawa havia d'aprofitar i efectivament arribem a veure'l, després que la Llargaruda superi —amb un gran esforç i aplicant-hi una força de voluntat que acaba tenint més pes que l'encara reduïda tècnica que té— la Yuki Tôdô, amb qui havia perdut l'última vegada que es van trobar, a la seva semifinal.

I sí, tenim final entre la Ginger i la Fujiko, les grans amigues. Cap sorpresa aquí: guanya la Ginger amb un ippon seoi fàcil, però la Fujiko s'ha esforçat tant des que va començar a practicar el judo no fa gaire amb en Jigorô (i ara a la Universitat Saikai, on el vell volia que es matriculés la Ginger) que la seva amiga en comptes de donar-li peixet l'honora tractant-la com una rival de debò i enllesteix el combat de la millor manera. 

El més important és que totes dues han arribat al cim del judo femení japonès, i això és gratificant per als lectors, encara que no arribi al nivell de memorabilitat que el combat entre en Goku i en Krilín al 22è Gran Torneig de les Arts Marcials a Bola de Drac.

Per altra banda, per més que en Jigorô desitgi la derrota de la seva néta per tal de poder-la obligar a deixar la feina i concentrar-se en el judo, la protagonista s'endú un nou títol, continua invicta i a sobre el senyor Hagoromo conserva la feina: després d'iniciar unes negociacions on la presència de la noia era essencial i que de sobte marxés cap a Tòquio a disputar el campionat, tot apuntava a que la Tsurukame no podria robar-li el client a la Hon'ami i en Hagoromo se n'aniria al carrer. 

En canvi, quan el grup d'homes de negocis segueix els combats de la Ginger amb emoció "l'ofensa" queda oblidada, i quan es corona campiona l'alegria arriba a uns nivells que fan que el bon home passi de dropo inútil a aconseguir el millor contracte de la història de la companyia (o com a mínim sembla que ho sigui).

No hi haurà canvis en l'apartat laboral, però a la vida amorosa de la Ginger sembla que es produirà un gir que l'allunyarà d'en Kazamatsuri: la protagonista torna a veure amb simpatia en Matsuda i li fa una visita a domicili, amoïnada per la lesió que es va fer quan l'acompanyava al Nippon Budôkan, que acaba amb una sèrie de situacions d'aquelles que fan envermellir els japonesos i que només poden protagonitzar personatges que s'agraden mútuament. 

Com no podia ser d'una altra manera, però —atès que som al volum 19 d'un total de 29—, la cosa s'acaba espatllant amb l'arribada de la Kuniko, que s'autoconvida i fa pensar a la Ginger que, efectivament, és la xicota del periodista. I ell es desespera. 

Acaba així el que fins ara pensàvem que seria el darrer volum de Cinturó Negre en català, però malgrat l'espera que haurem hagut de suportar, fins i tot si el vam llegir quan va sortir l'octubre de 2012 (que no és el meu cas) no hauria passat res, ja que hi tenim el campionat sencer i no ens deixa amb un cliffhanger. Amb ganes de llegir el 20 evidentment que sí, sobretot tenint en compte el que està costant que tiri endavant la col·lecció.

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 17

Sabent que Cinturó Negre no continuarà en català més enllà del volum 19, cada cop em resulta més dolorós llegir els volums que tinc pendents, però hem de tirar endavant i avui toca parlar del que es pot veure a la 17a entrega d'aquesta obra de l'aclamat Naoki Urasawa que, diuen, no agradava al seu propi autor (de fet, sempre s'ha negat a que s'edités a l'estranger, i només ha fet les excepcions del català i recentment l'italià), però que no es pot negar que és bona i enganxa.

A més, per als que en vam veure la sèrie animada té aquell plus de nostàlgia que per desgràcia no ha atret prou gent com per fer econòmicament viable la continuació i finalització de la seva versió en paper, més enllà de les males maneres amb què EDT en va anunciar la paralització. En fi, som-hi.

Deixàvem la Ginger, al volum anterior, amb l'enèsim desafiament del seu avi Jigorô: podrà treballar on li vingui de gust i estalviar-se anar a la Universitat Saikai si amb l'equip de judo de la seva universitat actual venç en un torneig un equip triat per ell. Altrament ho haurà de deixar córrer i seguir el programa que el seu avi ha dissenyat per tal de fer-la guanyadora de la medalla d'or a Barcelona'92.

