Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 19

Durant el recent XIX Saló del Manga de Barcelona l'editorial EDT, a través del seu número 2, Fèlix Sabaté, va donar una noticia (no per iniciativa pròpia, però, sinó com a resposta a la pregunta d'un assistent a la presentació de novetats) que a molts ens va alegrar la setmana i, per què no, el final d'any: Cinturó Negre continuarà, al contrari del que s'havia dit fa uns mesos.

Com a mínim Sabaté va assegurar que el volum 20 arribarà per Nadal (encara que l'altre dia vaig ser a l'outlet d'EDT i en Joan Navarro, el número u de l'editorial, va dir que al final no hi seran a temps), després de més d'un any d'aturada, i que la intenció d'EDT és publicar la resta de toms a un ritme aproximadament trimestral.

Siguem prudents, perquè els anuncis d'aquesta editorial s'han esfumat al vent més d'una vegada (sense anar més lluny, abans de dir que s'aturava la col·lecció EDT va anunciar que passava de ritme semestral a trimestral), però sembla bastant segur que com a mínim un volum més sí que el podrem llegir en català. Il·lusionat per aquesta notícia he llegit i ara ressenyaré l'última entrega que tinc de les aventures de la Ginger.

Si al volum 18 hi vèiem sobretot escenes de la vida personal i laboral dels personatges, en aquest tornem a tenir arts marcials a dojo (broma intencionada), perquè arriba una nova edició del Campionat Nacional Femení de Judo. 

Teníem la Ginger a Hokkaidô en un viatge de negocis, però gràcies al senyor Hagoromo i a en Matsuda va arribar a temps per al seu primer combat, i aquí continua superant etapes en un torneig on també ha tornat la Sayaka Hon'ami, que se'ns recorda que entre unes coses i les altres (primer una lesió, després un empat amb la Fujiko a la Copa Ajisai per equips i finalment una absència de 10 mesos de la competició oficial) fins ara només s'ha enfrontat una vegada a la protagonista i aquest cop, si tot va bé i les dues arriben a semifinals, es trobaran per segona vegada sobre un tatami.

L'altra vegada la Ginger va guanyar amb una facilitat extrema, però després de diversos fracassos la senyoreta de la família Hon'ami —que casualment posseeix l'empresa rival d'aquella on treballa la Ginger, la Tsurukame Travel— s'ha estat entrenant en secret amb en Kojirô Inokuma, el pare de la protagonista, com sabem des del volum 13.

El fruit es veu a la semifinal del campionat, un combat esperadíssim en què la Ginger torna a guanyar per ippon seoi, però fins que no arriba a aquest punt les passa més magres del que esperava i, per primera vegada contra la Sayaka, es veu obligada a posar-s'hi de debò. El pare de la Ginger, mentrestant, s'ho mira des d'una televisió, decebut.

No recordo com anava la resta de la història, cosa que m'ha permès seguir els combats amb l'emoció que proporciona la incertesa, però era d'esperar que la Ginger superés aquesta semifinal, ja que si ho feia segurament s'enfrontaria a la Fujiko, la seva millor amiga, en una hipotètica final.

Un combat així era una oportunitat que evidentment el mestre Naoki Urasawa havia d'aprofitar i efectivament arribem a veure'l, després que la Llargaruda superi —amb un gran esforç i aplicant-hi una força de voluntat que acaba tenint més pes que l'encara reduïda tècnica que té— la Yuki Tôdô, amb qui havia perdut l'última vegada que es van trobar, a la seva semifinal.

I sí, tenim final entre la Ginger i la Fujiko, les grans amigues. Cap sorpresa aquí: guanya la Ginger amb un ippon seoi fàcil, però la Fujiko s'ha esforçat tant des que va començar a practicar el judo no fa gaire amb en Jigorô (i ara a la Universitat Saikai, on el vell volia que es matriculés la Ginger) que la seva amiga en comptes de donar-li peixet l'honora tractant-la com una rival de debò i enllesteix el combat de la millor manera. 

El més important és que totes dues han arribat al cim del judo femení japonès, i això és gratificant per als lectors, encara que no arribi al nivell de memorabilitat que el combat entre en Goku i en Krilín al 22è Gran Torneig de les Arts Marcials a Bola de Drac.

Per altra banda, per més que en Jigorô desitgi la derrota de la seva néta per tal de poder-la obligar a deixar la feina i concentrar-se en el judo, la protagonista s'endú un nou títol, continua invicta i a sobre el senyor Hagoromo conserva la feina: després d'iniciar unes negociacions on la presència de la noia era essencial i que de sobte marxés cap a Tòquio a disputar el campionat, tot apuntava a que la Tsurukame no podria robar-li el client a la Hon'ami i en Hagoromo se n'aniria al carrer. 

