Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 16

Continuem amb les ressenyes dels volums en català de Cinturó Negre malgrat que ja se sap que acabaran al número 19, l'últim que s'ha publicat i es publicarà en la nostra llengua. El fet que encara me'n quedin per llegir em recorda constantment aquesta desgràcia, però em vaig comprometre a escriure'n les ressenyes i continuaré fent-les, fins i tot quan continuï llegint la història en un altre idioma, encara per determinar si el japonès o l'italià.

Al volum 15 deixàvem la Ginger i la Fujiko al Mundial de Judo de Iugoslàvia de 1989 donant una imatge sorprenentment bona en el cas de la Llargaruda i inesperadament dolenta pel que fa a la protagonista, però al 16 veiem com es resol tot plegat.

La Fujiko, com dèiem, fa un paper sorprenentment bo amb la seva barreja d'actitud covarda i una sort del principiant que ja fa massa temps que no és de principiant i on es comencen a veure els resultats dels ensenyaments del mestre Jigorô, però la finalíssima de la categoria absoluta és contra la temible Teleshikova, i la Teleshikova és molta Teleshikova.

Tot i així d'alguna manera, qui sap si per distraccions de la soviètica causades per l'enrabiada de no poder-se enfrontar a la Ginger, o si per les pròpies qualitats de la Llargaruda, el combat esdevé molt més emocionant del que ens pensàvem.

Arriba un punt que fins i tot comencem a creure que la Fujiko s'endurà la medalla d'or, perquè prop del final està guanyant per punts, però com hem dit la Teleshikova és molta Teleshikova i al final se'n surt amb un ura nage (projecció cap enrere) dels seus i s'acaba el somni de la millor amiga de la Ginger.

Curiosament, encara que aquesta derrota dóna a tot plegat el realisme que es pot esperar de qualsevol obra del mestre Naoki Urasawa (encara que diguin que Cinturó Negre l'avergonyeix una mica), ens queda un bon regust de l'actuació de la Llargaruda i esperem que com a mínim s'endugui la medalla de bronze al combat pel tercer lloc, la també coneguda com a "final de consolació", però hi fa un ridícul estrepitós i se'n va a casa amb les mans buides.

A la Ginger, que creia en la seva amiga, li sap greu, i l'actitud agressiva de la soviètica li fa tan poca gràcia que li clava una mirada severa que promet acció en el futur, suposo que als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. 

Però bé, tornant a la protagonista, ha de disputar la final de la categoria de pes per sota dels 48 kg. i hi ha arribat guanyant tots els combats pels pèls, capficada per l'absència del periodista Matsuda, com ja vam dir a l'anterior ressenya apartat de la seva feina per una malaltia del seu pare, però disposat a arribar a Belgrad a temps per a veure-la guanyar.

Tot són dificultats i ens fa patir molt el seu viatge en taxi des de Zagreb (a l'actual Croàcia), perquè fins i tot quan el conductor s'assabenta de la implicació de la Ginger, a qui admira, i enfonsa el peu a l'accelerador, el temps va passant i l'estrella japonesa del judo continua moixa.

Però només li cal veure un instant el noi, que per fi arriba a la seu del campionat, per tal de recuperar l'empenta que l'ha caracteritzat fins ara, de manera que resol el combat a la seva coneguda manera.

Un ippon seoi rapidíssim que meravella tot l'estadi i que li dóna una altra medalla d'or, que suma a la que ja tenia pels Jocs de Seül.

A ella tot això se li'n fum, ara només pensa en en Matsuda, perquè sent alguna cosa per ell encara que no ho vulgui reconèixer ni en els seus pensaments més íntims. Tant li fa que la fotògrafa Kuniko i el penques d'en Kazamatsuri hagin intentat sembrar zitzània tot parlant malament del nano: s'havia de produir aquest retrobament tard o d'hora.

Però aquesta escena pràcticament d'amor queda interrompuda i, a més, en Matsuda torna a parlar massa i donar a la protagonista la impressió que només s'interessa pel seu vessant esportiu, de manera que es tira pedres a la pròpia teulada. 