L'equip en qüestió és el de la Universitat Seine de París, entrenat pel mestre Pornalève, que ja havia sortit fa uns quants volums. Entre les integrants del grup no hi ha cap supercampiona, però totes són joves promeses del judo francès i sobretot tenen pinta de tenir molta més força que cap de les membres de la Mitsuba, que només de veure amb qui s'hauran d'enfrontar ja comencen a tremolar.

No és la primera vegada que les protagonistes s'han d'enfrontar a equips netament superiors, i van guanyar la Copa Ajisai gràcies a una combinació de força de voluntat, sort del principiant i la presència de la Ginger, que enllestia els combats més difícils i aplanava el camí de les seves companyes, però aquest cop el combat té un format diferent. L'equip guanyador es decidirà per punts, de manera que cadascuna de les lluitadores disputarà un sol combat i per tal de guanyar caldrà aconseguir tres victòries.

La de la Ginger era més que previsible, i s'endú per a la Mitsuba el primer dels 3 punts necessaris, però com que només podrà tornar a entrar al tatami en cas que hi hagi empat a punts i calgui un combat de desempa, en principi ja l'hem vist prou i seran les altres quatre noies, molt limitades amb l'excepció de la Fujiko Itô, les que hauran de fer tot el que puguin.

La derrota de la Nanda, que havíem vist guanyar alguns combats tot imaginant que s'enfrontava a qualsevol dels molts xicots que l'han deixat plantada al llarg de la seva vida, posa el panorama molt lleig per a l'equip de la Ginger, i la cosa encara empitjora més.

Per molt que s'hi esforci, i s'ha de dir que fa un paper més que considerable, l'entranyable Kyon no aconsegueix endur-se la victòria al seu combat i deixa el marcador, momentàniament, en 1-2 a favor de la Seine. 

Contra tot pronòstic, però, la Yoshinagawa derrota la seva contrincant tot deixant-s'hi la pell i posa el marcador en un emocionant 2-2, de manera que només falta la final, que ho decidirà tot i que disputarà la Fujiko.

Però la pressió per la victòria i la preocupació pel futur de la Ginger són molt grans, i la Llargaruda es queda tota encarcarada per culpa d'això i dels crits d'ànim del públic, contraproduents sense que els espectadors ho sàpiguen. L'equip espera, només, que aconsegueixi empatar i que sigui la protagonista la que desfaci l'empat a punts.

En Jigorô ho tenia previst, ja es frega les mans juntament amb el senyor Yûtenji, de la Saikai, i ha convocat una colla de periodistes perquè té previst que recullin les declaracions de la Ginger després del combat, unes declaracions que si tot va com ell ha planejat anunciaran que es matricula a la Saikai. La determinació de la Fujiko, però, acaba fent sortir la minúscula part bondadosa del vell i li dóna el consell que necessita per tal de guanyar el combat, cosa que aconsegueix. 

Els plans de l'avi se n'han anat en orris un cop més, però encara té un as a la màniga. Mentrestant, un Matsuda que ha vist com durant tot el combat en Kazamatsuri li passava la mà per la cara i el feia quedar, un cop més, com un simple periodista interessat en la Ginger des d'un punt de vista professional, intenta reconciliar-se amb la noia que estima.

Però no és res més que nou intent frustrat, aquest cop interromput per l'aparirició, a les pantalles d'una botiga d'electrodomèstics, de l'enyorada Sayaka Hon'ami —sí, l'as a la màniga—, que torna i promet emoció en els propers volums.

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 16

Continuem amb les ressenyes dels volums en català de Cinturó Negre malgrat que ja se sap que acabaran al número 19, l'últim que s'ha publicat i es publicarà en la nostra llengua. El fet que encara me'n quedin per llegir em recorda constantment aquesta desgràcia, però em vaig comprometre a escriure'n les ressenyes i continuaré fent-les, fins i tot quan continuï llegint la història en un altre idioma, encara per determinar si el japonès o l'italià.

Al volum 15 deixàvem la Ginger i la Fujiko al Mundial de Judo de Iugoslàvia de 1989 donant una imatge sorprenentment bona en el cas de la Llargaruda i inesperadament dolenta pel que fa a la protagonista, però al 16 veiem com es resol tot plegat.

La Fujiko, com dèiem, fa un paper sorprenentment bo amb la seva barreja d'actitud covarda i una sort del principiant que ja fa massa temps que no és de principiant i on es comencen a veure els resultats dels ensenyaments del mestre Jigorô, però la finalíssima de la categoria absoluta és contra la temible Teleshikova, i la Teleshikova és molta Teleshikova.