En canvi, quan el grup d'homes de negocis segueix els combats de la Ginger amb emoció "l'ofensa" queda oblidada, i quan es corona campiona l'alegria arriba a uns nivells que fan que el bon home passi de dropo inútil a aconseguir el millor contracte de la història de la companyia (o com a mínim sembla que ho sigui).

No hi haurà canvis en l'apartat laboral, però a la vida amorosa de la Ginger sembla que es produirà un gir que l'allunyarà d'en Kazamatsuri: la protagonista torna a veure amb simpatia en Matsuda i li fa una visita a domicili, amoïnada per la lesió que es va fer quan l'acompanyava al Nippon Budôkan, que acaba amb una sèrie de situacions d'aquelles que fan envermellir els japonesos i que només poden protagonitzar personatges que s'agraden mútuament. 

Com no podia ser d'una altra manera, però —atès que som al volum 19 d'un total de 29—, la cosa s'acaba espatllant amb l'arribada de la Kuniko, que s'autoconvida i fa pensar a la Ginger que, efectivament, és la xicota del periodista. I ell es desespera. 

Acaba així el que fins ara pensàvem que seria el darrer volum de Cinturó Negre en català, però malgrat l'espera que haurem hagut de suportar, fins i tot si el vam llegir quan va sortir l'octubre de 2012 (que no és el meu cas) no hauria passat res, ja que hi tenim el campionat sencer i no ens deixa amb un cliffhanger. Amb ganes de llegir el 20 evidentment que sí, sobretot tenint en compte el que està costant que tiri endavant la col·lecció.

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 16

Continuem amb les ressenyes dels volums en català de Cinturó Negre malgrat que ja se sap que acabaran al número 19, l'últim que s'ha publicat i es publicarà en la nostra llengua. El fet que encara me'n quedin per llegir em recorda constantment aquesta desgràcia, però em vaig comprometre a escriure'n les ressenyes i continuaré fent-les, fins i tot quan continuï llegint la història en un altre idioma, encara per determinar si el japonès o l'italià.

Al volum 15 deixàvem la Ginger i la Fujiko al Mundial de Judo de Iugoslàvia de 1989 donant una imatge sorprenentment bona en el cas de la Llargaruda i inesperadament dolenta pel que fa a la protagonista, però al 16 veiem com es resol tot plegat.

La Fujiko, com dèiem, fa un paper sorprenentment bo amb la seva barreja d'actitud covarda i una sort del principiant que ja fa massa temps que no és de principiant i on es comencen a veure els resultats dels ensenyaments del mestre Jigorô, però la finalíssima de la categoria absoluta és contra la temible Teleshikova, i la Teleshikova és molta Teleshikova.

Tot i així d'alguna manera, qui sap si per distraccions de la soviètica causades per l'enrabiada de no poder-se enfrontar a la Ginger, o si per les pròpies qualitats de la Llargaruda, el combat esdevé molt més emocionant del que ens pensàvem.

Arriba un punt que fins i tot comencem a creure que la Fujiko s'endurà la medalla d'or, perquè prop del final està guanyant per punts, però com hem dit la Teleshikova és molta Teleshikova i al final se'n surt amb un ura nage (projecció cap enrere) dels seus i s'acaba el somni de la millor amiga de la Ginger.

Curiosament, encara que aquesta derrota dóna a tot plegat el realisme que es pot esperar de qualsevol obra del mestre Naoki Urasawa (encara que diguin que Cinturó Negre l'avergonyeix una mica), ens queda un bon regust de l'actuació de la Llargaruda i esperem que com a mínim s'endugui la medalla de bronze al combat pel tercer lloc, la també coneguda com a "final de consolació", però hi fa un ridícul estrepitós i se'n va a casa amb les mans buides.

A la Ginger, que creia en la seva amiga, li sap greu, i l'actitud agressiva de la soviètica li fa tan poca gràcia que li clava una mirada severa que promet acció en el futur, suposo que als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. 

Però bé, tornant a la protagonista, ha de disputar la final de la categoria de pes per sota dels 48 kg. i hi ha arribat guanyant tots els combats pels pèls, capficada per l'absència del periodista Matsuda, com ja vam dir a l'anterior ressenya apartat de la seva feina per una malaltia del seu pare, però disposat a arribar a Belgrad a temps per a veure-la guanyar.

Tot són dificultats i ens fa patir molt el seu viatge en taxi des de Zagreb (a l'actual Croàcia), perquè fins i tot quan el conductor s'assabenta de la implicació de la Ginger, a qui admira, i enfonsa el peu a l'accelerador, el temps va passant i l'estrella japonesa del judo continua moixa.