Tornant al Japó després del Mundial, un Jigorô empipat per la pobra imatge que ha donat la seva néta en tots els combats llevat de la final accedeix a permetre-li treballar a l'agència de viatges Tsurukame Travel si amb l'equip femení de judo de la universitat Mitsuba, d'on està a punt de graduar-se, venç un altre equip escollit per ell mateix. 

24 de juny

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 15

A hores d'ara ja se sap que EDT ens ha estat prenent el pèl amb els suposats endarreriments del volum 20 de Cinturó Negre i que en realitat la col·lecció ha estat cancel·lada per les seves pèssimes vendes. M'entristeix la situació, em decep el poc seguiment per part del públic i m'emprenyen les maneres de l'editorial, que només ho ha reconegut després de moltes preguntes dels lectors, a través d'un comentari de Facebook, com qui no vol la cosa.

Però el cas és que encara hi ha 5 volums que no he ressenyat i en comptes de fer-ho de 3 en 3 com fins ara ho canviaré per ressenyes individuals, començant avui per la del volum 15, amb la idea d'escurçar una mica el temps que passarà entre la darrera ressenya i la continuació de la història quan l'edició italiana, estrenada aquest gener, arribi on ens haurem quedat amb el volum 19, l'últim en català.

El que tenim en aquest 15è volum és un altre campionat de judo, però per tal de no repetir-se gaire el mestre Urasawa ens porta al Mundial de Judo de Iugoslàvia de 1989, esdeveniment que va tenir lloc a la realitat i que ens situa en el temps, també.

Aquest cop, però, dedica més pàgines que altres vegades als problemes personals dels protagonistes, i és que la Ginger continua més amoïnada pels pals a les rodes que el seu avi posa a la seva carrera professional que no pas pel judo en si.

I encara sort que la Fujiko, malgrat que va quedar segona al Campionat Nacional, és convidada per la selecció japonesa com a membre suplent i pot viatjar amb ella, perquè totes dues aprofiten el temps lliure per tal de fer turisme i compres per Belgrad, capital de la llavors Iugoslàvia i actual Sèrbia.

Tot plegat distreu la Ginger una mica, però els combats de judo continuen a la seva agenda i els haurà de disputar, amb més pressió que mai perquè no deixa de ser una estrella de nivell mundial. Això sí, aquest cop participarà a la categoria de menys de 48 kg., ja que ha de renunciar a l'absoluta perquè es disputa el mateix dia, i el seleccionador es passa el mundial rumiant qui representarà el País del Sol Naixent en aquesta categoria, la més vistosa.

El mundial, com és natural, ens permet retrobar-nos amb vells coneguts com la Jodie Rockwell, ja recuperada del tot, que supera no pas sense problemes el campionat en la seva categoria. Aquest cop no s'encreua amb la temible Teleshikova, que l'havia lesionat en els dos combats que el destí els havia fet disputar en el passat, perquè la soviètica es concentra en la categoria absoluta pensant que hi podrà lluitar amb la Ginger.

Una Ginger que, sorprenentment, està passant els seus combats pels pèls, sense aconseguir guanyar-ne cap per ippon, de manera que us podeu imaginar com es posa el seu avi quan és testimoni de la baixa forma de la campiona japonesa.

La protagonista té el cap en una altra banda, i aquest cop no és per la recerca de feina o les discussions amb el seu avi. No ens ho diu mai explícitament, però el que li passa és que troba a faltar en Matsuda.

Ell, per problemes familiars, no ha viatjat a Iugoslàvia representant el diari Every Sport, però la seva companya, la fotògrafa Kuniko, no explica la seva absència de la mateixa manera i fa creure a la Ginger que el periodista ja no està interessat en ella.

Tot i així, superat el tràmit familiar, en Matsuda decideix viatjar a Europa pel seu compte i anar a veure què fa la noia que estima, però diverses circumstàncies d'allò més desafortunades retarden el retrobament d'aquest parell i entristeixen l'enganyada Ginger.