Tot i així d'alguna manera, qui sap si per distraccions de la soviètica causades per l'enrabiada de no poder-se enfrontar a la Ginger, o si per les pròpies qualitats de la Llargaruda, el combat esdevé molt més emocionant del que ens pensàvem.

Arriba un punt que fins i tot comencem a creure que la Fujiko s'endurà la medalla d'or, perquè prop del final està guanyant per punts, però com hem dit la Teleshikova és molta Teleshikova i al final se'n surt amb un ura nage (projecció cap enrere) dels seus i s'acaba el somni de la millor amiga de la Ginger.

Curiosament, encara que aquesta derrota dóna a tot plegat el realisme que es pot esperar de qualsevol obra del mestre Naoki Urasawa (encara que diguin que Cinturó Negre l'avergonyeix una mica), ens queda un bon regust de l'actuació de la Llargaruda i esperem que com a mínim s'endugui la medalla de bronze al combat pel tercer lloc, la també coneguda com a "final de consolació", però hi fa un ridícul estrepitós i se'n va a casa amb les mans buides.

A la Ginger, que creia en la seva amiga, li sap greu, i l'actitud agressiva de la soviètica li fa tan poca gràcia que li clava una mirada severa que promet acció en el futur, suposo que als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. 

Però bé, tornant a la protagonista, ha de disputar la final de la categoria de pes per sota dels 48 kg. i hi ha arribat guanyant tots els combats pels pèls, capficada per l'absència del periodista Matsuda, com ja vam dir a l'anterior ressenya apartat de la seva feina per una malaltia del seu pare, però disposat a arribar a Belgrad a temps per a veure-la guanyar.

Tot són dificultats i ens fa patir molt el seu viatge en taxi des de Zagreb (a l'actual Croàcia), perquè fins i tot quan el conductor s'assabenta de la implicació de la Ginger, a qui admira, i enfonsa el peu a l'accelerador, el temps va passant i l'estrella japonesa del judo continua moixa.

Però només li cal veure un instant el noi, que per fi arriba a la seu del campionat, per tal de recuperar l'empenta que l'ha caracteritzat fins ara, de manera que resol el combat a la seva coneguda manera.

Un ippon seoi rapidíssim que meravella tot l'estadi i que li dóna una altra medalla d'or, que suma a la que ja tenia pels Jocs de Seül.

A ella tot això se li'n fum, ara només pensa en en Matsuda, perquè sent alguna cosa per ell encara que no ho vulgui reconèixer ni en els seus pensaments més íntims. Tant li fa que la fotògrafa Kuniko i el penques d'en Kazamatsuri hagin intentat sembrar zitzània tot parlant malament del nano: s'havia de produir aquest retrobament tard o d'hora.

Però aquesta escena pràcticament d'amor queda interrompuda i, a més, en Matsuda torna a parlar massa i donar a la protagonista la impressió que només s'interessa pel seu vessant esportiu, de manera que es tira pedres a la pròpia teulada. 

Tornant al Japó després del Mundial, un Jigorô empipat per la pobra imatge que ha donat la seva néta en tots els combats llevat de la final accedeix a permetre-li treballar a l'agència de viatges Tsurukame Travel si amb l'equip femení de judo de la universitat Mitsuba, d'on està a punt de graduar-se, venç un altre equip escollit per ell mateix. 

24 de juny

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 6 a 8

Ara que m'adono que estic llegint Cinturó Negre a un ritme superior al que esperava, he pensat que seria millor fer les ressenyes dels seus volums, de moment, de tres en tres, i és per això que avui parlaré d'allò que he pogut llegir als toms 6, 7 i 8 d'aquesta obra de Naoki Urasawa. 

El 6è torna a ser, per primer cop en força temps, un volum amb relativament poc judo, però tot i així força interessant. Hi coneixem la irritant Kuniko Kaga, la nova fotògrafa que han assignat a en Matsuda i que des del primer moment s'autoproclama la seva xicota. 

Ell sap que no ho és, però als ulls dels altres sí que és la parella del periodista, i la Ginger ho veu de la mateixa manera. El que no s'imaginava és que això seria un problema per a ella, que en teoria està enamorada d'en Kazamatsuri, que al seu torn sembla enamorat de la Ginger però es dedica a anar-se'n al llit amb altres noies, com demostra alguna escena d'aquest volum que ens fa adonar-nos del motiu pel qual aquest manga és un seinen (manga per a adults). 