Però només li cal veure un instant el noi, que per fi arriba a la seu del campionat, per tal de recuperar l'empenta que l'ha caracteritzat fins ara, de manera que resol el combat a la seva coneguda manera.

Un ippon seoi rapidíssim que meravella tot l'estadi i que li dóna una altra medalla d'or, que suma a la que ja tenia pels Jocs de Seül.

A ella tot això se li'n fum, ara només pensa en en Matsuda, perquè sent alguna cosa per ell encara que no ho vulgui reconèixer ni en els seus pensaments més íntims. Tant li fa que la fotògrafa Kuniko i el penques d'en Kazamatsuri hagin intentat sembrar zitzània tot parlant malament del nano: s'havia de produir aquest retrobament tard o d'hora.

Però aquesta escena pràcticament d'amor queda interrompuda i, a més, en Matsuda torna a parlar massa i donar a la protagonista la impressió que només s'interessa pel seu vessant esportiu, de manera que es tira pedres a la pròpia teulada. 

Tornant al Japó després del Mundial, un Jigorô empipat per la pobra imatge que ha donat la seva néta en tots els combats llevat de la final accedeix a permetre-li treballar a l'agència de viatges Tsurukame Travel si amb l'equip femení de judo de la universitat Mitsuba, d'on està a punt de graduar-se, venç un altre equip escollit per ell mateix. 

24 de juny

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 9 a 11

Continuem amb les ressenyes de Cinturó Negre de 3 en 3, ara que sembla que EDT ha decidit augmentar una mica el ritme de publicació d'aquesta obra de Naoki Urasawa, que actualment és semestral. Deixàvem la Ginger i companyia en el volum anterior als Jocs de Seül de 1988, tot just al principi dels combats de judo, que naturalment aquí continuen. 

No pas per a la Sayaka, que fins ara havia estat la rival més important de la protagonista però que en la seva primera aparició en uns Jocs Olímpics diu adéu a la competició perdent la final contra la coreana Kim. Les altres membres de l'equip femení japonès de judo no ho fan pas gaire millor, i ha de ser la Ginger un cop més la que meravelli el públic, fins aquí cap sorpresa.

Naturalment, en un manga esportiu la gràcia és que el protagonista, per molt que sigui un crac, pateixi una mica a mida que s'enfronta a rivals cada cop més forts, i és això el que li passa a la néta del gran Jigorô Inokuma: venç, però cada cop amb més dificultats, si bé en el seu primer combat és la de sempre i el resol en qüestió de segons. 

No ho té tan fàcil a la semifinal, contra la belga Belkens, una crac que li posa moltes complicacions i fa que l'avi de la Ginger es lamenti del que, segons ell, és un mal combat de la protagonista. Per altra banda la canadenca Jodie Rockwell, l'amiga de la japonesa, que s'havia recuperat d'una lesió per tal d'enfrontar-se altre cop a la Ginger, no aconsegueix trobar-se-la a la final, ja que perd contra la temible Teleshikova, que la torna a lesionar.

Per altra banda, al volum 9, que és principalment d'acció esportiva, tenim un moment esperadíssim, que és l'aparició completa, amb la cara ben visible, del pare de la Ginger, que ha vingut a observar l'actuació de la seva filla. 

Se'l troba en Matsuda, que descobreix la carta dirigida a la Ginger que ha anat a parar a mans de la insuportable Kuniko i decideix parlar directament amb el que desitja que un dia sigui el seu sogre. En Kojirô Inokuma li explica les raons del seu viatge solitari, però també li diu que la carta conté un missatge que ha d'arribar a la Ginger per tal d'evitar una derrota a la final de la categoria absoluta.

No sabem, al final d'aquest volum, si aquesta derrota té lloc o no, però pinta molt malament i ens deixa amb l'ai al cor: la Teleshikova no s'assembla a cap de les rivals que la Ginger ha tingut fins ara, i si em permeteu el comentari no m'estranyaria que el mestre Urasawa s'hagués inspirat en la pel·lícula Rocky IV (1985) a l'hora de retratar la rivalitat gens amistosa entre la protagonista i la llavors soviètica rival, després que aquesta derrotés cruelment l'amiga de la Ginger tal com en Rocky decideix venjar l'Apollo lluitant contra l'Ivan Drago a l'esmentat film.

Al volum 10 hi tenim una mica de tot: per una banda judo trepidant, on per fi veiem la Ginger en greus dificultats, que és un ingredient necessari per tal de mantenir l'interès d'un manga esportiu o de lluita, per molt megacrac que sigui el seu o la seva protagonista.