Com no podia ser d'una altra manera en un manga, el fet que la Fujiko viatgi no és gratuït i totes les pistes que l'autor va deixant, sense amagar-les gaire, esdevenen una realitat que representa que és sorprenent: la cinturó blanc lluitarà a la categoria absoluta després que cap de les altres noies, per diferents motius, ho pugui fer.

I de moment, pel que hem vist al volum 15, la Llargaruda va tirant a empentes i rodolons i és l'última esperança, juntament amb la Ginger, d'aconseguir alguna medalla d'or per al Japó. Veurem què passa a la propera entrega.

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 9 a 11

Continuem amb les ressenyes de Cinturó Negre de 3 en 3, ara que sembla que EDT ha decidit augmentar una mica el ritme de publicació d'aquesta obra de Naoki Urasawa, que actualment és semestral. Deixàvem la Ginger i companyia en el volum anterior als Jocs de Seül de 1988, tot just al principi dels combats de judo, que naturalment aquí continuen. 

No pas per a la Sayaka, que fins ara havia estat la rival més important de la protagonista però que en la seva primera aparició en uns Jocs Olímpics diu adéu a la competició perdent la final contra la coreana Kim. Les altres membres de l'equip femení japonès de judo no ho fan pas gaire millor, i ha de ser la Ginger un cop més la que meravelli el públic, fins aquí cap sorpresa.

Naturalment, en un manga esportiu la gràcia és que el protagonista, per molt que sigui un crac, pateixi una mica a mida que s'enfronta a rivals cada cop més forts, i és això el que li passa a la néta del gran Jigorô Inokuma: venç, però cada cop amb més dificultats, si bé en el seu primer combat és la de sempre i el resol en qüestió de segons. 

No ho té tan fàcil a la semifinal, contra la belga Belkens, una crac que li posa moltes complicacions i fa que l'avi de la Ginger es lamenti del que, segons ell, és un mal combat de la protagonista. Per altra banda la canadenca Jodie Rockwell, l'amiga de la japonesa, que s'havia recuperat d'una lesió per tal d'enfrontar-se altre cop a la Ginger, no aconsegueix trobar-se-la a la final, ja que perd contra la temible Teleshikova, que la torna a lesionar.

Per altra banda, al volum 9, que és principalment d'acció esportiva, tenim un moment esperadíssim, que és l'aparició completa, amb la cara ben visible, del pare de la Ginger, que ha vingut a observar l'actuació de la seva filla. 

Se'l troba en Matsuda, que descobreix la carta dirigida a la Ginger que ha anat a parar a mans de la insuportable Kuniko i decideix parlar directament amb el que desitja que un dia sigui el seu sogre. En Kojirô Inokuma li explica les raons del seu viatge solitari, però també li diu que la carta conté un missatge que ha d'arribar a la Ginger per tal d'evitar una derrota a la final de la categoria absoluta.

No sabem, al final d'aquest volum, si aquesta derrota té lloc o no, però pinta molt malament i ens deixa amb l'ai al cor: la Teleshikova no s'assembla a cap de les rivals que la Ginger ha tingut fins ara, i si em permeteu el comentari no m'estranyaria que el mestre Urasawa s'hagués inspirat en la pel·lícula Rocky IV (1985) a l'hora de retratar la rivalitat gens amistosa entre la protagonista i la llavors soviètica rival, després que aquesta derrotés cruelment l'amiga de la Ginger tal com en Rocky decideix venjar l'Apollo lluitant contra l'Ivan Drago a l'esmentat film.

Al volum 10 hi tenim una mica de tot: per una banda judo trepidant, on per fi veiem la Ginger en greus dificultats, que és un ingredient necessari per tal de mantenir l'interès d'un manga esportiu o de lluita, per molt megacrac que sigui el seu o la seva protagonista.

En part el problema el causa la ràbia que sent la Ginger per la cruenta derrota de la Jodie a la semifinal per part de la Teleshikova, i aquesta desconcentració irrita especialment el seu avi, que és a punt d'interferir en un combat que està meravellant tot el pavelló i el món sencer.