És una de les coses que posen la protagonista en tensió, i és que entre això, l'anunci oficial del prometatge d'en Kazamatsuri (sense que ell hi estigui d'acord) i la Sayaka, i les males arts del seu avi per tal d'obligar-la a continuar practicant el judo i entrar a la universitat que ell li ha triat, veiem com la Ginger ho passa força malament en aquest volum.

Tot i així, i no sense la ajuda de la seva mare, aconsegueix arribar a un acord amb el seu avi, que consisteix en entrar (si el sabotatge del seu avi no ho impedeix) a la universitat femenina Mitsuba sempre i quan no disminueixi ni un minut el temps diari dedicat a l'entrenament i participi als tornejos que en Jigorô li va dient.

Em vaig equivocar en interpretar que, al volum anterior, la Ginger tornava a sentir ganes de practicar el judo per tal de "venjar" la Jodie i tornar-hi a lluitar. I certament ho semblava, però aquí torna a mostrar interès només per aconseguir la desitjada vida anònima de qualsevol altra noia. 

Per tant, de judo en veiem més aviat poc: a banda d'un petit torneig on el seu avi la fa participar a canvi de deixar-li fer l'examen d'accés a la Mitsuba, i on per cert demostra que la seva gelosia doble la distreu, tenim un moment memorable en què accedeix a fer un combat amb en Hanazono, que l'hi demana com qui demana per sortir a algú, just abans de la cerimònia de graduació de l'institut. 

Al volum 7 comença la vida universitària de la Ginger i la sensació que hi ha més aviat poc judo és encara més gran, però per altra banda l'interès rau en coses com ara l'arribada de la Fujiko Itô, la "Llargaruda", amb qui la protagonista fa amistat en començar la seva nova etapa educativa.

Un personatge maldestre, poc agraciat, que aporta un toc d'humor però que també mostra els seus traumes, en concret el de no haver pogut desenvolupar una carrera com a ballarina a causa de l'estirada que va fer poc abans, i que per la seva manera de ser esdevé un d'aquells personatges (la vida real n'està plena) que al principi se'ns enganxen i ens resulten una mica incòmodes però als quals acabem agafant afecte.

(Perdoneu la qualitat de la imatge, però a partir d'ara no crec que en trobi més de netes i blanquetes, perquè els únics scans que circulen per internet són aquests) La vida universitària també implica anar a festes, a la discoteca (terreny fins ara vedat a la Ginger) i els perills de tot plegat, que ella resol com sempre, de manera que la seva vida tranquil·la i en intimitat trontolla.

Tornem breument a una imatge bona perquè aquí tenim l'encontre entre una Ginger que vol treballar per tal de pagar-se la roba i les festes i un Jigorô que no entén com la seva néta pot no invertir aquest temps lliure en entrenar més de cara als Jocs Olímpics de Seül als quals vol que participi, un moment certament divertit.

Parlant d'escenes humorístiques també veurem com continuen els gags sobre els atributs físics de la Kuniko, presentada al volum anterior, i on normalment està implicat l'avi de la Ginger, un personatge divertit a banda de torracollons, i que dedica el setè número de la col·lecció a intentar que la seva néta participi al Campionat Nacional de Judo, però també a convèncer el president del Comitè Olímpic Internacional per tal que inclogui la categoria absoluta al judo de les properes Olimpíades.

Aquest senyor, en aquella època, era en Juan Antonio Samaranch (no li posaré el nom en català perquè no descansaria en pau, el feixista aquest), que aquí anomenen "Tamaranch" (a la versió en japonès pronunciat "Tamarantx", pronunciació que segurament també li hauria agradat) i resulta que és amic de la família Hon'ami. 

Es tracta de demostrar-li que una lluitadora de mida petita en pot vèncer una altra de més gran ("la flexibilitat conquerirà la duresa", diu el vell), i després de nombrosos intents, que comptaran amb en Kazamatsuri com a aliat, la gran ocasió és l'esmentat Campionat Nacional de Judo.

I és que la Ginger, després dels estímuls rebuts per totes bandes i la tossuderia del seu avi, acaba accedint a participar-hi moguda per les paraules de la Fujiko, que li recorda que té un talent que no pot desaprofitar quan altres persones han hagut de renunciar-hi per diversos motius, i ens dóna una recta final del volum on, ara sí, veiem judo del bo i preveiem una 8a entrega farcida d'aquest art marcial.