En part el problema el causa la ràbia que sent la Ginger per la cruenta derrota de la Jodie a la semifinal per part de la Teleshikova, i aquesta desconcentració irrita especialment el seu avi, que és a punt d'interferir en un combat que està meravellant tot el pavelló i el món sencer.

Un cop acabats els Jocs Olímpics de Seül comencen diverses subtrames, entre les quals la d'en Kojirô Inokuma, el pare de la Ginger, que és l'entrenador desitjat per la Sayaka Hon'ami, la família de la qual fa tot el possible per tal de fitxar-lo.

L'home, que amb el seu comportament recorda molt el seu pare, el vell Jigorô, es passa el dia aprofitant la bona vida que li ofereix aquesta família rica, però tot i que no recordo pas aquesta part de l'anime segur que acabarà acceptant la proposta d'entrenar l'autoproclamada gran rival de la seva filla.

Aquesta, per la seva banda, amb els Jocs Olímpics acabats i convençuda que la pràctica del judo és el que ha destrossat la seva família, decideix deixar aquest art marcial, determinació que decep tots els seus amics i seguidors. 

En aquest sentit la Fujiko Itô, la seva millor amiga i fan número 1, s'alia amb en Hanazono per tal de crear el club de judo de la Universitat Femenina Mitsuba, que fins ara no en tenia —i per això en Jigorô s'oposava a que la seva néta s'hi matriculés—, amb l'objectiu de fer que la protagonista es torni a interessar pel judo.

El club començarà a empentes i rodolons amb l'entrada de membres d'allò més lamentables, que són una noia malaltissa, una altra que es vesteix de manera provocativa mostrant els seus atributs tant com pot, una tercera moguda per la ràbia d'haver estat plantada per moltíssims nois i, finalment, una autèntica mola. El més interessant de tot, però, és que sorgeix alguna cosa entre la Fujiko i l'entranyable Hanazono, que sembla que ja no està enamorat de la Ginger. 

El volum acaba amb el casament al Canadà de la també entranyable Jodie Rockwell i el seu xicot (ara marit), que va participar als Jocs en la categoria d'halterofília. La Ginger, que hi està convidada, hi va amb la intenció de deixar de ser el focus d'atenció i oblidar-se del judo durant uns dies, però no serà tan fàcil, perquè ja és coneguda arreu del món i, a més, li demanen que faci un combat d'exhibició com a regal de noces.

El combat, per poques ganes que la protagonista tingui de disputar-lo, es resol fàcilment, però tot i així se'ns presenta una rival que potser (no ho sé, perquè no recordo la resta de la història) tindrà certa importància en el futur. Al cap i a la fi se suposa que és la jove promesa del Canadà.

Quan la Ginger torna al Japó continua decidida a abandonar la pràctica de l'art marcial pel qual destaca, però com hem dit la Fujiko té un pla i és crear el club de judo de la Universitat Femenina Mitsuba, projecte per al qual compta amb dos aliats molt importants com són en Hanazono i el mestre Jigorô Inokuma.

La idea és que la Ginger s'animi a apuntar-s'hi i de retruc continuï practicant el judo, però es tracta de preparar el club en secret per tal de presentar-l'hi quan tingui una mica de cara i ulls, i és per això que té lloc un entrenament dissenyat per a ensenyar a cadascuna de les seves patètiques components alguna tècnica amb què afrontar el combat amistós contra la universitat que té el millor club de judo del país i que només hi participa pel prestigi que la Mitsuba posseeix en tenir la Ginger entre les seves alumnes.

L'encarregat de dur a terme aquesta tasca a priori titànica és l'avi de la Ginger, que amb l'orgull que el caracteriza es considera capaç de fer alguna cosa amb el pobre material que ofereixen les 5 noies del club acabat de fundar. I arriba el dia del combat.

Tal com passava al volum 4 de la col·lecció (i el mestre Urasawa, doncs, repeteix recurs encara que canviant el batxillerat per la universitat i el club masculí pel femení), pràcticament tot el tom està dedicat als esforços d'aquest modest club i al seu primer combat.

Una barreja de la sort del principiant, la imponent presència del mestre Jigorô Inokuma i la presumpta pertinença al club de la judoka més popular del món fa que la universitat Tsukushi no ho tingui tan fàcil com es pensava i que el club liderat en realitat per la Fujiko faci un bon paper en aquest combat. De retruc, i aquesta era la intenció, la Ginger es torna a motivar per la pràctica del judo en veure que la seva figura ha inspirat 5 de les seves companyes d'estudis, que a més són personatges que coneixem més profundament en aquest volum (tot i que concretament la Fujiko ja comença a ser una vella coneguda) i de seguida ens resulten entranyables.