Un cop acabats els Jocs Olímpics de Seül comencen diverses subtrames, entre les quals la d'en Kojirô Inokuma, el pare de la Ginger, que és l'entrenador desitjat per la Sayaka Hon'ami, la família de la qual fa tot el possible per tal de fitxar-lo.

L'home, que amb el seu comportament recorda molt el seu pare, el vell Jigorô, es passa el dia aprofitant la bona vida que li ofereix aquesta família rica, però tot i que no recordo pas aquesta part de l'anime segur que acabarà acceptant la proposta d'entrenar l'autoproclamada gran rival de la seva filla.

Aquesta, per la seva banda, amb els Jocs Olímpics acabats i convençuda que la pràctica del judo és el que ha destrossat la seva família, decideix deixar aquest art marcial, determinació que decep tots els seus amics i seguidors. 

En aquest sentit la Fujiko Itô, la seva millor amiga i fan número 1, s'alia amb en Hanazono per tal de crear el club de judo de la Universitat Femenina Mitsuba, que fins ara no en tenia —i per això en Jigorô s'oposava a que la seva néta s'hi matriculés—, amb l'objectiu de fer que la protagonista es torni a interessar pel judo.

El club començarà a empentes i rodolons amb l'entrada de membres d'allò més lamentables, que són una noia malaltissa, una altra que es vesteix de manera provocativa mostrant els seus atributs tant com pot, una tercera moguda per la ràbia d'haver estat plantada per moltíssims nois i, finalment, una autèntica mola. El més interessant de tot, però, és que sorgeix alguna cosa entre la Fujiko i l'entranyable Hanazono, que sembla que ja no està enamorat de la Ginger. 

El volum acaba amb el casament al Canadà de la també entranyable Jodie Rockwell i el seu xicot (ara marit), que va participar als Jocs en la categoria d'halterofília. La Ginger, que hi està convidada, hi va amb la intenció de deixar de ser el focus d'atenció i oblidar-se del judo durant uns dies, però no serà tan fàcil, perquè ja és coneguda arreu del món i, a més, li demanen que faci un combat d'exhibició com a regal de noces.

El combat, per poques ganes que la protagonista tingui de disputar-lo, es resol fàcilment, però tot i així se'ns presenta una rival que potser (no ho sé, perquè no recordo la resta de la història) tindrà certa importància en el futur. Al cap i a la fi se suposa que és la jove promesa del Canadà.

Quan la Ginger torna al Japó continua decidida a abandonar la pràctica de l'art marcial pel qual destaca, però com hem dit la Fujiko té un pla i és crear el club de judo de la Universitat Femenina Mitsuba, projecte per al qual compta amb dos aliats molt importants com són en Hanazono i el mestre Jigorô Inokuma.

La idea és que la Ginger s'animi a apuntar-s'hi i de retruc continuï practicant el judo, però es tracta de preparar el club en secret per tal de presentar-l'hi quan tingui una mica de cara i ulls, i és per això que té lloc un entrenament dissenyat per a ensenyar a cadascuna de les seves patètiques components alguna tècnica amb què afrontar el combat amistós contra la universitat que té el millor club de judo del país i que només hi participa pel prestigi que la Mitsuba posseeix en tenir la Ginger entre les seves alumnes.

L'encarregat de dur a terme aquesta tasca a priori titànica és l'avi de la Ginger, que amb l'orgull que el caracteriza es considera capaç de fer alguna cosa amb el pobre material que ofereixen les 5 noies del club acabat de fundar. I arriba el dia del combat.

Tal com passava al volum 4 de la col·lecció (i el mestre Urasawa, doncs, repeteix recurs encara que canviant el batxillerat per la universitat i el club masculí pel femení), pràcticament tot el tom està dedicat als esforços d'aquest modest club i al seu primer combat.