Cap sorpresa en el Campionat Nacional de Judo, que s'encamina a una final entre la Ginger i la Sayaka que no s'arriba a produir. Suposo que el mestre Urasawa no volia saturar-nos d'enfrontaments entre les dues lluitadores mentre la Sayaka no estigués prou madura, però si més no ens regala un moment d'impacte que és el que he compartit damunt d'aquest paràgraf i que té a veure amb el desenllaç del torneig.

En tot cas la competició aconsegueix el resultat que volien tant en Jigorô, com en Matsuda i en Kazamatsuri, i és que després d'impressionar el president del COI aquest decideix instaurar, per fi, la categoria absoluta de judo femení als Jocs Olímpics de Seül de 1988. Però l'equip japonès no hi durà només l'aspirant en la categoria general, sinó que també hi haurà altres lluitadores assignades segons el pes, i és gràcies a això que tant la Ginger com la Sayaka, a més de la ja coneguda Yuki Tôdô, hi poden anar en representació del seu país.

Cosa que, naturalment, no agrada gens a una senyoreta Hon'ami que només vol enfrontar-se a la Ginger i que d'aquesta manera no ho podrà fer, deixant de banda la humiliació que representa no haver estat ella l'escollida per a la categoria absoluta, on van les millors del món sense tenir en compte el seu pes.

Després d'unes breus escenes de vida universitària, ja no tan tranquil·la perquè la Ginger ha esdevingut molt famosa arreu del país, la protagonista accepta, sense gaire entusiasme, formar part d'aquest equip japonès (al cap i a la fi forma part de la promesa feta a la Fujiko, que l'anima amb una pancarta a l'aeroport, i a la Jodie Rockwell, a qui va prometre un combat com Déu mana), i se'n va cap a Seül.

Allà, a més, aprofita el temps lliure per tal de seguir la pista del seu pare, en Kojirô Inokuma, desaparegut fa anys i, segons alguns testimonis, vist a Seül, cosa que convenç la seva filla que hi és per tal d'observar els combats que disputa i donar-li forces. Mentre en segueix la petjada, però, topa amb una rival.

És la Teleshikova, la soviètica que va lesionar de gravetat la Jodie Rockwell, però tot i així la Ginger li parla amb l'amabilitat i la innocència que la caracteritzen per tal de preguntar-li si ha vist el seu pare. La seva resposta, desagradable i irrespectuosa, fa enfadar la Ginger, però ja es veuran les cares en un altre moment.

El cas és que en aquest volum comencen els combats de la XXIV Olimpíada i de moment l'acció se centra en els enfrontaments de la categoria de menys de 48 kg., la de la Sayaka, que troba una dura rival en la coreana Kim, ídol del país amfitrió dels Jocs, una situació agreujada per les distraccions que pateix.

I el cert és que sí, és una noia repel·lent i no ens cau gaire bé, però si intentem ficar-nos en la seva pell trobem raons per a la seva gelosia: mentre ella lluita per la medalla d'or, els mitjans de comunicació miren cap a la Ginger i la seva trobada amb les principals rivals de la seva categoria: les esmentades Rockwell i Teleshikova i la belga Belkens.

A més, els consells que l'honesta Ginger dóna a la seva rival en el judo i en l'amor són tan útils en el combat com molestos per a l'orgullosa nena rica, que assegura que se'n pot sortir sense ajuda. Per acabar, el volum ens deixa amb un gran cliffhanger, perquè la final no es resoldrà fins a la novena entrega.

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 5

Em feia por començar a fer ressenyes massa seguides dels volums de Cinturó Negre, però com que darrerament estic llegint tantes coses al final ha passat més d'un mes i mig des que vaig comentar el quart número d'aquesta entranyable obra d'en Naoki Urasawa, que continua amb la cinquena entrega.

Si a l'anterior volum coneixíem l'entranyable Jodie Rockwell, judoka canadenca tan enorme com el seu cor, aquí veiem com s'entrena amb la Ginger, perquè ha vingut expressament per a això. La protagonista, però, es vol concentrar en els exàmens d'accés a la universitat que li interessa, que ja vam dir que no era pas la que el seu avi li havia triat, i arriba un moment que diu prou perquè està farta de no poder concentrar-se en els estudis per culpa dels entrenaments.

Tot i així, i gràcies a (o per culpa de) l'habilitat de l'avi Jigorô per a manipular, la Ginger acaba accedint a fer un combat amistós amb la convidada, un combat apassionant i igualadíssim que fa que la noia tingui problemes per primera vegada a la seva vida.