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 4

Ja ho vaig dir no fa gaire, en ressenyar el tercer volum de Cinturó Negre: no volia que passés gaire temps entre lectura i lectura i, per tant, entrada i entrada sobre les meves impressions d'aquesta obra del mestre Urasawa que els catalans vam conèixer a través de l'anime i que (almenys de moment) tenim en exclusiva en forma de còmic. Doncs bé, ja torna a ser aquí la Ginger Inokuma perquè toca parlar de la quarta entrega de les seves aventures.

Deixàvem la protagonista al final del volum anterior a punt de començar el seu primer torneig oficial, una copa creada expressament per a donar-li l'oportunitat d'obtenir palmarès oficial i que li poguessin donar una beca per a la universitat esportiva Saikai, que no és la que ella vol però que el seu avi ha decidit per a ella dins el seu pla de convertir-la en una estrella mundial del judo. Tot i així havia decidit participar-hi perquè tant la seva mare com, sobretot, el noi que li agrada, li havien dit que quan més brilla és quan practica aquest art marcial.

El seu avi i mestre, en Jigorô Inokuma, està convençut que la Ginger arrasarà, però el campionat també ens dóna l'oportunitat de veure altres lluitadores i ens promet el primer enfrontament oficial entre la protagonista i la seva odiosa i alhora entranyable rival, la Sayaka Hon'ami, que als seus 17 anys ha provat tota mena d'esports que ha abandonat tan bon punt s'ha convertit en una estrella. 

Ara prova el judo, que la motiva més que cap altra disciplina perquè hi ha trobat una rival molt forta, la Ginger, que pretén derrotar per a aconseguir el seu objectiu però també per deixar-li clar que en Kazamatsuri és seu i només seu. I el torneig ens dóna l'oportunitat de veure com ha progressat i el potencial perill que representa per a la Ginger, cosa que fa interessant aquesta rivalitat.

La Ginger, en canvi, està més interessada (i de pas també nosaltres, perquè tenim molt clar que ningú no li pot fer ombra) en la fase preliminar del campionat de judo de batxillerat que disputen els nois del club del seu institut, el Musashiyama, als quals va entrenar al volum 3 com ja vam veure. Tant és així que només vol que s'acabi el seu propi campionat per tal de poder anar a animar els seus amics, i mentre no pot fer-ho encarrega al periodista Matsuda que els porti una cinta on ha gravat uns consells per a tots ells. 

Resolt el tràmit que representa per a ella el torneig, que s'ha de dir que es pren amb una immensa modèstia tot i saber que és infinitament superior a totes les altres participants, vol ser testimoni del destí del club de judo del Musashiyama en aquesta primera fase preliminar que mai no ha aconseguit superar però que ara, gràcies als ensenyaments de la Ginger, espera poder solventar encara que sigui a empentes i rodolons.

I no ens és difícil a nosaltres tampoc, gràcies a la mestria de narrador d'en Naoki Urasawa i el seu tractament dels personatges secundaris, emocionar-nos amb la tensa disputa que té lloc en aquesta fase preliminar per part d'uns judoques molt inferiors, tots ells, a la Ginger. 

Un judo a nivell d'estudiants que no té res a veure amb el molt més prestigiós que s'ha viscut paral·lelament en aquest volum i que ha fet la Ginger famosa no només al Japó, on ja ho començava a ser gràcies als mitjans de comunicació, sinó també a l'estranger. Però els combats poden ser emocionants en qualsevol nivell de prestigi de qualsevol disciplina, i això queda ben clar en aquestes pàgines.

És per això que després de vèncer en el torneig els mitjans l'assetgen més que mai, però també s'hi uneixen les universitats, que se la disputen, i judoques famoses d'arreu del món, que volen comprovar la força de la seva nova rival, una nova rival que no té cap intenció de ser-ho. 

A partir d'aquí coneixem els noms d'algunes de les lluitadores a què s'haurà d'enfrontar la Ginger en propers volums, entre les quals destaca la Jodie Rockwell, una canadenca fortíssima i gegant però que immediatament ens cau bé i que s'allotjarà a cals Inokuma. 

Un bon quart volum on les arts marcials han tingut més pes que la part sentimental, fins ara força important, i on veiem un aprofundiment i una evolució en els personatges secundaris, a més de la introducció d'alguns de nous i el salt a la fama definitiu de la Ginger. En altres paraules, la cosa s'ha animat força, malgrat que fins ara no havia estat avorrida en cap moment.