Una barreja de la sort del principiant, la imponent presència del mestre Jigorô Inokuma i la presumpta pertinença al club de la judoka més popular del món fa que la universitat Tsukushi no ho tingui tan fàcil com es pensava i que el club liderat en realitat per la Fujiko faci un bon paper en aquest combat. De retruc, i aquesta era la intenció, la Ginger es torna a motivar per la pràctica del judo en veure que la seva figura ha inspirat 5 de les seves companyes d'estudis, que a més són personatges que coneixem més profundament en aquest volum (tot i que concretament la Fujiko ja comença a ser una vella coneguda) i de seguida ens resulten entranyables.

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 5

Em feia por començar a fer ressenyes massa seguides dels volums de Cinturó Negre, però com que darrerament estic llegint tantes coses al final ha passat més d'un mes i mig des que vaig comentar el quart número d'aquesta entranyable obra d'en Naoki Urasawa, que continua amb la cinquena entrega.

Si a l'anterior volum coneixíem l'entranyable Jodie Rockwell, judoka canadenca tan enorme com el seu cor, aquí veiem com s'entrena amb la Ginger, perquè ha vingut expressament per a això. La protagonista, però, es vol concentrar en els exàmens d'accés a la universitat que li interessa, que ja vam dir que no era pas la que el seu avi li havia triat, i arriba un moment que diu prou perquè està farta de no poder concentrar-se en els estudis per culpa dels entrenaments.

Tot i així, i gràcies a (o per culpa de) l'habilitat de l'avi Jigorô per a manipular, la Ginger acaba accedint a fer un combat amistós amb la convidada, un combat apassionant i igualadíssim que fa que la noia tingui problemes per primera vegada a la seva vida.

El seu desinterès pel judo és evident, sempre l'ha practicat obligada, però la facilitat amb què ha guanyat fins ara els combats també és quelcom que no ha contribuït a que la Ginger s'hi interessés de debò, i l'arribada de la Jodie canvia una mica les coses en aquest sentit.

El cas és que li promet a la seva nova amiga i rival un nou enfrontament en algun campionat oficial, cosa que sorprèn positivament tant en Jigorô com en Matsuda, que "passava per allà" i ha estat testimoni de l'espectacular combat entre la Ginger i la Jodie, però si li faltava motivació la trobarà quan aparegui un nou personatge, la russa (en aquella època soviètica) Teleshikova, una brutal judoka que li llançarà un desafiament.

Per tal de poder dur a terme la seva promesa, però, la Ginger haurà de seguir un estricte programa de petits campionats per tal d'adquirir un cert palmarès que li permeti participar en els importants, i això no és gaire compatible amb els estudis, de manera que tots dos objectius es destorben mútuament.

Per si fos poc, una altra cosa que distreu la seva ment és en Kazamatsuri, que cada cop li tira més la canya i s'empesca l'excusa d'ajudar-la a estudiar. Això no fa cap gràcia a una Sayaka que ha millorat molt i ha vençut la campiona de Corea del Sud, la Kim (com no podia ser d'una altra manera), i no està disposada a cedir a la seva rival japonesa el noi que li agrada.

Però el cas és que en Kazamatsuri aconsegueix passar alguns moments amb la Ginger tots sols i li diu, força clarament, el que sent per ella. Això sí, de moment encara no s'ha desfet de les múltiples "amigues" —com les anomena ell— que té. 

És difícil que ens caigui bé aquest paio, i el mateix li passa al gelós Matsuda, que continua compaginant els seus interessos periodístics, que consisteixen en empènyer la Ginger a dedicar-se plenament al judo i poder narrar de prop l'ascens de la nova estrella de l'esport japonès, i els d'amic que comença a sentir alguna cosa més, però de moment a la noia en Matsuda no li fa cap gràcia i no se'n refia. 

Així doncs, tornem a tenir la Ginger amb el cor dividit: per una banda amb ganes de complir la seva promesa a la Jodie però sense tant d'enrenou i notorietat, i per l'altra amb el desig, al qual encara no ha renunciat, de poder fer una vida tranquil·la, estudiar per tal d'esdevenir una bona mestressa de casa i tenir una relació normal amb el noi que li agrada. La Ginger pateix, però evidentment la tornarem a veure lluitar.