El seu desinterès pel judo és evident, sempre l'ha practicat obligada, però la facilitat amb què ha guanyat fins ara els combats també és quelcom que no ha contribuït a que la Ginger s'hi interessés de debò, i l'arribada de la Jodie canvia una mica les coses en aquest sentit.

El cas és que li promet a la seva nova amiga i rival un nou enfrontament en algun campionat oficial, cosa que sorprèn positivament tant en Jigorô com en Matsuda, que "passava per allà" i ha estat testimoni de l'espectacular combat entre la Ginger i la Jodie, però si li faltava motivació la trobarà quan aparegui un nou personatge, la russa (en aquella època soviètica) Teleshikova, una brutal judoka que li llançarà un desafiament.

Per tal de poder dur a terme la seva promesa, però, la Ginger haurà de seguir un estricte programa de petits campionats per tal d'adquirir un cert palmarès que li permeti participar en els importants, i això no és gaire compatible amb els estudis, de manera que tots dos objectius es destorben mútuament.

Per si fos poc, una altra cosa que distreu la seva ment és en Kazamatsuri, que cada cop li tira més la canya i s'empesca l'excusa d'ajudar-la a estudiar. Això no fa cap gràcia a una Sayaka que ha millorat molt i ha vençut la campiona de Corea del Sud, la Kim (com no podia ser d'una altra manera), i no està disposada a cedir a la seva rival japonesa el noi que li agrada.

Però el cas és que en Kazamatsuri aconsegueix passar alguns moments amb la Ginger tots sols i li diu, força clarament, el que sent per ella. Això sí, de moment encara no s'ha desfet de les múltiples "amigues" —com les anomena ell— que té. 

És difícil que ens caigui bé aquest paio, i el mateix li passa al gelós Matsuda, que continua compaginant els seus interessos periodístics, que consisteixen en empènyer la Ginger a dedicar-se plenament al judo i poder narrar de prop l'ascens de la nova estrella de l'esport japonès, i els d'amic que comença a sentir alguna cosa més, però de moment a la noia en Matsuda no li fa cap gràcia i no se'n refia. 

Així doncs, tornem a tenir la Ginger amb el cor dividit: per una banda amb ganes de complir la seva promesa a la Jodie però sense tant d'enrenou i notorietat, i per l'altra amb el desig, al qual encara no ha renunciat, de poder fer una vida tranquil·la, estudiar per tal d'esdevenir una bona mestressa de casa i tenir una relació normal amb el noi que li agrada. La Ginger pateix, però evidentment la tornarem a veure lluitar.

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 3

Quan vaig fer la ressenya del primer volum de Cinturó Negre vaig dir que valia la pena fer-me la col·lecció de manera regular, sense obligar els meus éssers estimats a regalar-me'ls de 10 en 10 en ocasions especials per culpa de la meva deixadesa. Malauradament no ho he complert, i no ha estat fins fa poc que m'he posat al dia d'aquesta obra d'en Naoki Urasawa que el va introduir a casa nostra, a Catalunya, molt abans que els otakus de l'estat espanyol en general el coneguessin per 20th Century Boys, Monster o Billy Bat. 

Ja tinc els 18 volums que han sortit fins ara en català del total de 29 que formen aquesta obra publicada al Japó entre 1986 i 1993, i com que les vendes del manga en català van tan malament EDT (abans Glénat) ha decidit que traurà Cinturó Negre a un ritme semestral, de manera que a partir d'ara els compraré quan surtin, i continuaré comprant-los com fins ara de primera mà per tal d'aportar el meu granet de sorra a l'edició de còmic en català, que ja fa temps que vaig excloure de les meves adquisicions de còmics prèviament posseïts per algú.

El cas és que gairebé 3 anys després de la ressenya del volum 2 arriba la del 3, que espero que sigui la primera d'unes quantes de relativament seguides fins que ens trobem a l'espera de les entregues que encara no hagin sortit al mercat. Però per a això encara falta força temps i avui el que hem de fer és parlar d'aquest volum, cosa que provocarà spoilers, esteu avisats/des.

Després del combat d'exhibició al qual la Ginger accedia al volum 2 per tal de deixar-se guanyar i que li permetessin fer la vida normal i femenina que sempre ha desitjat, i que va guanyar amb un espectacular ippon seoi nage fet gairebé sense voler, s'ha convertit en el personatge de moda i ara tothom coneix el potencial que té.

És per això que el patètic club de judo del seu institut s'omple d'espectadors i nous aspirants a membres, un dels quals l'arrogant Sudô, un paio que toca el que no sona a mig institut i a la mateixa Ginger fins que aquesta decideix donar-li una lliçó tot entrenant els quatre membres del club per tal que el vencin. Tot i així no té cap intenció de ser la seva entrenadora habitual ni molt menys de formar part d'un hipotètic club de judo femení, encara que tothom s'hagi proposat ajudar-la a arribar a la glòria, que com ja hem dit i s'ha explicat en els dos anteriors volums és quelcom que no interessa a la protagonista.

Al mig de tot això el seu avi, en Jigorô, continua encaparrat en fer-la debutar oficialment i que aviat esdevingui la millor judoka del país, però ella no és menys tossuda i el que vol és sortir amb les amigues, comprar roba i tenir nòvio. El noi que li agrada, ja ho sabem des del principi però aquí es fa més evident que mai, és en Shinnosuke Kazamatsuri, l'entrenador de la Sayaka Hon'ami, una rica malcriada que també coneixíem i que ha triomfat en una pila d'esports, però que sempre se'n cansa i només ara, amb una rival com la Ginger, es pren seriosament la nova disciplina que un bon dia va decidir provar.

Tot està preparat per a que la Ginger participi en un torneig organitzat a la seva mida per tal que tingui palmarès oficial i li puguin donar una beca en una universitat especialitzada en els esports (que naturalment a ella no li interessa), però falta que la convencin, i després de provar-ho tot és en Kazamatsuri qui en té la clau.

Amb els seus mètodes de seductor reforçats pel poder que té amb les dones i coneixedor del que la Ginger sent per ell, li parla i li diu que quan fa judo és quan més brilla, argument que torna a sentir de la boca de la seva mare i que la convenç per a participar en una competició a la qual la Sayaka naturalment també es presentarà, tant per la motivació esportiva com per l'amorosa, després de veure que no hi ha manera de fer que el seu entrenador es concentri només en ella.

En Matsuda, per la seva banda, continua al volum 3 com a aliat de la Ginger, però al seu interior encara es produeix la lluita entre la seva part periodística, que vol aconseguir que la noia esdevingui la gran estrella de l'esport japonès i ell el periodista que tindrà l'exclusiva de tot plegat, i la d'amic de la Ginger, que sap que ella en el fons no vol tot això encara que tingui el talent per a aconseguir-ho. Uns sentiments d'amistat entre estranys que s'estan inclinant clarament cap a alguna cosa més (per part d'ell, només) i que fan patir aquest entranyable personatge.

 
El tercer volum de Cinturó Negre ens deixa a les portes del primer torneig oficial de la seva protagonista, però no han faltat ni l'acció ni els combats, molts d'ells per part d'altres personatges, en els que també s'ha aprofundit (i se n'han presentat de nous, com l'esmentat Sudô), cosa que reforça un dels punts forts d'aquesta obra clarament centrada en la seva protagonista, que són els seus secundaris. Ja tinc ganes de llegir el quart.



 

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 2

I ara sí, després d'ajornar-ho dues vegades per motius que espero que consideréssiu interessants, toca parlar d'una lectura. El volum 2 de Cinturó Negre, mítica col·lecció que encara ara em costa assimilar que tinguem entre nosaltres i (només) en la nostra llengua, baixa una mica el ritme del primer tom i es concentra, per una banda, en els conflictes interiors de la protagonista i, per l'altra, en la tensió que es va generant al voltant del combat que suposarà el seu debut.

Jo aquesta sèrie la veia a la televisió, com ja vaig dir, però també coneixeu la meva llegendària mala memòria, i hi ha moltes coses que no recordo. Els fets d'aquest volum no els recordo pas, és possible que veiés la sèrie començada, però és una cosa que intento solucionar gràcies a la versió electrònica de cert animal que neix del creuament entre un cavall i una somera o un ase i una egua.

Així doncs, el que passa és que després d'un primer volum on la "Ginger" impressionava tothom, però un "tothom" bastant limitat que es reduïa al periodista Matsuda, la insuportable Sayaka Hon'ami i en Hanazono i companyia, debuta finalment, no sense haver creat unes expectatives enormes de manera no intencionada.

És culpa d'en Matsuda, que veu en la noia la propera superestrella de l'esport japonès, i poc a poc va convencent els seus superiors de la necessitat de cobrir el seu debut. Però la "Ginger" no vol pas ser famosa, vol ser una noia normal, tenir nòvio i que la deixin en pau, i quan en Matsuda ho descobreix es produeix una lluita interior entre el periodista a la caça de l'exclusiva i l'ésser humà comprensiu, que ja veurem com se soluciona.

Per altra banda anirem coneixent més dades del passat de la família de la protagonista i de la seva relació amb l'avi Jigorô Inokuma, alhora que assaborim un llibre més d'un Naoki Urasawa de fa molts anys, de quan encara havia de perfeccionar l'estil de dibuix (tot i que el de Cinturó Negre és igualment molt bo) i s'havia d'anar orientant cap al gènere del seinen, on excel·leix des de fa una bona pila d'anys.

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 1

La lectura que vull comentar avui és la d'un manga demanat pels otakus catalans des de fa molts anys. Hi havia, però, diverses dificultats que amb el temps s'han resolt. Una d'elles era la idiomàtica, ja que coneixíem Yawara! (Cinturó Negre en català) gràcies a l'anime passat per televisió als noranta, però el coneixíem nosaltres els catalans i valencians, els gallecs i els vascos, en els nostres respectius idiomes. Per tant, en castellà no era coneguda, i per a la publicació d'un manga fora del Japó és un recolzament bastant important haver estat emès per televisió abans. De tota manera no és un requisit imprescindible.

L'editorial que més sonava a l'hora de publicar-lo era Planeta, i era inimaginable que l'edités només en català, de manera que en cas d'haver-ho fet hauria estat en castellà. Però hi havia un segon problema: com que era un manga dels vuitanta i principis dels noranta no era encara de la qualitat tècnica dels exitosos Monster i 20th Century Boys, sinó que era un mestre Urasawa tirant a primerenc (si bé no ho era el tot). És sabut que hi ha gent que té més en compte el dibuix que la història, a l'hora de comprar còmics, i si hi sumem que no era una obra coneguda pel públic castellanoparlant (en principi el majoritari) i la negativa de l'autor a permetre la publicació de la seva obra anterior a Monster a l'estranger... tot apuntava a que no veuríem mai les aventures de la jove judoka Yawara Inokuma (la Ginger en català) en versió paper.

Però d'alguna manera que no sé ni crec que sàpiga mai la gent de Glénat ho ha aconseguit. Amb el mercat del manga en català molt més madur que fa uns anys ha apostat per treure-la només en la llengua de Pompeu Fabra, amb una tirada tan gran com amb les obres en castellà i un preu, 7 euros, força superior als 5 a què es venien els altres manga del mateix format en català (i que des de fa poc són 6,50). Malgrat tot s'ha venut espectacularment, i bona part dels seus compradors som els que miràvem la sèrie per televisió, de manera que s'ha decidit respectar de l'anime el nom de la protagonista tal i com el coneixíem per aquí, Ginger.

Sigui com sigui, saber que sortiria va ser una gran notícia i després de llegir el primer volum estic molt satisfet d'haver-me embarcat en una altra col·lecció de llargada considerable (en aquest cas seran 29 volums), amb l'al·licient de fer-me venir a la memòria moments del meu passat consumidor d'anime per televisió i, de retruc, de la meva infantesa i adolescència.

No m'ha passat, llegint Cinturó Negre, allò que passa de vegades, que un còmic et decep després d'haver-lo idealitzat durant anys. Al contrari, m'ha agradat molt i m'ha ajudat a reforçar records que tenia vagues. Espero poder fer-me-la aquesta vegada amb regularitat i no haver de demanar per Nadal que me'n regalin 10 de cop perquè he estat massa mandrós. Val la pena.

Pel que fa l'edició, per a mi molt correcta, amb una retolació diferent de l'habitual, un llom que classifica l'obra com a seinen (tot i que no acabo d'estar-hi d'acord, ja que per a mi es troba en la frontera amb el shônen essent una mica generós) i la traducció cuidada, com sempre, d'en Marc Bernabé. Novament, però, m'he de queixar de l'article del final del senyor Alfons Moliné, que deuen retolar apart o que no deuen revisar, perquè torna a tenir importants problemes amb alguns símbols, la maquetació i faltes d'ortografia.

Sigui com sigui, un regal (pagant, això sí) per als seguidors de les aventures d'aquella noieta que només volia ser com les altres però que el seu pesat i alhora entranyable avi va convertir en una autèntica campiona del judo.